Just Deploy It!

Etiqueta: donants

  • L’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits comença a normalitzar-se a Catalunya

    La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat de manera significativa, com en altres àmbits de la salut, al sistema de trasplantaments. Desprès d’un inici d’any espectacular, l’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits va caure de manera abrupta a causa de la COVID-19, limitant-se a casos urgents, programes especials i pacients pediàtrics. Els darrers dies, però, l’activitat ha tornat a recuperar la tendència a l’alça, gràcies a l’obertura progressiva dels programes i a la reorganització dels serveis hospitalaris, com explica l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia del Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 3 de juny de cada any per agrair la generositat dels donants i dels seus familiars.

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2020, els hospitals catalans han gestionat 97 donants cadàver vàlids, que representen un 41,9% menys que el mateix període de l’any passat (167). En la mateixa línia, els trasplantaments realitzats han estat 339, un 35,3% menys que el mateix període que l’any 2019 (524). “El conjunt de l’activitat de l’any 2020 fins avui no reflexa l’impacte de la COVID-19, ja que en els dos primers mesos de l’any, la donació i el trasplantament van tenir una activitat molt elevada. Hem passat d’activitats 40% superiors a quasi aturar l’activitat en pocs dies”, comenta Jaume Tort, director de l’OCATT. “De fet, si acotem el període d’estudi des del 13 de març fins al 31 de maig, a Catalunya s’han realitzat 48 trasplantaments, un 80,9% menys que en condicions normals”, especifica Tort.

    Existeixen diferències evidents abans i després del mes de març. Durant els mesos de gener i febrer de 2020 es van realitzar 267 trasplantaments d’òrgans, un 19,2% més que el mateix període de l’any anterior (224 al 2019). Posteriorment, tot i que la primera setmana de març l’activitat encara va ser important, les intervencions van caure. Els dos mesos d’afectació profunda de la COVID-19 (març i abril), l’activitat es va reduir a 36 trasplantaments d’òrgans, en comparació als 203 de l’any 2019, un descens del 82,3%. Durant el mes de maig, s’observa un augment progressiu de l’activitat en comparació als dos mesos anteriors amb 36 intervencions, però encara lluny de les xifres d’activitat habitual.

    La donació de cadàver ha anat en la mateixa línia, amb un augment del 17,6% durant els dos primers mesos de l’any respecte l’any anterior (80 donants al 2020 vs. 68 al 2019) i un descens del 83,3% els mesos de març i abril (11 donants al 2020 vs. 66 al 2019). Al maig s’han gestionat 6 donants.

    Per altra banda, la donació de viu, tot i veure’s afectada pel tancament de tots els programes durant la crisi de la COVID-19, es manté en unes xifres similars a l’any anterior (37 al 2020 vs. 40 al 2019), gràcies l’augment de l’activitat trasplantadora amb aquest tipus de donant durant l’inici de l’any. La segona quinzena de maig s’ha reprès aquesta activitat, després de l’aturada, amb les quatre primeres intervencions.

    “Agraïm als equips i als hospitals que, després d’aquestes setmanes difícils, hagin mostrat ràpidament la seva predisposició a la reobertura dels diferents programes; diu molt de la seva professionalitat, esforç i dedicació”, declara Tort. “I ara, més que mai, necessitem la confiança de la societat en el sistema de trasplantaments i, sobre tot, agraïm la generositat, la solidaritat i la humanitat dels donants i dels seus familiars, per regalar vida i esperança”, afegeix. Segons conclou Tort, les llistes d’espera no s’han vist molt afectades, tot i que encara 1.200 persones segueixin esperant un òrgan a Catalunya.

    El Valentín, un nen trasplantat de ronyó durant la pandèmia

    Durant el confinament, en Valentín, un nen de 6 anys, va rebre el seu segon trasplantament renal a l’Hospital Vall d’Hebron. Per a la Dra. Gemma Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de Vall d’Hebron, “en plena pandèmia, el trasplantament renal del Valentín va ser una fita que ens va omplir d’esperança i vida. Ens preocupava moltíssim la seguretat del pacient, i malgrat ser una decisió difícil, vam optar per mantenir obert el programa de trasplantament renal pediàtric i donar opció a rebre un òrgan a pacients pediàtrics, especialment a aquells que es trobaven en situacions clíniques difícils. A partir d’aquell dia els nens i familiars de la segona planta de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron sortien a les vuit al passadís a aplaudir als professionals d’infermeria i nefrologia desplaçats a les àrees COVID-19 de l’hospital, i també als equips més petits que garantim l’atenció 24 hores i 7 dies a la setmana. Va ser emocionant i ens va ajudar a sentir-nos equip i família”.

