Just Deploy It!

Etiqueta: donació sang

  • L’augment de l’esperança de vida també augmenta la necessitat de sang

    Unes 65.000 persones reben sang cada any a Catalunya, i tenen una mitjana d’edat de 73 anys, segons expliquen des del Banc de Sang i Teixits. Els majors de 70 anys representen, de fet, la meitat de tots els receptors, amb un 56,6%. L’altre grup d’edat més nombrós és el de majors de 80 anys, que són els 32% dels qui en reben. I el progressiu augment de l’esperança de vida fa preveure que en el futur, serà també la gent d’aquestes edats i les patologies cròniques lligades als anys les que més necessitaran donacions de sang.

    Aquest dimecres, 14 de juny, és el Dia Mundial del Donant de Sang, i a Barcelona s’instal·larà un punt de donació especial, des de les 9h fins a les 19h al Palau de la Generalitat. Qui hi vulgui participar cal que s’apunti al web www.donarsang.gencat.cat/gencat i reservi hora.

    Segons les dades extretes d’un estudi que s’ha fet públic ara, elaborat just abans de la pandèmia entre els 64 serveis de transfusió catalans, les persones majors de 70 anys són el grup majoritari de receptors de sang i el que més s’ha incrementat des del 2007, en concret, un 34%. La mitjana d’edat dels homes adults transfosos als hospitals catalans ha augmentat fins als 73 anys en la darrera dècada, quan havia estat de 69 quinze anys enrere. En el cas de les dones, arriba als 75 anys, quan abans era de 72. Això també  respon a una més llarga esperança de vida, i a que les persones ingressades que necessiten algun component sanguini, ja sigui hematies, plasma o plaquetes, són en l’actualitat, significativament més grans.

    Quantitat de sang transferida

    La demanda global de sang s’ha mantingut estable durant la darrera dècada, com ho demostren també les xifres de donants. Gairebé el 82% de la sang que es transfon actualment és d’unitats d’hematies, al voltant de 240.000 bosses, el 6,6% és de plasma, unes 27.000 unitats i l’11,7% és d’unitats de plaquetes, pels volts de 36.000. Aquesta darrera és la demanda que més ha augmentat en quinze anys per l’edat dels pacients i les afeccions cròniques. La mitjana d’unitats transfoses per pacient ha disminuït lleugerament en deu anys i és de 2,2 bosses.

    L’estalvi de sang aconseguit gràcies a les millores de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques ha estat significativa en la darrera dècada, una tendència que ha anat acompanyada per l’increment dels usos més racionals de la sang i l’aparició de nous fàrmacs, causes que han jugat rolls alternatius a la transfusió. Tot i això, l’augment de l’esperança de vida ha fet que es mantingui la demanda amb noves necessitats associades a les patologies cròniques de l’edat: fan falta 1000 donacions diàries a Catalunya per cobrir tots els pacients que ho necessiten i que suposen un total de més de 300.000 transfusions l’any, entre hematies, plasma i plaquetes Una crida que és especialment necessària a les portes de l’estiu, quan els hàbits de les persones que donen canvien i l’estoc corre el perill de disminuir considerablement.

    El 14 de juny és el dia especial d’agraïment a totes les persones que han donat sang, plasma o plaquetes i que aquest 2022 han estat, 192.208. D’aquestes, 179.149 persones han donat sang, 11.826 han donat plasma i 1233, plaquetes, una tendència que s’ha estabilitzat en els darrers anys. Enguany i per quart any consecutiu, les  dones continuen sent les que més donació de sang fan. Dels 179.149 donants registrats l’any passat, 86.553 van ser homes i 92.596, dones.

    Menys donacions encara que abans de la pandèmia

    Durant el 2022, 23.514 persones  s’han estrenat com a donants de sang, una xifra que es va recuperant, però que es troba lluny dels números pre-pandèmia del 2019.  El grup de donants nous més nombrós és el de la franja d’edat més jove, d’entre els 18 i els 25 anys, que amb 9.438, concentra el 40% de tots els que han donat per primera vegada. Tot i això, cal augmentar especialment els donants nous joves, perquè són els que a la llarga, agafen el relleu dels qui es ‘jubilen’ o no poden continuar donant.

