Just Deploy It!

Etiqueta: escola inclusiva

  • ONU: “Escolaritzar en centres especials és una segregació basada en la discapacitat, incompatible amb la Convenció”

    «L’ONU considera que els centres d’educació especial han de desaparèixer. Una qüestió que no compartim”, asseguren fonts del Ministeri d’Educació. «Nosaltres som partidaris que tots aquells pares que optin per la inclusió se’ls garanteixin els seus drets, però creiem que també cal respectar aquells pares que optin per centres d’educació especial».

    Hi ha dues divergències en aquestes afirmacions per part del Ministeri d’Educació que el nou informe de l’ONU assenyala taxativament a les seves conclusions. «El dret a l’educació inclusiva i de qualitat és incompatible amb el manteniment paral·lel de dos sistemes educatius, un de general i un altre d’especial», d’una banda. «La Convenció no reconeix el dret a l’educació especial», sentencia el document. De l’altra: “Els titulars del dret a l’educació inclusiva i de qualitat són les persones amb discapacitat i no pas els seus pares, mares, o altres familiars”.

    “El Comitè constata malgrat tot, que la segregació educativa de les persones amb discapacitat a través de la seva escolarització en centres especials i unitats específiques en aules ordinàries continua estant prevista i vigent a la seva legislació (Lomloe), acceptada per alts Tribunals, promoguda per grups parlamentaris, parlaments i autoritats a nivell de comunitats autònomes, col·lectius de la societat civil, i practicada per les administracions educatives incloent les conselleries i departaments d’educació en comunitats autònomes, autoritats locals i centres educatius”, afirma l’informe en una de les conclusions.

    Fa uns mesos, al desembre, el Tribunal Suprem donava la raó a Rubén Calleja i als seus progenitors. Després de 14 anys de baralla, inclòs un dictamen favorable de l’ONU en el qual es denunciaven les situacions de discriminació i persecució que aquesta família havia viscut per reclamar l’educació inclusiva que garanteix la Convenció, l’alt tribunal exigia que l’Audiència Nacional calculés la indemnització que ha de rebre aquest jove de 21 anys.

    En aquell moment, el seu advocat, Juan Rodríguez Zapatero, assenyalava que «el més important és que la sentència dóna valor jurídic a un dictamen de l’ONU» sobre l’educació inclusiva i de qualitat. El lletrat, un dels especialistes més entesos en la matèria, afirmava que el problema és que Espanya no havia establert cap mecanisme per a que la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat arribés a l’ordenament jurídic. Sota el seu punt de vista, cal una llei orgànica que reculli les obligacions dels poders públics en aquest sentit. “Si firmes un contracte, l’has de complir”, deia, en referència a la Convenció.

    «L’ONU torna a assenyalar i a certificar que Espanya està molt lluny de disposar d’un sistema educatiu inclusiu amb les persones amb discapacitat«, asseguren des del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). “I que, malgrat la ‘condemna’ al nostre país del 2017, per la vulneració sistemàtica de la Convenció de la Discapacitat en aquest aspecte, gairebé no s’ha fet res per avançar amb determinació i mostrant èxits tangibles. L’educació inclusiva segueix essent un assumpte pendent, fins i tot postergat, a l’agenda política. Els compromisos internacionals en matèria de drets humans exigeixen que s’actuï per posar-nos d’acord amb els paràmetres convencionals. Un pas positiu, previst en la darrera reforma educativa del 2020, que consisteix a adoptar i posar en pràctica un Pla estatal d’Inclusió Educativa fins a l’horitzó del 2030 ha estat oblidat pel Govern i pel Ministeri d’Educació, que no han fet res per la seva materialització, quatre anys després. El CERMI redoblarà la pressió a aquest Departament perquè passi a l’acció, sense excuses”.

    Tanmateix, des de l’Associació de solidaridad comunitària de persones amb diversitat funcional i la inclusió social (Solcom) “creiem que és el moment d’unir forces entre totes aquelles associacions, institucions etc. defensores de l’educació inclusiva, per a sol·licitar al Govern el compliment immediat de tot allò que demana el Comitè, i poder corregir les desigualtats i discriminacions viscudes fins ara per aquest alumnat”. I per això sol·licitaran al Ministeri d’Educació una reunió per exigir canvis i per “corregir les desigualtats i discriminacions viscudes fins ara per aquest alumnat”.

    L’educació especial és segregadora

    L’ONU, en el seu nou informe, és contundent sobre el tema: «L’educació inclusiva (…) no és només un principi general o un estàndard de disseny de polítiques públiques». A més, “l’obligació d’erradicar la discriminació en la legislació (…) no està subjecta a implementació progressiva”, en referència al mandat de la Lomloe d’anar ampliant l’escola inclusiva i reduint, si s’escau, l’escola especial durant la dècada següent després de la implantació de la llei.

