Just Deploy It!

Etiqueta: EUA

  • Les prioritats de Biden: vacunació, lluita contra l’impacte social de la pandèmia i ‘Green New Deal’

    Els Estats Units no és l’únic país que no ha pogut atènyer els objectius inicials de vacunació. L’administració Trump havia assegurat que a finals de gener s’hauria vacunat a 40 milions de persones. Segons dades del prestigiós Coronavirus Pandemic Data Explorer, a 27 de gener s’havien vacunat als EUA a 23,5 milions de persones, que representa un 7,1% de la població. L’endarreriment s’explica per diversos factors.

    El primer grup per al qual s’autoritzà la vacuna de Pfizer/BioNTech i la de Moderna era massa restringit: les persones a residències i el personal sanitari. Part del primer grup necessitava consentiment legal de familiars per pèrdua de facultats cognitives. Molt personal sanitari rebutjava inicialment ser vacunat. El pla per a distribuir les vacunes des del govern federal als estats mitjançant l’exèrcit no va funcionar per manca de coordinació i per la diferent idiosincràsia de cada estat. L’organisme CDC federal va tardar diverses setmanes a autoritzar la vacuna per a un grup més ampli, que inclou ara a altres empleats de primera línia com policies, bombers, assistents socials i mestres.

    El paquet d’estímul inclou ajudes directes a individus, ampliació de les subvencions d’atur, moratòries o reduccions en el pagament d’hipoteques

    Moltes persones no se sentien còmodes sent vacunades en locals de les grans cadenes farmacèutiques dels EUA. Hi ha estats amb poca població urbana i molta rural i dispersa. Però s’ha rectificat i la corba de vacunacions s’ha accelerat. El 7,1% dels EUA supera amb escreix a tots els estats d´Europa continental i només és inferior entre països destacats al 49,7% d’Israel, 21% dels Emirats Àrabs Units i 11% del Regne Unit.

    Ara hi ha pressa per a vacunar-se. Biden anuncia que la mitjana de vacunacions diàries d’1 milió augmentarà molt aviat a 1,5 milions.

    També ha ordenat la compra de 200 milions de dosis de la vacuna de Pfizer i de Moderna. Però no seran entregades fins al juny. Incrementarà les dosis entregades setmanalment als estats de 8,6 a 10 milions. El seu objectiu de vacunar a 100 milions de persones en els seus primers cent dies de presidència és realista. El d’haver vacunat a tota la població (300 milions) a finals de l’estiu dependrà en part de l’evolució de les mutacions de Covid-19 de Brasil i Sud-àfrica i de l’aprovació del seu paquet d’estímul d’1,9 bilions de dòlars al Congrés.

    Perspectives per al paquet d’estímul

    El paquet d’estímul Covid-19 de Biden inclou ajudes directes a individus (xecs de 1.400 dòlars), ampliació de les subvencions d’atur, moratòries o reduccions en el pagament d’hipoteques, lloguers i deute universitari (també segons ingressos), finançament per al sector sanitari i per a les arques dels estats i municipis. Cal tenir en compte que molts estats i comtats des de fa mesos ja prohibeixen desnonaments per impagament de lloguer.

    Un objectiu és la creació de llocs de treball ben remunerats amb la fabricació i exportació de tecnologies i energies netes

    Tot i que s’ha ajornat l’impeachment de Trump fins al 9 de febrer, a Biden li costarà que el Congrés aprovi el seu paquet d’estímul el febrer. Ja accepta que haurà de negociar a la baixa la xifra d’1,9 bilions. Des de març de 2020 el govern i el Congrés han autoritzat paquets d’estímul d’un total de 4 bilions, un deute que hauran de pagar les generacions futures. Al Senat els Demòcrates tenen una majoria d’un sol vot (51 a 50), el de la vicepresidenta Kamala Harris. La gran majoria de Republicans s’oposarà a la magnitud i moltes mesures del paquet. Àdhuc senadors demòcrates d’estats conservadors no són partidaris a la pujada del salari mínim per hora federal de 7,25 a 15 dòlars d’aquí el 2025.

    S’acabarà aprovant un paquet perquè els Republicans no poden bloquejar mesures per a ajudar a la població. Però serà de dimensió més petita i amb molts més condicionants.

    Són realistes els terminis del Green New Deal de Biden?

    El tercer gran objectiu inicial del president Joe Biden és l’aprovació per part del Congrés d’1,7 bilions de dòlars en inversions federals per a la dècada vinent per a convertir els EUA en líders en la fabricació i exportació de tecnologies i energies netes, creant així milions de llocs de treball ben remunerats.