    Aquest any, un dels reptes engegat pel Banc de Sang és el d’arribar a les 50.000 donacions de plasma anuals el 2025. Amb l’objectiu de donar resposta a la necessitat creixent d’aquest component sanguini s’ha engegat el Repte Catalunya Plasma 2025.

    Segons dades de l’IDESCAT, l’augment de l’esperança de vida és molt significatiu. En els darrers quinze anys, el grup d’edat a partir dels 65 anys ha passat del 16,42% al 19,04%, la qual  cosa representa un increment del 16%. I això explica que la mitjana d’edat dels pacients hagi passat dels 71 als 73 anys en dotze anys. “Com més grans ens fem, més patologia crònica hi ha i més demanda de concentrats d’hematies i de plaquetes, especialment”, explica Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang i Teixits.  Però, per contra, hi ha hagut una reducció que va associada sobretot a “la millora de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques, als programes que promouen un ús més òptim de la sang i a l’ús d’alternatives a la transfusió a través de nous fàrmacs”, puntualitza.

    En casos com algunes intervencions de maluc o de genoll, la transfusió s’ha arribat a disminuir en més d’un 70%. Per contra, els pacients amb patologia crònica com són els afectats per insuficiència cardíaca, per malalties pulmonars o per infarts, han precisat moltes  més bosses d’hematies que anys enrere, un 34% de més.

    Dimecres 14 en la campanya especial de donació que es farà durant tot el dia, de les 9h a les 19h al Palau de la Generalitat, està previst que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i d’altres consellers del Govern facin la seva particular donació de sang.

    A la tarda, se celebrarà l’acte institucional del Dia Mundial del Donant de Sang al Palau reial de Pedralbes, organitzat conjuntament amb la Federació Catalana de Donants de Sang de Catalunya, on s’homenatjarà una vintena de donants i entitats per la seva implicació amb la donació. Durant tota la setmana, els centres fixos i les campanyes de donació de sang, lluiran cartells i missatges d’agraïment amb motiu del 14 de juny.

  • La Marató de Donants de Sang recull un 30% menys de donacions que l’any passat

    Cada any després de les vacances de nadal, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya inicia una campanya de donació de sang per recuperar les reserves que sempre baixen en època festiva. L’objectiu de la Marató de Donants és remuntar les reserves de sang després d’unes Festes en què la donació ha baixat un 25% pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Ara hi ha sang per a les necessitats dels malalts dels propers 6 dies, quan el nivell òptim és 10 dies.

    A mitja campanya, el ritme de donacions ha estat més baix que en les anteriors maratons: ara per ara es porten poc més de 4.000 donacions, el que representa un 30% de persones menys que l’any passat. Des del Banc de Sang atribueixen la reducció en les donacions a la grip, que aquest any està afectant el doble de persones.

    Les donacions s’estan realitzant com ja és habitual i fixe a la majoria d’hospitals catalans i també en diversos punts mòbils per tot el territori. Aquests punts, que arriben a la trentena, ja han recollit 1.486 donacions i l’Hospitl que més persones ha rebut ha estat l’Hospital Clínic de Barcelona amb 570 donacions.

    La superexperiència de donar sang

    “La superexperiència de donar sang. Molt més del que dones”. Amb aquest lema el Banc de Sang convida a viure la sensació incomparable que representa donar sang.

    Imitant les caixes regal d’experiències que s’han fet populars en els darrers anys, han desenvolupat un desplegable que simula una caixa d’experiència per a que els donants els hi regalin a altres i els animin a donar. Entre les diferents experiències han inclós diversos packs com ara l’»ESCAPADA a donar sang. Una ràpida, agradable i altruista donació de sang per salvar 3 vides», el pack «DESCONNECTA 20 minuts. I connecta 3 persones a la vida!», el pack «100% SOLIDARITAT. Viu una de experiència 100% altruista» o també la «DONACIÓ EN GRUP. La màgica experiència de salvar vides junts».

    Personal del SEM amb les caixes d’experiència a la Marató de Donants / Banc de Sang i Teixits

    Per saber si aquesta iniciativa és ben rebuda, als espais de donació s’ha instal·lat una pantalla tàctil amb diverses preguntes per donants relacionades amb l’atenció rebuda i la seva experiència. A més, per agrair el gest de la donació, tots els donants rebran uns missatge de text al mòbil quan la seva sang s’enviï a un hospital per tractar un pacient. Des del Banc avisen als donants que, com ja explicàvem en aquest diari, cal tenir en compte que, un cop feta la donació, la bossa de sang arriba al laboratori central del Banc de Sang, a Barcelona i allà s’inicia el procés de fraccionament, que consisteix a dividir la sang en glòbuls vermells, plasma i plaquetes, abans d’enviar-la de nou per donar-li ús.

    Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, ens explicava en una entrevista realitzada a finals de setembre, després de l’època de vacances que representa l’estiu, que “Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat” i que “fa molts anys que no patim manca de sang”.

    “Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu”, remarcava aleshores Contreras, però afegia que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. “Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa”, assegura Contreras.

  • Donar, analitzar, tractar i transfondre: què fa la sang solidària

    Les donacions de sang durant l’estiu a Catalunya han augmentat un 14% més respecte de l’any passat. Van ser 29.500 les persones que van donar sang des del 17 de juliol i fins finals d’agost en el marc de la campanya #amicspersempre. La setmana que va seguir als atemptats de Barcelona i Cambrils 8.500 persones van donar sang, doblant la xifra habitual en aquesta època, tot i que les reserves del mateix dia tenien previsions per a 7 dies.

    Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, afirma que «Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat» i que «fa molts anys que no patim manca de sang».

    «Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu», diu Contreras, però afegeix que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. «Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa», assegura Contreras.

    El què si passa més sovint és que hi hagi reserves baixes d’un grup sanguini en concret, normalment els minoritaris. Per exemple passa amb el grup sanguini O- que no arriba a tenir-lo ni el 7% de la població i és el que es fa servir per transfusions d’emergència al ser donant universal. En aquest sentit, Contreras opina que «al voltant dels atemptats és possible que es fes servir més sang d’aquest tipus i quedessin unes reserves més baixes». És en aquestes situacions quan des del Banc de Sang es posen en contacte amb la borsa de donants O- que «responen sempre».

    El dia a dia del Banc: que se’n fa de la sang?

    Peücs i bata d’un sol ús després de passar per passadissos uniformes, blancs, pulcres i de lectors de targetes identificatives. L’edifici on es situa l’únic Banc de Sang i Teixits de Catalunya al passeig Taulat de Barcelona rep cada dia a 300 treballadors dels 650 als que dóna feina. Tenen un departament de comunicació i campanyes de donació, al llarg de l’any se’n fan unes 4.000. En elles s’intenta arribar a totes les poblacions de Catalunya. Existeixen les campanyes mòbils de donació, d’on s’aconsegueixen el 60% de les donacions, i després els punts fixes que estan situats als grans hospitals, d’on s’obté la resta. Al Banc, tenen laboratoris on estudien la qualitat d’aquesta sang i sales on l’emmagatzemen fins a la seva distribució a centres i hospitals de tot Catalunya. Els glòbuls vermells a 4ºC i un gran volum de bosses de plaquetes a -30ºC.

    La sang, com també fa dins el nostre organisme, al banc segueix en constant moviment. Es necessiten 1.000 donacions al dia per mantenir un bon nivell de reserves. «A nosaltres ens agrada tenir reserves de sang per 10 dies, en èpoques d’estiu o nadal és possible que baixem a 5 o 6 dies», diu Enric Contreras. És aleshores quan fan les campanyes de recordatori o trucades.

    De cadascuna de les donacions se’n creen tres bosses de les que es poden aprofitar tres persones. Una de glòbuls vermells, una de plaquetes i una última de plasma… Al banc de sang es separen aquests tres components de la sang mitjançant diferents tractaments i es rebutgen els glòbuls blancs, unes cèl·lules sanguínies que no es poden fer servir en transfusions en tractar-se de defenses que cada organisme ha hagut de crear per defensar-se davant de substàncies estranyes o agents infecciosos.

    Enric Contreras, director assistencial i hospitalari del Banc de Sang i Teixits, mostra una bossa de plaquetes / SANDRA LÁZARO

    A la gran sala on fan el tractament genèric de la sang disposen d’unes màquines centrífugues que separen els components en tres bosses diferents. També, on envien a analitzar els tres petits tubs que agafen com a mostrar en el moment que es fa la donació. El primer dels tubs servirà per mirar el grup sanguini que més enllà dels coneguts, A+, A-, B+, B-, AB+ (receptor universal), AB-, O+, O- (donant universal), també es divideixen per diversos fenotips que cal tenir en compte a l’hora de transfondre. El segon tub serveix per mirar la serologia. És a dir, per comprovar la presència d’anticossos o microorganismes patògens a la sang. El tercer és un tub de rescat per si hi ha algun problema amb algun dels anteriors. El tractament de la sang es fa de manera paral·lela a la seva anàlisi per guanyar temps. Per tant, és possible que una bossa tractada, separada, finalment es desestimi.

    En les màquines centrífugues cada component es separarà en un moment diferent segons el seu pes. Els glòbuls vermells són les transfusions més corrents. Caduquen al cap de 42 dies de la donació i es conserven a 4ºC. S’utilitzen en cas de pèrdua de sang en intervencions quirúrgiques, accidents, parts problemàtics… Hi ha grans demandes per part dels hospitals quan aquests tenen grans operacions programades.

    Les plaquetes són el component més delicat doncs caduquen al cap de cinc dies i han d’estar en constant moviment. Al banc de sang disposen d’uns agitadors de plaquetes però als centres hospitalaris on no disposen d’aquestes màquines fan una agitació manual cada certa estona. Hi ha necessitat de plaquetes davant de ponts llargs o situacions on es duen a terme poques donacions. Les plaquetes són les cèl·lules sanguínies més petites i de les que tenim menys quantitat. Quan un malalt necessita transfusió de plaquetes, necessita la quantitat que donen quatre bosses, per tant, necessita plaquetes de quatre donants. Aquestes cèl·lules s’usen i s’apliquen normalment en tractaments de càncer.

    Per últim, l’últim component que es separa i s’usa és el plasma. La part positiva de cara a les reserves és que es pot congelar. Serveix per fabricar medicaments per persones amb problemes de coagulació de la sang i evita hemorràgies. Existeixen les donacions úniques de plasma per la necessitat de tenir-ne més per poder crear aquests medicaments. El procés, més laboriós, dura prop d’una hora. El plasma té un color entre groc i verdós: això es deu al fet que reté els greixos que has menjat i a través del color indica la quantitat. Tots els plasmes són igual de vàlids.

    Al fons de la sala de tractament trobem una màquina totalment informatitzada i autònoma que etiqueta o desestima les bosses de sang ja tractades.

    El Banc de Sang i Teixits davant casos d’emergència

    El Banc té convenis per escrit no només per fer front a una manca de sang «que això és gairebé impossible», segons Contreras, sinó perquè davant de qualsevol motiu, «des d’un terratrèmol a un incendi, el que sigui», el Banc no es trobi «en condicions de processar aquesta sang». A banda, hi ha casos on, sense cap contracte pel mig, els diversos bancs de sang es donen suport entre ells. Enric Contreras ens explica per exemple que el Banc de Sang de Catalunya va enviar components sanguinis a Madrid quan va haver-hi l’atemptat d’Atocha i va rebre moltes trucades en el moment dels atemptats de Cambrils i Barcelona encara que en aquest cas augmentar les reserves de sang no va ser necessari.

    Una treballadora del Banc de Sang i Teixits de Catalunya etiqueta bosses de plasma / SANDRA LÁZARO

    La setmana que va seguir al 17 d’agost el Banc va augmentar la seva activitat. «Es va treballar més i més hores», diu Contreras. La capacitat de processament que hi ha a la seu del Banc és alta, pot arribar a processar gairebé 2000 bosses diàries. No obstant això, els booms de donació als hospitals en casos com els dels atemptats sí que es noten. Per una banda, perquè si arriba un volum alt de ferits necessitat de transfusió, cal més personal. Per una altra banda «perquè la gent va abocar-se a donar sang i es van obrir més punts de recollida», complementa Contreras que opina que «la resposta va ser molt maca».

    Banc de llet materna: el projecte més nou que fa 6 anys que camina

    El Banc de Sang i Teixits de Catalunya va incorporar el 2011 un banc de llet materna. Segons Enric Contreras «es va crear perquè un percentatge de nadons prematurs de baix pes a Catalunya ha de rebre alimentació amb llet humana per no desenvolupar algunes malalties». Es subministra per prescripció mèdica a nadons que poden arribar a pesar només un quilogram i que es troben a les unitats de neonatologia dels hospitals. Es donen aquestes necessitats quan, al néixer, la mare encara no tingui llet o bé que, per alguna contraindicació mèdica, no en pugui donar directament.

    La llet s’obté de mares que estan alletant els seus fills i tenen llet sobrant. Se’ls hi fan unes proves a les donants per garantir que la llet sigui bona i que no hi hagi cap malaltia infecciosa. A part, sempre s’analitza cada mostra de llet que arribi al banc. «Elles donen la llet a casa seva amb un tirallets que els hi facilitem i la guarden a la nevera fins que els hi passem a buscar», explica Contreras. Quan la reben: l’analitzen, la pasteuritzen i la conserven congelada doncs té una caducitat d’anys.

    «Diem que això és un banc de vida, un banc de tresors biològics», tanca Contreras.

  • Les reserves de sang, sota mínims

    Les reserves de sang a Catalunya estan sota mínims. Determinats grups, com l’A-, només tenen reserva per a un dia, o l’O-, per a tres. El grup AB+ és el que té la reserva més gran: 12 dies. Els grups sanguinis més buscats són els donants RH negatius, els més minoritaris. Aquesta davallada es deu al fet que durant les Festes de Nadal les donacions s’han reduït un 25% i han situat les reserves en un nivell baix.

    Davant d’aquesta necessitat, els bancs de sang han fet una crida a la població perquè en donin. És per això que els principals hospitals de Catalunya faran una marató del 13 al 20 de gener per facilitar la donació, sota el lema ‘La teva sang diu coses. Comparteix-la’. L’objectiu és aconseguir 8.000 donacions. Per primera vegada es podrà donar sang a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

    Un altre dels objectius de la campanya és que la població conegui el seu grup sanguini ja que, segons el Departament de Salut, quatre de cada deu catalans ho desconeixen. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre. Es calcula que cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. Els llocs on donar i la quantitat de reserva es poden consultar de manera actualitzada a través del web de la Generalitat.

  • Irlanda permetrà donar sang als homes homosexuals, però amb restriccions

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    El Govern irlandès ha anunciat que aixecarà l’actual prohibició de donació de sang imposada als homosexuals, davant l’evidència que no augmentarà el risc de transmissió de malalties.

    El ministre de Sanitat, Simon Harris, ha pres aquesta decisió després d’analitzar les recomanacions efectuades en un ampli informe pel Servei Irlandès de Transfusions de Sang (IBTS, les seves sigles en anglès). La nova normativa permetrà donar sang als gais dotze mesos després de la seva última trobada sexual amb un altre home o cinc anys després que hagin estat declarats lliures de malalties de transmissió sexual.

    A la República d’Irlanda, els homes homosexuals no poden donar sang des que Dublín va introduir aquesta mesura en els anys 80 per frenar l’avanç del VIH. Al veí Regne Unit, les autoritats van aixecar aquesta restricció el 2011 i els homosexuals que no han tingut relacions íntimes amb un altre home durant un període d’un any poden donar sang a Anglaterra, Escòcia i Gal·les, mentre que Irlanda del Nord es va sumar a aquesta mesura el passat 2 de juny. França va fer el mateix l’any passat.

    Al final d’una conferència de dos dies celebrada a Dublín l’abril passat, el IBTS va indicar que els seus estudis demostren que en cap dels països on no hi ha aquesta prohibició s’ha detectat un augment del risc de transmissió d’infeccions com el VIH.

    El seu director, William Murphy, va assegurar llavors que Irlanda podia seguir l’exemple britànic, atès que en aquest país no s’ha detectat un increment del risc de contaminació de la sang donada per homes homosexuals.

    No obstant això, o una sentència vinculant del Tribunal de la UE va avalar l’any passat que se’ls exclogui de les donacions si ho justifica la situació sanitària del seu país.