Just Deploy It!

Etiqueta: Embarassades

  • Menys naixements que mai

    L’any 2008, a Catalunya van néixer 89.024 criatures. A partir d’aquell any, la natalitat ha anat disminuint cada any. El 2014, ja eren 71.000 els naixements. Del 2016 al 2017 varen baixar un 3%; al 2018, un 4,8%, i al 2019, un 3,1%. El 2020, l’any que arriba la Covid, es va arribar a acumular un descens dels naixements del 5% respecte a l’any anterior i, entre el 2020 i el 2021 la natalitat es va estabilitzar una mica, davallant només un 1,3%.

    Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any passat varen néixer 57.704 criatures. Això representa un 1,3% menys que l’any 2020, i un 6,2% menys que la quantitat de nascuts l’any 2019. La taxa de fecunditat dels catalans ha passat d’una mitjana de 3,3 fills l’any 1980 a l’1,2 que indiquen les dades del 2021, passant pel 2,4 de mitjana de fills per dona registrat l’any 2010.

    L’Hospital de Sant Joan de Déu i la Maternitat de l’Hospital Clínic, els dos centres de maternitat públics més grans van registrar entre el 2013 i el 2021 un descens del 8,6% de naixements. Al Sant Joan de Déu varen passar dels 3950 del 2020 als 3441 al 2021 (un 12,9% menys). Mentre que a la Maternitat de l’Hospital Clínic varen néixer 3245 criatures el 2020 i 3134, al 2021 (un 3,4% menys). “Aquest any ja ho estem notant també, com ha continuat el descens. Al nostre hospital -Sant Joan de Déu- sempre creixíem una mica, perquè és un centre de referència on es deriven casos de parts que es poden complicar o embarassos de més risc, com poden ser, per exemple, els de les dones més grans, que cada cop són més i són més susceptibles a complicar-se més-. En canvi, durant el primer semestre d’aquest 2022 hem tingut un 10% menys de parts”, declara Lola Gómez Roig, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, un important indicador de naixements, com a hospital de referència a Catalunya en nombre de parts assistits.

    Des del Departament de Salut assenyalen que als hospitals públics de Catalunya s’atenen al voltant de 45.000 naixements a l’any (2015: 49.505 naixements; 2021: 42.562 naixements). I detallen que els hospitals del Sistema Integral de Salut, on hi ha 43 hospitals amb servei de maternitat, s’organitzen per nivells d’atenció a la complexitat. Així, les dones són ateses al lloc adequat segons el tipus d’embaràs que tenen, que pot ser des d’un embaràs normal fins a un embaràs d’alt risc.

    Del total de naixements registrats a l’Idescat a Catalunya l’any 2021, segons dades de Salut, “el 62.90% corresponen a dones de 30 a 39 anys i el 10.26%, a dones de 40 o més anys d’edat”. La mateixa font també destaca que “l’edat en el part és un factor important que determina el tipus de risc, i que es pot associar a d’altres factors que poden incrementar la complexitat de l’atenció al naixement”.

    Reproducció assistida

    Segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 2021 va ser l’any en què es van registrar el menor nombre de naixements a Espanya des que es comptabilitzen. Dels 338.532 nascuts, un 0,6% menys que el 2020, un 9% de les criatures van arribar gràcies a un tractament de fertilitat, i l’edat mitjana de les mares va ser de 39 anys.

    Segons l’informe fet públic aquest any per l’ONU sobre Perspectives de població mundial, l’any passat, l’índex mitjà de la fertilitat al món ha estat 2,3 naixements per dona, quan l’any 1950 aquest índex era el 5. I el 2050 preveuen que se situarà en el 2,1.

    Proves de fertilitat en un laboratori / iStock

    Tal com explica el president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Juan José Espinós, tenint en compte que l’edat de màxima fertilitat de la dona se situa entre els 20 i els 30 anys. A partir dels 30 comença a baixar la fertilitat, i a partir dels 35 acostumen a iniciar-se els problemes de reproducció. Tot i que la franja ideal per a quedar embarassada, regint-nos pel criteri de qualitat dels seus ovòcits, dels 20 als 30, la majoria de dones en aquesta edat no planifiquen encara la seva maternitat avui dia, per la qual cosa, preservar els seus òvuls entre els 30 i els 35 seria el més recomanable si en un futur es vol activar el projecte reproductiu.