    L’informe insisteix que, encara que les persones amb discapacitat necessitin “significatius nivells de suport individualitzat”, aquests no han de ser utilitzats per “segregar-la en una educació especial”. És a dir, aquelles necessitats no poden “justificar la segregació en escoles especials o en unitats específiques en aules ordinàries”.

    El Comitè es mostra preocupat per la situació de l’educació inclusiva a Espanya, més enllà dels esforços legislatius continguts a la Lomloe, així com en altres iniciatives de l’Estat. I ho fa en relació amb allò que succeeix, principalment, en algunes comunitats autònomes i assenyala –sense anomenar-lo– al Partit Popular en les seves conclusions per retreure la seva conducta, entre d’altres temes, pel recurs d’inconstitucionalitat que va presentar contra la Llei d’Educació “al·legant que l’educació especial segregadora era un model educatiu compatible amb l’article 27 de la Constitució espanyola”.

    Aquest organisme de l’ONU mostra la seva preocupació perquè «grups parlamentaris, que l’any 2023 formen part de més de la meitat dels governs autonòmics hagin fet advocacia per l’educació especial» o perquè s’aprovin lleis autonòmiques «que perpetuen l’educació especial segregadora», i assenyala directament la Ley Maestra de Madrid.

    Tot i que assenyala avenços legislatius pel que fa a la inclusió a la Lomloe, el Comitè mostra la seva preocupació pel fet que es mantingui la possibilitat d’escolarització en centres especials i aules específiques en l’educació ordinària, “basant-se en un enfocament biomèdic centrat en les necessitats de l’alumne amb discapacitat, i que es continuï considerant que l’alumnat amb importants requeriments de suport quedi segregat de l’educació ordinària.

    L’informe no només retreu la conducta a l’Executiu central, als autonòmics i a alguns partits polítics amb responsabilitats de govern. També ho fa amb els tribunals. El document parla de la preocupació que sent el Comitè davant de la interpretació que el Tribunal Constitucional fa del dret a l’educació inclusiva com “un principi general del sistema educatiu i no com un dret de les persones amb discapacitat”.

    També retreu a l’Alt Tribunal que assegurés en una sentència que l’escolarització en centres especials era compatible amb la Constitució malgrat que aquesta, a l’article 96, estableix que els tractats internacionals signats per Espanya formen part de l’ordenament jurídic”.

    Avaluacions psicopedagògiques i dictàmens d’escolarització

    Aquest és un altre dels punts que assenyala amb preocupació l’informe de l’ONU. Segons la informació de què disposen, tant les avaluacions com els dictàmens que se’n deriven, “continuen resultant en l’exclusió d’alumnes” en ser derivats a centres especials.

    Per al Comitè, la detecció primerenca de les necessitats de l’alumnat no hauria de justificar la seva escolarització segregada sota l’argument que aquestes necessitats (…) serien més ben ateses per l’educació especial segregadora”.

    L’informe també mostra la seva preocupació perquè «en diferents comunitats autònomes la decisió d’escolarització en centres especials està prevista en diferents baròmetres per als alumnes que presenten altes necessitats de suport» quan, a la Convenció s’estableix que l’Estat part ha d’»adoptar les mesures pertinents (…) per modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques existents que constitueixin discriminació contra les persones amb discapacitat i contravinguin l’article 24”.

    Pla d’educació inclusiva

    Entre les preocupacions de l’informe, el Comitè dedica un apartat a la inacció per part del Ministeri d’Educació de complir amb allò que disposa la Lomloe sobre la redacció d’un Pla d’Educació Inclusiva que en el termini de 10 anys “els centres ordinaris comptin amb recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions l’alumnat amb discapacitat”.

    En aquest sentit es recolza en els informes redactats al seu moment pel CERMI i que apunten, en un primer moment, l’any 2022, la petició al Govern que s’adoptés aquest pla. Un any després, aquesta petició es va reiterar i, com recull el Comitè de l’ONU, al document elaborat l’any 2023 es mostrava la “preocupació per informació disponible que indicava que no es desenvoluparia el pla integral, sinó que es desenvoluparien programes a càrrec de les comunitats autònomes”.

    «Preocupa al Comitè la dilació en l’adopció del Pla integral», assegura el document, alhora que recorda que aquest pla s’ha d’ajustar a la Convenció.

