Just Deploy It!

Etiqueta: estratègia nacional atenció primària i salut

  • Estratègies de recursos per un bon Servei Nacional de Salut centrat en l’Atenció Primària i Salut Comunitària

    Cal realitzar un Pla de regeneració del Sistema sanitari que ha de ser global i radical, intervenint en tot el Sistema i d’una manera estructural profunda. Per fer-lo possible i amb la complicitat dels professionals i ciutadania caldrà primer arribar a un pacte de credibilitat, temporalitat i recursos amb els següents objectius:

    1. Recuperar els 1.500 milions d’euros retallats els darrers anys i destinar-los a millorar les condicions laborals dels treballadors de la salut (eventualitats, treball precari, augment de sous, pagues i objectius, etc.).
    2. Planificar, racionalitzar i avaluar el Sistema Sanitari segons els valors i prioritats que es vulguin aconseguir. Transparència i avaluació dels resultats de les mesures del Pla, amb transparència i participació de professional i ciutadania.
    3. Reordenar i fer a cada nivell del Sistema el que toca fer segons el seu nivell de complexitat i expertesa.
    4. Un cop augmentats els recursos, amb els 1.500 milions, redistribuir els recursos i aconseguir-ne més segons les missions i tasques de cada nivell. Segons la memòria del CatSalut del 2015 es van destinar a Atenció Primària (371 equips a Catalunya) un 13,7% dels pressupostos públics de salut, a hospitals un 56,6% i a despesa farmacèutica en receptes un 14,4%.
    5. Els objectius del Pla haurien de plantejar-se: reordenar la despesa hospitalària en el territori (70 hospitals amb diners públics actualment a Catalunya) definint i dotant els territoris amb recursos per satisfer les necessitats d’especialistes segons hospitals bàsics, de referència i terciarisme (alta tecnologia). Racionalitzant l’atenció al terciarisme (cirurgia cardíaca, trasplantament, oncològica complexa, grans politraumatismes, neurocirurgia complexa i altres). Concentrant aquests serveis d’alta tecnologia i complexitat en cada territori en pocs hospitals, a més de fer més eficient la despesa i rescatar recursos per altres àmbits, per aconseguir millorar l’expertesa i la qualitat dels serveis.
    6. També en els hospitals cal deixar de fer tasques que corresponen a la Primària com molts dels anomenats «hospitals a domicili», seguiment de pacients crònics, alguns «hospitals de dia», etc.
    7. Un altre sector que cal ordenar és el de la despesa en farmàcia en receptes que suposa un 14,4% del pressupost de salut, sent una despesa major que la de la Primària. Aquí caldrà molta força política i de negociació amb el sector (tot privat) per fer el Pla a mitjà termini. Cal una selecció centralitzada dels productes necessaris per a l’atenció de qualitat, amb evidència científica i cost efectius (genèrics). Una selecció per part de l’administració amb participació professional i ciutadana. Negociació central de preus. Formació continuada a càrrec públic. No activitat comercial en els centres. Incentius de qualitat i comissions fàrmaco-terapèutiques en cada àrea de salut.
    8. Aquesta alliberació de recursos, junt amb els increments, fins a passar de l’actual despesa pública en relació al PIB del 5,2% fins a la mitja dels països europeus de 6,7%, s’haurà de destinar a reforçar l’Atenció Primària i Comunitària passant del 13,7% actual fins al 25% del pressupost de salut. També caldrà posar al dia l’atenció a la salut mental comunitària i millorar la qualitat dels sociosanitaris.
    9. L’actual Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) és un òrgan d’avaluació del Sistema que depèn del Departament de Salut. Creiem que seria millor que la dependència fos directament del Parlament de Catalunya (no ser jutge i part com ara) amb transparència absoluta i significativa participació de professionals i ciutadania per avaluar resultats en salut, els recursos, els processos i gestió d’aquests.

    Aquest pot ser un camí per millorar el nostre Sistema Públic de Salut, posant l’Atenció Primària amb capacitat com a regidora del pacient, fent-la més eficient, de qualitat i sostenible. I evidentment no gastar recursos públics assistencials per fer negocis privats.

    Aquest article ha estat fet en part amb la informació i debat de la Jornada Reconstruïm l’Atenció Primària organitzada per la Marea Blanca de Catalunya el dia 27 de gener de 2018.

  • Rebel·lió Atenció Primària recrimina a Comín «poca concreció» en les seves propostes per al sector

    El manifest ‘La necessària rebel·lió dels metges’ ja està en mans del conseller de Salut, Toni Comín. Membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) s’han reunit amb el conseller per entregar-li el manifest consensuat.

    La reunió, que ha tingut lloc aquest divendres al matí a la conselleria de Salut, ha deixat amb un mal gust de boca als membres de les plataformes. Consideren que Comín «ha concretat poc, quan i amb quin pressupost» s’aplicaran les mesures que han proposat. Per aquestes entitats, es tracta d’unes reformes que consideren imprescindibles i urgents en un sistema d’atenció primària “col·lapsat”. A hores d’ara, més de 70 Equips d’Assistència Primària (EAP), dos CUAP i dos ajuntaments ja s’han adherit al manifest, iniciat pels treballadors del CAP Can Vidalet. 