    Però no només que les dones tinguin més edat té a veure amb que hi hagi més dificultat per a la concepció. Les investigacions i estudis clínics apunten també els factors ambientals que contribueixen molt a la progressiva reducció de la reserva ovàrica. La contaminació atmosfèrica, per exemple, afecta tant la fertilitat de les dones com la dels homes. També el consum de tabac i d’alcohol, trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia, així com determinats tractaments amb corticoides o quimioteràpia.

    En realitat, la població mundial creix gràcies a la davallada de les mortalitats. L’expectativa de vida l’any 2019 ja era de 72,8 anys, gairebé 9 anys més que el 1990. I s’espera que el 2050, la mitjana global d’aquesta expectativa de via se situï en els 77,2 anys.

    El mateix informe de l’ONU sobre expectatives demogràfiques al món també apunta que més de la meitat de l’augment de població projectat a nivell global, fins al 2050, es concentrarà només en vuit països: la República Dominicana del Congo, Egipte, Etiòpia, Índia, Nigèria, Pakistan, les Filipines, la República Unida de Tanzània. També assenyalen que l’Índia podria superar la Xina com a país amb més població, ja l’any que ve.

    Precarietat econòmica i incertesa

    La manca de perspectives sòlides sobre el futur laboral de les futures mares, i parelles, explica, en part, que la maternitat –paternitat- es descarti com a prioritat de vida en una extensa franja d’edat, justament la que coincideix amb més i millors possibilitats de fecunditat natural en el cos de la dona.

    I, tal com exposa la cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Lola Gómez Roig, un dels altres factors que frenen els naixements és que “als països mediterranis, en general, les polítiques de suport a la maternitat són molt menors respecte a les d’altres països”. També –introdueix la ginecòloga- el canvi social té molt de pes en aquesta qüestió. “La dona s’empodera, tria les seves prioritats, i entre aquestes destaca la seva carrera i autonomia econòmica, abans de plantejar-se tenir el primer fill”. I –afegeix- “tot i que som una societat més sana, que fa més esport i porta una millor alimentació, l’envelliment de la dona quan té el primer fill porta a embarassos de més risc, perquè la dona pot ser que ja tingui o sigui més vulnerable a patir patologies com hipertensió o diabetis”.

    “La crisi mundial, el canvi climàtic, preguntar-se quin món es deixarà als fills, també desmotiva molt les possibles mares”, puntualitza Lola Gómez Roig. Sense oblidar igualment que “la covid no ha ajudat tampoc. Infeccions, guerres i canvi climàtic creen molta incertesa i inseguretat a l’hora de plantejar-se ser mares. I s’ha de comptar també amb el canvi de model de família en la nostra societat. No sempre es vol una parella estable, o bé costa molt de tenir –a la vista de tantes separacions- i la dona amb tot això va endarrerint la seva maternitat”.

    Precarietat laboral i incertesa

    Des del Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la seva coordinadora, Mireia Lanaspa, psicòloga general sanitària, subratlla també que la desmotivació de moltes possibles maternitats té molt a veure amb la manca de prestacions socials. “Les 16 setmanes de permís actual de maternitat està congelat des del 1989. I les setmanes dels pares –als qui costa encara molt agafar-les- no són transferibles a la mare. A més, moltes mares no poden comptar amb aquesta prestació, perquè no treballen. El 35% de les dones no poden accedir al permís perquè no compleixen amb els requisits de cotització. La precarietat laboral de les dones és molt més gran que la dels homes. La taxa de desocupació és més alta. Davant de la manca de seguretat i d’estabilitat, fins que no es poden permetre ser mares, arriben ja als 35 anys”, exposa. “Entre fer la carrera, especialitzar-se, trobar feina i plantejar-se tenir un infant poden passar molts anys, i, segons quines feines tenen, no tenen ni temps de plantejar-s’ho”.

