Just Deploy It!

Etiqueta: EAP

  • Metges i infermeres dels CAPs assumiran l’atenció sanitària dels usuaris de les residències de gent gran

    A partir d’ara seran els equips d’atenció primària (EAP) qui atendrà directament les persones de les residències, segons ha anunciat el conseller de Salut, Manuel Balcells. Balcells ha destacat que aquest canvi millorarà de forma evident la qualitat residencial: «Tots aquests pacients tindran accés, no a una visita reactiva i fragmentada quan toca, quan hi ha una descompensació, sinó al seguiment de les seves patologies cròniques, una resposta proactiva, amb un pla d’atenció únic, també des del punt de vista de drets socials. Per tant, no hi haurà diversos plans d’intervenció i de medicació, sinó que tot estarà més protocolitzat per millorar el resultat en salut».

    El nou model es començarà a aplicar a partir del mes de gener de l’any vinent. Inicialment, durant els primers mesos del 2024, s’implementarà en el 72% dels EAP, que són els equips que ja compten amb un grau de coordinació elevat amb el conjunt de residències del país. El 28% restant seguirà amb el sistema actual fins al segon semestre de l’any, moment en el qual el nou pla ja s’extendrà a tota la xarxa de residències per a gent gran de Catalunya. Tant residències com CAPs tindran tota la història clínica dels usuaris compartida per a que constin les prescripcions i els plans de medicació, entre d’altres, i oferir una resposta adient als residents.

    Per a dur a terme aquest nou model organitzatiu i d’assistència sanitària, es reforçaran els EAP que tinguin un major volum de pacients d’edat avançada que viuen en centres residencials amb 117 metges i 130 infermers, fet que suposarà una inversió adicional d’uns 15 milions d’euros. A més, s’oferirà la possibilitat als metges i metgesses que actualment estan treballant en residències de gent gran d’incorporar-se als EAP. L’objectiu és un model col·laboratiu que es basi en l’atenció i l’actuació conjunta dels professionals de l’EAP i els professionals propis de les residències (infermeres, responsables higiènic-sanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors). En aquest sentit, cal ressaltar que les persones residents solen presentar necessitats significatives d’atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència. D’aquí la necessitat de dotar amb més recursos el seu seguiment assistencial.

    Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran (RGG) —951 residències i 91 llars-residència — amb un total de 61.498 places que ocupen persones amb una important quantitat de malalties i un alt grau de dependència. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una RGG assignada a la seva àrea d’influència. El rol dels EAP en l’atenció de les persones que viuen a les residències ja va anar agafant forma durant la pandèmia de COVID-19, i durant els darrers anys s’han realitzat millores i s’ha constatat que, en molts casos, equips i residències ja treballen de forma conjunta. Així, en els darrers dotze mesos el 92% de residents ha estat visitat presencialment per la seva infermera de l’EAP, i el 65% pel seu metge. S’ha elaborat un cens específic de residències i de residents, que abans de la pandèmia no existia, i s’ha fet formació conjunta a 15.532 professionals de les residències i els equips de primaria.

    Amb la implementació d’aquest nou model, els departaments de Salut i de Drets Socials fan un pas decisiu en l’atenció integrada social i sanitària a les residències de la gent gran (RGG) del Catalunya.

  • Les famílies reclamen que el diagnòstic del TEA sigui abans dels 18 mesos

    Defugir el contacte visual, somriure poc o gens, no reaccionar quan el criden pel nom, no assenyalar pel carrer quan passa per exemple un gos… Símptomes com aquests poden indicar que ens trobem davant d’un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Són símptomes que es poden reconèixer als 18 mesos o abans, però a Catalunya la major part dels diagnòstics d’infants amb TEA no es produeixen fins els 3 o 4 anys, segons assegura la Federació Catalana d’Autisme (FECA). “Això vol dir que estem perden un temps molt valuós en el desenvolupament físics i intel·lectual dels nens i nenes i en l’adquisició d’habilitats comunicatives i de relació”, afirma Rosa Serrano, la seva presidenta.

