Just Deploy It!

Etiqueta: Eleccions Catalanes 2021

  • Sanitat i eleccions

    En el moment d’escriure aquest article encara falten dos dies per a les eleccions a Catalunya i, quan surti publicat, ja es coneixeran els resultats obtinguts per les diferents forces polítiques que es presenten. En aquest context, he pensat que seria adient tornar a reflexionar sobre dos grups de problemes estratègics generals rellevants de la sanitat catalana que haurien pogut ser protagonistes dels programes dels partits polítics que s’autodefineixen com progressistes i d’esquerres.

    Abans d’entrar en matèria, cal assenyalar que, amb unes poques excepcions puntuals i malgrat la pandèmia, les propostes d’innovació i canvi del sistema sanitari no ocupen un lloc molt visible en els programes electorals i que, com les relacionades amb l’ensenyament, la dependència i altres sectors dels serveis públics, romanen diluïdes en un magma dominat per les reivindicacions superestructurals sobre les interaccions polítiques de Catalunya amb la resta de l’estat.

    El sistema sanitari català pateix des de fa molts anys un greu dèficit de finançament agreujat amb les retallades instaurades a partir de l’any 2008, que han afectat de forma molt punyent a l’atenció primària i comunitària. Aquest problema està relacionat amb el de la ineficiència del sistema, molt significativa i que s’ha vist accentuada per una manca de planificació dels recursos i serveis i de correcció de grups d’activitats assistencials sense una efectivitat demostrada.

    La inestabilitat laboral i la pràctica inexistència d’una política de recursos humans mereixedora de tal nom, ha generat una mena de burnout general dels professionals de tots els àmbits, amb èmfasi especial en els d’atenció primària i comunitària.

    Aquests dos grups de problemes estratègics s’han intensificat en un brou de cultiu propiciat per l’absència d’un veritable Servei Nacional. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ja ha demostrat amb escreix i al llarg de gairebé tres dècades la seva inutilitat conceptual i operativa per gestionar i innovar el sistema i sembla mentida que, malgrat les insistents demandes provinents dels diferents àmbits polítics i professionals, no s’hagi abordat la seva transformació en profunditat.

    Les eleccions del 14 de febrer no resoldran aquests problemes essencials del sistema sanitari català i em temo molt que, al contrari, s’accentuaran en la pròxima legislatura, posant en greu risc de deteriorament irreversible aquest pilar bàsic de l’estat i societat de benestar. Mentre els nostres líders polítics s’esbatussen discutint sobre si són llebrers o són podencs els llops, se’ns menjaran el ramat. Tot això, i és el més greu, mentre la ciutadania i, per tant, les seves capes més desfavorides, assisteixen amb impotència a la representació d’aquest drama sociològic.

    Sembla com si la reivindicació de la solució d’aquests problemes fos socialment minoritària i, realment, el fet que no s’abordin amb decisió per cap dels governs i partits des de l’època de la sociovergència, podria donar inicialment la raó als que així pensen. Però no es confonguin; el foc, el malestar social, creix sense pressa, però també sense pausa i arribarà un moment que serà incontenible.

  • Martín Barra (Cs): «La Generalitat ja té, en matèria sanitària, moltes competències, que a vegades no exerceix de manera suficient»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Acabem aquesta roda d’entrevistes amb Martín Barra, de Ciutadans.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Martín Barra López, nascut a Saragossa el 1956, és fisioterapeuta d’Atenció Primària de l’ICS i doctor en Ciències de la Salut i de l’Esport per la Universitat de Saragossa. Afiliat a Ciutadans des de la seva fundació, va ser portaveu del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Viladecans i, en l’actualitat, és Diputat del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió de Salut de Ciutadans.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Fins ara s’ha actuat tard i amb eficàcia temporal i limitada. Hem d’adoptar mesures eficaces, el que no vol dir ni més restrictives ni un confinament generalitzat, sinó de forma primerenca, abans que els indicadors arribin a ser alts. Mesures primerenques, eficaces, estricta vigilància contínua i, en tots els casos, amb ajudes directes als sectors afectats.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    És imprescindible. La descoordinació entre Comunitats Autònomes, amb el Govern Central i d’aquest amb Europa no només té efectes negatius en termes de salut, econòmics i socials sinó que, a més, decep als ciutadans que no entenen per què no es prioritza salvar vides i llocs de feina, sobre els interessos particulars dels partits que es troben, temporalment, al govern de torn.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Ciutadans són l’únic partir que, en aquesta legislatura, hem presentat una proposició de llei per a la millora de la gestió les llistes d’espera, que va ser rebutjada sense parlar-ne. El que és clar que no es pot fer, és posar-se una bena als ulls. S’ha de prioritzar, amb un pla de xoc adequadament dotat, la reducció de la situació actual de la llista d’espera agreujada per la Covid, i s’ha d’avançar cap a un nou model de futur més eficient.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Més que un problema de quin departament té la gestió, qui controla els recursos destinats a aquest sector o qui és el responsable de supervisar, el que s’ha de buscar és la coordinació interdepartamental per a reforçar el servei, incloent-hi personal d’infermeria a totes les residències, amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones usuàries d’aquests equipaments.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    El primer, i fonamental, és revertir les brutals retallades pressupostàries que van aplicar els governs de la Generalitat a partir del 2010 i que, molt per sobre d’altres comunitats autònomes, fins i tot, pitjor finançades que la Generalitat, encara patim, convertint els problemes estructurals en crònics. Una prioritat serà la reforma integral de l’Atenció Primària perquè sigui de veritat l’eix funcional del nostre sistema sanitari.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Tot el sistema està infrafinançat. Des dels grans hospitals, passant pels hospitals comarcals, l’atenció primària i fins al més petit dels consultoris locals. Sense dubte, s’ha d’invertir més i, al mateix temps, amb millors controls de l’ús dels diners públics, per garantir que tots els catalans puguin accedir a la ansitat en igualtat de condicions, visquin on visquin.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal una reforma integral de l’Atenció Primària. Reforçarem els equips d’atenció primària i fixarem la rendició de comptes periòdica de la seva direcció d’acord amb indicadors objectius de resultats en salut, qualitat cientificotècnica i percebuda, docència i investigació, despesa i rendiment assistencial. Fomentarem el pagament per incentius sobre aquests indicadors per millorar l’eficiència i recuperar el poder adquisitiu dels nostres professionals. Potenciarem l’atenció comunitària i domiciliària per part dels professionals dels centres de salut, sobretot en el cas de pacients crònics i a l’àmbit rural.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sens dubte, s’ha de reconèixer la gran tasca dels professionals de la salut, entre altres mesures, amb una retribució millor de l’actual, i el nombre de recursos humans s’ha d’incrementar fins a situar-nos en estàndards europeus.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Donarem la màxima rellevància a la Salut Pública dins del sistema sanitari, amb la dotació pressupostaria adient: potenciarem l’educació per a la salut, la prevenció, la promoció d’hàbits saludables i la vigilància epidemiològica aprofitant l’experiència recent amb la pandèmia de la Covid-19.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    El nostre objectiu és incrementar el pressupost públic en R+D+I fins a assolir l’objectiu europeu del 2% del PIB. Dotarem de més recursos per finançar la investigació científica i tecnològica per agents públics i privats, posant un focus destacat en la investigació biomèdica.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… ineficaces i mancades d’ajudes directes als sectors afectats.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… la pitjor crisi sociosanitària de les nostres vides.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat ja té, en matèria sanitària, moltes competències que a vegades no exerceix de manera suficient. En temps de pandèmia, ha de prevaler la coordinació entre tots els nivells administratius.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… més inversió i veritable compromís per part del govern.
    5. La crisi econòmica i les retallades… s’han de revertir amb urgència.
    6. La col·laboració publicoprivada és… necessària pel desenvolupament global de la societat.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… despeses innecessàries i improductives, a més d’un adequat control i bona gestió dels recursos existents.
    8. La telemedicina… és una bona eina que cal aprofitar i que, al mateixa temps, s’ha d’utilitzar adequadament.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… donarem suport a la futura llei d’eutanàsia, però sense oblidar que, al mateix temps, cal potenciar i disposar de cures pal·liatives per a tothom que ho necessiti i a tot arreu.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.