    / Istock

    La psicòloga també recorda que la discriminació a les dones en l’àmbit laboral, per la qüestió maternal encara és present. “En moltes entrevistes de feina encara es pregunta si es vol ser mare o si es tenen fills i molts contractes no es renoven per aquest motiu, però queda camuflat”. Aquesta inseguretat i precarietat, a més, no desapareixen quan les dones ja estan embarassades, la qual cosa fa créixer el risc dels problemes de salut mental durant la gestació i en el postpart.

    Precisament per això Lanaspa posa el focus en la necessitat “d’atendre la dona embarassada des de la gestació fins al postpart, perquè en un de cada cinc d’aquests casos es pot desenvolupar un trastorn mental. Depressió i ansietat, sobretot. I si prèviament hi ha ja un trastorn mental, és la gestació i postpart són moments de gran vulnerabilitat que n’incrementa el risc, fa possible que es desencadenin episodis de trastorn, i no allò que des de fora s’acostuma a veure de la maternitat com un moment dolç”, puntualitza l’especialista. Tot el seu grup –uns 60 professionals de la psicologia- estan especialitzades en acompanyar tot el procés, des que una dona vol ser mare, naturalment o amb tractament de fertilitat, quan desisteixen perquè no ho aconsegueixen, el dol perinatal… Treballen tot allò del que no es parla de l’embaràs, com la violència obstètrica en un embaràs que potser fa que una dona no vulgui tenir més fills”. I la Mireia Lanaspa també precisa que en la primera infància tenir cura tant de la mare com de l’infant són una part molt necessària per a la prevenció de possibles trastorns mentals. “Actualment estem veient molt més aviat trastorns que abans no vèiem fins a l’adolescència”, declara. Per això, ella també remarca que és un tema de corresponsabilitat social i deixar d’infravalorar les cures a les persones i la criança, que a la nostra societat són invisibles i no remunerades”.

    De fet, els trastorns mentals perinatals (TMP) han estat destacats, en els darrers anys, com un important problema de salut pública, per l’impacte que tenen sobre la salut i qualitat de vida de les dones i dels seus fills i filles a curt i llarg termini i s’ha assenyalat la necessitat urgent de millorar-ne la detecció, prevenció i tractament especialitzat.

    En aquest sentit, des del Departament de Salut, expliquen que s’ha impulsat la incorporació de les darreres recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut per a una experiència positiva durant l’atenció al naixement amb diferents protocols. El Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya i el Protocol per a l’atenció i acompanyament al naixement, a més de la darrera evidència científica que inclouen les darreres recomanacions de l’OMS per a les cures intrapart  per a una experiència positiva del naixement, així com d’altres adaptades al nostre context que són fruit d’un treball de consens junt amb societats científiques i associacions de dones.

    A Barcelona, l’Hospital Clínic ha consolidat ja el seu dispositiu de salut mental perinatal amb la posada en marxa fa quatre anys de l’Hospital de Dia Mare-Bebè (HDMB), liderat per la psiquiatra de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic, Alba Roca. Nascut sota la coordinació de la Dra. Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra del Clínic-IDIBAPS, va ser el primer hospital d’aquestes característiques de tot l’Estat. El 50% de les mares ateses tenia un episodi depressiu major. El centre ofereix atenció integral que aconsegueix la contenció de conductes de risc i permet detectar i intervenir sobre les dificultats en les cures i vincle amb els nadons.

  • Embarassades, menors o malalts de càncer i VIH: Médicos del Mundo registra més de 500 casos d’exclusió sanitària després de la nova llei

    «És una qüestió de decència i de justícia. Retornem a totes les persones el dret a la sanitat universal», afirmava Pedro Sánchez el juny de 2018, quan va anunciar els primers tràmits per a aprovar la nova reforma sanitària. Des de la seva aprovació, Metges del Món ha comptabilitzat 557 casos d’incidències en l’accés a l’atenció sanitària, segons ha explicat l’organització a eldiario.es. A més de l’exclusió d’immigrants reagrupats, la redacció de la normativa socialista deixa una sèrie d’esquerdes per on s’escorren diferents traves a l’assistència a embarassades, menors d’edat i urgències, apunten.

