Etiqueta: educació sanitària

  • El Govern promou l’educació menstrual entre l’alumnat de 3r d’ESO

    El Departament d’Igualtat i Feminismes va presentar ahir la primera fase del Pla d’Equitat Menstrual, que s’ha iniciat aquesta setmana en el marc del projecte ‘La meva regla, les meves regles’, un projecte que «té voluntat d’universalitzar l’accés als productes menstruals i el coneixement sobre la menstruació al conjunt de la població del país: treballem per la Catalunya sencera”, en paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.

    En el que queda d’aquest curs, Igualtat i Feminismes distribuirà productes menstruals reutilitzables i mediambientalment sostenibles (copa, calces i compreses) a més de 1.200 alumnes de tercer d’ESO de 24 centres educatius distribuïts arreu del país. Segons especifica el Departament, «noies, nois trans i persones no binàries rebran un estoig amb una copa menstrual, unes calces i una compresa reutilitzable, per tal que puguin triar el que millor s’ajusti a cadascuna, o el que millor s’ajusti a cada dia del cicle menstrual, al mateix temps que es pren consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús». Segons l’Agència Catalana de Residus, a Catalunya l’any 2019 es van produir al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, que equivalen a uns 750 milions de productes menstruals d’un sol ús.

    El repartiment d’aquests productes anirà acompanyat de sessions formatives sobre educació menstrual dutes a terme per llevadores, en el marc del Programa Coeduca’t, en què s’explicarà el funcionament dels productes i s’acompanyarà a més de 2.600 joves en el coneixement del propi cos i del cicle menstrual, ja que les nois també pendran part en aquestes sessions formatives. “Amb el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ acompanyem a les joves en el coneixement del seu cos i de la regla en el marc de la coeducació i l’educació en sexualitats”, ha compartit Verge.

    Els 24 centres seleccionats estan repartits per tot Catalunya: 9 a Barcelona; 5 a Girona; Tarragona a 3; 2 a Catalunya Central; 2 al Penedès; 1 a Lleida; 1 a l’Alt Pirineu i 1 a Terres de l’Ebre. La idea és que a partir del curs vinent aquest projecte arribi al conjunt d’instituts del país, en el marc del Programa Coeduca’t.

    El projecte compta amb una web específica: lesmevesregles.cat, que s’acompanya d’una campanya per xarxes socials i mitjans de comunicació. Aquestes accions estan encarades a la sensibilització i difusió d’informació sobre la menstruació a tota la societat, per tal de trencar prejudicis i desestigmatitzar la regla.

    Garantir l’equitat menstrual

    Segons informa el Departament, el Pla «vol garantir al conjunt de dones i persones menstruants del país l’equitat menstrual, entesa com la garantia d’accés als productes menstruals que esculli cadascuna, posant al seu abast que siguin reutilitzables i mediambientalment sostenibles, així com a tota la informació sobre la menstruació que li permeti prendre decisions en relació al seu cos i a la seva salut menstrual, trencant amb els tabús i els estigmes».

    “El feminisme parteix de la premissa que ‘allò personal és polític’, i la menstruació és política”, ha reivindicat Verge. “Les dades de la desigualtat, de la discriminació o de l’impacte ambiental que ha comportat entendre la regla com un tema privat, a portar o a patir en silenci, fins i tot amb vergonya o amb vexacions, o de la manca d’informació per tenir la millor cura de la nostra salut i la del planeta parlen per si soles”.

    Emmarcat en l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ està liderat i impulsat per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, i compta amb la implicació de tres conselleries més: Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Educació i Salut. “És un exemple de com aquest Govern treballa la transversalitat de les polítiques feministes”, ha compartit Verge, que ha recordat que “la transformació feminista, la transformació social i la transformació verda són indestriables”.

    El Pla d’Equitat Menstrual desenvoluparà més accions al llarg de la legislatura amb la participació de més departaments. Estaran adreçades a d’altres col·lectius i àmbits, per garantir que les dones i les persones menstruants puguin tenir cura de la seva salut menstrual.