    El proper dilluns 2 d’abril se celebra el Dia Mundial de Consciènciació sobre l’Autisme, i com en els darrers anys nombrosos edificis emblemàtics de tot el món s’il·luminaran de blau. A Catalunya ho faran, entre d’altres, la Sagrada Família, l’Arc del Triomf, el Gran Teatre del Liceu, els ajuntaments de Barcelona i Girona, la torre Miranda de Cornellà o el teatre Kursaal de Manresa. Però aquests actes simbòlics de poc serveixen si no milloren algunes coses, i per això la Federació ha aprofitat la celebració per tornar a reclamar que el sistema de Salut posi més mitjans per avançar els diagnòstics, que el sistema de Benestar posi més mitjans per agilitar els ajuts que permeten a les famílies fer front als tractaments, i que el sistema d’Educació posi més mitjans per promoure una atenció especialitzada, inclusiva i de qualitat.

    “Necessitem que pediatres i infermeres rebin més formació a fi de que estiguin més capacitats per detectar possibles casos de TEA, i necessitem que els CDIAP [centres d’estimulació primerenca, subvencionats al 100% per la Generalitat en l’etapa 0-6] tinguin més recursos perquè puguin oferir més d’una hora a la setmana de tractament, ara mateix estan saturats”, explica Serrano.

    Avançar el diagnòstic, assegura, és clau per molts aspectes: l’infant pot començar abans la intervenció primerenca, la qual cosa “és bàsica per minimitzar els efectes del TEA i afavorir l’autonomia i plena inclusió”; també es té accés abans als suports que proporciona el sistema, tant econòmics com materials, ja que “sense el diagnòstic mèdic, els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) no poden fer dictamen, i sense aquest dictamen l’infant no pot rebre els suports que necessita a l’escola”; i per últim la família posa fi a l’angoixa que es té quan veuen que alguna cosa passa amb el seu fill, però no saben què. “Si no saps què passa no saps com afrontar la situació”, diu la presidenta de la FECA.

    1 de cada 100 naixements

    A Europa es calcula que el TEA es dona en 1 de cada 100 naixements. Als Estats Units la prevalença estimada encara és més baixa: 1 de cada 68. Aquesta xifra ha baixat moltíssim en els darrers anys, fins el punt que, segons explica Serrano, quan va néixer la seva filla fa només 15 anys es deia que entre tres i quatre nens de cada 10.000 tenia autisme. La causa d’aquesta variació, assegura, és que avui dia es diagnostica molt més, “però es podria fer abans del que es fa”, subratlla. Aquests diagnòstics els fan els neuropediatres de la xarxa pública. I no abunden. “Al Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès en tenim una, que només et pot visitar cada sis mesos”, apunta Serrano.

    I els riscos de sobrediagnosticació o de que a un nen amb un TEA molt moderat li pengin l’etiqueta?  Segons Serrano, cada cas és un món, però aquests riscos són menors en relació al valuós temps que es pot perdre davant d’un diagnòstic tardà. “Hi ha pares que, quan han conegut el diagnòstic del seu fill s’han volgut fer proves perquè recordaven que ells feien el mateix, i han vist que també ells tenien TEA, la seva reacció ha estat d’allejuament, i de dir que tan de bo ho haguessin sabut abans i no als 40 anys. No eren ni friquis ni tímids, simplement tenien TEA”, comenta la presidenta de la FECA.

    Un altre mite que està caient: sempre s’ha dit que de cada 4 casos de TEA, tres són nens i un nena, però segons sembla el que passa és que un nen a qui no li agrada jugar a la pilota amb els altres és més fàcil de detectar que una nena que s’està tranquil·la al pati.

    Constituida el 2010, la Federació Catalana d’Autisme aplega una quinzena d’associacions de famílies de persones amb Trastorns de l’Espectre de l’Autisme, entre les quals Aprenem, Fundació Autisme Mas Casadevall, Asperger New Life o Fundació Junts Autisme. També forma part d’Autismo España i Autisme Europe.