  • Jordi Fàbrega (JxCat): «La república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta i competitiva per consolidar la seva excel·lència»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Jordi Fàbrega, de Junts per Catalunya.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Jordi Fàbrega i Sabaté és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida, especialista en Pediatria i àrees específiques a l’Hospital Vall d’Hebron. Va ser Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus (2009-2019); Director Assistencial de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2014-2018); Director de l’Equip d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell (2014-2015) i, des del 2019, és alcalde de la Seu d’Urgell.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Escoltar i consensuar amb els professionals i els experts les mesures, implementant el testatge massiu aprofitant tota la xarxa sanitària (incloent-hi les farmàcies), millorant el rastreig i apropant-lo a l’atenció primària. Reforçarem l’ús de mascaretes FFP2 per minimitzar el risc de contagi i assegurarem una logística de vacunació que permeti aprofitar amb la màxima celeritat totes les dosis. Les dades epidemiològiques ens diran si calen més mesures, però és evident que aquestes han de ser territorialitzades i basades també en les dades demogràfiques.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    La pandèmia és global, i per això les mesures han de ser el màxim de coordinades amb tots els territoris fronterers. No obstant això, cal que siguin decidides, amb tots els recursos (econòmics i legislatius) per part del Govern de la Generalitat.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Cal un pla de xoc per millorar el diagnòstic i reduir les llistes d’espera de totes aquelles malalties que, en centrar-nos en la Covid-19, hem deixat d’atendre com es mereixerien. I aquest pla s’ha de fer amb tot el sector sanitari català, públic i privat, ja que els professionals sanitaris estan molt esgotats i cal diversificar-ne l’esforç.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Apostem per la creació de l’Agència d’atenció integrada social i sanitària, participada pels departaments de Benestar Social i de Sanitat Integral i Salut Pública com a gestora del conjunt de recursos sociosanitaris (incloses les residències per a persones grans) i d’altres serveis que impliquin recursos d’ambdós àmbits. D’aquesta manera, amb la integració dels dos sectors, assegurem la correcta coordinació de les polítiques socials i sanitàries responent a les necessitats d’atenció integral de la ciutadania, incrementant el suport a la seva estada i cura al domicili amb atenció al domicili, cuidadors professionals, centres de dia, SAIARS (Serveis d’Atenció Integral a la gent gran a l’Àmbit Rural), habitatges amb serveis i reservant les residències pels casos amb menor autonomia personal, i que per tant, cal que aquestes estiguin més «sanitaritzades».

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    L’infrafinançament crònic que repercuteix, sobretot, en les condicions laborals dels professionals, el seu dèficit numèric i en l’obsolescència de les instal·lacions i material.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Tot el sistema està infrafinançat. Tot i que el dèficit més gran és a l’atenció primària, també ho pateixen aquests hospitals, fet que provoca (entre altres factors) moltes dificultats per captar i retenir professionals. Calen més recursos per fer atractiu el treball a aquests centres, al mateix temps que cal millorar els equips territorials entre els diferents nivells assistencials i les aliances estratègiques entre els diferents centres per facilitar l’excel·lència sanitària a tots els territoris.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Potenciarem l’atenció primària de salut, mitjançant una millora de les condicions dels seus professionals que fomenti l’estabilitat de les plantilles i incentivi la dotació en zones de difícil cobertura, promovent l’autogestió i millorant la integració amb la resta de recursos i nivells assistencials, inclosa la farmàcia comunitària, que ha de poder tenir un paper més actiu en les polítiques de salut. Potenciarem el rol i el lideratge d’infermeria, incrementarem el nombre de professionals, incorporant també nous rols professionals (psicòlegs, nutricionista, auxiliar d’infermeria…). Reforçarem, mitjançant la creació d’equips territorials, les visites presencials de diferents especialistes hospitalaris a l’atenció primària per atansar el metge al pacient (cardiologia, neurologia, traumatologia, reumatologia …). Garantirem, amb la creació d’Equips Territorials de Pediatria, l’atenció pediàtrica integrada a tots els centres d’atenció primària del país.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Incrementarem les retribucions dels nostres professionals sanitaris, i d’altres professionals i treballadors del sistema sanitari, fins a igualar-les a la mitjana de la UE.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    És un dels dèficits del sistema que la pandèmia ha posat al descobert, motiu pel qual ho reforçarem de manera decidida amb la Reformulació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que passarà a denominar-se Agència de Salut Pública i Vigilància Epidemiològica de Catalunya, amb la voluntat de reforçar tots els aspectes relacionats amb l’aparició i extensió de malalties per millorar el control d’aquestes. Doblarem el pressupost en Salut Pública amb l’objectiu d’acostar-nos al que es destina en els països del nostre entorn.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    La república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta, sòlida i competitiva per consolidar i augmentar la seva excel·lència. Junts aposta decididament per incrementar, amb noves fórmules i eines, els recursos destinats en els pròxims anys a aquests àmbits. Crearem l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut. Aquesta Agència, que tindrà presència a tot el territori i donarà suport a totes les entitats, fundacions, i unitats que realitzen recerca i innovació en salut a Catalunya.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són... necessàries per controlar la pandèmia, però cal que siguin territorialitzades i avançar en el diagnòstic aprofitant tots els recursos sanitaris (farmàcies) i la vacunació per protegir al màxim la població, sobretot els més vulnerables.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que ens adonem que el nostre sistema sanitari ja no és d’èxit, i que només es fonamentava en l’excel·lència dels nostres professionals, que estan mal retribuïts i poc reconeguts.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… canvis en les mesures a aplicar a tots els nivells.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… millorar-ne el finançament i apropar-lo a la resta de nivells assistencials, sobretot l’atenció primària.
    5. La crisi econòmica i les retallades… així com el dèficit fiscal (calculat en 16.000 milions d’euros a l’any) ha provocat un infrafinançament crònic del sistema sanitari, que els experts sanitaris calculen en 5.000 milions d’euros el necessari per revertir-lo (una tercera part del dèficit fiscal anual).
    6. La col·laboració publicoprivada és… fonamental per garantir el nostre sistema sanitari, en l’àmbit assistencial, farmacològica i d’investigació.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… dels recursos que Catalunya genera i que ara mateix no en podem disposar, en no recaptar ni gestionar tots els nostres impostos.
    8. La telemedicina… és un complement fantàstic a l’activitat assistencial que ens ha d’ajudar a atansar-la a la ciutadania i entre els diferents professionals, però que no pot substituir a la presencialitat en tots els casos.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… cal un desplegament efectiu de la llei a tota Catalunya, al mateix temps que apropem les cures pal·liatives a tot el país.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al meu centre d’assistència primària de referència i/o a l’hospital de la meva zona, comarcal en el meu cas.