    «Vam rebre la trucada de l’equip un dia de mitjans de març a la nit per dir-nos que hi havia la possibilitat d’un ronyó molt compatible per en Valentín», detalla Sol, mare del petit i creadora de l’Associació ‘En tus Zapatos’, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de tots els nens i famílies que pateixen malalties renals cròniques. «Malgrat el temor per la pandèmia i la magnitud de la intervenció, la tranquil·litat de saber que estàvem en mans del millor equip de professionals del món i que el nostre fill és un guerrer incansable, ens va fer sentir que res podria fallar», afegeix. «Aquest trasplantament va ser com un raig d’esperança enmig d’una realitat tan dramàtica: estem immensament agraïts al donant i als seus familiars per fer-ho possible», conclou. Dos mesos després de la intervenció, el petit evoluciona molt favorablement.

    Segons la Dra. Teresa Pont, coordinadora mèdica de trasplantaments de Vall d’Hebron, aquest centre ha mantingut el seu programa de trasplantament pediàtric i ha realitzat un total de 23 trasplantaments des del 13 de març, “tant a nens com a adults, en una situació tan adversa gràcies al compromís dels seus professionals, que han donat el millor de sí mateixos i han demostrat una gran resiliència”.

    ‘La donació en temps de Covid’

    Aquest és el títol de l’Acte del Dia del Donant_2020, un debat virtual sobre la importància de donar per salvar vides, i més en la situació actual. Al debat hi participaran la metgessa i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta, Nuria Masnou; la supervisora d’infermeria i també coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, Carme Vallès; el nefròleg i cap de l’equip de trasplantament renal de l’Hospital de Bellvitge, Oriol Bestard; Lucía, filla d’un donant, i Anna, donant viva de ronyó.

    L’objectiu és explicar la davallada de la donació a través dels protagonistes principals, conèixer de primera mà com han conviscut amb la pandèmia i remarcar la importància de la donació d’òrgans i teixits. A diferència d’anys anteriors, la situació provocada per la COVID-19 ha motivat que es faci aquest acte de manera virtual. Es podrà seguir per streaming (YouTube) i estarà obert a la participació on-line de periodistes i/o altres assistents virtuals.

  • Sigues #Sangfluencer! La Marató de Donants de Sang es vol estendre més enllà i arribar a les 10.000 donacions

    Per sisè any consecutiu després de les festes arriba la Marató de Donants de Sang. Aquest cop amb un objectiu d’obtenir 10.000 donacions i estendre el moviment a través de les xarxes socials i personals. Sota l’etiqueta #Sangfluencer, el Banc de Sang i Teixits es planteja com a repte aconseguir que, a més de donar sang, també ho expliquis «a les xarxes socials, als grups de WhatsApp d’amics i familiars, o bé dir-ho als companys de la feina o del pis on vius» per ressaltar «la importància de donar sang per ajudar a salvar vides cada dia».

    La Marató, que s’ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de l’alcaldessa Ada Colau, es realitzarà de l’11 al 18 de gener sota el lema «Tu sí que ets important; converteix-te en sangfluencer» als principals hospitals i també a punt mòbils extraordinaris. A més, la campanya arrancarà amb un punt de donació a la Casa de les Punxes de Barcelona.

    Durant la presentació de la Marató, Colau ha volgut posar en valor que Catalunya ja està molt conscienciada en la donació de sang però ha demanat a la ciutadania a sumar-se a la Marató de Donants de Sang i ha recordat la importància d’aquesta campanya perquè després de les festes nadalenques baixen molt les reserves de sang. L’alcaldessa ha explicat que només a Barcelona hi ha 60.000 donacions cada any, que es donen espaiades i amb prou regularitat: «ja hi ha aquesta solidaritat militant com a ciutat i volem que es consolidi». Ha afegit a més que la donació de sang ha de ser entesa «no només com un gest de solidaritat ni tampoc d’egoisme pensant que potser a l’endemà ho necessitarem nosaltres, sinó com un acte d’amor, com un acte de defensa de la vida».