    Avançar vers l’equitat menstrual, afirmen des d’Igualtat i Feminismes, «permetrà garantir els drets de les dones en els diversos àmbits. Així, l’accés als productes menstruals que permetin tenir la millor cura del cos i sense barreres socioeconòmiques permet lluitar contra la pobresa menstrual». Segons dades de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció.

    En l’àmbit de la salut, també cal tenir en compte els riscos dels productes no reutilitzables. Els tampons estan associats al Síndrome del Xoc Tòxic, i s’han detectat substàncies tòxiques en productes menstruals que no s’indiquen en les etiquetes. En canvi, la major part de productes reutilitzables estan lliures de tòxics. “La manca d’informació sobre salut menstrual pot provocar que es deixin de diagnosticar malalties com l’endometriosi, que afecta entre un 10 i un 15% de les persones menstruants”, ha denunciat Verge. “És l’hora de conèixer el nostre cos i de deixar de normalitzar el dolor”.

  • Estar ben informat és salut: la CAMFiC contribueix a l’educació sanitària amb els seus Fulls per a Pacients

    «El projecte fulls per a pacients de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) va néixer el 1999-2000 amb l’objectiu de millorar la informació que els metges podem donar als pacients a les consultes d’Atenció Primària. Una de les principals qualitats del Fulls per a Pacients de la CAMFiC és la revisió periòdica i actualització. Els fulls són d’accés lliure tant per als professionals com per als pacients». Aquestes paraules són les que defineixen al web el projecte on participa des de 2001 la metgessa de família al CAP Manso de Barcelona, Lurdes Alonso.

    La Doctora Alonso va conèixer el projecte a través d’una de les revistes que la CAMFIC editava on hi havien afegit un dels fulls informatius. Alonso feia temps que realitzava fulls especials per als seus pacients i quan va veure els que havia començat a editar la CAMFIC, hi va contactar. «Vam crear un grup de treball cap a l’any 2000-2001 per realitzar aquests fulls informatius per a pacients orientats en el bé per al pacient i en no complicar la vida ni a ell ni als professionals. El grup de treball sempre és multidisciplinari: hi ha metges però també infermeria i personal administratiu o la periodista mateix de la CAMFiC… tot de gent que mira que sigui entenedor», explica Alonso.

    Entre les demandes bàsiques que el grup té vers el full és que aquest sigui útil i segueixi les normes d’educació sanitària: llegibilitat (per això és negre sobre blanc, perquè sigui molt visual i amb un tipus de lletra fàcil); que sigui comprensible (evitar paraules tècniques i substituir-les per paraules més del dia a dia), també que no hi hagi cap interès de la indústria ni cap interès econòmic de ningú; que el full es trobi tot en una sola plana; i que el dibuix sigui dinàmic i que aporti, no només il·lustratiu. «Tot això comporta molta feina de consens dels grups de treball, dels autors, dels revisors científics, dels revisors editorials… hi ha molta gent darrera cada full».

    Tots aquests requisits no tindrien sentit si el material no arribés finalment al seu destinatari. Per facilitar això, des de la CAMFiC han treballat per tal que també siguin accessibles de forma lliure i gratuïta per internet i que tothom ho pugui consultar o imprimir. De fet, si escrius al cercador d’internet «fulls pacients», el material de la CAMFiC et surt com primera opció.

    Un projecte plural per una població plural

    «També traduïm els fulls per facilitar la comprensió de tothom i de tot el procés d’atenció al pacient que, sigui de l’idioma que sigui, pugui entendre el més clarament possible què té o què hauria de fer», relata Alonso. Segueix explicant que si bé la CAMFiC no arriba a tots els idiomes, fora del català, el castellà, el francès i l’anglès, també hi ha molts fulls traduïts al xinès, l’àrab, el basc, el romanès… Ara per exemple s’estan iniciant contactes per traduir tot el material també a l’urdú per a la comunitat de l’Índia i el Pakistan.