    Dels 557 casos detectats des del passat un d’agost, data de l’entrada en vigor del Reial decret llei 7/2018, l’ONG ha identificat 56 menors d’edat, 17 dones embarassades, 22 episodis d’urgències, 10 immigrants reagrupats i 14 sol·licitants d’asil exclosos de la sanitat pública.

    D’una banda, Metges del Món ha identificat denegacions d’accés a les persones reagrupades. Com va publicar aquest dilluns eldiario.es, els immigrants amb residència a Espanya tramitada a través dels seus fills nacionalitzats es xoquen amb el rebuig sistemàtic de la seva targeta sanitària per part del Ministeri de Treball. Per un altre, els immigrants en situació irregular amb menys de tres mesos d’estada al país s’enfronten, en determinades comunitats autònomes, a una sèrie d’obstacles burocràtics a l’hora d’accedir a la sanitat pública, inclosos menors, embarassades, i urgències.

    L’organització destaca sis malalts de càncer, cinc de VIH, set de malalties cardiovasculars, set de diabetis, tres d’hipertensió, tres de salut mental, i varis d’alzheimer, segons detallen des de Metges del Món a eldiario.es.

    Les causes de la continuació dels impediments a l’accés sanitari són vàries, sostenen. La mateixa redacció de la normativa, titllada d’»ambigua», lligada a la forma de conducta de diferents comunitats autònomes durant el Govern del PP, deriva en l’aplicació de la normativa socialista «amb ampli marge de maniobra», incloent-hi «una interpretació restrictiva», desenvolupen des de l’organització.

    Les ONG especialitzades exigien el desenvolupament d’un reglament per a evitar la confusió en la seva aplicació. L’Executiu el va descartar, perquè va optar per tramitar la normativa en el Congrés com a projecte de llei per a permetre la presentació d’esmenes per part de l’oposició. No obstant això, aquest procés quedarà paralitzat després de la prevista dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d’eleccions.

    «S’arrosseguen dinàmiques de l’època del PP. Encara que en l’anterior normativa, el Reial decret 16/2012 garantien l’accés a la sanitat d’embarassades menors i urgències, s’incomplia de forma sistemàtica en moltes comunitats i eren excloses», recorda Pablo Iglesias Rionda, secretari tècnic de REDER. «La nova llei busca ser més inclusiva, però no preveu l’atenció específica a aquests col·lectius vulnerables. Si no es contradiu de forma específica aquesta tendència, es poden donar interpretacions restrictives de la normativa», desenvolupa.

    Una altra barrera a l’accés a la sanitat universal citada per REDER és la falta d’informació. «Davant la falta de reglament que permeti aplicar la normativa de forma harmonitzada, es genera una confusió normativa tal que ni els mateixos centres de salut saben com aplicar-la, ni la gent beneficiada coneix els seus drets», indica Iglesias Rionda. Aquest mitjà ha qüestionat sobre aquest tema al Ministeri de Sanitat però no ha rebut resposta.

    Per què són excloses embarassades sense papers?

    En el cas de les persones en situació irregular, en general, s’ha recuperat el seu dret a l’assistència sanitària, considerant-se un dels assoliments de la nova legislació. Excepte quan les persones sense papers porten menys de tres mesos a Espanya o no poden acreditar una estada major de 90 dies al país a causa de, per exemple, problemes en la tramitació del seu empadronament.

    El Reial decret de Pedro Sánchez contempla aquests casos: encara que en principi no tenen dret al sistema de salut fins a complir els tres mesos a Espanya, poden ser atesos abans de complir els 90 dies d’estada mitjançant la presentació d’un informe social que acrediti la necessitat de ser assistits.

