Just Deploy It!

Etiqueta: ebola

  • La vacuna experimental contra l’Ebola viatja a la República Democràtica del Congo

    Dimarts passat les autoritats de la República Democràtica del Congo (RDC) alertaven d’un nou brot d’Ebola. Les proves de laboratori realitzades al país africà han confirmat dos casos d’Ebola i s’han identificat en total 32 persones amb símptomes sospitosos durant les últimes cinc setmanes, dels quals 18 són molt probables. En vista d’aquesta situació, l’Organització Mundial de la Salut ha activat els seus protocols d’emergència i ha enviat una remesa d’una vacuna experimental que solament ha estat utilitzada en dues ocasions.

    A més, l’organització sanitària va confirmar aquest divendres que 3 dels possibles infectats són treballadors sanitaris, dels quals un ha mort. Segons va assegurar aquest divendres el director adjunt de l’OMS, Peter Salama, aquests casos són especialment crítics, «ja que se sap que els treballadors sanitaris són un factor d’amplificació en aquest tipus de brots», per la qual cosa estan preparats per al «pitjor escenari possible».

    L’Ebola és endèmic de la RDC i aquest és el novè brot des del descobriment del virus al país el 1976, així que les autoritats congoleses hauran de decidir si inicien una campanya de vacunació amb un sèrum experimental que va obtenir molt bons resultats en els assajos clínics realitzats a Guinea l’any 2015 i els resultats dels quals van ser publicats en la revista mèdica The Lancet.

    Malgrat no comptar amb autorització, la vacuna podria utilitzar-se sota els protocols d’emergència, tal com es va plantejar en un brot similar ocorregut el passat any al país africà. Finalment, en aquella ocasió el brot es va detenir després que es confirmessin tan sols 8 casos, amb el que la vacuna no es va distribuir, malgrat que les autoritats congoleses havien autoritzat el seu ús.

    Dificultats tècniques per distribuir la vacuna

    Segons Salama, des de l’organització estan «fent tot el possible perquè estigui tot preparat per si les autoritats locals decideixen iniciar la campanya o veiem que és necessari fer-ho». No obstant això, el representant de l’OMS ha recordat que «hi ha moltes complicacions a l’hora d’utilitzar una vacuna experimental que ha d’estar a temperatures entre 60 i 80 graus centígrads negatius».

    Des de Metges Sense Fronteres, el seu referent de vacunació, l’especialista Miriam Alía, ha aprofundit en les dificultats tècniques que implica la distribució d’aquesta vacuna. «A Guinea, la vacuna calia transportar-la a -80 °C, la qual cosa significa que necessites un tipus de cadena de fred molt específic que no està disponible en aquests països», ha explicat a eldiario.es.

    A més, aquesta especialista ha assegurat que si s’iniciés una campanya, no seria una vacunació massiva, sinó seguint l’estratègia de vacunació «en anell», que consisteix a vacunar solament a les persones que han estat exposats a pacients infectats. «Solament es vacuna a gent que està exposada pel seu treball o a persones pertanyents a la llista de contactes d’un afectat», d’aquesta forma, s’aconsegueix crear un anell de protecció al voltant dels infectats.

    Una vacuna encara sense autorització i sense preu

    La vacuna, denominada rVSV-ZEBOV, ha demostrat proporcionar una gran protecció contra el virus de l’Ebola de l’espècie Zaire, una de les cinc espècies que existeixen, i que és el que ha provocat l’actual brot en la RDC, així com la gran epidèmia que es va declarar el 2014 a Àfrica occidental, deixant més d’11.000 morts i 28.000 afectats. A més, estudis recents indiquen que la protecció és duradora.

    La vacuna va ser desenvolupada per l’Agència de Salut Pública del Canadà i després comprada per la farmacèutica Merck. Una compra que ha aixecat suspicàcies sobre el possible preu que pugui aconseguir al mercat una vegada sigui autoritzada, alguna cosa que previsiblement ocorri al llarg d’aquest any. «Ara que encara està en fase d’experimentació la vacuna no té un preu, però no sabem quant costarà quan s’aprovi», assegura Alía.

    Actualment, una plataforma formada per l’OMS, UNICEF, la Federació Internacional de la Creu Roja i Metges Sense Fronteres gestiona una reserva de vacunes d’emergències per a febre groga, meningitis i còlera. «La idea és que la vacuna de l’Ebola també acabi formant part d’aquest estoc, de manera que cap país hagi de pagar per ella, però això encara no s’ha decidit», assegura aquesta especialista.