  • Carme Bertral (ERC): «Per tenir un sistema de salut pública fort, cal voluntat política i les competències d’un estat propi»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Carme Bertral, d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Carme Bertral i López és metgessa de família. Ha treballat en centres d’atenció primària a Corbera de Llobregat, l’Anoia, Manresa i Cardona, i té un màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Actualment, és presidenta de la sectorial de Salut d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    S’ha d’assegurar que les patologies que no siguin Covid segueixin podent ser ateses en un ritme normalitzat malgrat la pandèmia, juntament amb la Covid. Les mesures restrictives han d’anar orientades en funció de la situació epidèmica i social del país. Cal anar cap a una estratègia Covid zero.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Nosaltres aspirem a tenir competències plenes per gestionar TOTS els recursos sanitaris, i la Covid també, des de la plena autonomia nacional. Malgrat tot, ens cal la solidaritat interterritorial i entre països, com és el cas d’Alemanya i Portugal, per posar un exemple.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Assegurant una dotació pressupostària adequada (un pla específic) i un pla de la mateixa cronicitat que es desprèn de la connivència amb la pandèmia.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El que es planteja és un nou model conjunt entre Salut i Afers Socials amb titularitat compartida i gestió única que permeti tot el suport necessari sanitari per part de l’Atenció Primària i Comunitària i amb la interrelació necessària dels ens locals.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    La territorialització i equitat en tot el país és la nostra premissa i, per tant, cal adequar les estructures i els recursos humans a aquestes realitats.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    L’infrafinançament és crònic, dolorós i amb una gran iniquitat per part de l’Estat cap al nostre país. Està clar que cal invertir més i millor i també coordinar millor els nivells assistencials a tot el territori.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Seguir amb el pla establert d’enfortiment de l’Atenció Primària, ja pressupostat i amb calendarització, i alhora dotar-lo de professionals en nous rols assistencials i no assistencials. Al mateix temps, cal dotar l’atenció primària del suport psicològic i de salut mental, que significa una major resolució dels problemes sanitaris de la ciutadania.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Primer s’ha de consolidar l’increment de recursos que ha suposat la pandèmia. El nostre objectiu sempre és equiparar els sous a la mitjana europea, però cal el finançament que ens pertoca pel nostre PIB.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    La Salut Pública s’ha demostrat imprescindible per la salut de la comunitat i del país. Una aposta forta per la salut pública implica una millora comunitària del benestar del ciutadà en general. Caldrà adaptar-ho (que ja s’ha fet) a les necessitats de l’»ara» i, sobretot, del futur.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Com a país ens hem de marcar el 3% del PIB de Catalunya com a objectiu. La recerca biomèdica i la innovació és una oportunitat de país com a motor de canvi econòmic també i cal que els fons Next Generation ens serveixin per consolidar aquesta aposta i situar Catalunya al lloc que li correspon en l’àmbit europeu i mundial, on en som capdavanters i que, per qüestions purament polítiques i de l’Estat, no ens deixen surar ni visualitzar.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… les adequades epidemiològicament.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… acceleració d’uns canvis ja identificats.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… el que convingui al país.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… voluntat política i les competències d’un estat propi.
    5. La crisi econòmica i les retallades… les hem revertit i cal millorar.
    6. La col·laboració publicoprivada és… una identitat pròpia de país, però sempre hi ha d’haver lideratge públic per garantir el bé comú.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… del finançament que ens pertoca.
    8. La telemedicina… és una eina bàsica que s’ha d’adequar a les necessitats actuals.
    9. En relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… la llei és un fet i cal implementar-la.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.