    En «aquells casos en què les persones estrangeres es trobin en situació d’estada temporal (menys de 90 dies a Espanya)» serà necessària «l’emissió d’un informe previ favorable dels serveis socials competents de les comunitats autònomes», resa la normativa. No especifica, no obstant això, la manera d’actuar davant embarassades, menors o urgències, la qual cosa s’està traduint en casos d’exclusió sanitària d’aquests perfils més vulnerables. Metges del Món també ha identificat a persones en situació irregular amb càncer sense accés al sistema de salut en el marc d’aquest criteri.

    El cas de la Comunitat de Madrid

    Les «interpretacions restrictives» esmentades per l’ONG es reflecteixen, per exemple, en casos d’exclusió documentats en la Comunitat de Madrid per Médicos del Mundo. La Conselleria de Sanitat va llançar fa al voltant d’un any instruccions a través dels seus cursos de formació destinats als funcionaris perquè el personal administratiu diferenciï, mitjançant la comprovació del seu passaport o visat, entre un migrant que resideixi a Espanya en situació irregular i un turista, com va confirmar l’Executiu regional a eldiario.es. En la pràctica, aquestes indicacions estan derivant en l’exclusió d’embarassades sense papers la residència dels quals al país no supera els 90 dies, com porta denunciant des de llavors Jo sí Sanitat Universal.

    La falta d’assistència mèdica a embarassades amb menys de tres mesos d’estada a Espanya ja es produïa en la Comunitat de Madrid durant l’etapa del PP en el govern central, però la norma aprovada pel PSOE no ha acabat amb ella de moment.

    Karla (nom fictici), ciutadana hondurenya en situació irregular, relata que va acudir en diverses ocasions al centre de salut de Vila de Vallecas quan va saber que estava embarassada. «Em deien que no tenia dret perquè, en estar menys de 90 dies, era com si estigués de turisme», explica la dona, que va tractar d’arreglar la situació en aquest ambulatori madrileny i a l’Hospital Ramón y Cajal. eldiario.es ha preguntat sobre aquest tema a la Conselleria de Sanitat però encara no ha rebut resposta.

    «Em demanaven el paper de l’empadronament, però la data que apareixia era la del 27 de desembre, encara que jo vaig arribar a Espanya el 29 d’octubre. Llavors, el personal d’administració responia que no podia anar al metge fins al 27 de març», detalla la dona. La jove, de 28 anys, va contactar amb Metges del Món Madrid. «Finalment, la setmana passada em van permetre l’accés. Va ser perquè em va acompanyar Sol (treballadora de l’ONG), si hagués anat sola no m’haguessin atès», lamenta Karla.

    Molts dels casos d’embarassades i menors acaben resolent-se després dels seus acompanyaments, però des de les ONG alerten que els casos que els arriben són «només la punta de l’iceberg». «Què passa amb tots els que acudeixen al centre de salut, els deneguen a l’accés i no tornen a intentar-lo?», es pregunta el president de Metges del Món, José Félix Hoyo.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Centres sanitaris madrilenys neguen l’atenció a embarassades i menors sense papers, segons ‘Yo Sí Sanidad Universal’

    Fer una volta per un centre de salut madrileny acostuma a ser suficient per trobar cartells amb el lema que Cristina Cifuentes té com a bandera: «La Comunitat de Madrid atén a totes les persones. No fem excepcions». Els seus cursos de formació per als funcionaris, no obstant això, no ho deixen tan clar. A través d’ells, el Govern regional està llançant instruccions amb l’objectiu que el personal administratiu diferenciï, mitjançant la comprovació del seu passaport o visat, entre un migrant que resideixi a Espanya en situació irregular i un turista. Aquestes indicacions estan derivant en l’exclusió d’embarassades i menors sense papers la residència dels quals al país no supera els 90 dies, segons ha denunciat el col·lectiu ‘Yo Sí Sanidad Universal’.

    El 2012, l’Executiu central va aprovar el Reial decret Llei 16/2012, que va excloure de l’assistència sanitària a les persones en situació irregular, excepte els casos de dones embarassades, menors i urgències. Des de llavors, els diferents Governs regionals, entre ells el de la Comunitat de Madrid, han emès instruccions internes per garantir l’atenció mèdica a tots els ciutadans, independentment de la seva situació administrativa.