    Investigadors espanyols treballen en una alternativa

    Encara que aquesta vacuna és la més avançada i l’única que ha arribat a realitzar assajos en fase 3, existeixen altres sèrums en desenvolupament en diverses parts del món. A Espanya, el grup de Poxvirus i vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia va presentar fa amb prou feines unes setmanes cinc prototips en el Journal of Virology.

    «L’avantatge dels nostres prototips és que utilitzem un vector que no produeix cap efecte secundari, amb el que a nivell regulador seria més fàcil d’aprovar», assegura l’investigador del CNB, Juan García-Arriaza. A més, aquest especialista afirma que les seves bovines poden ser eficaces «enfront de les dues espècies més mortals del virus, que són Zaire i Sudan», en lloc de solament una espècie.

    No obstant això, els prototips desenvolupats en el CNB només han demostrat eficàcia en ratolins i encara estan lluny de començar els assajos amb humans. «Per arribar a fases avançades es necessita el suport d’una farmacèutica, perquè els assajos són molt costosos i tot i que tenim candidats molt bons, no hem trobat el finançament», assegura aquest investigador.

    García-Arriaza reconeix que la rVSV-ZEBOV ha demostrat una gran eficàcia, que és «una de les més avançades que hi ha en l’actualitat i és bastant prometedora». No obstant això, afirma que «no sempre el que arriba al mercat és el millor, de vegades el que arriba simplement és el primer o el que millors contactes té».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Un brot de xarampió a Guinea evidencia el «feble» sistema sanitari que va deixar l’Ebola

    Aquest és un article de eldiario.es

    Menys d’un any després de dir adéu al pitjor brot d’Ebola de la història, que va matar més d’11.000 persones en diversos països de l’Àfrica Occidental, Guinea Conakry té un nou enemic a combatre: el xarampió. L’efecte «devastador» de l’Ebola en un ja de per si precari sistema sanitari explica, segons el parer de Metges Sense Fronteres (MSF), l’origen d’aquesta nova epidèmia que ha afectat 3.468 persones i ha deixat 14 morts des del gener en un els països més pobres del continent.

    «La crisi de l’Ebola –entre 2014 i 2016– va tenir un gran impacte en els programes rutinaris de vacunació i va reduir la cobertura de la protecció contra les malalties infantils, inclòs el xarampió», assegura Ismael I. Adjaho, coordinador i metge de MSF al país, en una entrevista amb eldiario.es.

    Durant aquests dos anys, segons relata Adjaho, el risc de contagiar a algú amb una simple agulla o la desconfiança de la població, que no anava als centres de salut pel fet de considerar-los llocs perillosos, van interrompre l’atenció de malalties com el xarampió, molt contagioses (una persona infectada pot contagiar-ne fins a 18), però fàcilment prevenibles i de tractament accessible. La majoria dels recursos, com a treballadors o equips, també es va destinar a lluitar contra l’Ebola.

    Un nen rep vitamina A després d’haver estat vacunat de xarampió en un punt de vacunació en la comuna de Matoto, a Conakry, Guinea. Cada nen menor de cinc anys rep una dosi com a complement per a la falta de vitamina A. / MARKEL REDONDO

    Com a teló de fons, insisteix l’ONG, hi ha un sistema nacional de salut que encara presenta «carències greus» per prestar l’atenció més bàsica a la població. La nova epidèmia ha estat declarada un any després que les autoritats guineanes intentessin recuperar part del terreny perdut amb una campanya massiva de vacunació contra el xarampió. «És un senyal preocupant de la debilitat del sistema sanitari del país», apunta Ibrahim Diallo, representant de MSF.

    A Guinea, un país ric en minerals on més de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa, les persones «no fan ús dels serveis sanitaris, ja que han de pagar pels costos de la consulta i els medicaments», precisa Adhajo. «L’escassa inversió en salut condueix a instal·lacions deteriorades, escassetat de personal sanitari capacitat –només 18 metges per 100.000 persones– i subministraments mèdics insuficients», afegeix.

