Just Deploy It!

Etiqueta: escola

  • Zuckerberg o els pares: qui ha de ser el mestre digital dels nostres fills?

    Els mòbils s’han convertit en una part més del nostre cos. Fins al punt que els nens i nenes d’avui neixen gairebé ensenyats per utilitzar un dispositiu electrònic. O això pensem. Un fet que, a mesura que es fan grans, s’agreuja per la quantitat d’hores que els menors dediquen a les pantalles en el seu dia a dia. I allò que va començar sent la guspira d’un grup de famílies al barri del Poblenou de Barcelona és avui un gran debat social que ha arribat al Congrés dels Diputats i s’estén arreu d’Europa: la urgència de regular l’ús del mòbil entre nens i adolescents.

    Durant 16 anys tothom ha estat molt content amb les facilitats que ens proporcionen els dispositius mòbils i smartphones, però ara hem vist que, com amb tot, també hi ha part negativa, fosca. “No s’ha de regular l’ús del mòbil, sinó que s’ha de regular un món“, ha afirmat el psicòleg clínic José Ramon Ubieto des de la biblioteca Manuel Arranz del barri barceloní que fa mesos va veure com les famílies s’unien per lluitar contra un fenomen que els preocupa, on s’ha celebrat un debat participatiu organitzat per Criar.cat -el vertical de Nació Digital sobre criança i maternitat-, el Diari de l’Educació i el Diari de la Sanitat.

    ​El també psicoanalista ha assegurat que el principal risc i impacte del mòbil en la vida dels adolescents és que els “segresta l’atenció“. Davant d’aquesta realitat, Ubieto considera que només hi ha dues opcions viables: o assumir que és una responsabilitat compartida, en què també la indústria i els governs hi han de posar de la seva part, o anar a parar al “cinisme” d’acceptar la tesi de la culpabilitat. En aquest sentit, la portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils” Tamara Fernández ha apuntat la necessitat de separar “el món real del món digital”. Dos mons que, efectivament, es troben i han de conviure. Per això els experts han remarcat la importància de generar un “equilibri” entre ells i fer-ho, sobretot, “a partir de l’exemple“: “Hem de pensar en regular, no en prohibir”.

    Durant el debat els experts s’han atrevit a posar una edat mínima per fer ús dels dispositius mòbils. “Fins als cinc o sis anys no s’hauria d’utilitzar la tecnologia digital, aquesta no hauria de ser, en cap cas, el motiu de diversió dels nens, perquè el cervell encara s’està construint en paràmetres educatius”, ha vaticinat el neurocientífic David Bueno. Per la seva part, Ubieto ha incidit en la importància de treure’ns del cap el fals mite de “nadiu digital”: “Ningú neix amb un iPad a les mans, som nosaltres qui l’entreguem als nens des de ben petits i els ensenyem com es gaudeix amb ell”.

    Qui ha d’educar en l’àmbit digital els nostres infants?​ “O els eduquem nosaltres o els educarà Zuckerberg“, ha reflexionat. En aquest sentit, considera necessari endarrerir l’ús dels mòbils, però adverteix de la necessitat de no generar una nova bretxa digital “entre les famílies de classe mitjana-alta i les desfavorides”, amb menys recursos per cuidar l’educació digital.

    El neurocientífic David Bueno durant el debat participatiu sobre mòbils i menors | Ricard Novella

    Les dues persones que entren a l’escola

    “Des del despatx veig com els joves arriben a l’escola amb el mòbil a la mà i en silenci i, un cop travessen la porta, comencen a interactuar amb els companys”. La Salle Premià és un dels centres pioners a regular l’ús dels mòbils i la directora, Marta Mas, ha assegurat que ho fan esperonats a actuar “per treure’ns la por a la relació entre els menors i els dispositius mòbils“.

    En aquest centre, tal com ha explicat, els mòbils no hi tenen cabuda, però hi tenen “tecnologia controlada, de debat” que l’utilitzen per dur a terme l’activitat lectiva. Grups d’alumnes grans, formats en seguretat digital per experts, vetllen per la convivència a l’escola i formen els seus companys més joves en l’àmbit digital: “Generem múltiples oportunitats perquè entenguin per què s’ha regulat l’ús del mòbil a l’escola“.

    L’acrònim per fer front a l’ús dels mòbils

    El psicòleg clínic José Ramon Ubieto ha utilitzat la paraula padre per mostrar un acrònim que pot ajudar les famílies a fer front a l’ús dels telèfons i dispositius mòbils per part dels infants i adolescents. Ara bé, remarca la importància de combinar-ho amb polítiques socials públiques.