    Però, en l’últim trimestre, els integrants de la xarxa ‘Yo Sí Sanidad Universal’ asseguren que han començat a rebre cada vegada més casos de dones embarassades i menors que, desesperats, denunciaven la denegació d’accés a l’atenció primària o especialitzada en la Comunitat de Madrid. «Tinc dos mesos d’embaràs i se’m va negar l’assistència mèdica al centre de salut pel qual no he pogut realitzar cap examen», alertava una noia de Costa Rica de 19 anys a través d’un correu electrònic.

    «M’escriu una treballadora social d’un centre de salut perquè estan intentant ficar en el sistema a una dona embarassada que fa molt poc temps que està a Espanya i el sistema no la reconeix com a irregular. No sap què fer… Necessita atenció urgent», resa un altre dels missatges d’alerta rebuts pel col·lectiu, als quals ha tingut accés eldiario.es. Demanaven ajuda per aconseguir ser introduïdes en el sistema del Servei Sanitari Madrileny (SERMAS), requisit fonamental per accedir a les consultes especialitzades que requerien, com a Ginecologia o Pediatria.

    Comprovació del segell del passaport per anar al metge

    La resposta es troba, defensen des del col·lectiu, en la vuitena edició del curs periòdic ‘Dret i Accés a l’Assistència Sanitària», organitzat per la Conselleria de Sanitat per formar i actualitzar al personal administratiu. A través d’aquest altaveu, el Govern regional insta als funcionaris a revisar els passaports i els visats dels pacients en situació irregular amb l’objectiu de comprovar la data d’entrada al país.

    Tots aquells que portin vivint a Espanya menys de 90 dies seran considerats turistes i, per tant, exclosos de l’assistència sanitària gratuïta, segons apareix en les diapositives en les quals es basa el curs de formació. En la seva presentació de Power Point, el Servei Madrileny de Salut explica al personal d’administració la manera en la qual «poden valorar» si és possible aplicar a un estranger sense permís de residència l’establert pel Reial decret 16/2012, que, si bé va ser la norma de l’»exclusió sanitària», sí que permet l’accés a menors i embarassades.

    Imatge d’una de les diapositives mostrades en el curs de formació amb el qual la Conselleria de Sanitat explica al personal administratiu dels centres de salut qui té o no té dret a l’assistència sanitària gratuïta

    El «protocol» definit en el curs per comprovar si una persona sense papers té o no dret a la sanitat consta de tres vies, segons defineix una de les diapositives titulada «Estada VS situació irregular». El personal administratiu ha de, atenent aquestes indicacions, comprovar en el visat o en el segell del passaport, la data de sortida requerida o, si solament compta amb el DNI d’un país comunitari, «exigir l’empadronament».

    La Comunitat confirma el curs però nega l’exclusió

    La Conselleria de Sanitat ha confirmat a eldiario.es l’existència d’aquest curs, però nega els efectes denunciats pel col·lectiu ‘Yo Sí Sanidad Universal’. «El curs de formació referit no impedeix l’atenció a embarassades i menors. Aquest curs explica la documentació que han d’aportar per ser ateses aquelles persones que faci menys de 90 dies que estan a Espanya, com succeeix amb l’atenció a qualsevol turista que passa menys de 90 dies a Espanya», apunten des de la Comunitat de Madrid.

    En algunes diapositives, la Conselleria de Sanitat detalla que, en els casos en els quals hi hagi «impossibilitat d’empadronament o d’acreditar identitat», es podrà «acceptar excepcionalment un informe d’un treballador social». Aquest informe, detallen fonts del Govern regional, «el pot elaborar un treballador social de qualsevol xarxa de serveis socials, de la Comunitat de Madrid, dels ajuntaments, d’una associació, etc.».

    Des de la xarxa en defensa de la sanitat pública asseguren que, més enllà de les indicacions establertes en les diapositives, durant la celebració d’aquests cursos s’estan donant «ordres verbals» específiques per impedir l’atenció sanitària d’embarassades i menors que no superin aquests 90 dies d’estada a Espanya. També afirmen que, sovint, «són les mateixes treballadores socials dels centres de salut» els qui acudeixen a la seva associació quan accedeixen a aquest tipus de casos, davant la negativa del personal administratiu.