  • Assumpta Escarp (PSC): «La crisi econòmica i les retallades han deixat els serveis públics bàsics als ossos»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn d’Assumpta Escarp, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Assumpta Escarp Gibert va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i inicialment va militar al PSUC. Després de participar en la creació de la Universitat Pompeu Fabra, el 1991 va treballar a gerència dels serveis centrals de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1995 va ser cap del gabinet de l’aleshores primer tinent d’alcalde, Joan Clos. Quan Clos va ser escollit alcalde va esdevenir cap del gabinet d’alcaldia. Serà escollida regidora a les eleccions municipals de 2003, 2007 i 2011. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2015 i a les de 2017.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    La prioritat és guanyar aquesta batalla al virus, i avançar amb la vacunació. Les mesures es prendran sempre sota criteris epidemiològics. Salut i Economia no es confronten, sinó que van de la mà. No es poden anticipar mesures, sinó fer-ho en el moment adequat. En temps de Covid, cal reforçar de veritat l’atenció primària amb més recursos diagnòstics, amb més professionals, incorporant mecanismes de telemedicina, sense substituir l’atenció presencial. Cal assegurar la capacitat assistencial davant de la continuïtat de la pandèmia i l’existència de noves variants i seguir el Pla de Vacunació amb les Fases establertes: primer els vulnerables i els i les professionals sanitaris i de residències.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Els mecanismes de coordinació estan perfectament establerts a través del Consell Interterritorial, un veritable òrgan de governança federal, per molt que ho vulguin negar el Govern d’ERC. Un mecanisme que permet establir estratègies comunes, amb gestió de cada comunitat. Si parlem de Coordinació Territorial, no podem oblidar de la necessària coordinació i col·laboració lleial amb Ajuntaments i Diputacions.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Les llistes d’espera eren el gran problema de la sanitat catalana abans de la pandèmia, que les ha agreujat molt. Durant la primera onada, es van deixar de fer a Catalunya 70.000 intervencions quirúrgiques. Cal, en primer lloc, establir els mecanismes assistencials, per poder continuar l’activitat no Covid. És necessari establir un pla de xoc, amb recursos econòmics i humans per abordar les llistes d’espera i un programa de retorn a l’activitat assistencial no Covid. Cal revisar, prioritzar i atendre els malalts amb patologies greus en llistes d’espera pre Covid que no han estat atesos durant la crisi sanitària. Si no prenen mesures, perdrem la prevenció i algunes patologies arribaran tard als centres assistencials

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El PSC el que proposa és una assistència integral i integrada social i sanitària. Aquest no és un debat de quin Departament és els responsables, si no quin és el model d’atenció. Que la persona estigui al centre vol dir que el sistema s’organitza per donar l’atenció integral, amb xarxes territorials i cartera de serveis compartida. Les residències acullen en aquests moments persones molt grans i amb necessitats sanitàries, per tant, han de disposar d’atenció sanitària pública. Cal consolidar un model de residències públiques de petita i mitjana capacitat amb atenció personalitzada i suficient, per part de professionals qualificats, que disposin de serveis mèdics i d’infermeria de la xarxa pública durant 24 hores al dia i d’un equipament sanitari mínim indispensable.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    L’Atenció Primària és prioritària pel PSC. Aquesta ha de ser el veritable eix vertebrador del sistema. S’ha de crear la xarxa integrada a cada barri, amb visió comunitària, que atengui als condicionants socials de la Salut. Una xarxa de proximitat que atengui a qui ho necessiti en 48 hores. A més, buscarem nous espais per tenir Centres d’Atenció Primària dignes, que recuperin els serveis i les especialitats perdudes, i que disposin d’elements de diagnòstic. Reduir les llistes d’espera i professionals, millorar la capacitat de gestió dels centres, fer les inversions pendents, invertir en recerca… són moltes les tasques que tenim al davant. I cal fer-ho amb un Acord que recuperi el consens en Salut. Un Pacte per la Salut, social i polític amb visió i recursos plurianuals.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Cal una auditoria completa de tots els recursos assistencials, recuperar el Mapa Sanitari i amb col·laboració, cooperació i participació del territori, de les autoritats locals, i dels veïns i veïnes, definir els recursos necessaris i programa de futur a cada territori. Apostem per una atenció de proximitat, però amb mecanismes telemàtics que permetin compartir recursos.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    En primer lloc, destinar un 25% del pressupost a l’atenció primària. La pandèmia ha agreujat un dèficit estructural. Necessitem més professionals, cal prestigiar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, i generar noves professions sanitàries, que ajudin a desburocratitzar i a definir clarament el rol de cada professió, per guanyar amb eficiència. Els CAP s’han de dignificar, en espais físics, però també amb la incorporació de tecnologia, elements de telemedicina i aparells de diagnòstic. Cal dotar d’instrument a la primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El que s’ha de fer és obrir un veritable diàleg social, acabar amb la temporalitat i la precarietat en les contractacions i millorar les condicions laborals i retributives, començant pels MIR. S’han d’equiparar les retribucions i les condicions entre l’ICS i el SISCAT. I les DPO no poden dependre de l’equilibri financer del centre. Cal generar, d’acord amb l’Estat, més places MIR i FIR per dotar el sistema de nous professionals i les necessitats s’han de definir conjuntament amb les universitats.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    És evident que no s’ha fet una aposta per la Salut Pública. Només cal recordar que l’any 2019 es va aprovar la llei de recuperació de l’Agència. Durant la pandèmia hem estat 46 dies sense secretari de Salut Pública. Defensem la Salut en el centre de l’acció de govern, que abordi la governança en salut en totes les polítiques públiques, promogui la cultura de la salut, reorienti el sistema per adequar-lo a les noves realitats i l’acompanyi de recursos. Proposem reforçar els Serveis de Salut Pública i de Vigilància Epidemiològica. L’Agència de Salut Pública serà l’eina de direcció i gestió i ens de coordinació amb la resta d’administracions, amb la implantació de xarxes territorials i locals de Salut.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    El PSC proposa dedicar un 7% del PIB Català a Salut, que actualment és el 3,8%. Vull recordar que la mitjana d’Espanya està al voltant del 6%. Les polítiques de recerca, de totes, no només de Salut, han de ser el 2% del PIB català en inversió pública que, mobilitzant la inversió privada, hauria d’assolir el 3% del PIB. Proposem aprovar una Llei de la Ciència que permeti generar un marc jurídic estable i compacte, amb gestió àgil i que contempli la promoció de la ciència entre les nenes i les dones.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… eines necessàries per baixar la pressió assistencial. S’han de prendre sempre sota criteris epidemiològics i assistencials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una crisi sanitària, social i econòmica i cal treballar per la reconstrucció.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat té àmplies competències de decisió i gestió de la pandèmia i té competències plenes en Salut.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… incrementar els recursos que s’hi destinen i reforçar i dotar de capacitat a l’Agència de Salut Pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han deixat els serveis públics bàsics als ossos. Ha estat una dècada perduda de governs del procés que mai va revertir les retallades.
    6. La col·laboració publicoprivada és… potser adequada, sempre sota control públic, i amb màxima transparència.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de…els impostos. Nosaltres defensem un Sistema Sanitari Públic, universal, equitatiu, de qualitat i finançat per impostos.
    8. La telemedicina… és una bona incorporació al sistema que no pot baixar la qualitat de l’assistència, ni substituir l’atenció presencial.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un orgull d’haver pogut posar un granet de sorra en aquesta lluita del dret a una mort digna. Des del Parlament, avançarem per la seva aplicabilitat a Catalunya.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… personalment, sempre a la xarxa pública, una xarxa de qualitat. Les retallades estan expulsant ciutadans del sistema i això és intolerable.

  • Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem): «Cal un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública, prioritzant la primària i la salut pública»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Laura Oliva i Miquel Farrés, d’En Comú Podem.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Laura Oliva Mirón, nascuda a Manresa el 1996, és infermera de vocació, treballant a l’atenció primària. Estudia també humanitats a la UOC. Es defineix com una persona compromesa amb el municipi, la Catalunya Central i en portar a les institucions «els problemes reals de la gent». Per la seva banda, Miquel Farrés Fernández, nascut a Terrassa el 1984, és metge especialista en medicina familiar i comunitària i, recentment, ha estat nomenat co-cordinador de la sectorial Salut de Catalunya en Comú. Implicat en diversos activismes, els darrers anys s’ha centrat en la defensa del dret a la salut i, especialment, de l’atenció primària.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Dependrà de com estigui la situació epidemiològica, econòmica, social… i el mateix sistema sanitari. El que segur que serà prioritat és un pla de vacunació transparent i clar, que no doni peu a trampes de cap mena, un sistema de rastreig públic i potent que permeti garantir seguretat d’abordatge dels brots i reforçar l’atenció primària per com a element fonamental de prevenció, detecció i acompanyament, i comunicar amb coherència i rigor.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    SÍ, evidentment. L’abordatge és global, ha de continuar sent coordinat a escala europea i molt coordinat entre els territoris de l’Estat. Som interdependents i hauríem de sortir d’aquesta crisi reforçant els mecanismes de vigilància epidemiològica i de salut pública estatals i europeus.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Amb més pressupost, per a equiparar-nos a nivells de la mitjana europea, amb més professionals, amb una millor gestió i amb una reforma valenta del sistema sanitari català que inclogui garanties de terminis d’espera clars

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El control i seguiment dels temes de salut a les residències han de ser responsabilitat del sistema sanitari públic. No així la gestió en si de les residències. Plantegem un nou model de molta més coordinació entre salut i afers socials i d’atenció a la dependència amb serveis flexibles i ajustats als moments vitals de les persones i que afavoreixin projectes de vida independent i la permanència en el seu entorn social. I en el cas de les residències, adaptar-se a models d’unitats convivencials. I sempre que sigui possible, públiques.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    En primer lloc, cal un pla de rescat que sigui una crida a retornar als professionals que han marxat a altres països. És necessària una nova llei i un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública i sense cabuda per l’ànim de lucre, amb priorització de l’atenció primària i la salut pública. Cal també una avaluació, governança i gestió transparent i democràtica del sistema, que fomenti la participació ciutadana.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    SÍ, sobretot en equipament, manteniment i personal. Fent un pla general segons necessitats poblacionals.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal arribar al 25% del pressupost de Salut i desburocratitzar i retornar-li competències que ara pengen dels hospitals o que s’externalitzen (domicilis, hospital de dia, rehabilitació, etc.). Així mateix, és necessari augmentar els recursos humans i millorar les seves condicions laborals per garantir cita en 48-72 h màxim, visites de mínim 10 minuts i dur a terme tots els programes de salut, preventius, comunitaris i docents propis de l’Atenció Primària. Cal una gestió i planificació centrada en el pacient i en l’atenció primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, cal acabar amb la sobrecàrrega i precarietat dels professionals, i arribar a ràtios de professionals sanitaris de la mitjana de la UE.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Sí, desplegar i potenciar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i altres òrgans salubristes és clau pel model que volem. I arribar progressivament a destinar-hi el 3% del pressupost sanitari català.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Té molta rellevància, òbviament la recerca farmacèutica i la de tecnologies de salut. Així com impulsar la producció d’aquestes a Catalunya mateix. Procurant potenciar aquella que tingui més impacte en salut a curt o llarg termini, amb aplicabilitat sobre el terreny i que ajudi a reduir les desigualtats en salut.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… necessàries però insuficients. No estem frenant com cal el virus, i tota mesura restrictiva hauria d’anar acompanyada de compensacions suficients per als sectors afectats.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que les iniquitats socials ja existents i les debilitats dels serveis públics retallats s’evidenciïn i s’aprofundeixin encara més.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tantes ajudes per als sectors afectats per la pandèmia i per les restriccions com calgui. Segur que cal més capacitat de la que es té, però també és cert que no s’ha esgotat, ni de bon tros, l’existent.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… convenciment que «la pública» és de tothom i per tothom; cal pressupost suficient, professionals motivats i ben tractats i una gestió pública, transparent i eficient.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han estat aprofitades per debilitar els serveis públics i obrir encara més camp per córrer per als qui volen fer negoci amb la nostra salut i amb els nostres drets.
    6. La col·laboració publicoprivada és… un camp a regular estrictament i controlar perquè només es doni en benefici del bé comú, amb criteris de gestió pública i mai per a facilitar negoci. Parlem de serveis bàsics que garanteixen drets.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… una fiscalitat justa que faci pagar a qui més té, una redistribució de recursos per àrees i més eficiència de la mateixa despesa de Salut.
    8. La telemedicina… hi és per quedar-se i cal regular-la bé per a usar-la quan és útil, com a eina complementària, però mai substitutiva del contacte presencial i personal sanitari-pacient.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… Ens felicitem que finalment assolim el dret a poder elegir individualment quan i com morir dignament. Un avenç històric. Ara cal preparar les eines per a aplicar-la amb celeritat i equitat territorial i social a Catalunya un cop s’aprovi.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic, sense cap dubte. Per convenciment, per responsabilitat social, per seguretat i per qualitat.