    P: prohibició. Regular els mòbils implica també prohibir-los quan toca, com ara durant les menjades familiars.
    A: acompanyament. Els menors necessiten algú que els indiqui com han d’interaccionar amb la tecnologia, ningú neix ensenyat.
    D: desconnexió. És important aprendre a desconnectar de l’entorn digital.
    R: retardar. Els pares han de renunciar a saber-ho tot sobre els seus fills, i la societat ha de retardar l’edat d’inici per comprendre els efectes de la tecnologia.
    E: educar. Les famílies han de transmetre les ganes de viure la vida als menors i això també implica ensenyar-los què hi ha fora de la tecnologia i el món digital.

    Article publicat originalment a Nació Digital

  • Les escoles bressol de Barcelona dupliquen el nombre d’infants amb necessitats especials

    Les escoles bressol municipals de Barcelona tenen escolaritzats un total de 409 infants de 0 a 3 anys amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), xifra que representa un augment del 120% respecte als 186 del curs 2015-2016.

    Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Petita infància i educació inclusiva a les Escoles Bressol Municipals” realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, que indica que el 63% d’infants amb NESE escolaritzats a les bressol són nens i el 37% són nenes. En total, representen el 5% dels nadons escolaritzats a les escoles municipals.

    En el conjunt de la ciutat, hi ha 448 infants amb necessitats específiques a les bressol, i 9 de cada 10 estan matriculats a la pública, mentre que els altres 39 estan a la privada.

    Dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques

    Dins dels infants amb NESE, hi ha dos grups. Els NESE A fan referència a persones amb discapacitat física, intel·lectual, sensorial, visual, auditiva, amb malalties degeneratives greus i minoritàries, amb trastorn greu de conducte, amb trastorn d’aprenentatge i de comunicació i amb autisme.

    El grup dels NESE B inclou necessitats educatives de tipus social, com infants refugiats, en acollida i amb mares en centres penitenciaris, així com altres situacions socials, econòmiques i culturals de vulnerabilitat.

    Dels 409 infants de les bressol municipals, 265 presenten algun trastorn en el desenvolupament (NESE A) i 144 tenen una situació social desfavorida (NESE B).

    Detecció

    D’altra banda, 1 de cada 10 infants reben un seguiment i recursos específics per a l’atenció precoç de possibles trastorns o discapacitats. En total, són 906 alumnes, que representen l’11% dels escolaritzats a les bressol.

    Així, en l’orientació escolar per al pas al segon cicle d’educació infantil, gairebé la meitat dels infants amb NESE són detectats pels equips de les escoles bressol municipals.

    Des del curs 2014/2015, la inversió de l’Ajuntament en les bressol municipals s’ha incrementat un 48% fins a arribar als 18 milions d’euros, dels quals 5 milions es destinen a la millora de la qualitat educativa amb més professionals especialistes i més formació. La resta es dediquen sobretot a l’ampliació del nombre d’escoles i educadores.

    Aquest article s’ha publicat originalment al blog Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • Les escoles tindran un CAP de referència, però no una infermera

    No hi haurà infermeres escolars el curs vinent, malgrat les veus que les demanen, perquè la pròrroga pressupostària ho fa inviable, però sí que s’està intentant que els docents no hagin d’assumir tasques assistencials que no els corresponen i per a les quals no estan formats. Això passa per un acord entre els departaments d’Educació i Salut, pel qual es pretén que a partir del curs 2019/20 tots els centres educatius tinguin “un CAP de referència i un professional sanitari que treballi al centre el temps que faci falta i quan ho necessitin els alumnes”, segons va anunciar dijous passat el conseller Josep Bargalló, arran d’una interpel·lació sobre escola inclusiva formulada per la diputada del PSC Esther Niubó.

    “Establirem aquest acord i esperem que el curs que ve cada centre tingui un CAP adjudicat; no seran infermeres a les escoles, però sí que ja serà una atenció que no recaurà només en les mans dels professionals de l’educació”, va dir Bargalló, que no obstant això va precisar que l’acord encara ha de rebre el vistiplau del Departament d’Economia i de la taula de la Funció Pública. Amb tot, el conseller va insistir que, pel seu Departament, l’escola inclusiva és una prioritat i que malgrat la pròrroga pressupostària els recursos destinats a escola inclusiva han augmentat “perquè s’han tret d’altres serveis”.