    En concret, sostenen des de Yo Sí, en el desenvolupament d’un dels cursos, un membre del personal administratiu va preguntar específicament sobre com havien d’actuar «en el cas de les dones embarassades o menors que encara no estan en situació irregular perquè no han passat els 90 dies». La resposta, segons assenyalen des del col·lectiu social, va ser la següent: «A veure, amb càrrec a fons públics, ja estem veient que la normativa no ho recull. Nosaltres el que hem de dir és el que diu la normativa. D’acord? La normativa no recull que tinguin assistència a càrrec de fons públics».

    En les diapositives del curs, la Conselleria de Sanitat inclou esments tant al Reial decret 1192/2012, que regula la condició d’assegurat a Espanya en el Sistema Nacional de Salut, com a la Llei d’Estrangeria. Així, tira de la normativa migratòria per especificar les obligacions de molts ciutadans no comunitaris a l’hora d’entrar a Espanya: passaport, visat i una assegurança mèdica que cobreixi «totes les despeses d’assistència sanitària a Espanya».

    «Encara que el Reial decret 16/2012 no estableix condició ni termini per a la salvaguarda del dret a l’atenció sanitària a menors i embarassades, la Comunitat de Madrid ha decidit considerar «turistes» durant els seus primers 90 dies a totes les dones i menors que no estiguin registrades ni autoritzades per viure a Espanya», denuncien els portaveus de Jo Sí Sanitat Universal, col·lectiu que també ha registrat una queixa sobre aquest tema al Defensor del Poble.

    Cartell de la Conselleria de Sanitat que anuncia que la Comunitat de Madrid atén a «totes les persones sense excepció»

    Altres «ordres verbals» denunciades

    Una altra de les instruccions verbals que, segons la xarxa d’activistes, la Conselleria de Sanitat està emetent «de forma confusa» és la «prohibició en el sistema a les embarassades que hagin complert les 38 setmanes de gestació en considerar-les ‘dones que vénen a parir aquí». Des de l’Executiu regional neguen l’emissió d’aquesta directriu.

    «És fals que a la Comunitat de Madrid s’estigui denegant l’accés a l’atenció sanitària a embarassades i menors en situació irregular», reiteren des del Govern regional. «La Comunitat de Madrid manté la cobertura a embarassades, menors i urgències, tal com recull el RD de 2012, cobertura que la Comunitat de Madrid va ampliar a tots els immigrants en situació irregular mitjançant la introducció del Codi DAR», insisteixen.

    ‘Yo Sí Sanidad Universal’ sol·licita a la presidenta del Govern regional i al conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, «facilitar la inclusió immediata en el sistema sanitari de dones embarassades i menors», així com «emetre instruccions escrites clares i públiques a tots els centres sanitaris, revertint les instruccions impartides en els cursos de formació».

    El Govern de Cristina Cifuentes va anunciar el 2015 la devolució de l’atenció primària i especialitzada a les persones en situació irregular a través de la creació d’una documentació específica. La presidenta de la Comunitat de Madrid va enviar llavors una instrucció interna a tots els centres sanitaris madrilenys: «ha de prestar-se tot tipus d’assistència sanitària a totes les persones immigrants, amb o sense documentació».

    Durant el mateix any, el Govern de Mariano Rajoy, amb diverses comunitats autònomes enfrontades i una gran arbitrarietat en l’aplicació de la norma estatal, va anunciar la creació d’un document especial perquè els migrants sense papers poguessin ser atesos. Mai ha arribat a desenvolupar-se.

    A través de la seva xarxa, els membres de `Yo Sí Sanidad Universal’ van aconseguir, mitjançant els seus acompanyaments, la introducció en el sistema de les persones a les quals, segons denuncien, la Conselleria de Sanitat ha posat traves a la seva atenció mèdica.

