Just Deploy It!

Etiqueta: donació

  • Catalunya necessita 65.000 donacions de plasma a l’any

    Amb motiu de la Setmana Mundial de la Donació de Plasma, que té lloc del 3 al 9 d’octubre, el Banc de Sang i Teixits ha alertat de la necessitat de tenir més plasma per reduir la dependència d’altres països i ha posat en marxa una campanya de sensibilització per tal d’augmentar les reserves.

    La resposta de la ciutadania ha estat molt positiva i més d’un centenar de persones al dia han programat cita per apuntar-se a través de la web, explica la doctora Roser Vallés, responsable del programa Plasma del Banc de Sang i Teixits: “Quan vaig marxar ahir, hi havia 174 persones apuntades per a avui, pot ser que siguin més. Estem fent passos endavant per explicar per a què serveix la donació: per a transfusions i per a medicaments”.

    En els últims anys, la tendència de donacions de plasma a Catalunya ha anat a l’alça. Així, el 2017 va haver-hi 13.800 donacions i aquest 2022 es preveu arribar a les 25.000. “Les cites es poden fer cada dia del món, no només aquesta setmana”, recorda la doctora, i recomana que es vagi amb cita prèvia perquè cada persona s’hi està una hora aproximadament i, d’aquesta manera, s’assegura que hi hagi màquines disponibles.

    Les persones que vulguin donar plasmar poden fer-ho en els 12 grans hospitals on el Banc de Sang té un espai de donació o en les col·lectes que s’organitzen cada setmana per Catalunya.

    Què és el plasma?

    El plasma és un líquid transparent i groguenc que representa el 55% del volum total de sang i que té suspeses les cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Està format per aigua (90%), sals minerals i una gran quantitat de proteïnes que vetllen pel bon funcionament del cos.

    De forma general, qualsevol persona que dona sang pot donar plasma. Ha de tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos i estar bé de salut. Com que el plasma és pràcticament tot aigua, a diferència de la sang, es pot donar amb més freqüència, ja que la recuperació és més ràpida. Així, una persona que reuneixi les condicions necessàries pot donar-ne cada 15 dies. De fet, a Catalunya hi ha una vintena de persones que en donen com a mínim un cop al mes.

    “La donació de plasma no ha d’anar a expenses de la de sang”, remarca Vallés. No es poden fer totes dues el mateix dia, sinó que entre una transfusió de sang i una de plasma ha de passar un mes. “Amb quatre cops a l’any aniríem superbé i incrementaríem el nombre de donacions i de fidelitzacions per arribar a les 65.000”

    Les transfusions de plasma són necessàries, per exemple, en cas d’accidents, hemorràgies agudes, o trastorns de la coagulació. També hi ha medicaments que es fan a partir de les proteïnes del plasma. Les immunoglobulines són les proteïnes que més es necessiten perquè són vitals per a pacients amb poques defenses i que no tenen capacitat per lluitar contra les infeccions.

    En paraules de la doctora, “el plasma per transfondre el tenim cobert amb les donacions, ens falta el de fer medicaments. I quins medicaments fem? El plasma és el líquid de la sang, i té unes proteïnes que són essencials per a la vida i que hi ha persones que no les fabriquen o no les tenen, com per exemple persones que tenen hemofília”.

    “Hi ha altres malalties pulmonars que també necessiten medicació que pot proporcionar el plasma, i hi ha les immunodeficiències de persones que no fan defenses quan estan amb un virus o amb un patogen. Aquests pacients necessiten els medicaments, per qualitat de viure o per viure, depèn del grau de la malaltia”, afegeix.

    Evitar dependre de l’exterior

    El plasma necessari per a medicament no està cobert i, per això, des de Catalunya s’ha de comprar a altres països, principalment els Estats Units i Alemanya. Amb la pandèmia de la Covid-19, les reserves van baixar a nivell internacional, i amb la crisi d’Ucraïna també hi ha inconvenients. “No hauríem de dependre de països estrangers perquè depenem de factors externs, i hem d’arribar a tractar tots els nostres pacients”, remarca.

    Per poder donar plasma, cal connectar-se a una màquina, anomenada separador cel·lular, durant una hora aproximadament, i cal que el donant tingui unes venes una mica més gruixudes que per donar sang. “Les persones que tenen les venes finetes no són candidates per donar plasma. El sistema, explicat de manera planera, és: es fa la punxada, l’extracció va cap a una màquina que centrifuga la sang i filtra el plasma. El plasma es queda en una bossa i la sang torna per la mateixa via al cos. Per això, és més llarg que una donació de sang”.

    Amb motiu d’aquesta setmana de sensibilització, el 6 d’octubre de 9 a 20 hores s’organitza una Marató de Donació de Plasma a l’Ajuntament de Barcelona. Les persones que ho desitgin poden donar plasma al Saló de les Cròniques.

  • L’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits comença a normalitzar-se a Catalunya

    La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat de manera significativa, com en altres àmbits de la salut, al sistema de trasplantaments. Desprès d’un inici d’any espectacular, l’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits va caure de manera abrupta a causa de la COVID-19, limitant-se a casos urgents, programes especials i pacients pediàtrics. Els darrers dies, però, l’activitat ha tornat a recuperar la tendència a l’alça, gràcies a l’obertura progressiva dels programes i a la reorganització dels serveis hospitalaris, com explica l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia del Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 3 de juny de cada any per agrair la generositat dels donants i dels seus familiars.