    A banda, en la compareixença la diputada del PSC també va parlar d’altres coses, com de la falta de mecanismes per a la detecció precoç de l’alumnat amb necessitats de suport, de l’escassa inversió en escola inclusiva o dels problemes que molts d’aquests alumnes tenen durant el temps del migdia a causa de la falta de monitors. Sobre els dos últims punts, Bargalló va replicar amb un llarg llistat d’inversions i recursos que el sistema disposa per fer possible el model inclusiu, si bé va admetre que encara en falten més, i pel que fa al menjador va explicar que a 12 comarques catalanes els mateixos vetlladors que són a l’aula també donen suport a l’hora de dinar. “Això s’ha fet amb els mateixos diners que ja s’aportaven als consells comarcals, però usant-los de manera diferent, i aquesta mateixa solució l’anirem desenvolupant en altres comarques”, va dir el conseller.

    Crítiques de les mares d’infants amb malalties cròniques

    Pel grup de famílies amb fills amb malalties cròniques, que impulsen la petició de la infermera escolar juntament amb l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE), la proposta del conseller és insuficient. En una carta oberta que van difondre divendres, aquestes famílies titllaven d’excusa l’argument de la pròrroga pressupostària i insistien que “no dotar als centres d’infermera escolar constitueix una vulneració del dret dels infants a l’educació i la salut”.

    Segons aquestes mares, algunes de les quals presents dijous a la tribuna de convidats de la cambra catalana, “l’Acord Marc que plantegen entre Educació-Salut només dotarà als centres educatius d’un CAP de referència, per tant continuem parlant d’una infermera itinerant amb intervencions puntuals. La proposta de cap manera s’ajusta a les necessitats dels nostres fills, continuaran sense rebre atenció sanitària de qualitat durant la jornada escolar,  i mestres, vetlladores i famílies, continuaran realitzant tasques sanitàries”.

    Fa unes setmanes, la presidenta d’ACISE, la infermera Engràcia Soler, ja va comentar a El Diari de l’Educació que desconfiava d’aquesta eventual solució: “Fa anys i panys que escoltem la mateixa història, però això no soluciona el problema. Des d’un CAP no tenen els ulls posats a l’escola i a més no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre, les infermeres d’atenció primària prou feina tenen, i ja absorbeixen més competències del que els tocaria a causa de la falta de metges. Potser una cosa així pot funcionar en una petita localitat on el CAP i l’escola estiguin molt a prop, però més enllà de casos excepcionals no serveix”, deia Soler.

  • Polèmica amb ‘Un infant que creix’, un llibre distribuït a escoles per la Generalitat, per “publicitat encoberta”

    ‘Un infant que creix’ és el títol d’un llibre editat per la Generalitat de Catalunya en el que s’aborden diversos aspectes claus en l’educació d’un nen o nena que tot just comença l’escola. És un document pensat per a ser lliurat a les escoles i explicar a les famílies de P3 com gestionar la cooperació amb els altres nens i nenes, ensenyar en la no discriminació o donar pautes per a dur vida sana.

    Aquest llibre, però, ha despertat polèmica durant aquesta setmana arran de publicacions de diversos mestres i educadors a les xarxes socials que, en rebre’l, n’han criticat el contingut. Inclús l’associació VSF Justícia Alimentaria Global ha demanat a la Generalitat que el retiri. El motiu? “Conté publicitat encoberta”, segons denuncia l’entitat en un comunicat.

    I és que ‘Un infant que creix’ ha estat finançat per grans empreses com Colacao, Knorr, Nocilla, Banc Sabadell, Font Vella i, inclús, l’empresa de serveis funeraris integrats ALTIMA, els logotips de les quals figuren a la contraportada del document. Però les queixes venen donades per les últimes sis pàgines, en les que aquestes companyies compten amb un espai en el que parlen de temes com el berenar, el consum de verdures o la necessitat d’estalviar. Tot plegat d’una manera en què “implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura VSF.

    I és que en les pàgina en les que es parla de l’esmorzar i el berenar, on s’assegura que és “imprescindible educar l’infant en l’adquisició d’hàbits dietètics adequats i un estil de vida saludable”, es menciona la paraula “cacau” 8 vegades. I, a més, els logotips de les empreses apareixen tant a la cantonada de la pàgina com als dibuixos que il·lustren el llibre.