    «El món s’ha tornat a dormir»

    Evitar que tornés a ocórrer era la idea central de les anàlisis en aquell moment. Una de les lliçons que va deixar la fi del Ebola va ser la necessitat d’enfortir amb recursos suficients els ja febles sistemes sanitaris dels tres països -Guinea, Sierra Leone i Libèria- més sacsejats per la mortífera epidèmia. Reconstruir-los era el primer pas i una de les principals demandes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i experts en salut pública.

    No obstant això, l’ONG denuncia, amb dades de Nacions Unides, que només el 18% dels fons internacionals destinats durant l’epidèmia s’han invertit en la recuperació dels sistemes de salut. «Si l’Ebola va ser un toc d’atenció, sembla que des de llavors el món s’ha tornat a dormir», critica Mit Philips, assessor de Polítiques de Salut de l’ONG. «L’impacte de les promeses sobre finançament, suport i capacitació encara no és palpable per a la població i així ho demostra aquest brot de xarampió», sentencia.

    «Les nombroses organitzacions que van venir a donar suport a Guinea fins al final de l’epidèmia d’Ebola han desaparegut dels congestionats carrers de Conakry. S’han elaborat plans, s’han promès una mica de diners, però fins ara, a més de la vigilància, el sistema de salut de Guinea es troba en un estat similar al que existia abans d’Ebola», lamenta el coordinador de MSF al país.

    L’organització humanitària ha conclòs una campanya, en col·laboració amb el Ministeri de Salut, en què han estat vacunats gairebé 450.000 nens a la capital, Conakry, un dels llocs més afectats pel brot al costat del districte de Nzérékoré.

    Nens com l’Ibrahim i el Camara, de tres i dos anys. La seva mare, Bangoura, segons el testimoni recollit per l’ONG, ha acudit a un punt de vacunació. «Estaven ja vacunats de la pòlio perquè sé que les vacunes són importants. Vaig escoltar que MSF és una organització mèdica i que el xarampió és molt perillós. Vaig venir per protegir els meus fills», explica.

  • Un comitè d’experts afirma que la resposta d’Espanya a l’ebola va ser “feble i inconsistent”

    L’estat espanyol va incórrer en diversos errors a l’hora de donar resposta als dos casos importats i el cas de transmissió autòcton d’ebola. Així ho constata l’informe La resposta enfront de l’epidèmia pel virus de l’Ébola a Àfrica Occidental (2014-2015): lliçons apreses en el nostre entorn, elaborat pel Comitè Científic Assessor sobre la Malaltia pel Virus Ebola (CCAMVE). El comitè, creat el 2014 pel Departament de Salut, l’integren una dotzena de professionals dels àmbits de la gestió clínica de malalties tropicals, salut pública, virologia, vacunes, acció operativa i comunicació.

    A Espanya hi va haver dos casos importats, que corresponen a dos religiosos de l’ordre de Sant Joan de Déu, i un cas de transmissió autòctona, el de l’auxiliar d’infermeria de l’Hospital Carlos III de Madrid, Teresa Romero. Segons destaquen els experts en l’informe, que s’ha fet públic ara, aquests casos “van disparar una allau de reaccions a tots els nivells, posant de manifest que el model de resposta estava sent feble i inconsistent”.

    Per exemple, es critica que el cas inicial fos atès a l’Hospital Carlos III de Madrid quan aquest centre “no disposava de cap acreditació per atendre aquest tipus de pacients”. Una decisió, a més, “incongruent” segons el Comitè atès que Espanya comptava en el moment de la repatriació dels pacients amb dos centres de referència del Sistema Nacional de Salut per a l’atenció de les malalties importades: l’Hospital Ramon y Cajal a Madrid i l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, tots ells acreditats pel Ministeri de Sanitat per aquest tipus d’atenció.

    D’altra banda, l’informe també destaca que la gestió política i comunicativa del trasllat dels dos pacients, que es va fer a nivell autonòmic, “es va fer a través d’uns responsables manifestament no preparats tècnicament per a la situació, contribuint a la confusió i la desconfiança generalitzades”.

    Segons el text un dels errors va raure també en com des de l’administració i alguns mitjans de comunicació es va informar dels fets. La comunicació després de les primeres 24 hores després de la confirmació del cas de transmissió autòctona “va ser especialment desastrosa”, a ulls del comitè, que recalca l’existència d”errors de comunicació durant la roda de premsa” així com també “absència d’informació oficial fluida”. Aquesta absència d’informació hauria fomentat conductes irresponsables des d’alguns mitjans.