    El Green New Deal de Biden pretén que aquesta inversió sigui complementada per 5 bilions del sector privat i dels estats. Aquests fons permetrien reconstruir i renovar les envellides infraestructures de transport, energètiques, edificis i escoles per a protegir-les de l’impacte del canvi climàtic. L’aspiració d’eliminar completament les emissions de gasos hivernacle el 2050 és la mateixa que s’ha fixat la UE. Un dels objectius de Biden és que el 2030 hi hagi 550.000 estacions de carregament per a vehicles elèctrics. Reincorporar-se al tractat de París i derogar l’eliminació d’algunes regulacions mediambientals decretades per Donald Trump és relativament ràpid. També ha suprimit les subvencions federals per als productors de petroli i gas natural i prohibir noves exploracions en terrenys i aigües federals.

    Però el desig d’1,7 bilions de dòlars toparà novament amb l’oposició republicana al Senat. També hi ha senadors demòcrates (Joe Manchin de Virgínia occidental) d’estats productors de carbó que no votaran pel Green New Deal en la seva forma actual. La supervivència política de Manchin i altres senadors depèn del manteniment de la producció de carbó. Biden compta amb el suport de la gran patronal dels EUA i àdhuc de les multinacionals petrolieres com BP, ExxonMobil o Chevron. Però demanar a la població transformacions substancials a curt termini en els seus habitatges i transport és molt arriscat.

    Els Estats Units han aconseguit la independència energètica en ser el primer productor mundial de petroli i gas natural. El ciutadà mitjà no vol pagar més per la gasolina ni es pot comprar un Tesla. Els Republicans ja emeten anuncis de treballadors que han perdut la feina per l’anul·lació de l’acabament del gasoducte Keystone XL provinent del Canadà. Biden haurà de rebaixar les pretensions del seu Green New Deal. De fet, no ha adoptat la mesura que reclamen els activistes mediambientals: una prohibició de l’ús del fracking en terrenys i aigües federals. Durant els darrers mesos de 2020 centenars d’empreses van obtenir 3.000 permisos per a exploració en terres o aigües federals, i alguns tenen una vigència de 7 a 10 anys. Estats governats pel partit Demòcrata com Califòrnia, Nou Mèxic, Colorado i Pennsilvània són productors destacats d’hidrocarburs. Canviar la realitat energètica d’un país tan complex com els EUA requerirà més temps.

  • Joe Biden, nou President dels EUA: què pot suposar per la sanitat la derrota de Trump?

    La transició presidencial no serà fàcil als Estats Units. Un resultat molt ajustat en alguns estats que han decidit la balança junt amb un president sortint que ja havia posat en dubte el vot per correu i que ha emès acusacions de frau durant la nit electoral, omplen d’incertesa el futur polític de la democràcia liberal amb més poder econòmic, geopolític i militar.

    L’ONG Freedom House ha reportat en informes recents que “els pilars de la llibertat han estat atacats als Estats Units”. Els presidents previs a Trump “han contribuït a la pressió al nostre sistema infringint els drets dels ciutadans nord-americans”. Amb tot, durant els quatre anys d’estada de Trump a la Casa Blanca, el republicà “ha demostrat reiteradament el seu menyspreu per la tradició del respecte a l’estat de dret”. De fet, semblava impensable en una democràcia liberal consolidada que un dels candidats s’autoproclamés guanyador durant la nit electoral amb bona part de l’escrutini per fer, com va fer el 45è president.

    En tot cas, i a l’espera dels processos de revisió que hi pugui haver, els recomptes dels estats donen a Joe Biden els 270 vots electorals necessaris per ocupar la Casa Blanca, segons validen les projeccions de The Associated Press i el conjunt de mitjans nacionals. Això obre les portes a una nova etapa als Estats Units, on la desinformació deixi de ser el dia a dia del cap d’estat, on les armes de foc estiguin més regulades o on el canvi climàtic torni a l’agenda política.

    La jornada electoral també ha renovat la càmera baixa, on els demòcrates també s’hi han imposat, i el Senat. En aquest cas, els pronòstics favorables al partit de Biden semblen no complir-se. A falta d’acabar l’escrutini, el Partit Demòcrata no ha aconseguit sumar els 51 senadors que donen la majoria. Així, tot indica que almenys durant una part de l’administració Biden, el 46è president exercirà el poder executiu sense el recolzament d’una part del legislatiu, cosa que dificultarà les reformes. Amb tot, el relleu al Despatx Oval pot comportar alguns canvis.

