Just Deploy It!

Etiqueta: epilèpsia

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • El 3% de la població espanyola patirà epilèpsia en algun moment de la seva vida

    L’epilèpsia és una malaltia cerebral crònica que afecta uns 50 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per convulsions recurrents, que són episodis breus de moviment involuntari que poden involucrar una part del cos o tot el cos i, de vegades, s’acompanyen de pèrdua de consciència. Les convulsions es deuen a descàrregues elèctriques excessives en un grup de cèl·lules cerebrals que es poden produir en diferents parts del cervell i poden anar des d’episodis molt breus d’absència o contraccions musculars fins a convulsions prolongades i greus.

    Es tracta d’una de les malalties neurològiques més prevalents: és el trastorn neurològic més freqüent en nens i la tercera malaltia neurològica més prevalent en persones grans. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya hi ha més de 400.000 persones amb aquesta malaltia, que afecta persones de totes les edats i que pot debutar en totes les etapes de la vida, però especialment en la infància i en la gent gran de 65 anys. El 24 de maig és el Dia Nacional de l’Epilèpsia, una data que des de l’any 2006 es commemora a Espanya amb l’objectiu de fomentar la conscienciació sobre aquesta malaltia neurològica.

    «Són molts els estudis que apunten que, en els darrers anys, augmenta la prevalença d’aquesta malaltia, a causa de l’envelliment de la població. L’edat, unida a l’augment d’altres malalties que poden ser causa d’epilèpsia, com ara tumors, ictus o demència, és un factor que incrementa el risc per desenvolupar aquesta malaltia i, a mesura que l’edat mitjana de la població està augmentant, igual que ho fa la seva prevalença», explica el Dr. Juan José Poza, Coordinador del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia. Actualment, a Espanya es diagnostiquen uns 20.000 nous casos cada any i s’estima que anirà en augment, ja que s’espera que el 70% de la població sigui més gran de 65 anys en els propers 30 anys.

    En tot cas, en el desenvolupament d’aquesta malaltia no només influeix l’edat, ja que hi ha implicats diversos factors genètics i metabòlics, a més d’altres encara desconeguts. Els estudis poblacionals estimen que entre un 8 i un 10% de la població patirà una crisi epilèptica al llarg de la vida i que el 3% desenvoluparà la malaltia.

    Tractament

    L’epilèpsia és una malaltia que pot remetre de forma espontània (fins a un 4% dels pacients adults a l’any i encara més de probabilitat en nens) i, a més, amb l’administració adequada de medicaments anticonvulsivants, fins a un 70% de les persones amb epilèpsia aconsegueixen controlar-la. Tanmateix, a molts països d’ingressos baixos i mitjans, la disponibilitat de medicació contra l’epilèpsia és escassa. Un estudi recent va revelar que la disponibilitat mitjana de medicaments antiepilèptics genèrics al sector públic d’aquests països era inferior al 50%, cosa que pot ser un obstacle per accedir al tractament.

    També hi ha una part de les persones amb epilèpsia que no responen correctament als tractaments disponibles i que, per tant, veuen augmentat el risc de mort prematura, traumatismes, alteracions psicosocials i una major comorbiditat. Es calcula que l’epilèpsia refractària al tractament mèdic afecta entre un terç i una quarta part dels pacients amb epilèpsia, uns 100.000 pacients a Espanya.

    «En els pacients amb epilèpsia refractària, hi ha la possibilitat de dur a terme altres procediments terapèutics, com ara cirurgia, neuroestimulació, dieta cetogènica o la combinació d’aquests tractaments, amb l’objectiu de controlar l’aparició de crisis epilèptiques, i millorar-ne la qualitat de vida i la seva supervivència», assenyala el Dr. Juan José Poza. «Però malgrat aquestes alternatives, i que hi hagi un alt percentatge de la població que pot controlar la seva malaltia amb els tractaments ja existents, encara continua sent necessari continuar investigant per millorar els tractaments i la qualitat de vida d’aquests pacients perquè l’epilèpsia continua sent la segona patologia neurològica en anys de vida potencialment perduts o viscuts amb discapacitat», afegeix.

    L’impacte social i sanitari

    L’epilèpsia impacta a l’expectativa de vida dels pacients, perquè la seva taxa de mortalitat és dues o tres vegades més gran que la de la població general. A més, sovint va associada a trastorns psiquiàtrics. Segons un estudi recent de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar, que s’ha publicat a la revista Frontiers in Neurology, les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida.