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2020, els hospitals catalans han gestionat 97 donants cadàver vàlids, que representen un 41,9% menys que el mateix període de l’any passat (167). En la mateixa línia, els trasplantaments realitzats han estat 339, un 35,3% menys que el mateix període que l’any 2019 (524). “El conjunt de l’activitat de l’any 2020 fins avui no reflexa l’impacte de la COVID-19, ja que en els dos primers mesos de l’any, la donació i el trasplantament van tenir una activitat molt elevada. Hem passat d’activitats 40% superiors a quasi aturar l’activitat en pocs dies”, comenta Jaume Tort, director de l’OCATT. “De fet, si acotem el període d’estudi des del 13 de març fins al 31 de maig, a Catalunya s’han realitzat 48 trasplantaments, un 80,9% menys que en condicions normals”, especifica Tort.

    Existeixen diferències evidents abans i després del mes de març. Durant els mesos de gener i febrer de 2020 es van realitzar 267 trasplantaments d’òrgans, un 19,2% més que el mateix període de l’any anterior (224 al 2019). Posteriorment, tot i que la primera setmana de març l’activitat encara va ser important, les intervencions van caure. Els dos mesos d’afectació profunda de la COVID-19 (març i abril), l’activitat es va reduir a 36 trasplantaments d’òrgans, en comparació als 203 de l’any 2019, un descens del 82,3%. Durant el mes de maig, s’observa un augment progressiu de l’activitat en comparació als dos mesos anteriors amb 36 intervencions, però encara lluny de les xifres d’activitat habitual.

    La donació de cadàver ha anat en la mateixa línia, amb un augment del 17,6% durant els dos primers mesos de l’any respecte l’any anterior (80 donants al 2020 vs. 68 al 2019) i un descens del 83,3% els mesos de març i abril (11 donants al 2020 vs. 66 al 2019). Al maig s’han gestionat 6 donants.

    Per altra banda, la donació de viu, tot i veure’s afectada pel tancament de tots els programes durant la crisi de la COVID-19, es manté en unes xifres similars a l’any anterior (37 al 2020 vs. 40 al 2019), gràcies l’augment de l’activitat trasplantadora amb aquest tipus de donant durant l’inici de l’any. La segona quinzena de maig s’ha reprès aquesta activitat, després de l’aturada, amb les quatre primeres intervencions.

    “Agraïm als equips i als hospitals que, després d’aquestes setmanes difícils, hagin mostrat ràpidament la seva predisposició a la reobertura dels diferents programes; diu molt de la seva professionalitat, esforç i dedicació”, declara Tort. “I ara, més que mai, necessitem la confiança de la societat en el sistema de trasplantaments i, sobre tot, agraïm la generositat, la solidaritat i la humanitat dels donants i dels seus familiars, per regalar vida i esperança”, afegeix. Segons conclou Tort, les llistes d’espera no s’han vist molt afectades, tot i que encara 1.200 persones segueixin esperant un òrgan a Catalunya.

    El Valentín, un nen trasplantat de ronyó durant la pandèmia

    Durant el confinament, en Valentín, un nen de 6 anys, va rebre el seu segon trasplantament renal a l’Hospital Vall d’Hebron. Per a la Dra. Gemma Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de Vall d’Hebron, “en plena pandèmia, el trasplantament renal del Valentín va ser una fita que ens va omplir d’esperança i vida. Ens preocupava moltíssim la seguretat del pacient, i malgrat ser una decisió difícil, vam optar per mantenir obert el programa de trasplantament renal pediàtric i donar opció a rebre un òrgan a pacients pediàtrics, especialment a aquells que es trobaven en situacions clíniques difícils. A partir d’aquell dia els nens i familiars de la segona planta de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron sortien a les vuit al passadís a aplaudir als professionals d’infermeria i nefrologia desplaçats a les àrees COVID-19 de l’hospital, i també als equips més petits que garantim l’atenció 24 hores i 7 dies a la setmana. Va ser emocionant i ens va ajudar a sentir-nos equip i família”.

    «Vam rebre la trucada de l’equip un dia de mitjans de març a la nit per dir-nos que hi havia la possibilitat d’un ronyó molt compatible per en Valentín», detalla Sol, mare del petit i creadora de l’Associació ‘En tus Zapatos’, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de tots els nens i famílies que pateixen malalties renals cròniques. «Malgrat el temor per la pandèmia i la magnitud de la intervenció, la tranquil·litat de saber que estàvem en mans del millor equip de professionals del món i que el nostre fill és un guerrer incansable, ens va fer sentir que res podria fallar», afegeix. «Aquest trasplantament va ser com un raig d’esperança enmig d’una realitat tan dramàtica: estem immensament agraïts al donant i als seus familiars per fer-ho possible», conclou. Dos mesos després de la intervenció, el petit evoluciona molt favorablement.

    Segons la Dra. Teresa Pont, coordinadora mèdica de trasplantaments de Vall d’Hebron, aquest centre ha mantingut el seu programa de trasplantament pediàtric i ha realitzat un total de 23 trasplantaments des del 13 de març, “tant a nens com a adults, en una situació tan adversa gràcies al compromís dels seus professionals, que han donat el millor de sí mateixos i han demostrat una gran resiliència”.