    Després de l’explicació del president del Banc de Sang i Teixits, Manel Peiró, a l’acte també han comptat amb la companyia d’Alberto Juanilla, infermer que treballa a l’Hospital de la Vall d’Hebron i es dedica a transfondre sang. A banda, té un compte a instagram on explica què fa cada dia i com la sang, al final, ajuda a salvar vides: «no tenim substitut per la sang, la necessitem a ella». Fent referència a les paraules d’Ada Colau, Juanilla ha dit que «darrera de cada bossa hi ha la persona que la dóna i la que la rep» i que això «és com una història d’amor». Justament per aquestes persones va crear el compte, «era un agraïment als donants, poder mostra’ls-hi què fem el personal amb aquesta bossa».

    Juanilla ha acabat donant les gràcies per poder participar de l’acte i haver així donat veu «als que treballem a les trinxeres». I és que com ha precisat Manel Peiró, president del Banc de Sang i Teixits, el Banc té «unes 550 persones a les trinxeres, persones que es dediquen a captar la sang, que s’ha de tractar i dividir en diversos components, emmagatzemar-la i distribuir-la, amb les màximes garanties de qualitat i de seguretat pels pacients».

    Moviment internacional i actes especials a la Casa de les Punxes

    Alguns elements destacables per la seva novetat són per exemple els concerts silenciosos que hi haurà a la Casa de les Punxes per als donants, que podran escoltar el que punxin DJ’s de renom a través d’auriculars mentre estiguin donant. Alguns dels músics que han confirmat l’assistència són Alfred García, Delafé, Guaje DJ, Joana Serrat, Lyona o Nil Moliner. Als hospitals, es podrà connectar amb la música que s’emet a la Casa de les
    Punxes a través del Facebook del Banc de Sang i durant la resta de la setmana, hi haurà llistes musicals especialment preparades per als donants als hospitals.

    Tot i aquests actes especials per als donants, amb la idea que tothom hi pugui participar, també aquella gent que pel motiu que sigui no pugui donar sang, aquesta Marató remarca la importància de la difusió. Amb frases com «Sigues #sangfluencer, des de les xarxes socials a l’ascensor de casa» la Marató vol estendre també l’etiqueta i equiparar-la amb la de #bloodfluencer d’altres bancs de sang com el National Health Service britànic, l’Etablissement Français du Sang o el Sanquin holandès.

    Des del web maratodonants.cat es pot descarregar un kit de materials del #sangfluencer amb gifs d’Instagram per fer stories, notes per posar a la taula dels companys de feina o donar als amics, propostes de missatge de Whatsapp per enviar o cartells per penjar a l’escala de veïns. Tot amb l’objectiu de sumar les donacions necessàries per a les properes setmanes i animar tothom a ser un influenciador real de la donació de sang en el seu entorn, sigui a les xarxes o presencialment.

  • Catalunya bat record històric de trasplantaments gràcies a l’increment de donants

    Catalunya ha batut el 2015 el seu rècord històric de trasplantaments d’òrgans. En total, s’han fet 954 intervencions d’aquest tipus, un 5,1% més que el 2014.

    Segons les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), s’han fet 127 trasplantaments per milió de persones, una xifra que col·loca Catalunya per davant de la mitjana espanyola, amb uns 100 trasplantaments per milió. També se situa al davant de països com Àustria, Noruega o França, que lideren el rànquing de la Unió Europea, i que es troben per darrere d’Espanya en nombre de trasplantaments.

    L’especialitat que més ha augmentat el nombre de trasplantaments ha estat la cardíaca, amb un 17,9% més d’intervencions d’aquest tipus que el 2014. Segueixen els de Pàncrees i ronyó -els que més es practiquen, 647 al 2015-.

    L’Hospital Clínic de Barcelona lidera el nombre d’intervencions d’aquest tipus, en total se n’han practicat 243 al 2015, li segueix l’Hospital Vall d’Hebron amb 206 trasplantaments realitzats i l’Hospital Bellvitge amb 202.