    És, doncs, una malaltia amb un alt impacte social i sanitari, que s’incrementa amb la presència d’altres afeccions que coexisteixen amb l’epilèpsia, perquè augmenten les necessitats d’atenció sanitària. Una cosa que s’ha fet encara més palesa en aquests dos anys de pandèmia perquè, segons es va mostrar en un estudi presentat a la passada Reunió Anual de la SEN, les persones amb epilèpsia van ser hospitalitzades, ingressades a UCI i van morir per Covid-19 gairebé el doble en proporció amb la població general.

    Independentment de la pandèmia, les crisis epilèptiques s’associen amb un ús freqüent dels serveis d’urgències hospitalàries. Segons un estudi liderat per membres del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la SEN, representen fins al 20% de totes les atencions neurològiques urgents. «Una mala adherència als tractaments, patir febre o algun tipus d’infecció, manca de son o el consum d’alcohol i tabac són factors que poden precipitar crisis epilèptiques en pacients ja diagnosticats», comenta el Dr. Juan José Poza.

    Durant les crisis epilèptiques es poden produir complicacions que també poden requerir assistència sanitària, com són els traumatismes. En aquest sentit, el Dr. Poza insisteix en la importància de conèixer com cal actuar si es presencia una crisi epilèptica: «Mai s’ha de subjectar la persona perquè no convulsioni, ni introduir-li res a la boca. El més important és retirar els objectes del voltant amb què es pugui colpejar i tractar de situar la persona en posició lateral, sense forçar. Si és la primera crisi epilèptica que pateix el pacient, si la crisi persisteix després de cinc minuts o es repeteix de seguida, si el pacient no recupera completament la consciència després d’aquesta o si va acompanyada d’altres símptomes com febre, vòmits o problemes respiratoris, cal acudir a urgències».

  • La meitat de les persones amb epilèpsia resistent al tractament pateixen també depressió o ansietat

    Les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida, segons conclou un estudi de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar que ha publicat la revista Frontiers in Neurology. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida. Aquest fet obre la porta a avaluar un abordatge global dels malalts, tenint en compte els aspectes psiquiàtrics de la seva patologia per intentar controlar les crisis epilèptiques.

    Un altre dels resultats destacats de la investigació és que les dones presentaven nivells més alts de depressió i ansietat, així com una pitjor qualitat de vida que els homes. A més, l’estudi ratifica que aquests símptomes es produeixen en tots els tipus d’epilèpsia i no només a l’epilèpsia del lòbul temporal, com es creia prèviament.

    Es tracta de la investigació més amplia realitzada fins ara analitzant les comorbiditats psiquiàtriques de pacients amb aquest tipus de patologia. L’estudi ha analitzat prop de 500 pacients ingressats a l’Hospital del Mar amb diagnòstic d’epilèpsia resistent al tractament farmacològic entre els anys 2013 i 2021 per identificar l’origen de les crisis epilèptiques o la possibilitat d’un abordatge quirúrgic. Els resultats es van obtenir a partir de la realització de diferents tests a les persones que van passar pel centre per aquesta patologia, dels qual només un de cada tres malalts presentava un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric.

    «L’epilèpsia, més enllà de les crisis, és una malaltia que afecta múltiples nivells de la vida, i un dels més importants són les alteracions psiquiàtriques i l’afectació a la qualitat de vida», exposa el Dr. Rodrigo Rocamora, autor principal del treball, cap de la Unitat d’Epilèpsia i coordinador del Grup de Recerca en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

    En el treball també es van estudiar els pacients amb crisis psicògenes, semblants a les crisis epilèptiques però provocades per un trastorn psiquiàtric, els quals tenien pitjors registres en tots tres aspectes. Tot i això, aquells que més pateixen aquests trastorns de salut mental són els que combinen epilèpsia amb crisis psicògenes, arribant a patir depressió i ansietat en quatre de cada cinc malalts.

    Un abordatge global

    Els autors del treball indiquen que els problemes associats a l’epilèpsia acostumen a estar infradiagnosticats i que ser-ne conscient pot ajudar a establir una relació més empàtica entre l’equip de sanitaris i els malalts i millorar-ne així la comprensió del diagnòstic i dels desafiaments per tractar la malaltia en la seva globalitat.

    Aquest fet és vital per abordar les crisis en pacients que no responen als tractaments farmacològics habituals, ja que l’estrès és un dels més importants desencadenants de crisi i controlar-lo pot ajudar a reduir-les. «L’estudi obre la possibilitat d’avaluar mètodes que, amb tècniques de reducció d’estrès, puguin controlar aquest tipus de símptomes i potencialment també reduir la freqüència de crisi», destaca el Dr. Rocamora. Per aquest motiu, un abordatge comú amb els serveis de Psiquiatria que explori com controlar l’estrès dels pacients i les seves comorbiditats psiquiàtriques pot resultar de vital importància per millorar la qualitat de vida dels pacients.