    «El xinés és un dels més útils perquè solen saber llegir el seu idioma amb molta més diferència que algú d’un altre origen. A més acostumen a venir a la consulta sols i la comunicació és molt complexa. Els hi encanta quan els hi facilitem».

    Entendre aquestes necessitats és possible perquè els metges que estan treballant els fulls de pacients són metges que cada dia estan passant visita i veuen les realitats de les seves consultes i per tant les necessitats. Això sí, per fer-ho han hagut d’anar buscant solucions a mida perquè la CAMFiC això ho fa de manera voluntària i el suport institucional és poc. Les traduccions per exemple surten de metges originaris d’altres països o de metges que a canvi fan algun curs després a la CAMFiC.

    Actualment hi ha uns 150 fulls fets i si bé hi ha temes mèdics com diabetis o colesterol i també d’alguna malaltia concreta, també hi ha molts fulls sobre el desànim, la serenitat, el dol… «Fulls que s’han treballat molt. També hi ha fulls més tècnics com ara sobre mètodes anticonceptius o instruccions d’utilització d’inhaladors. Hi ha molts tractaments que es fan inhalats per temes bronquials i hi ha molts tipus diferents. Agafar tots els inhaladors i fer els fulls sense la indústria pel mig és complicat. El nostre interès era facilitar la vida al pacient i al professional».

    Els fulls estan tenint un èxit important entre la població que a més els hi ha dedicat temps i per tant valor i importància. El temps de mitjana que els usuaris romanen a cada full digitalitzat al web és de 7 minuts. En aquest sentit, parlant sobre la fiabilitat de les fonts i la importància de consultar en llocs adients i acreditats, Alonso ha detectat que és sovint la gent jove la que s’autoconsulta i s’automedica. Davant d’això, que es busqui a Internet en comptes d’anar a buscar un professional, creu que és important treballar en una edició d’aquests fulls de manera digital, que la web sigui fiable i assenyada i anar incorporant més temes i també hospitals en l’edició d’aquests fulls. De fet, ara estan iniciant el projecte d’obrir una aplicació per a telèfons mòbils des d’on poder visualitzar tots els fulls editats. «Si tu ets un professional podràs saber què és real i que no però els pacients no poden discernir i més quan hi ha webs que semblen fiables i no ho són. Busquem modernitzar i donar totes les facilitats als pacients».

    Un treball col·laboratiu que s’adapta als nous temps

    Per adaptar-se a la realitat doncs i defugir només parlar de malalties, també han realitzat fulls que parlen sobre pírcings o tatuatges o sobre diversitat sexual. En aquest sentit, Alonso destaca que tots els fulls es van revisant i actualitzant contínuament: per nous conceptes, noves recomanacions però també per l’ús de nou vocabulari. «Anem incorporant el gènere i un llenguatge més inclusiu en tots els fulls… Les normes sanitàries obliguen a posar la data en totes les publicacions i això també ens motiva en renovar els fulls antics».

    Si bé la CAMFiC és qui primer com a societat científica, abans que a nivell estatal, va iniciar el treball d’aquests fulls, es troben que hi ha altres entitats que volen també realitzar fulls específics. La Dra. Alonso ens explica davant d’això que intenten sempre proposar sinergies. Un exemple important és el full sobre l’onada de calor que van realitzar juntament amb el mateix Departament de Salut: «basant-nos amb el que ells tenien vam fer el full i ens van donar el vistiplau».

    Paral·lelament a això, des del grup de treball de fulls per a pacients de la CAMFiC van anar a parlar amb l’Institut Català de la Salut (ICS): «des de l’ordinador quan estem treballant a la consulta dins de l’eCAP tenim una pestanya directa que ens remet als fulls de la CAMFiC». Aquest és doncs un acord molt important entre l’ICS i la CAMFiC que també arriba a alguns hospitals. «Per nosaltres és molt important crear sinergies i a vegades ens trobem entitats que ens diuen que no, que faran els seus fulls… nosaltres pensem que és molt més interessant l’economia col·laborativa posada al màxim i més si ho fem des d’un punt de vista social».