    L’hora de la veritat

    Gairebé disset mentides o desinformacions al dia. Part del periodisme estatunidenc es va rebel·lar contra les fake news (falses notícies) i les mitges veritats que el president Trump emet en gairebé cada discurs o intervenció. L’exemple més clar és la tasca del Washington Post, que va calcular que fins a finals d’agost, en un total de 1.316 dies, Trump havia fet “22.247 afirmacions falses o enganyoses“.

    Per exemple, i segons reporta el Washington Post, Trump ha repetit més de setanta vegades que els EUA han fet més tests de Covid-19 que tots els països europeus junts, una afirmació falsa. L’empresari també va suggerir injectar desinfectant als malalts de Covid-19 per acabar amb el virus. Una recomanació que va portar centenars d’estatunidencs a urgències per haver ingerit clor.

    Els fins ara president no només va estructurar el seu discurs de campanya i de presidència en veritats parcials, dades manipulades o mentides totals, sinó que va alterar de tal manera la veritat que acusava tots els periodistes que el fiscalitzaven de ser mentiders. “Tu no, la teva organització és terrible. Silenci. No et donaré permís per fer-me una pregunta, tu ets fake news (notícies falses)”, va dir Trump a un periodista de la CNN en una roda de premsa. Trump també ha qüestionat la validesa de les presents eleccions, en dubtar de les garanties del vot per correu, massiu per l’actual emergència sanitària. Per exemple, la nit electoral va fer un tuit dient, sense proves, que “estan intentant robar-nos les eleccions”.

    Oportunitat per frenar la polarització

    En un país amb un bipartidisme tan establert, la polarització pot semblar òbvia. Amb tot, al llarg de la seva història, la ideologia del Partit Demòcrata i el Partit Republicà no havia divergit tant com perquè la societat dels Estats Units es dividís de forma irreparable. En els darrers anys, però, la fractura s’ha anat fent gran. I amb Donald Trump a la Casa Blanca, carregant l’agenda pública amb picabaralles plenes de desinformació i atacs no fonamentats, no hi ha hagut oportunitat per a rebaixar la tensió.

    Les enquestes elaborades pel Pew Research Center mostren com en el darrer quart de segle el votant mitjà del Partit Demòcrata cada cop es definia més com a totalment liberal i el del Republicà com a conservador.

    El mateix centre d’investigacions revela que la crisi de la Covid-19 ha polaritzat més els Estats Units que qualsevol altra economia occidental. Només el 29% dels estatunidencs que no van votar Trump creuen que “el seu país ha fet un bon treball en la lluita contra la Covid-19”, mentre que el percentatge dels seus votants que li dona suport és del 76%. La diferència, de 47 punts, és la més alta per sobre de França i Espanya (34) o el Regne Unit (33). Alguns estats, com Austràlia o Dinamarca, només reporten cinc punts de diferència entre els votants de la coalició governant i els que van votar l’oposició.

    Encara més, la mateixa enquesta mostra que més de la meitat de la població de Suècia, el Canadà o Dinamarca, doni o no suport a la coalició governant, creu que “el país ha esdevingut més unit després de la crisi”. Als Estats Units només el 18% considera que la seva societat n’ha sortit reforçada.

    Amb un nou president que representa el sector més centrista del Partit Demòcrata i que està avesat en el món de la política, el diàleg i la diplomàcia, s’obre una oportunitat per frenar la polarització política dels Estats Units. O, com a mínim, per a no augmentar-la al mateix ritme desenfrenat.

    El nou inquilí de la Casa Blanca ha promès fer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l’ObamaCare

    Treball, però també lluita climàtica

    De la mà de la mentida i la poca creença en l’evidència científica, Donald Trump podria ser titllat de negacionista quant al canvi climàtic. El 45è president dels Estats Units no considerava l’augment de la temperatura global com una gran problemàtica i va posar per sobre la indústria i la creació o manteniment de llocs de treball. L’exemple més clar és que va retirar els EUA de l’Acord de París, un text signat per gairebé 200 Estats que es comprometen a intentar reduir l’augment de la temperatura de la Terra.

    L’arribada de l’administració Biden hauria de suposar un canvi radical en l’aspecte climàtic. Segons el web de campanya del demòcrata, els Estats Units tornaran a l’acord “el primer dia i lideraran un important impuls diplomàtic per elevar les ambicions dels objectius climàtics dels països” signants. En referència a la intenció de Trump d’invisibilitzar la problemàtica climàtica, el programa de Biden recull la intenció de “restablir el compromís amb la ciència i la veritat al govern, inclosa la recuperació de les paraules ‘canvi climàtic”.