    Les entitats signants han mostrat el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al “desitjable” 25%. També demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega “insuportable” que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost.

    Des de la conselleria defensen que totes les mesures que proposen ja estan incloses a l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). Davant d’això, però, un dels portaveus de Rebel·lió Primària, Elio Conesa, ha valorat que el conseller «no ha concretat ni la data ni el pressupost que es destinarà». Unes mesures, per tant, «insuficients», perquè «només diu que serà el més aviat possible, però sense definir un calendari». Des de Rebel·lió Primària també s’han mostrat preocupats perquè el 2018 «ja parteix d’un pressupost progrogat». Davant d’aquesta situació, demanen al conseller «fets, i no paraules». Segons fonts de la conselleria consultades per aquest mitjà, «les propostes, recollides a l’ENAPISC, s’aniran aplicant tan aviat com es pugui».

    Comín ha proposat a les entitats que participin en el Consell Assessor pel Desenvolupament de l’ENAPISC. Una proposta que la CAMFiC, la AIFiCC i la FOCAP han acceptat, però que Rebel·lió Atenció Primària encara no han decidit, ja que ho han de consultar en assemblea, tot i que s’han mostrat «predisposats».

  • El “déjà vu” de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha esperat al final dels seus «18 mesos de mandat» per presentar l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). Un projecte que s’iniciarà de forma pilot l’any vinent en cinc o sis territoris i que es desplegarà a un ritme pausat, a una velocitat que el mateix conseller ha comparat amb la de la construcció de la Sagrada Família.

    Les més de 600 persones que treballem a l’atenció primària i que omplíem l’auditori AXA durant la presentació compartim les bases del projecte: reforçar l’orientació comunitària i oferir una atenció més centrada en la persona. Ens són familiars moltes de les accions de millora proposades perquè recorden el Pla d’Innovació redactat durant l’època de la consellera Marina Geli i els extingits PCT (Primary Care Trusts) del govern laborista britànic, que també eren una novetat en aquella època.

    El director del CatSalut, David Elvira, assegura que “com no pot ser d’una altra manera” l’atenció primària ha de ser l’eix central del sistema sanitari, però no aporta cap reforma estructural que suposi un canvi real de les estructures de poder del sistema. Picant l’ullet als de Rebel·lió Primària promet revertir la caiguda del pressupost. Es compromet a passar de l’actual 16% al 20% que demana aquest col·lectiu. Promet augmentar les plantilles, introduir noves professions com la podologia o la psicologia, pagar semestres sabàtics per formació i crear noves unitats com les d’atenció a la cronicitat. Totes elles són unes mesures molt atractives que no es contemplen en el pressupost actual. Són accions que s’inclouran en els pressupostos dels anys vinents si els nous governs decideixen seguir el projecte.

    Algunes accions semblen excessivament populistes, poc meditades o insuficientment explicades. S’assegura que els equips d’atenció primària escolliran els seus directors oblidant que aquesta era la fórmula antiga, rebutjada als anys vuitanta perquè convertia els directors en “representants sindicals de l’equip”.  El nou projecte no ofereix, com s’ha demanat repetidament, una estructura formal de juntes clíniques amb impacte efectiu sobre la gestió i el govern dels centres. Tampoc s’aposta per un mecanisme meritocràtic d’accés als alts càrrecs de gestió. Es parla d’atenció centrada en la persona però no es proposa cap mecanisme formal de participació ciutadana o de gestió de l’experiència del pacient per part dels equips o dels sectors.

    Per una banda es vol assignar els recursos d’acord a les necessitats de salut de la població i per l’altra s’assegura que el pressupost s’aconseguirà per l’assoliment d’objectius. Es vol reduir l’estructura administrativa però el CatSalut ha de créixer en 30 o 40 nous sectors sanitaris per tirar endavant la iniciativa. Es volen crear agrupacions territorials d’equips d’atenció primària liderats per un director clínic-assistencial del CatSalut però no s’explica com s’afrontarà la gestió conjunta en entorns de diversitat de proveïdors. Potser cal adquirir el costum civilitzat de presentar els Plans Nacionals en documents que puguin ser consultats i esmenats abans de presentar-ho en discursos i PowerPoints que deixen moltes coses a l’aire.

    Els assistents vam tornar a casa contents. Feia temps que no saludàvem als companys. La crisi ha reduït els actes públics i ens ha tancat a la consulta. La presentació tampoc ens va decebre perquè no hi havíem dipositat gaires expectatives. Anàvem a un “déjà vu”. Des dels anys vuitanta que participem en documents per millorar l’atenció primària. Quasi sempre apareixen les mateixes propostes. Moltes només han passat de les antigues transparències al PowerPoint però no han acabat mai essent implementades. L’anunci de què aquesta serà una legislatura curta fa pensar que l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària té un futur similar al de l’Antic Pla d’Innovació d’Atenció Primària. Potser algun conseller del futur haurà de recuperar aquest PowerPoint per calmar una atenció primària que seguirà reclamant que es corregeixin els seus greuges dins d’un sistema sanitari hospitalocèntric.