    ‘La donació en temps de Covid’

    Aquest és el títol de l’Acte del Dia del Donant_2020, un debat virtual sobre la importància de donar per salvar vides, i més en la situació actual. Al debat hi participaran la metgessa i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta, Nuria Masnou; la supervisora d’infermeria i també coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, Carme Vallès; el nefròleg i cap de l’equip de trasplantament renal de l’Hospital de Bellvitge, Oriol Bestard; Lucía, filla d’un donant, i Anna, donant viva de ronyó.

    L’objectiu és explicar la davallada de la donació a través dels protagonistes principals, conèixer de primera mà com han conviscut amb la pandèmia i remarcar la importància de la donació d’òrgans i teixits. A diferència d’anys anteriors, la situació provocada per la COVID-19 ha motivat que es faci aquest acte de manera virtual. Es podrà seguir per streaming (YouTube) i estarà obert a la participació on-line de periodistes i/o altres assistents virtuals.

  • El possible fi de l’anonimat de la donació d’esperma i òvuls qüestiona el model actual de reproducció assistida

    El Comitè de Bioètica d’Espanya (CBE) ha recomanat en un informe aquesta setmana el que reconeixen com un «veritable canvi de cultura en la reproducció assistida» del nostre país: advoca perquè els i les donants d’espermatozoides i òvuls deixin de ser anònims. És a dir, els membres d’aquest òrgan han consensuat que hauria de primar el dret d’una persona nascuda gràcies a tècniques de reproducció assistida a conèixer els seus orígens biològics sobre el dret del donant al fet que aquesta persona mai arribi a saber qui és. El sustenten sobretot en l’interès superior de l’infant i en què això pot constituir una peça clau en la construcció de la identitat d’algú. No seria retroactiu i no implicaria responsabilitats legals.

    Les donacions de gàmetes a Espanya són anònimes des de 1988, quan es va aprovar la Llei de Reproducció Humana Assistida que així ho garanteix. Caldria canviar el punt 5.5 en el cas que el Govern fes cas al CBE. Actualment, només contempla que una persona concebuda per aquestes tècniques conegui els seus orígens biològics en molt poques excepcions: per «perill per a la vida» per malaltia genètica, i per assumptes penals. Molts professionals, pacients i donants volen que segueixi sent així. La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), en previsió de l’obertura del debat, va emetre aquest novembre un altre informe oposant-se rotundament a l’abolició de l’anonimat. El que més els preocupa és la pèrdua de donants: «Això posa en perill el projecte reproductiu de moltes dones».

    En el seu document, la SEF assenyalava que, segons l’últim Registre Nacional d’Activitat de 2017, Espanya és líder a Europa en nombre de tractaments, amb 140.941 cicles anuals de reproducció assistida. I «cada vegada hi ha més demanda», de manera que és important «preservar el model». Destacaven que la legislació ja preveu excepcions per a quan sigui necessari i que els donants «són avaluats per disminuir la possibilitat de malalties».

    L’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR) va publicar un posicionament similar: consideraven l’actual marc legal en «equilibri», i apuntaven que no és habitual que els fills per reproducció assistida sol·licitin aquesta informació. Al codirector metge de l’Institut Bernabeu, referent del sector, el Doctor Joaquín Llàcer, també l’inquieta. Ell, que treballa en bancs d’ovòcits i d’esperma, sosté que «l’anonimat és un bé essencial d’una llei que ha aconseguit que al nostre país es desenvolupi una de les medicines reproductives més avançades del món».

    «No tornaria a fer-ho»

    Encarnación va tenir dues filles que ja són adolescents mitjançant una ovodonació i forma part des de llavors d’Asproin, una associació que reuneix i aconsella a parelles i dones. Comparteix la preocupació que això es dugui a terme «perquè cada vegada estem necessitant més accedir a aquestes tècniques. La gent no és conscient perquè és tabú, però molts no podran tenir un fill com ara esperen. El que més ho dificultaria és que es redueixin els i les donants».

    Per la seva experiència en Asproin, Encarnación constata que és rar el desig de saber el nom del donant: el més comú és que només hi hagi curiositat per la semblança física i per les malalties genètiques, que tenen documentades les clíniques. Encara que algun cas sí que hi ha: a mitjan gener passat, al programa Informe Semanal de TVE, Mikel demanava poder identificar l’home que va donar el seu semen a la seva mare fa 36 anys, per «acabar de construir la meva identitat».

    Romina, que té 26 anys i ha donat els seus òvuls quatre vegades, posa cara al que molts vaticinen: si s’implantés una mesura així, ella no tornaria a fer-ho. «Una de les meves motivacions principals és que és un acte voluntari pel qual tu estàs en certa manera ajudant a una altra dona, però no suposa ni t’exigeix ​​implicar més enllà del procés d’hormones». No li tranquil·litza el cas que ningú li pogués reclamar responsabilitats legals pel seu material genètic perquè «els vincles no es limiten a la legalitat». És conscient que avui en dia existeixen excepcions sota les quals sí que algun dia podria trucar-la algú preguntant pel seu ADN compartit: «Tu firmes un contracte de responsabilitat i compromís i no crec que hi hagi moltes dones que donen que no sàpiguen les implicacions».

    Una «tendència» a Europa

    La discussió no surt del no-res. L’esborrany de Recomanació de l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa instava a revisar el tema, i diversos països europeus han modificat les seves regulacions per abolir l’anonimat. El primer va ser Suècia, el 1985; l’últim Portugal, el 2018. «Sembla una tendència consolidada», argüeix el CBE. Admeten que pot comportar «una possible reducció de les donacions a curt termini en una primera etapa», però «no la desaparició», perquè «en molts països s’ha recuperat en el mitjà termini».