    “Volem posar l’èmfasi no tant en els trasplantaments sinó en l’increment del nombre de donants. El primer són els donants i les famílies i sense ells aquestes persones que ara tenen una nova vida no hi serien”, ha expressat el doctor Jaume Tort, director de l’OCATT a Catalunya Plural.

    De fet, aquest 2015 s’ha aconseguit la millor xifra de donacions dels últims sis anys. 256 donants cadàver vàlids, 5 punts per sobre de la xifra obtinguda el 2014. “Hem estat treballant a fons per trencar la tendència decreixent del nombre de donants d’aquests últims anys”, ha expressat Tort. Un decreixement que s’explica en part, segons el doctor, per la disminució dels accidents de trànsit i de les morts cardiovasculars.

    L’augment de donacions s’ha donat per tres raons. Per una banda perquè han crescut les autoritzacions per part dels familiars. O el que és el mateix, la negativa ha baixat un 6% el 2015 respecte a l’any anterior. En segon lloc hi ha hagut més donacions encefàliques, un 2,7% més que el 2014. Per últim, i un dels fets més destacats per Tort, és l’increment d’un 91,7% dels donants d’asistòlia –malalts terminals d’algunes patologies ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca-. “És un tipus de donació que aquí a Catalunya no teníem implementada, i que fa un parell d’anys que s’està fent, ja hi ha 9 hospitals que apliquen aquest programa”, ha explicat Tort.

    Donacio-dorgans-mon_EDIIMA20160113_0723_5
    Trasplantaments a Catalunya per centre / DEPARTAMENT DE SALUT

    Així ho destaca també el doctor Alberto Sandiumenge, coordinador de trasplantaments de Vall d’Hebron, en declaracions a Catalunya Plural que entén aquest èxit gràcies als nous programes posats en marxa. Aquest centre lidera el nombre de donants, en total 47 l’any passat, 31 per mort encefàlica i 16 per asistòlia.

    Record de donants a l’estat espanyol

    Espanya ha registrat aquest 2015 el millor augment en nombre de donants de la història, tal com informava aquesta setmana l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT). Un cop més l’estat espanyol és líder mundial en nombre de donants, amb gairebé 40 donants per cada milió de persones. El 2015 es van registrar 1.851 donacions i es van realitzar 4.769 trasplantaments.

    Espanya, a més, està molt per sobre d’altres països en quantitat de donants. Supera en més de 20 punts la mitjana de la Unió Europea, segona la ONT, i es troba, també, per sobre d’Estats Units, que el 2014 va registrar 26,6 donants per milió de persones. La Rioja, Cantàbria i Navarra són les comunitats autònomes líders a Espanya en nombre de donants per milió de persones.

    “L’èxit del model espanyol es deu a la seva eficàcia i eficiència”, ha destacat el doctor Sandiumenge a Catalunya Plural. Aquesta eficàcia del sistema, diu, es dóna gràcies a què el coordinador de trasplantaments està als hospitals i a què el personal dels centres hospitalaris està format sobre aquesta pràctica.

    Explica, també, que aquests darrers anys s’ha fet un esforç d’optimització per vigilar que no s’escapi cap possibilitat de donació. Diu però que un dels reptes és precisament detectar millor qui són els possibles donants i oferir-los la possibilitat de ser-ho, sense això, explica, s’escapen oportunitats. “S’han de buscar malalts que no estan a la UCI i que també poden ser possibles donants”, ha dit.

    Precisament el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, diu que s’està fent un esforç des dels centres sanitaris per buscar altres formes de donar òrgans. “Cal seguir amb l’estratègia d’aquests dos anys d’enfortir la donació per mort en asistòlia i estendre el programa als 23 hospitals que tenen programes de donació”, ha reivindicat. També diu que cal posar més esforços per buscar donants en aquells hospitals on no hi ha programa de donació i que cal una major sensibilització i promoció.

    “Cal que la gent en parli de forma més normal, però és clar, parlar de la mort no és fàcil. Seria interessant que la gent expresses que un cop mort li agradaria ser donant d’òrgans”, ha reflexionat el doctor Tort.

    Malgrat la bona notícia, el director de l’OCATT recorda que encara hi ha 1.335 persones que esperen rebre un o més òrgans a Catalunya. I ha recordat que sense més donacions no es podrà disposar dels òrgans necessaris per salvar la vida d’aquestes persones.