    Amb tot, es posa en valor que davant possibles emergències de salut pública a Espanya i a Catalunya, el grau de preparació de la resposta ha anat millorant.

    Manca de coordinació i lentitud en la resposta internacional

    En l’informe el Comitè també fa una valoració de la resposta internacional a l’epidèmia a l’Àfrica Occidental. Aquesta resposta ha estat “lenta i amb importants dèficits de coordinació” segons els experts, que consideren que la resposta a l’ebola va posar de manifest la vulnerabilitat davant epidèmies globals de malalties infeccioses. “La comunitat internacional no està preparada per abordar ràpidament i efectivament crisis de salut pública, especialment quan afecten països de renda baixa”, resa el text.

    A més a més, es fa una mirada crítica al retard en la decisió i mobilització per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), organisme responsable de la resposta institucional i tècnica davant les epidèmies mundials. Un retard al que s’hi van afegir també les actuacions de diversos països desenvolupats: “No és fins a l’aparició dels primers casos importats als EUA i a Europa que es mobilitzen diferents governs de manera consistent i àmplia”, apunta l’informe. En aquesta línia es mostrava crític Luis Encinas, de Metges Sense Fronteres (MSF), que en una entrevista amb aquest diari assegurava que “l’OMS no va declarar l’emergència d’ebola fins al primer cas d’un occidental”. Encinas és una de les persones que ha participat en l’informe.

    L’epidèmia més mortífera de l’ebola ha deixat al seu pas 11.300 víctimes mortals i 28.000 infectats, a més d’uns sistemes de salut -els dels països més perjudicats per l’epidèmia- encara més dèbils.

    La doctora Adelaida Sarukhan, que ha donat suport en la gestió de la informació científica de l’informe, apuntava ja en un article: “el greuge sobre els països més afectats i la memòria de les seves víctimes serà doble si després d’haver permès el desencadenament de la crisi ignorem les lliçons essencials que se’n desprenen”. En aquest sentit assenyalava com una de les principals lliçons que la lluita contra amenaces a la salut global, com l’ebola, comencen “molt abans que es diagnostiqui el primer cas” en al·lusió a la necessitat d’invertir en uns sistemes de salut forts en països en vies de desenvolupament així com en recursos destinats a la prevenció i la investigació .

  • «L’OMS no va declarar l’emergència d’ebola fins al primer cas d’un occidental»

    L’epidèmia d’ebola més mortífera a l’Àfrica occidental es va emportar 11.300 vides i va infectar a 17.300 persones més que van aconseguir superar-ho. A gairebé dos anys de l’inici d’aquest brot, que ressuscitava la malaltia al continent després de quaranta anys de la seva arribada, hem conversat sobre les lliçons que hem après d’aquesta epidèmia amb Luis Encinas, expert de Metges Sense Fronteres en ebola.

    Encinas reflexiona sobre les lliçons, en plural, perquè són diverses. «El que hem après és que el que no havia de passar ha passat», deixa anar d’entrada. El virus de l’ebola i l’abast de l’epidèmia, així com la rapidesa amb la qual avançava, va agafar per sorpresa a tothom, incloent als que tenien més experiència, assegura.

    1. Activar totes les alertes a temps

    El fet de desconèixer la malaltia geogràficament, culturalment i oficialment, que comporta ja un temps per posar els mecanismes d’atenció i que saltin les alertes, va retardar la reacció davant l’emergència. Segons ell l’alerta de l’OMS va arribar molt tard. «Hem tingut un problema i és que des del principi no hem fet el mateix diagnòstic de gravetat. Nosaltres l’1 d’abril de 2014 ja parlàvem d’una situació sense precedents i la resposta va trigar molt».

    «Recordo al març de 2014 a Guinea, érem molt pocs experts i se’ns en va anar de les mans ràpidament: no teníem la capacitat de tenir equips que poguessin respondre, fer exploratòries», es queixa. No obstant això, hi ha altres motius, més enllà del desconeixement, que per a ell expliquen la tardança en la reacció. «Això és difícil d’escoltar però la declaració d’emergència mundial de salut pública de part de l’OMS no arriba fins a uns dies després del primer cas d’un occidental. Sí que ho va declarar localment però fins llavors el discurs era més positiu, d»això en un parell de mesos s’acaba’ i nosaltres dèiem que la situació estava fora de control i que hi havia un esclat de nous casos i un caos sobre la regió» .