  • Pere Àngel Montserrat (PDeCat): «La col·laboració publicoprivada és indispensable pel bon funcionament del sistema»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Pere Àngel Montserrat, del Partit Demòcrata (PDeCat).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Pere Àngel Montserrat és metge i coordinador de les Unitats de Suport Assistencial i de Recursos Compartits en l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). També ha sigut director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i Gerent Territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Adoptarem les decisions amb relació a la pandèmia, després d’escoltar les recomanacions mèdiques, analitzar les dades de l’evolució dels contagis i els ingressos en centres hospitalaris i d’escoltar els representants institucionals del món local així com els representants sectorials dels sectors econòmics afectats. Som conscients que serà més complicat, però estem segurs que podrem evitar decisions molt perjudicials per al conjunt de la societat. En tot cas, si cal prendre mesures que suposen greus conseqüències econòmiques, caldrà establir mecanismes de compensació.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    En una situació de pandèmia global com la que estem patint, la coordinació ha de donar-se amb totes les institucions. No només les de l’estat espanyol, també les europees.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Cal intensificar les accions per a la millora de la gestió i resolució de les llistes d’espera (atenció primària i especialitzada, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques) i dels serveis d’urgències.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El balanç de la gestió de les residències de gent gran ha sigut molt negatiu, perquè ha posat de manifest les deficiències de molts dels centres residencials i ha mostrat la lentitud i manca d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar el model residencial i el de gestió de l’administració. Amb caràcter immediat, després de la constitució del nou govern, es constituirà una comissió mixta d’experts independents i de l’administració per elaborar un informe sobre el model residencial a Catalunya i les reformes que ha d’assumir. També inclourà els canvis a incorporar en la gestió de l’administració amb la voluntat de guanyar eficiència davant qualsevol crisi sociosanitària que les residències puguin patir en el futur.

    Nosaltres som partidaris d’un model residencial més obert i flexible que l’actual, on la persona
    gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot i haver canviat l’espai de residència i amb uns estàndards revisats de garanties sanitàries i socials. La remuneració del personal contractat ha d’ajustar-se a les responsabilitats d’atenció a les persones que assumeixen. Caldrà adaptar en cada moment el nombre de places residencials a la demanda, per evitar l’existència de cues d’espera, en un model públic-social concertat.

    Cal instaurar un projecte d’oci a les residències, centres de dia i casals d’avis de la Generalitat que serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, així com promoure programes de polítiques sanitàries preventives de caràcter públic per mantenir la mobilitat de les persones grans en centres i gimnasos, per millorar la seva psicomotricitat. A més, instaurarem en els espais de residències, centres de dia i casal d’avis la figura d’un especialista que de forma periòdica promogui el reforçament de la identitat i la millora de la mateixa autoestima. Considerem també necessari preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar l’adaptació d’habitatges de persones grans i promoure iniciatives d’habitatge i cohabitatge amb llars compartides i amb serveis 24 h per a persones grans autònomes.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Considerem necessari abordar el procés de canvi i reformes del nostre sistema sanitari. Una transformació que ha de comptar amb el suport majoritari de les forces polítiques, amb un lideratge polític clar, amb la implicació dels agents professionals i socials del sistema sanitari, amb la col·laboració de les empreses del sector i que, sobretot, ha de girar al voltant de les necessitats de la ciutadania; posant el pacient al centre de la ideació de les polítiques sanitàries i fent-les possibles amb els recursos humans, materials i tecnològics necessaris. Apel·lem a un Pacte Nacional per la Salut 2021, que hauria d’estar a l’agenda política com a prioritat principal i que ens ha de permetre habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat al centre.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Sí. Creiem que cal invertir en tot el sistema públic de salut.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal consolidar l’Atenció Primària com a eix vertebrador del nostre sistema de salut, valorant la seva capacitat d’atenció i cohesió a la comunitat. En aquest sentit, és necessari reforçar l’atenció primària pediàtrica per evitar que les situacions de confinament per Covid puguin comportar una minoració del control de la salut dels infants i adolescents. A més, cal reforçar l’autonomia organitzativa i de gestió, dels Equips d’Atenció Primària i valorar models innovadors tipus Buurtzorg.

    Per altra banda, volem fomentar i facilitar la col·laboració i la compartició de bones pràctiques entre centres d’atenció primària i en l’àmbit interhospitalari, així com establir programes conjunts de monitoratge de la salut entre els centres d’atenció primària i les farmàcies. També proposem integrar els equips sanitaris dels centres residencials amb els equips d’Atenció Primària i potenciar els serveis d’atenció primària i el transport sanitari a les comarques de l’interior de Catalunya.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El sistema sanitari català gaudeix de professionals amb alts nivells de formació, compromís i capacitació, però amb un elevat grau de burnout o esgotament i precarització, amb nivells de retribució per sota de la mitjana europea. Es fa palesa la necessitat de millora de les seves condicions laborals, de l’autonomia organitzativa i del reconeixement de la seva funció social.

    Per això, cal prioritzar la contractació indefinida, adequar les retribucions dels professionals sanitaris a les d’altres països del nostre entorn, promoure fórmules de flexibilització i conciliació i adaptar els llocs de treball i potenciar el teletreball quan sigui possible. A més, considerem necessari equiparar les dotacions de professionals de les plantilles als estàndards europeus, per tal de donar resposta a la manca de treballadors en determinades àrees, i introduir nous rols professionals. També és necessari fomentar el desenvolupament professional diversificat i basat en la meritocràcia.

    Respecte a les retribucions, volem crear un model retributiu que tingui en compte el nivell de formació universitària, així com la seva especialitat i experiència, i que sigui variable per objectius (DPO), on a la vegada es tinguin en compte els resultats econòmics derivats de l’esforç de gestió.

    Considerem primordial tenir en compte els diferents col·lectius de professionals de la salut i les seves particularitats i considerar-los tots a l’hora de prioritzar les necessitats del sistema sanitari. En aquest sentit, és important empoderar el col·lectiu d’infermeria a través de la descripció inclusiva dels processos i rols, per donar la millor assistència possible en el context actual de malalts crònics, fràgils, dependents, amb comorbiditat i la situació de pandèmia.

    També cal incorporar de manera activa els nous perfils per donar resposta a les necessitats del ciutadà del segle XXI, així com regular els perfils de professionals emergents, i atorgar als professionals la capacitat de gestionar i organitzar la mateixa feina, responent a criteris de responsabilitat professional, ètica, equitat i sostenibilitat.

    Respecte al model educatiu i formatiu, s’ha d’adequar la formació universitària de pregrau i postgrau (model de simulació 4DHealth ) a les necessitats presents i futures de professionals sanitaris i construir aliances amb les universitats. A més, cal incloure, en la formació continuada dels professionals, no només temaris tècnics/clínics, sinó també aprenentatges en l’àmbit de la gestió de processos, recursos i persones quan calgui.