    «L’augment del nombre de casos detectats d’embarassades i menors a les quals el personal administratiu impedia la seva assistència sanitària normalitzada ha coincidit en el temps amb el curs de la Comunitat de Madrid. Aquests són només els que ens han arribat, temem que hi hagi molts que, després de la negativa, no hagin tornat», indiquen els portaveus de l’associació.

     

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Un Hospital de Dia Mare-Bebè acompanyarà les dones que pateixin trastorns mentals pre i postpart

    Segons estudis internacionals s’estima que una de cada quatre dones embarassades podria presentar algun problema de salut mental. Els que més es desenvolupen són l’ansietat i la depressió. A més, fins el 4% d’aquests trastorns serà greu o complex. En el postpart, una de cada deu mares pot partir depressió i una de cada mil presentarà una malaltia aguda greu com psicosi postpart. Les mares amb patologies mentals prèvies, especialment amb trastorn bipolar i trastorns depressius, tenen un alt risc de descompensació en els primers mesos postpart. Els problemes de salut mental en el període perinatal es poden associar a més dificultats en el funcionament social i personal.

    Per afrontar aquestes situacions, l’Hospital Clínic de Barcelona ha creat el nou Hospital de Dia Mare-Bebè de l’Institut Clínic de Neurociències per a mares amb trastorns mentals que acaben de tenir un fill. El centre, el primer de l’estat, es troba dins el recinte de la Maternitat i forma part de la nova Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic, que des de l’any 2000 disposa d’un programa específic de psiquiatria i psicologia perinatal. Aquesta unitat compta amb professionals de psiquiatria, psicologia d’adults i infantil, treball social i infermeria.

    Un dels objectius del nou Hospital de Dia Mare-Bebè és el d’assegurar, en un espai terapèutic confortable, la continuïtat de l’atenció de la mare i del bebè, que afavoreixi el vincle i la cura. Les dones que se’n podran beneficiar són tant les que tenen un trastorn mental greu previ a ser mares, com les que en pateixen un després del part. En aquest sentit, han explicat, l’hospital treballa per millorar la prevenció, la detecció i la intervenció dels trastorns mentals greus mitjançant l’ús de tractaments especialitzats en les patologies mentals perinatals.

    Els programes que es desenvolupen són individuals: es tracta de teràpies intensives i específiques que s’adeqüen a les necessitats de cada dona i nadó, tant durant l’embaràs com en els primers dotze mesos de l’infant. Els tractaments, han explicat en una visita del director del CatSalut, David Elvira, es basen en intervencions que afavoreixen l’alletament matern, la interacció entre la mare i el bebè, la criança respectuosa i positiva, així com la incorporació progressiva a la quotidianitat, fomentant el vincle amb la comunitat i  la família de manera supervisada, acompanyada i assistida.

    Durant la visita a les instal·lacions, David Elvira ha destacat que “l’embaràs i el part fa que moltes dones estiguin en una situació de més vulnerabilitat i aquesta és una iniciativa que aposta clarament per solucionar problemes de salut mental amb clara perspectiva de gènere i amb grups vunerables”.

    El centre disposa de 10 places per a mares i 10-12 bebès amb una estada aproximada de 3 mesos. Per tal d’atendre el nombre més elevat de mares i adequar els horaris a les diferents necessitats, l’estada pot ser parcial o completa, cosa que amplia l’oferta fins a 15-18 places. Es calcula que, anualment, es podran atendre 50-60 mares i els seus bebès.

    El nou hospital ofereix avaluació diagnòstica i atenció tant individualitzada com grupal, i disposa de programes específics per afavorir els processos de millora, com la depressió postpart, la bipolaritat i la psicosi puerperal, així com altres patologies mentals amb alteració del vincle. De manera conjunta amb la mare es valoren els riscos i els beneficis de diferents opcions terapèutiques, incloent-hi els tractaments psicofarmacològics compatibles amb la lactància materna. Les mares i els bebès també poden fer activitats relacionades amb la lactància materna i la cura del nadó, el massatge infantil, l’educació per a la salut en àmbits com la nutrició, la higiene o els hàbits del son.