    L’informe del Comitè també parla d’altres qüestions com l’augment de la inversió pública en la creació i l’escolarització en centres d’educació especial, així com en les dificultats que té l’alumnat amb discapacitat per titular-se en secundària i continuar els seus estudis més enllà de l’etapa obligatòria.

    O sobre el fet que els subjectes del dret a l’educació inclusiva de qualitat són les noies i nois amb discapacitat i no les seves mares, pares o familiars, encara que aquests tinguin una responsabilitat important en el seu benestar.

  • Les escoles bressol de Barcelona dupliquen el nombre d’infants amb necessitats especials

    Les escoles bressol municipals de Barcelona tenen escolaritzats un total de 409 infants de 0 a 3 anys amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), xifra que representa un augment del 120% respecte als 186 del curs 2015-2016.

    Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Petita infància i educació inclusiva a les Escoles Bressol Municipals” realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, que indica que el 63% d’infants amb NESE escolaritzats a les bressol són nens i el 37% són nenes. En total, representen el 5% dels nadons escolaritzats a les escoles municipals.

    En el conjunt de la ciutat, hi ha 448 infants amb necessitats específiques a les bressol, i 9 de cada 10 estan matriculats a la pública, mentre que els altres 39 estan a la privada.

    Dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques

    Dins dels infants amb NESE, hi ha dos grups. Els NESE A fan referència a persones amb discapacitat física, intel·lectual, sensorial, visual, auditiva, amb malalties degeneratives greus i minoritàries, amb trastorn greu de conducte, amb trastorn d’aprenentatge i de comunicació i amb autisme.

    El grup dels NESE B inclou necessitats educatives de tipus social, com infants refugiats, en acollida i amb mares en centres penitenciaris, així com altres situacions socials, econòmiques i culturals de vulnerabilitat.

    Dels 409 infants de les bressol municipals, 265 presenten algun trastorn en el desenvolupament (NESE A) i 144 tenen una situació social desfavorida (NESE B).

    Detecció

    D’altra banda, 1 de cada 10 infants reben un seguiment i recursos específics per a l’atenció precoç de possibles trastorns o discapacitats. En total, són 906 alumnes, que representen l’11% dels escolaritzats a les bressol.

    Així, en l’orientació escolar per al pas al segon cicle d’educació infantil, gairebé la meitat dels infants amb NESE són detectats pels equips de les escoles bressol municipals.

    Des del curs 2014/2015, la inversió de l’Ajuntament en les bressol municipals s’ha incrementat un 48% fins a arribar als 18 milions d’euros, dels quals 5 milions es destinen a la millora de la qualitat educativa amb més professionals especialistes i més formació. La resta es dediquen sobretot a l’ampliació del nombre d’escoles i educadores.

    Aquest article s’ha publicat originalment al blog Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • El Departament de Salut posa límits a l’escola inclusiva

    Si el camí cap a una escola inclusiva és ple d’obstacles i entrebancs, culturals i pressupostaris, ara se n’ha afegit un altre, del tot inesperat: el Departament de Salut. La gerent de Processos Integrals de Salut, Assumpta Ricart, s’ha reunit amb la família d’Aleix Mora per comunicar-li que el curs vinent s’ha de buscar una solució d’escolarització diferent de la que té actualment l’infant, amb l’argument que “no es pot garantir la seva seguretat”. En aquesta reunió, però, segons ha explicat a aquest diari la mare del nen, Alba Jardiel, no s’ha concretat quina és la proposta d’escolarització per ell en la qual sí que estaria garantida la seva seguretat, i per això, i pel fet que fins al moment la seva integració a l’Escola Claret està sent molt positiva, la família no té intenció de moure’l de lloc. De fet, els responsables del Consorci d’Educació que van assistir a la reunió van expressar la seva conformitat amb la postura de la família.

    La figura de la infermera escolar és encara avui excepcional, sobretot en l’àmbit de l’escola pública, malgrat que ja fa més de dos anys (novembre de 2019) que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual insta el Govern català a incorporar una infermera a cada centre educatiu. Això no ha passat mai, ni està previst que passi, en part perquè unes setmanes abans els departaments d’Educació i Salut van firmar un acord marc pel qual s’iniciaven diversos programes conjunts, el més important dels quals era que cada escola passaria a tenir el seu CAP de referència, tal com ja havia anunciat al Parlament mesos enrere l’aleshores conseller Josep Bargalló. Així, en el punt 3.2 d’aquest acord es descriu el “Programa d’atenció a l’alumnat amb necessitats especials de salut als centres d’educació ordinària”, que s’adreça especialment a “l’alumnat amb malalties cròniques i necessitats complexes d’atenció o amb malaltia crònica avançada”.