    Finalment, cal desenvolupar un pla específic per evitar la sortida dels professionals cap a altres països i retenir el talent, i col·laborar amb els diferents Col·legis Oficials i organismes representants dels diversos col·lectius de professionals per millorar el seu reconeixement i establir-hi sinergies.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Abordar la reforma del sistema sanitari porta implícita la necessitat de parlar del seu finançament. No volem fer populisme i prometre percentatges que després no siguin assolibles. Cal rigor i seriositat, i abordar, en coordinació amb tot el sector, les necessitats pressupostàries. Tal com farem també amb altres àmbits de la Generalitat. Les necessitats són grans i els recursos escassos.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Catalunya disposa d’un sistema de recerca pública en salut d’excel·lència, però fràgil, supeditat a convocatòries públiques competitives que resulten insuficients, sense recursos humans consolidats i moltes vegades desconnectat de l’aplicació pràctica. Aquesta situació requereix augmentar el finançament per càpita en recerca i apostar per la tríada assistència-docència-investigació i per la col·laboració publicoprivada per tal de garantir la sostenibilitat i la rapidesa necessària en la implementació d’innovació i canvis. En aquest sentit, plantegem crear l’Agència Catalana de R+D+I en Salut i transformar la recerca i la innovació en salut cap a un model més estable, eficient,
    competitiu i sostenible, facilitant la transferència.

    A més, volem establir relacions de benefici bidireccional amb les empreses amb capacitat d’inversió en R+D+I per crear una potent estructura de col·laboració publicoprivada que afavoreixi la salut, la qualitat i oportunitats de desenvolupament dels professionals sanitaris i la proliferació d’empreses vinculades al sector salut en un hub a Catalunya pel sud d’Europa.

    També cal promoure la pràctica clínica basada en l’evidència i en l’aportació de valor col·laborant amb la indústria farmacèutica, de productes sanitaris i d’equipaments per tal de millorar la qualitat de l’atenció, facilitar el treball dels professionals i incentivar la R+D+I a Catalunya, recuperant teixit productiu i ocupació de qualitat. Així, volem crear línies de finançament i sistemes de suport en gestió per iniciatives empresarials (spin-offs) de l’àmbit de la salut, que puguin sorgir a partir de la recerca clínica dels centres sanitaris públics.

    Acabi la frase

    1. Les mesures restrictives actuals són… injustes envers alguns territoris i alguns sectors.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una conscienciació social generalitzada que cal invertir més i millor en el nostre sistema sanitari.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… qualsevol política que consideri oportuna.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… replantejar el model, reconèixer als professionals i dotar el sistema del finançament adequat.
    5. La crisi econòmica i les retallades són… decisions polítiques que en alguns moments de la història cal prendre per tal de poder assegurar el benestar col·lectiu futur.
    6. La col·laboració publicoprivada és… indispensable pel bon funcionament del sistema.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure… d’on sigui possible: la primera aposta política del meu govern serà aconseguir un finançament just de Catalunya amb relació al que generem i superar per fi el dèficit fiscal que ens treu 16.800 milions d’euros cada any.
    8. La telemedicina és… un símptoma de la modernització del sistema que cal impulsar.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… estableix que els metges puguin al·legar objecció de consciència de forma anticipada.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig… al sistema públic.

     

  • Vidal Aragonés (CUP): «Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Vidal Aragonés, de la CUP.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Vidal Aragonés i Chicharro és nascut a Cornellà i ha treballat com a advocat al Col·lectiu Ronda i com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser candidat per Cornellà en Comú-Crida per Cornellà a les municipals del 2015 i ha estat diputat a la darrera legislatura del Parlament, on ha estat l’encarregat de la CUP-CC en termes de sanitat i treball. Presideix la comissió d’investigació sobre l’afectació de la Covid-19 a les residències de gent gran.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Això dependrà de com tinguem l’RT, la saturació del sistema sanitari (treballadores, llits, UCI…) i el nombre de positius. Nosaltres no hem posat mai problemes a les mesures restrictives o confinament generalitzat. Això sí, han d’anar acompanyades de mesures socials.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Què l’Estat espanyol actuï sense informar? Centralitzant? No comunicant ni quan arribàvem les vacunes? Negant-nos la possibilitat de rebre un equip sanitari cubà? Aquests no! Evidentment. Nosaltres som partidaris d’una coordinació real, de tu a tu, amb Andorra, L’Estat francès i l’Estat espanyol, que són els Estats del nostre entorn. A la vegada davant d’una pandèmia mundial s’han de mantenir contactes permanents amb tots els sistemes de Salut Pública del món.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    El Govern, amb el suport dels comuns, ha mentit dues vegades al llarg d’aquesta legislatura. Han anunciat dos Decrets de reducció de les llistes d’espera que mai han existit. I les llistes d’espera sense reduir-se. Inversió i llista única (públic, mútues, privades) seria solució. Cada vegada tindrem més comorbiditat per diferents elements: llistes d’espera, manca de recursos i inexistent mirada de classe en la Salut Pública, fins i tot malalties associades amb efectes pitjors al que es considerava malaltia principal.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Nosaltres quan parlem de model i titularitat estem parlant de model de gestió, cal que la gestió de les residències de gent gran sigui pública. Així, ampliar xarxa pública i finançament suficient és la clau. Si bé apostem que la competència estigui al Departament de Treball, això per nosaltres no és determinant. El pas al Departament de Salut no ha significat cap millora important. De fet han mantingut la negativa a rebre assistència sanitària pública: continuen els EAR’s amb gestió privada.

    5. De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Hi ha tres problemes estructurals que no es volen abordar: manca de pressupost suficient, gestió privada de la titularitat pública i precarietat laboral. Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat i sense llistes d’espera. A banda dels tres elements estructurals que hem referit, hem d’apostar per la primària com a eix vertebrador del sistema sanitari català.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    La primera aposta la fem per enfortir la Primària a totes les comarques, després això sí que hem d’acabar amb una iniquitat territorial que de facto provoca que no totes les catalanes tinguin les mateixes possibilitats d’exercici de drets. I sí, estan infrafinançats.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Dedicar com a mínim el 25% del Pressupost en Salut. Això hauria de ser la base per poder prendre tota una sèrie de mesures: recuperar el paper dels CAP com a porta d’entrada al sistema públic de salut; un augment de contractació de personal i revertir les retallades laborals; obrir els CAP els caps de setmana; Habilitar dins dels CAP zones d’aïllament; un Pla de xoc per reduir les llistes d’espera; Garantir línies telefonies gratuïtes per poder contactar amb els CAP.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, augmentaríem les retribucions i les treballadores. Ens sembla que les propostes que estan fent els sindicats del sector haurien de ser assumides tant pel que fa a l’augment de treballadores com de retribucions. Pensem que és més important avançar cap al conveni col·lectiu únic i que això suposi igualtat de drets per les treballadores amb independència que el seu ocupador sigui públic o privat. S’ha de començar per recuperar tots els drets retallats des del 2010.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Augmentar en 4000 milions més. A banda d’un sistema fiscal més redistributiu que ens procurés més ingressos, avançar en la recuperació de gestió pública significaria un petit estalvi que dedicaríem íntegrament a la sanitat.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Sense recerca no tenim res que s’assembli a la sobirania. Hauria de passar de ser una realitat subalterna i marginada a tenir absoluta centralitat. Seria una peça clau amb un sistema sanitari integral de titular i gestió pública on la recerca mèdica i farmacològica ens permeti respondre davant d’una crisi sanitària.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… insuficients i no acompanyades de mesures socials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat…el col·lapse més gran del sistema sanitari, que ja es trobava en crisi.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tot el que guarda relació amb la salut i les condicions de vida. Independència!
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… enfortir la Primària i la gestió pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades…troben origen en el capitalisme actual i lluny de ser revertides són acompanyades pels Governs de JxCAT i ERC, PSOE I Comuns-Podemos.
    6. La col·laboració publicoprivada és…una de les grans causes de la situació de crisi del sistema sanitari.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure d’…una fiscalitat més progressiva.
    8. La telemedicina…no és la solució per la crisi del sistema de Salut, és la seva conseqüència.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un avenç importantíssim per la vida i la mort digna.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la PÚBLICA!