    Tenint en compte que l’Organització Mundial de la Salut recomana una ingesta diària de sucre de fins a 25 grams en adults i que “el principal ingredient d’aquests productes no és el cacau, sinó sucre en un 70%, la recomanació està fora de joc”, sentencia VSF. Afegeixen també que és inadequat incloure “publicitat de productes tan processats com Danonino” a l’apartat de Puc fer les coses jo solet o de cremes Knorr per a recomanar la ingesta de fruites i verdures, essent que hi ha “maneres molt més naturals de consumir aquests tipus d’aliments”.

    L’edició nova del llibre: sense logotips però el mateix missatge

    L’edició d’’Un infant que creix’ que ha aixecat aquesta polèmica va ser editada al 2015 i, per tant “no va ser dissenyada per aquest Govern”, assenyalen des del Departament d’Afers Socials i Família -responsables del document, juntament amb Ensenyament i Salut. Asseguren, a més, que tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam “revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continua sent el mateix.

    L’edició de 2017 a l’esquerra, sense el logotip de l’empresa, i la del 2015 a la dreta

    Però, tot i tractar-se d’una edició antiga i encara que des d’Afers Socials i Família assegurin que “a priori els llibres editats el 2015 no s’haurien de distribuir més”, les fotografies i queixes a les xarxes dels llibres que alguns educadors han estat rebent als seus centres aquesta setmana corresponen a l’edició antiga. Un d’aquests és en Daniel Xavier, un educador d’educació especial de Vilafranca que, en rebre el document, va crear un fil que s’ha fet molt popular a Twitter. ‘Un infant que creix’ va arribar al seu centre de mans de professionals del CAP que, d’aquí pocs dies han d’anar-hi a fer una xerrada i van considerar que “era un bon material per donar a les famílies”, explica Xavier.

    Considera que incloure els logotips d’aquestes empreses en un document infantil “és un missatge equivocat”. A més, opina que els “temes que es tracten no han estat triats per motius professionals o pedagògics sinó econòmics. En funció dels patrocinadors han triat el contingut”. “És el que passa quan el capital privat entra en allò públic”, sentencia.

    Des d’Afers Socials lamenten que s’hagi aixecat la polèmica, sobretot tractant-se d’un document que “ja no hauria de ser distribuït”, però recorden que el llibre compta amb 66 pàgines més “lliures de qualsevol tipus de contingut patrocinat”. Però per alguns, com Xavier, les últimes sis pàgines ja “invaliden tota la resta del contingut”.

  • La Generalitat repartirà llet pagada per Brusel·les a les escoles que ho vulguin

    Un got de llet a l’hora d’esmorzar o abans de marxar cap a casa. La Generalitat ha anunciat que el curs que ve posarà en marxa un pla, finançat per la Unió Europea, que consistirà en proveir de llet gratuïtament a totes les escoles de Primària que ho demanin perquè puguin oferir als seus alumnes un got al dia. La iniciativa busca promoure el consum d’aquest aliment entre els infants que estan formant els seus hàbits alimentaris, pel que es garantirà a escolars d’entre 3 i 12 anys.

    El pla, anunciat per la consellera d’Agricultura Meritxell Serret, s’anomena Llet a l’escola, i costarà 2,5 milions d’euros anuals. Des d’aquest mes d’abril, a més, s’ha posat ja en marxa un pla pilot a 88 centres educatius de Catalunya. Això vol dir que arribarà a 22.400 alumnes abans de l’estiu. “En un país amb vocació de tirar endavant una política alimentària basada en una dieta equilibrada, volem acompanyar a les escoles, ja que juntament amb les famílies, són el nucli on s’inculquen aquests valors i hàbits”, ha afirmat la consellera.

    En el cas del pla pilot, la marca de llet que es distribuirà serà Llet Nostra, atès que aquesta cooperativa va ser la que va guanyar la licitació, segons la Generalitat. Pel que fa al subministrament del curs vinent, encara s’ha d’obrir el concurs. La llet té unes propietats nutricionals que la fan especialment recomanable per als infants, sobretot perquè conté el calci que va bé per al creixement dels ossos i les dents.

    La Generalitat ha expressat que aquest programa serveix de complement al Pla de consum de fruites i verdures a les escoles, que també forma part de l’estratègia de la Unió Europea per fomentar l’alimentació saludable. El curs passat van participar-hi 1.213 centres educatius (293.000 escolars) i ja es van distribuir 1.000 tones de fruites com poma, mandarina, taronja, plàtans o cireres.