    Segons ha explicat el Departament de Salut a aquest diari, aquest programa, “que s’emmarca dins del decret 150/2017 d’educació inclusiva”, actualment fa possible que des dels centres d’atenció primària “s’atengui a uns 2.000 infants i adolescents, amb l’objectiu que puguin desenvolupar, amb el màxim de normalitat, les activitats diàries als centres educatius”. La major part de casos són assistències puntuals, i són una minoria els que, com l’Aleix, compten amb la presència d’una infermera durant tot el temps que són al centre (en el seu cas, de 9h a 12.30h, ja que només fa horari de matí i no hi dina).

    L’Aleix té miopatia miotubular, una malaltia minoritària que li resta força muscular i l’obliga a tenir un respirador entubat a la tràquea, a moure’s amb cadira de rodes i a alimentar-se per botó gàstric. Cognitivament, però, no té cap limitació, i aquest és l’argument de la família, que ara compta amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona, per haver rebutjat en primera instància l’opció de l’escolarització en un centre d’educació especial (sense que això vulgui dir que s’accepti més endavant, si per raons educatives es determina que és el millor per ell). Fins ara, però, l’escolarització de l’Aleix està sent una història d’èxit. La família també descarta l’escolarització hospitalària i encara més la domiciliària, ja que privaria l’Aleix de l’estímul i enriquiment mutu que proporciona la convivència amb altres infants.

    Què vol dir “garantir la seguretat de l’infant”?

    Així doncs, malgrat que l’escàs recorregut de l’acord marc, i malgrat que en aquest no s’estableixen excepcions, el Departament de Salut ja ha trobat un primer cas en el qual considera que hi ha un eventual límit per a la seva aplicació: el fet que la seguretat de l’infant no estigui garantida. Així ho ha confirmat el departament que dirigeix el conseller Josep Maria Argimon a aquest diari, i a la resta de mitjans que s’han interessat pel cas. Un portaveu del Departament de Salut comenta que “en el cas que es fa referència, els propis professionals sanitaris que l’han atès [a l’Aleix] al llarg d’aquest curs han manifestat que no podran continuar prestant el suport ja que no es pot garantir la seguretat de l’infant”. I afegeix: “El nivell assistencial que cobreix les necessitats especials de salut als centres d’educació ordinària, l’atenció primària i comunitària, ha conclòs que no compta ni amb les eines ni amb les competències per resoldre l’alt nivell de complexitat que presenta l’infant”.

    En altres paraules, el sistema d’atenció primària considera que el cas de l’Aleix sobrepassa les seves funcions. A preguntes d’aquest diari, però, Salut no aclareix quants professionals han manifestat aquest posicionament i si a banda de l’opinió d’aquests professionals s’ha fet alguna altra valoració. D’acord amb Alba Jardiel, al llarg d’aquests mesos a l’Aleix l’han atès diverses infermeres, però només una va manifestar un problema un cop que a l’infant se li va obturar una cànula. Després d’això, se li van assignar dues infermeres, la qual cosa per la seva mare és innecessari.

    Salut tampoc ha aclarit a aquest diari què vol dir exactament que no es pot garantir la seguretat del menor. Alba Jardiel explica que “a la reunió em van dir que si l’Aleix feia una parada cardiovascular hi havia el risc que no el poguessin salvar, però és que no n’ha fet mai cap des dels primers mesos de vida; si ens posem a fer hipòtesis catastrofistes millor no sortir mai de casa, i tampoc a casa ell estaria segur”.

    COIB: “Les infermeres tenen competències”

    Un altre actor inesperat en aquest sainet ha estat el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), el qual, malgrat no estar present en la reunió entre els representants de Salut i d’Educació amb la mare de l’Aleix, va ser invocat per Salut com la institució que afirma que les infermeres no tenen competència per atendre casos com el seu.

    Amb tot, aquesta asseveració ha tingut un immediat desmentiment per part del COIB. Al contrari, el Col·legi afirma que “l’infant té tot el dret a assistir a una escola ordinària i a rebre cures especialitzades per part d’una infermera” i que “les infermeres tenen competències per atendre les necessitats de l’Aleix i dels infants que es troben en la seva situació. En aquest cas, cal comptar amb la col·laboració estreta de mestres, pares i altres professionals de l’equip d’atenció primària per tal d’assegurar la millor atenció i minimitzar-ne els riscos”. A més, el COIB també deixa clar que “mai ha mantingut cap conversa amb la Gerència de Processos Integrats de Salut sobre aquesta qüestió ni mai ha afirmat que les infermeres no tenen la competència d’atendre aquest infant a l’escola”.