    La Societat Espanyola de Fertilitat contraposa altres dades. Posen com a exemple el Regne Unit, on des de 2005 està permès que en complir la majoria d’edat un fill llevant l’anonimat del donant: «En els últims anys aquí no s’han assolit els nivells previs (…) i s’ha produït fonamentalment a costa dels residents no britànics als quals preocupa menys l’eventualitat de ser contactats en un futur». La SEF esmenta que el 20% de les donacions de gàmetes a Espanya són a pacients estrangers, i el vinculen amb l’anonimat i que si s’eliminés podria donar-se en sentit invers, que els espanyols recorreguessin a altres països.

    En una investigació de 2017, les Doctores en Dret Itziar Alkorta i Esther Farnós analitzaven les diferents legislacions mundials i a partir d’elles repassaven els arguments a favor i en contra. Recuperaven enquestes que es van fer a Holanda el 2004, just abans que s’aprovés la llei que suprimeix també aquí l’anonimat: després de molt temps de debat nacional, el 37% dels pares preferia l’anonimat «principalment per la por que un donant conegut pogués interferir en la família en un futur».

    Pel que fa al «dret a conèixer», Alkorta i Farnós indicaven que cada vegada «anirà cobrant més força» a mesura que s’estenguin els diagnòstics mèdics genètics. Recordaven en tot cas que «no pot obligar els pares a informar els fills sobre l’origen de la seva concepció», però consideraven que «la tendència cap a una societat amb famílies més basades en rols que en la biologia» i «l’allunyament de la imatge del donant-pare» hauria de facilitar «que el concebut mitjançant gàmetes donats pugui conèixer la identitat» si així ho desitja i sense major problema.

    Els experts ho veuen tot com un assumpte amb moltes arestes; legals, ètiques i científiques. Vincenzo Pavone, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’estudia al costat de Sara Lafuente, i vol prendre-ho com una «oportunitat per revisar tot el sistema de reproducció assistida. Fixar-nos només en l’anonimat seria veure els arbres i no mirar el bosc». Entén que la genètica pot representar «una part important de la construcció de la identitat, però això és una cosa merament cultural i psicològica». Per a ell no seria aquest l’argument a favor, sinó «que la societat tingui consciència del paper de les donants a la crisi de fertilitat que vivim, especialment de les dones pel procediment hormonal que els suposa».

    El Comitè de Bioètica citava al seu informe que, si preval el dret a conèixer, «els donants ho faran més conscients del seu paper en la creació d’una vida» i «seran millors des d’un punt de vista ètic». Pavone no es refereix exactament a això quan parla del «paper», sinó al fet que «a efectes macroeconòmics, l’anonimat i el discurs de l’altruisme baixa significativament el cost de la matèria, que són els òvuls». Les donacions «no desapareixerien, encara que potser no tornarien als nivells actuals». Davant això l’investigador recorda que la reserva ovàrica ara mateix a Espanya és molt gran, amb més de 200.000 emmagatzemats que cobreixen la demanda.

    El que sí que passaria, creu Pavone, és que canviaria el perfil de donant: «El farien dones grans que ara, potser ja amb fills i amb menys necessitats econòmiques. També es podria donar un fenomen problemàtic que hem observat: que hi hagi qui ho faci precisament perquè no és anònim, esperant que algú truqui a la seva porta un dia molts anys després».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat rebutja trencar l’anonimat en les donacions

    En resposta a l’Informe del Comitè de Bioètica d’Espanya sobre El dret dels fills nascuts de les tècniques de reproducció humana assistida a conèixer la seva orígen biològic, el Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), ha expressat el seu rebuig per considerar-ho un «document esbiaixat, perquè no recull l’opinió dels professionals de la Sanitat Pública».

    Entre els motius que inclou en el rebuig, considera que no hi ha cap estudi que reculli conseqüències com les que es descriuen en el seu document. Afirmen rotundament que «després de 30 anys d’exercici, no hem vist en els nostres pacients problemes com els que planteja el seu informe». També destaquen que són diverses les vegades que s’insisteix en la donació com a «negoci», sense tenir en compte que la Sanitat Pública espanyola realitza al voltant de 5.200 tractaments de fertilitat amb gàmetes donats cada any. Xifra que asseguren que supera als cicles realitzats en tota Suècia, Finlàndia o França en les seves respectives sanitats públiques i privades.

    Davant la proposta d’abolir l’anonimat de les donacions, el SEF creu que això sí que suposaria una reducció de donacions. Com a prova justifiquen que al Regne Unit importen 7.000 dosi de semen de donant cada any, com reflecteix l’article publicat per dos experts britànics en bioètica, al gener de 2020 (Hodson i Parker, 2020). A banda, també centenars de parelles viatgen a altres països d’Europa, per a evitar la llista d’espera de la seva sanitat i a la recerca d’una donació anònima. El panorama al Regne Unit és tal, que estan explorant la possibilitat del donant posmortem, amb tots els dubtes mèdics que planteja aquesta opció. Ara mateix hi ha 18 països europeus on si està vigent l’anonimat estricte, 13 on hi ha un escenari mixt (amb donacions anònimes i no anònimes) i només 6 països tenen donacions no anònimes.

    En el seu comunicat han afegit també altres motius com ara que en el camp de l’ètica reproductiva dins l’informe «s’ha optat per principis individualistes i de maximització com el de la beneficència reproductiva, en comptes de principis generalistes i satisfactores, com el principi de no maleficencia reproductiva general, on es prioritza que l’opció reproductiva triada no ha de danyar a altres persones implicades».