     

  • Santi Rodríguez (PPC): «Cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Comencem amb Santi Rodríguez, del Partit Popular Català.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Nascut a Vilanova i la Geltrú, Santi Rodríguez és enginyer tècnic de telecomunicacions, diplomat en Ciències Empresarials (UOC) i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses (UOC). Ha estat secretari Executiu d’Acció territorial del PPC (2004-2007), secretari executiu de comunicació (2007-2008) i regidor portaveu del PPC a Vilanova i la Geltrú (1995-2015).

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    El més immediat a abordar és una planificació de les vacunacions i informació al respecte, ja que, entre la població, hi ha força incerteses, amb independència de les incerteses que ja provoca el proveïment.
    No considerem necessari un confinament generalitzat, si no mesures puntuals, amb nivells de restricció graduals, que permetin abordar amb la màxima eficàcia possible la situació en cada moment, tenint presents l’evolució dels contagis i les capacitats del sistema sanitari.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    És imprescindible aprofundir en la coordinació territorial per evitar el desconcert que genera que cada comunitat adopti mesures molt dispars, però perquè aquesta coordinació sigui eficaç cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Amb plans específics de reforç de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada. Ambdós subsectors de la sanitat pública, abans de la pandèmia, ja patien força deficiències i un deteriorament progressiu del servei, que s’han vist agreujats amb la necessària atenció a la pandèmia. Sense cap mena de dubte, la comorbiditat en l’àmbit de la salut mental, o en el seguiment de les cronicitats són aspectes a abordar el més àgilment possible.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    No es tracta tant de a quin departament es vinculin, sinó que hi hagi la comunicació i coordinació necessàries entre els departaments per garantir una adequada gestió, tant des de l’àmbit social com sanitari. No és justificable que, quan una persona és institucionalitzada, sembli desaparèixer del sistema sanitari públic.

    En la mesura que cada vegada més les persones institucionalitzades en residències són les que pateixen més problemes de salut i dependència, cal tendir cap a una atenció més sociosanitària, que no exclusivament social.

    No creiem que la titularitat pública o privada, o la gestió, generalment sempre privada, hagi de representar cap mena de problema, sempre que se supervisi adequadament la gestió.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Cal un reforç de l’atenció primària, amb major capacitat resolutiva, el que implica el tractament d’urgències lleus que permeti alleugerar les urgències hospitalàries per aquells casos necessaris. També cal previsió i provisió d’especialitats que són deficitàries que, juntament amb la millora de les condicions laborals, ha de permetre cobrir les necessitats.

    És necessari un pla de xoc de llistes d’espera i un dimensionament adequat de l’atenció especialitzada, per evitar el creixement descontrolat en situacions de normalitat.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    El principal problema que arrosseguen alguns dels hospitals comarcals no és tant que estiguin infrafinançats, si no l’endeutament que arrosseguen. En aquest sentit, seria necessari preveure, a través d’una millora del finançament, el sanejament progressiu, amb l’objectiu que la qualitat assistencial no és ressenti per aquests motius.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Una actualització dels equipaments; una millora de les condicionals laborals dels professionals, que facin de l’atenció primària una destinació, si més no, tan atractiva com altres; preveure la formació i proveir les vacants d’especialitats que impedeixen un adequat dimensionament dels serveis (per exemple, pediatria); ampliar els horaris, amb la dotació de professionals adequada, i ampliar els serveis d’atenció urgent.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    És imprescindible millorar les condicions laborals dels professionals, i entre elles, també les retribucions, ja que si no es produeixen deslocalitzacions cap a destinacions on poder disposar de millors condicions laborals i perspectives de desenvolupament professional.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Molt més del que ho ha estat fins ara, atès que s’han desaprofitat sis anys de creixement econòmic, amb 4 sense pressupost, i no s’ha assolit el nivell de despesa/inversió prèvia a la crisi. Resulta paradigmàtic que el pressupost previst per 2020 hagi estat inferior al realment executat durant el 2019.
    Diverses veus, tant del món econòmic com sanitari, xifren en 5.000 milions les necessitats de la sanitat pública. Assolir-ho en un màxim de tres o quatre exercicis, hauria de ser possible, i un objectiu a assolir.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    La mateixa que la importància que té la recerca sanitària catalana, que és molt alta. Dels millors instituts de recerca d’Espanya, quatre són catalans i cal, almenys, mantenir aquest alt nivell.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… en alguns casos desproporcionades amb relació a la influència sobre la pandèmia.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… un impacte a la societat inimaginable: sanitari, econòmic i social.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… hauria d’exercir amb competència les que té.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… tenir voluntat política i prioritzar-lo a l’hora de distribuir el pressupost.
    5. La crisi econòmica i les retallades… es podrien haver recuperat durant els anys de creixement econòmic.
    6. La col·laboració publicoprivada és… necessària per garantir el nivell de qualitat dels serveis sanitaris.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… especialment de les despeses identitàries i altres prescindibles.
    8. La telemedicina… és una opció a implantar seriosament per millorar l’atenció a la ciutadania, encara que no de forma generalitzada, sinó en determinades circumstàncies i en molt determinats sectors de població.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… ens hi oposem, creiem que cal treballar en l’àmbit de les cures pal·liatives, abans que apostar per l’eutanàsia.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic.