Etiqueta: dolors

  • La ministra de Sanitat s’enreda 24 hores en una confusió d’anuncis i rectificacions sobre el copagament

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    «Demà dilluns 9, a les 9.30 podeu escoltar-me al programa El Matí de Ràdio 4. Us hi espero». Així anunciava la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, la seva entrevista de dilluns passat. Aquí van començar 24 hores d’anuncis, rectificacions i amenaces al voltant del copagament farmacèutic dels pensionistes.

    A l’entrevista a Ràdio 4, Montserrat va avisar que pretenia «ajustar» la quantitat de diners que els jubilats han d’aportar a l’hora d’adquirir medicaments. L’ajust, en les seves paraules, havia de complir que «qui més té hauria de pagar més».

    A qui podria afectar aquests plans? El copagament actual, decretat pel Govern de Mariano Rajoy el 2012, fa trams per rendes: menys de 18.000 euros -que paguen un límit de 8 euros al mes-, de 18.000 a 100.000 euros -el màxim és de 18 mensuals- i per sobre de 100.000 que estan limitats a 62 euros.

    Sense especificar res més, les paraules de la ministra van ressonar: es plantejava retocar el copagament de manera que es pujaria a un grup de pensionistes. Montserrat va recular. Ho va fer mitjançant un twit que deia «no és cert que es vagi a pujar el copagament farmacèutic als pensionistes de més de 18.000 euros».

    A més, la ministra va concertar una intervenció a Los Desayunos de TVE per a l’endemà (aquest dimarts). Allà, directament, ha declarat que el Govern del Partit Popular no té previst «la reforma del copagament farmacèutic». I s’ha adherit al sistema actual: «Defenso», la fórmula executada per l’anterior equip de Mariano Rajoy.

    No obstant això, al mateix temps, s’ha mostrat «oberta» a «estudiar el que diguin els experts» sobre els copagaments. Segons el seu criteri, «modificar» no implica encarir, sinó que pot fer «que els hi baixis als que tenen menys»: sentit contrari al que va expressar 24 hores abans, en incidir en el fet que els que més guanyen han de pagar més. A més, d’aquesta manera, pot desaparèixer el copagament de les rendes més baixes. Montserrat també ha repetit que defensa el decret de Mariano Rajoy.

    El Partit Popular està sòlidament instal·lat en el copagament farmacèutic. De fet, l’anterior ministre de Sanitat, Antonio Alonso -estant en funcions- va afirmar, el maig del 2016, que si el PP tornava a governar «no se suprimirà [el copagament]». Dolors Montserrat ha tancat aquesta jornada d’avenços i retrocessos sobre el finançament de medicaments demanant «no alarmar» als pensionistes.

  • Dolors Montserrat, un valor a l’alça del PP català amb molts deures en Sanitat i violència masclista

    Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona, ​​1973), ha confirmat amb la seva designació com a ministra de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat que és un dels valors a l’alça del PP català. La seva cartera inclou un ampli ventall de tasques pendents per revertir les retallades del primer Govern de Mariano Rajoy.

    Sanitat té deures endarrerits. El primer, crear un document específic perquè els immigrants en situació irregular accedeixin a la sanitat pública primària. Un anunci de l’anterior ministre, Alfonso Alonso, que mai va arribar a veure la llum. Un reconeixement que es va tractar d’un error des del punt de vista de salut pública perquè abocava als pacients a acudir a urgències i privava al sistema de fer un seguiment de malalts.

    A més, el nou Ministeri haurà de decidir si el copagament farmacèutic és un bon assumpte tenint en compte que ja l’any passat es va constatar la pèrdua d’efecte dissuasiu: hi va haver creixement en la despesa farmacèutica. Aquest 2016, mes rere mes, es va confirmant aquesta tendència.

    El Govern exerceix la seva acció sanitària molt especialment en la salut pública. Espanya no fa cas a l’Organització Mundial de la Salut i no ha redactat un pla específic per al fenomen del suïcidi: més de 3.900 a l’any. És la primera causa de mort violenta al país. Supera amb molt als accidents de trànsit o als homicidis.

    De la mateixa manera li toca a l’Executiu lidiar amb els tractaments mèdics de llarga durada i grans quantitats de pacients com els de l’hepatitis C. El finançament públic de tractaments, la cartera de serveis, es va retallar res més entrar al Govern Mariano Rajoy. ¿Podran recuperar algunes prestacions?

    Violència de gènere

    La lluita contra la violència de gènere és un altre dels grans reptes a què s’enfrontarà la nova titular de Sanitat, després que la partida de prevenció hagi experimentat una retallada del 26% des del 2010. S’espera que aquesta ministra lideri l’aprovació d’un pacte d’Estat contra la violència masclista, que ja ha determinat com a «prioritat» l’Executiu.

    Aquesta era una de les exigències que el PSOE va anunciar a canvi de l’abstenció i també apareix en el pacte d’investidura signat pels populars i Ciutadans. Aquest mateix dijous era detingut a Burgos un home acusat d’assassinar la seva exdona. Amb ella, són 37 el nombre de dones assassinades per violència de gènere en què va d’any, segons dades oficials.

    Modificar la llei integral del 2004 i ampliar-la a altres tipus de violència -més enllà dels que es donen en el si de la parella o exparella– és un altre dels reptes que li esperen. Així, posaria en pràctica el Conveni d’Istanbul, ratificat el 2014, i que obliga a això. Una altra de les línies ja perfilades és la posada en marxa d’un Pla de Sensibilització i Prevenció de la Violència de Gènere tal com estableix la llei. Tot, això sí, condicionat pel pressupost amb què es dotin les mesures, que condicionarà la seva posada en pràctica.

    Caldrà veure si els grups de l’oposició que s’han manifestat contraris a la reforma de l’avortament que obliga les noies de 16 i 17 a comptar amb el consentiment patern per interrompre voluntàriament el seu embaràs posen sobre la taula la seva reforma. Hauran de lluitar amb Montserrat, que el 2009 va confirmar assistència i es va mostrar favorable a una de les marxes que diversos col·lectius antiavortament celebraven a Madrid contra la llei de terminis que preparava aleshores José Luis Rodríguez Zapatero.

    Quant al sistema de dependència, la nova titular de Sanitat es trobarà amb pràcticament tota l’oposició exigint al Govern la restitució de la partida destinada al qual es va cridar quart pilar de l’Estat de Benestar i que després de diverses tisorades ha quedat col·lapsat. En la passada legislatura l’Executiu va complir el compromís d’incorporar als dependents moderats al sistema -que ho van fer amb vuit anys de retard-, però encara molts esperen a ser atesos. La llista d’espera de la dependència ascendeix, segons les últimes dades publicades a 360.000 persones.

    Nova generació del PP català

    Montserrat forma part de la nova generació de polítics conservadors catalans liderats per Xavier García Albiol que es van veure superats sense pal·liatius per Ciutadans a les darreres eleccions al Parlament, però que van superar els taronges en els comicis estatals.

    La seva relació amb la seva antiga cap de files i que anava un lloc per sobre seu en les llistes del 26-J, Alícia Sánchez Camacho, es va tensar per les enquestes que posaven en dubte el quart diputat dels populars per Barcelona. A més, ja venia tocada perquè des de l’entorn de Camacho s’acusava a l’ara ministra de ser una de les veus que més va pressionar perquè abandonés la direcció del PP català després de l’escàndol de la Camarga. Finalment les dues van aconseguir el seu escó el 26-J.

    La nova ministra de Sanitat és filla de la Dolors Montserrat, una veterana del PP català que va abandonar la primera línia política en 2015 després de gairebé trenta anys com a diputada. La seva filla, per contra, no ha format mai part de les files populars a la Cambra catalana, sinó que va iniciar la seva activitat política com a regidor al seu municipi, Sant Sadurní d’Anoia, i al Congrés, on és diputada des del 2008.

    L’empresa de la família de la nova ministra deu 2.305.822,98 euros a Hisenda

    Montserrat Operador Logístic, empresa que pertany a la família de la nova ministra de Sanitat, deu 2.305.822,98 euros a Hisenda, segons l’última llista de morosos publicada per l’Agència Tributària al juny passat amb dades corresponents al tancament del 2015. A la primera llista de morosos, publicada al desembre de l’any passat, la quantia pendent de regularitzar amb el fisc era d’1.277.896,03 euros.

    Fins al juny, quan es va declarar en fallida, l’empresa tenia com a administrador únic a Jaume Montserrat, germà de Dolors Montserrat. Entre els seus apoderats també hi ha la mare de la nova ministra, Dolors Montserrat Cullere, històrica dirigent del PP català. En la seva declaració de béns al Congrés dels Diputats, Dolors Montserrat no va comunicar cap participació en aquesta empresa.

    Amb una xifra de negocis de 3.647.769 euros l’any passat (un 10,8% més), 27 empleats i pèrdues de 254.616 euros el 2015, l’empresa va presentar concurs voluntari de creditors (antiga suspensió de pagaments) el passat 17 de juny perquè no podia atendre els seus deutes.

    Montserrat Operador Logístic té seu a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona), municipi del qual va ser regidora la nova ministra, i és «un grup d’empreses totalment familiar que ofereix solucions integrals de logística: emmagatzematge, transport i manipulació», segons la seva web.

    Aquest és un article publicat a eldiario.es