    En aquesta línia, es pregunten i acusen que hagin ignorat en publicar a l’informe la situació al Canadà, país en el qual es va cancel·lar el registre de donants per les dificultats ètiques que plantejava. Entre elles, que els seus especialistes en bioètica no van ser capaces de posicionar-se a favor de cap dels drets de les tres parts implicades en un projecte reproductiu que necessita de gàmetes de donant per a veure’s realitzat.

    Per tot l’exposat, des de la Societat Espanyola de Fertilitat sol·liciten a les Autoritats Sanitàries que tinguin en compte que existeixen plantejaments ètics que respecten a totes les persones implicades en un projecte reproductiu sense necessitat de resultar danyada cap de les parts. Apunten que són diversos els països que permeten la donació mixta, sent potestat dels implicats en la donació i recepció dels gàmetes, optar per l’una o l’altra. I en aquest sentit afegeixen que aquesta recomanació permetrà a la Sanitat Pública espanyola continuar atenent la creixent demanda mèdica i social de les tècniques de reproducció assistida amb gàmetes donats.

  • La donació i el trasplantament d’òrgans augmenten un 18% el primer trimestre de l’any a Catalunya

    Durant aquest primer trimestre de l’any 2019, s’han obtingut 105 donants cadàver vàlids, que representen un 18,0% més que l’any 2018. Els donants de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,8%); mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) ho fan de forma més destacada (44,1%), gràcies als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca). Des de l’Organització Catalana de Trasplantaments  (OCATT) es destaca l’èxit col·lectiu dels resultats tant gràcies als equips de professionals, hospitals i el model de trasplantament com també a la confiança de la societat en el sistema i, sobretot, a la generositat, solidaritat i valentia dels donants i dels seus familiars, que fan possible aquest èxit col·lectiu, la qual cosa diu molt de la societat en què vivim.

    El consentiment per a la donació, -nombre de famílies que accepten la donació dels òrgans d’un familiar difunt entre totes les entrevistes de donació que es realitzen-, se situa en el 83%, percentatge similar al del 2018.

    El nombre de donants vius, d’altra banda, segueix disminuint: 21 donants fins al 31 de març, un 25% menys (7 donants) que el 2018. D’aquestes donacions, 20 han estat de ronyó i una de fetge. L’OCATT assenyala que aquest fet es pot explicar pels bons resultats de la donació de cadàver, però això no treu que no s’hagi de seguir promovent el trasplantament de donant viu ja que l’evidència científica mostra que és la millor opció terapèutica per als malalts joves.

    De moment, l’Hospital Clínic de Barcelona, amb 21 donants cadàver vàlids i 5 donants vius, és el centre amb més donants gestionats; seguit de prop per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb 19 i 6 donants, respectivament; i l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb 18 i 1 donants, respectivament.

    Més donants es tradueixen en més trasplantaments

    Els trasplantaments a Catalunya segueixen la seva tendència a l’alça, clarament positiva. En concret, durant els tres primers mesos de l’any 2019 s’han fet 337 intervencions, un 18,3% més que el 2018.

    Per tipus d’òrgan, augmenten els trasplantaments renals (16,2%), els hepàtics (29,2%), els pulmonars (15,4%) i el pancreàtics (250,0%). Els cardíacs són, amb dos menys, els que de moment mostren una activitat inferior a la de l’any passat.

    En aquest sentit, l’OCATT ressalta aquesta activitat extraordinària ja que es tracta d’un ritme de trasplantament molt superior a qualsevol etapa anterior. Tot i això, subratlla que la donació i, per tant, la disponibilitat d’òrgans és fluctuant en el temps, però destaca que si se segueix aquest ritme es podria estar parlant d’uns 400 donants vàlids i uns 1.300 trasplantaments al final d’any i aconseguir, per tant, unes xifres espectaculars.

    En aquest cas, és l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron el que, fins al 31 de març, ha dut a terme més trasplantaments: 91 entre receptors pediàtrics (10) i adults. L’Hospital Clínic ha practicat 84 intervencions i l’Hospital Universitari de Bellvitge, 67.

    El 31 de març de 2018, 1.160 persones continuaven esperant un òrgan. Concretament, 1.035 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó; 44, de fetge; 28, de cor; 30, de pulmó, i 23, de pàncrees.

    L’OCATT remarca que aquests bons resultats de trasplantament permeten reduir a poc a poc les llistes d’espera per a trasplantament, tot i l’augment de les indicacions. També s’observa que les llistes d’espera d’òrgans vitals, com el fetge, el cor o els pulmons, són especialment baixes.

  • Incrementen els trasplantaments d’òrgans però també la negativa de donació entre les famílies

    El 2018 s’han dut a terme un total de 1.149 de trasplantaments d’òrgans, un 3,9% més que el 2017. Aquestes dades suposen un creixement en les intervencions per cinquè any consecutiu a Catalunya, segons dades recopilades per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i aquests resultats, les negatives a la donació per part de les famílies, que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament, trencant una tendència positiva dels darrers anys.

    Amb la xifra dels 1.149 trasplantaments, també han explicat que els 151,2 trasplantaments per milió de població (pmp) representa una de les taxes de trasplantament més elevades del món. Per tipus, el 2018 van augmentar els hepàtics (un 13,8%), els cardíacs (un 18,3%), els pulmonars (un 16,9%) i el pancreàtics (un 23,5%). Els renals van reduir-se lleugerament (-1,2%), degut en part al descens de la donació de viu.

    Per centres, els programes de trasplantament de l’Hospital de la Vall d’Hebron han liderat, amb 319 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital de Bellvitge (254) i l’Hospital Clínic (250).

    Pel que fa a les llistes d’espera per trasplantament, 1.059 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó, 77 de fetge, 27 de cor, 30 de pulmó i 28 de pàncrees.

    Les negatives familiars trenquen la tendència positiva dels anys anteriors

    Les negatives a la donació, és a dir,  el nombre de famílies que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament aquest 2018, trencant una tendència positiva dels darrers anys. El 2018, el percentatge de negatives familiars, entre el total d’entrevistes familiars realitzades, s’ha situat en el 18,7% o, el que és el mateix, quasi 2 de cada 10 famílies de potencials donants, no han donat el consentiment a la donació dels òrgans del seu familiar.

    Les causes principals d’aquestes negatives han estat la negativa de la família sense especificar cap raó concreta (46%), la negativa prèvia del donant (34%) i altres motius (11%). A més, el 3% de les famílies encara al·leguen dubtes amb la mort encefàlica o la integritat corporal i un 2% problemes amb el personal sanitari. Un 4% addueixen motius religiosos com causa de negativa.

    Tot i aquestes negatives, també han valorat que la donació cadàver s’estabilitza i la de viu segueix a la baixa. És a dir, tot i l’augment considerable de les negatives familiars i de no haver-se superat la xifra rècord de 333 donants de l’any 2017, el nombre de donants cadàver vàlids obtinguts l’any 2018 s’ha situat a prop, 328, (-1,5%), en el que suposa el segon millor resultat de la història. L’any 2018, la taxa de donació a Catalunya ha estat de 43,3 donants per milió d’habitants, un punt inferior a la de l’any 2017.

    Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen lleugerament (-3,7%) mentre que els d’asistòlia (cardíaca) segueix augmentant (2,6%), gràcies als donant de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    Els donants vius segueixen, un any més, la seva tendència a la baixa: 128, 10 menys (-7,3%) que el 2017, degut als bons resultats de la donació cadàver. L’any 2018, 122 donants van donar un ronyó a una altra persona i 6 una porció del seu fetge. La donació d’aquests òrgans és realitza, majoritàriament, entre mares/pares a filles/fills, entre germanes/germans o entre membres de la parella.

    L’Hospital de Vall d’Hebron, amb 57 donants cadàver vàlids i 24 donants vius ha estat el centre amb més donants. L’han seguit de prop l’Hospital de Bellvitge, amb 57 i 22, i l’Hospital Clínic amb 36 i 36 respectivament.

    Pel que fa a trasplantaments pediàtrics, l’any 2018 els dos centres autoritzats per trasplantament pediàtric a Catalunya -l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu- han realitzat 53 trasplantaments (25 de ronyó, 15 de fetge, 8 de cor i 5 de pulmó). Globalment, aquests xifres representen que gairebé 1 de cada 3 menors de l’Estat espanyol ha estat trasplantat en un dels dos centres pediàtrics de Catalunya. La procedència dels òrgans ve de 28 donants de cadàver: 10 d’ells catalans, 16 d’altres comunitats autònomes i 2 d’un altre país europeu; i de 12 donants vius de ronyó i fetge.

    Es constata menys donació de teixits i cèl·lules

    Per les dades que s’han facilitat durant la presentació, aproximadament, 12.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.501 donants de Catalunya (-3,6% respecte el 2017), dels quals es van obtenir 2.305 teixits (-5,2%). En total, es van donar 1.483 còrnies, 184 vàlvules cardíaques, 118 vasos sanguinis, i van haver 368 donants de teixit múscul-esquelètic i 152 de pell. Recorden a més que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones.

    Pel que fa a la donació de medul·la òssia, tot i reduir-se el nombre de potencials donants respecte el 2017, l’any 2018 s’han incorporat 3.923 nous donants al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Així, a Catalunya hi havia, a 31 de desembre de 2018, 51.354 persones inscrites. A més, els donants efectius (persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament) han augmentat durant l’any 2018 un 72% en relació a l’any passat (43 vs. 25). Per altra banda, el banc de cordó del BST ha distribuït 72 unitats destinades a trasplantament.

    Tant l’OCATT com el Departament de Salut volen destacar com a fonamental la donació d’òrgans per a què els trasplantaments siguin possibles i ho cataloguen d’un gest solidari fonamental. En aquest sentit, han volgut posar de manifest la importància de la generositat i la solidaritat de les famílies de les persones donants, que «amb el seu gest fan un regal de vida i esperança». Igualment, fan un reconeixement explícit als professionals i als hospitals catalans que, una vegada més, han contribuït de manera decisiva en l’assoliment dels excel·lents resultats de trasplantament a Catalunya.

  • Bancs de llet: l’altruisme que salva la vida dels bebès més vulnerables

    No hi ha dubte. La llet materna és l’aliment aconsellat per tots els nounats. Però quan no hi ha suficient de la pròpia mare, la llet donada pot ser la millor alternativa, especialment en els nens que neixen de forma primerenca o malalts.

    Per a això es van crear els bancs de llet humana, encarregats de recollir, processar, emmagatzemar i dispersar amb totes les garanties aquest producte biològic. La seva finalitat és resoldre els problemes d’alimentació del nounat fins que la seva mare li pugui donar el pit.