    2. Sense nous fàrmacs la situació continuarà

    Una reflexió necessària per al Luis passa per adonar-se que el pacient i/o la seva comunitat no han estat posats a la taula de decisions de canvis culturals. «Això és molt important perquè en certes zones hi ha ritus i creences molt seculars i això no es canvia així, d’un dia per l’altre».

    El desenvolupament de nous fàrmacs, de vacunes, també ha arribat molt tard. «Ha hagut d’arribar al primer món el primer cas perquè es disparin els interessos», lamenta. De fet, segons una altra informació recollida per MSF, Espanya va quedar en el lloc número 23 de la llista de donants, destinant menys fons a la lluita contra l’epidèmia en terreny que a la resposta nacional després de detectar tres casos. «Sense diners i sense atenció política i mediàtica en termes de desenvolupar nous fàrmacs això continuarà així», lamenta el professional.

    3. L’ebola es va emportar la confiança de la població

    Quan parlem sorgeix en la conversa el grau de vulnerabilitat de la població dels països on l’ebola va colpejar amb força. «No oblidem que estem parlant de dos països, per exemple, Sierra Leone i Libèria, que fa deu o dotze anys estaven en plena guerra civil, on les acusacions i les denúncies eren el dia a dia», diu. Això ajuda a entendre que en el moment que arriba el brot de l’ebola, el 2014 el sistema sanitari s’estava començant a desenvolupar tímidament. L’entrada letal del virus va provocar «por, pànic, desconfiança», en paraules seves. «No hem d’oblidar que l’ebola al principi no tenia ni tractament ni vacuna i que avui en dia només tenim una de les vacunes que hipotèticament podria protegir en un cert context i encara en fase d’assaig clínic. Hem fet un pas de gegant en dos anys però què hem fet en quaranta?

    4. Millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament

    [destacat]»És millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament»[/destacat] Preguntat per quina imatge no pot repetir-se, Encinas diu: «Tots els mecanismes d’alerta del moment zero al moment cent». Per a ell «és millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament». En el moment que hi ha un dubte s’investiga, es posa el material per protegir els que estan fent la investigació, es forma el personal…Cal prendre mesures de protecció i posar en marxa els mecanismes d’alerta quan cal», insisteix.

    5. La lluita contra l’ebola no ha acabat

    «Això encara no ha acabat, m’agradaria que posessis èmfasi en això», em diu. Fins fa poc hi havia certa percepció que la situació estava controlada però pocs dies després que es declarés la fi de l’ebola a l’Àfrica Occidental s’han tornat a detectar casos. «Si després de dos dies que es declari l’epidèmia es detecten nous caso, allà hi ha alguna cosa que no funciona, no vol dir que un ho hagi fet bé o un altre malament, hi ha països on les condicions són més òptimes però hi ha certs centres de salut que no tenen ni guants. L’ebola ha provocat en alguns llocs una força de reacció ràpida mentre que altres han quedat més oblidats. Parlar de control quan encara hi ha un país en crisi…un sol cas d’ebola positiu és factible, i aquí no només n’hi va haver un».

    6. Construir sistemes de salut forts

    A Luis Encinas li fa por l’endemà, per al qual considera que s’ha de recuperar la confiança de la gent en els centres de salut per evitar així més morts. «Cal veure quants dels morts que hem comptabilitzat han mort de malària, de parts complicats, infeccions respiratòries que s’han complicat o morts perquè hi havia por a anar als centres de salut, on la gent tenia por anar perquè es contaminava». Defensa la construcció d’un sistema de salut fort en els països arrasats pel virus però assegura que s’ha de fer «amb saviesa». «Estem parlant d’un país on està tot destrossat i on tenim indicadors de salut per sota de la mitjana acceptable i on tenim cinquanta vegades menys metges que fins i tot abans de l’epidèmia».

    7. La salut ha de ser un bé comú

    Surt a la conversa, a mode comparatiu i salvant les distàncies, el virus de la Zika i la reacció que està havent-hi a nivell internacional i en els països afectats. «Els països afectats tenen sistemes de salut més forts. No estem parlant de Zika a República Centreafricana. Parlem de països emergents amb capacitat de tractament, sistemes de salut mitjans o forts, credibilitat i més pressupost. Desafortunadament la salut no és un bé comú i depèn de la capacitat d’un país de protegir-se «, conclou.