    «És un pilar més de suport a la lactància. Proporciona llet d’altres dones a aquells nounats d’alt risc que encara no disposen de la seva mare o aquesta és insuficient», explica a Sinc Nadia Raquel García, coordinadora del Banc Regional de Llet Materna de la Comunitat de Madrid, situat a l’Hospital 12 de Octubre.

    De fet, diversos estudis apunten com en els nens prematurs la fórmula artificial suposa un augment de patologies com enterocolitis necrotitzant, un trastorn intestinal propi del prematur i d’altres nounats vulnerables.

    És més, el 2001 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que els bancs de llet humana són «una de les millors estratègies sanitàries en la disminució de la mortalitat infantil i en la protecció de l’alletament».

    Com la llet materna és un bé escàs, és fonamental prioritzar qui serà receptor i ajustar les característiques de la llet donada a les del nen que la rep, sempre tenint en compte la disponibilitat.

    Així, en els primers dies s’intenta donar als nounats de màxim risc (de menys de 1.000 grams o menors de 28 setmanes d’edat gestacional) llet de donants que tenien fills amb dies o setmanes de vida quan van extreure’s aquesta llet .

    «Si a més eren mares de nens prematurs, és fins i tot més adequat», subratlla García, també presidenta de l’Associació Espanyola de Bancs de Llet Humana (AEBLH), creada el 2008. «No obstant això, moltes vegades no podem ajustar tant i hem de lliurar llet amb més temps de vida del fill».

    Per als nounats molt prematurs o malalts, les primeres setmanes de vida suposen un període crític per al desenvolupament de patologies relacionades amb la immunitat. L’alimentació amb llet materna i donada des del naixement ajuda al fet que es desenvolupi resistència «de forma més adequada». Així mateix, com més gran sigui el volum de llet materna o donada que rebin durant l’ingrés, major és l’impacte beneficiós en aquests nens de risc.

    «És important començar al més aviat possible amb l’alimentació amb llet humana, ja que afavoreix la mobilització i la tolerància, la maduració intestinal i la colonització per gèrmens beneficiosos per al prematur vulnerable. És preferible la llet de la pròpia mare, però si no es disposa d’ella, la donada és la millor opció», aclareix a Sinc Marta Cabrera, neonatóloga de l’Hospital Universitari La Paz.

    Com ser donant de llet

    Mancant les dades globals a Espanya per 2017, el 2016 es van registrar 1.565 donants, el que suposa un volum total de 7.449,16 litres de llet i una donació mitjana de 4,47 litres/donant. En els 43 hospitals receptors, 2.281 nounats, en la seva majoria prematurs de molt baix pes, es van beneficiar d’aquestes donacions.

    Queda patent a més un augment de la seva activitat cada any. Des de 2009, el nombre de donants ha augmentat des de 175 a aquests 1.565 donants. De la mateixa forma, s’ha passat de 1.143,9 litres donats als 7.449,16. El nombre de receptors també s’ha incrementat des dels 333 fins als 2.281.

    Però què ha de fer una dona interessada a ser donant? Han de contactar amb el banc de llet més proper, on se’ls informarà del procés de donació. Bàsicament, les candidates han de ser dones que estiguin lactant, disposades a extreure’s la seva llet i que gaudeixin de bona salut.

    És convenient establir bé la lactància del seu fill durant el primer mes de vida abans de començar a donar. «És útil incloure-ho en la rutina diària. A vegades les donants s’extreuen llet d’un pit mentre estan alletant de l’altre al seu fill», apunta Cabrera, que dirigeix des de fa mesos el centre satèl·lit del banc regional en La Paz.

    El primordial és impedir que la llet es contamini per una falta d’higiene o un emmagatzematge incorrecte. El volum extret canvia molt d’una dona a una altra. També és variable la composició nutricional de la llet de cada dona, que a més es va modificant a mesura que augmenta el temps de lactància. Així, aquest aliment es classifica d’acord a l’edat dels bebès de les mares donants: calostre (fins a 7 dies de vida), de transició (de 7 a 14 dies) i madura (més de 14 dies).

    «Els bancs de llet materna solament tenen sentit en una societat que recolzi la lactància i que disposi d’un percentatge de dones que alleta satisfactòriament als seus fills i que estan disposades a donar de forma altruista el seu excedent als bancs de llet», afirma Nadia García.

    El banc que dirigeix ha augmentat la seva activitat i, l’any 2017, va acceptar a 236 dones com a donants, amb una donació mitjana de 7,18 litres i 612 nens receptors que es van beneficiar. Cada gota és important: 20 mil·lilitres poden ser útils per a un nen molt prematur durant diversos dies.

    Un recent nascut pren llet d’un biberó

    Més d’un segle de bancs de llet

    El primer banc de llet va ser creat l’any 1900, a Viena. Després es van obrir a Boston (1910), Buenos Aires (1921) i Rio de Janeiro (1943). Des de llavors, existeixen nombrosos centres a Europa, EUA, Austràlia, Centreamèrica i Sud-amèrica.

    Amb l’aparició del VIH i el desenvolupament de fórmules làctiques per a prematurs, el seu ús va disminuir durant els anys 80. No obstant això, actualment es troben estesos per tot el món i contribueixen a un major èxit de la lactància materna. Segons García, «la presència d’un banc de llet fa que la societat ho consideri un bé molt valuós».

    Quan s’instaura un banc de llet en una unitat de neonatologia, la taxa de lactància pròpia augmenta. Segons les expertes, això ocorre perquè es crea una consciència de lactància materna i llet humana que repercuteix en els pares.

    Igualment, la seva existència fomenta la recerca i minimitza la contaminació i la deterioració de la llet. És més, l’experiència en altres països ha demostrat que la instauració d’un banc de llet materna augmenta les taxes de lactància a la regió on s’ha implantat.

    A Espanya, la història dels bancs de llet és molt curta. El primer centre es va fundar a Palma de Mallorca el 2001; més tard, el 2007, es va inaugurar el primer localitzat a la península: l’Hospital 12 de Octubre, a Madrid. El desembre passat van complir deu anys, que celebraran el proper mes de març amb tots els responsables dels bancs regionals i centres satèl·lit.

    A l’actualitat, Espanya compta ja amb 14 institucions a Illes Balears, Madrid, València, Granada, Aragó, Barcelona, Extremadura, Castella i Lleó, Vigo, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Astúries, Euskadi i Cantàbria. Tot sembla indicar que la xifra seguirà creixent. Existeixen projectes per crear nous bancs a Còrdova, Las Palmas de Gran Canaria i Tenerife.

    Un acte de generositat amb la societat

    Les mares donants estan fent un esforç altruista impressionant. «Tenen tot el mèrit del món. Són mares que estan donant el pit als seus fills, amb el que això suposa i, a més, prenen la decisió de donar. És un acte de generositat enorme amb la societat», afirma Marta Cabrera.

    Per aquest motiu s’ha d’augmentar el coneixement i facilitar tot el possible el procés. És important que les mares disposin d’altres centres –a més del banc regional–, ja que això optimitza la donació des d’un punt de vista geogràfic.

    A Madrid, els centres que s’han acreditat per rebre llet crua de mares donants són el Severo Ochoa de Leganés, Puerta del Hierro i la Paz. Per captar donants, l’Hospital 12 de Octubre, Severo Ochoa i La Paz.

    El propòsit a llarg termini dels bancs de llet és intentar que tots els nens que compleixen criteris i no reben llet donada ho facin. «L’ideal seria que cap nounat ingressat prengués llet de fórmula», recalca Nadia García.

    En aquest sentit, ambdues expertes conclouen que encara queda un llarg camí perquè a Espanya la llet materna donada sigui el substitut estàndard de la llet de la pròpia mare quan aquesta no està disponible. Però el futur és encoratjador. Potser en uns anys pugui arribar a tots els nounats que ho necessitin.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • El Banc de Sang recupera les reserves gràcies a les donacions durant la Marató 2.0

    A només un dia perquè finalitzi la marató de donacions de sang impulsada pel Banc de Sang i Teixits (BST) ja s’han assolit les 8.000 donacions que reclamaven necessàries per situar les reserves en un nivell òptim, després que durant les festes de Nadal les donacions baixessin i se situessin al límit. De fet, aquest dimecres els hospitals catalans ja havien aconseguit recollir 8.500 donacions i s’espera que es pugui arribar a les 10.000.

    La Marató 2.0, que va començar el 13 de gener i acaba demà, es va organitzar precisament amb l’objectiu de recuperar els nivells de reserves de sang. A més, també s’ha aprofitat la iniciativa per fer una crida als donants perquè, de pas, coneguin quin és el seu grups sanguini, ja que 4 de cada 10 catalans ho desconeixen. Durant aquests dies, a més dels hospitals i 100 punts de donació per tot el territori, s’ha pogut donar sang també als ajuntaments de les 4 quatre capitals catalanes, que van obrir les seves portes el primer dia de la Marató.

    Per què és important donar sang?

    Una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida. A Catalunya, cada dia calen unes mil donacions per fer front a les necessitats d’aquests pacients ingressats en clíniques i hospitals. Segons dades del BST, la meitat de les donacions s’utilitza per tractar malalties com el càncer o l’anèmia, i un 30% de les donacions són per a persones que han tingut accidents. En aquests casos és especialment necessària la sang del grup 0 negatiu, el donant universal, perquè no hi ha temps de comprovar el grup sanguini de l’accidentat. És per això que aquest grup sanguini és un dels més cridats a donar, perquè la seva sang pot ser transfosa a malalts de qualsevol grup sanguini. Consulta on donar sang.

  • Les reserves de sang, sota mínims

    Les reserves de sang a Catalunya estan sota mínims. Determinats grups, com l’A-, només tenen reserva per a un dia, o l’O-, per a tres. El grup AB+ és el que té la reserva més gran: 12 dies. Els grups sanguinis més buscats són els donants RH negatius, els més minoritaris. Aquesta davallada es deu al fet que durant les Festes de Nadal les donacions s’han reduït un 25% i han situat les reserves en un nivell baix.

    Davant d’aquesta necessitat, els bancs de sang han fet una crida a la població perquè en donin. És per això que els principals hospitals de Catalunya faran una marató del 13 al 20 de gener per facilitar la donació, sota el lema ‘La teva sang diu coses. Comparteix-la’. L’objectiu és aconseguir 8.000 donacions. Per primera vegada es podrà donar sang a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

    Un altre dels objectius de la campanya és que la població conegui el seu grup sanguini ja que, segons el Departament de Salut, quatre de cada deu catalans ho desconeixen. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre. Es calcula que cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. Els llocs on donar i la quantitat de reserva es poden consultar de manera actualitzada a través del web de la Generalitat.