    A diferència de Trump, el nou inquilí de la Casa Blanca compta amb un espai específic al seu programa pel canvi climàtic. De fet, el nou mandatari lliga la creació de llocs de treball a una nova economia més verda, com apunten els alts càrrecs de la Unió Europea en la recuperació postcoronavirus. Promet crear llocs de treballs que permetin “construir una infraestructura moderna i sostenible i oferir un futur equitatiu d’energia neta”.

    Sanitat: reconstrucció de l’ObamaCare

    Als Estats Units hi ha gairebé 28 milions de persones sense cap assegurança mèdica, el que representa vora el 8,5% del total de la població. En ple context de la pandèmia de la Covid-19, la fragilitat i mancances del sistema de salut estatunidenc ha quedat al descobert. De fet, una enquesta elaborada pel West Health Institute el 2018 va revelar que hi ha més gent que pateix pagar la factura de l’atenció sanitària (40%) que no pas a la malaltia greu com a tal (33%). A més, un 44% d’estatunidencs no ha anat al metge quan estaven malalts o lesionats “pel cost” de la factura posterior.

    Les pors no són infundades. Alguns familiars de pacients que han patit el nou coronavirus han hagut de recórrer a campanyes de micromecenatge per poder-se pagar els funerals. Si bé l’executiu de Trump va aprovar una llei d’urgència, ha resultat insuficient per a les persones amb menys recursos.

    De fet, un dels punts forts de la campanya que va portar Trump a la Casa Blanca el 2016 i del seu mandat ha estat l’intent de derogació de l’ObamaCare. La reforma del sistema sanitari, que alhora havia estat un dels llegats més destacats de la presidència de Barack Obama, ha suportat nombrosos cops del Partit Republicà, tant des dels òrgans legislatius -el Senat i la Cambra de Representats- com des de l’executiu de Trump.

    En els quatre anys de mandat, doncs, l’administració Trump i la majoria republicana durant dos anys a les dues càmeres legislatives, han anat afeblint l’Affordable Care Act, la llei d’atenció assequible més coneguda com a ObamaCare. Segons el fins ara president, molts estatunidencs de renda baixa es veien penalitzats “per no adquirir una cobertura d’assegurança mèdica que no volien o que no podien permetre” i va apostar per “promoure l’opció i la competència sanitària als Estats Units” que, segons Trump, “ha ampliat les opcions de cobertura per a milions d’estatunidencs de diverses maneres”, com ara plans de curta durada o durada limitada que “ofereixen opcions més barates”.

    Finalment, no s’ha imposat la idea de Trump de desfer-se totalment del pla de salut d’Obama i crear-ne un nou, del qual no n’havia especificat els detalls. El vencedor Biden recorda al seu web de campanya que la llei d’atenció assequible es va signar “amb el vicepresident Biden al seu costat i van fer història”. Ho titlla com una “victòria de cent anys” que atribueix tàndem que van formar durant dos mandats Obama i Biden.

    De fet, el nou inquilí de la Casa Blanca ha promès “fer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l’ObamaCare”. Entre les promeses de Biden per fer arribar a més ciutadans l’assegurança assequible hi ha expandir-la entre aquells estats on els governadors s’hi han oposat i que ha privat, diu el seu equip de campanya, gairebé cinc milions d’adults de classe baixa de tenir una cobertura sanitària. També s’ha compromès a “ampliar el finançament per als serveis de salut mental” o a “facilitar l’accés a l’anticoncepció i protegir el dret constitucional a l’avortament”.

  • Els EUA cancel·la un macroestudi sobre els beneficis de l’alcohol que estava finançat per aquesta indústria

    El director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les seves sigles en anglès) va decidir suspendre un macroestudi de 100 milions de dòlars que pretenia demostrar que el consum moderat d’alcohol és beneficiós per a la salut. La decisió es va produir després d’una recerca interna que va detectar excessives connexions entre els investigadors i cinc multinacionals de la indústria de l’alcohol. A més, els responsables de l’agència consideren que l’estudi s’havia dissenyat per obviar els possibles perjudicis de l’alcohol.

    Els resultats de la recerca interna del NIH, feta pública el passat 15 de juny, van mostrar tot un seguit d’»irregularitats significatives en el procés de finançament», alguna cosa que «va soscavar la integritat de l’estudi», segons es pot llegir en l’informe de la primera de les dues recerques anunciades el passat mes de maig pel director de l’agència nord-americana, Francis Collins.

    L’anunci de Collins es va fer després de la publicació d’una informació en el New York Times el passat mes de març, en la qual s’assegurava que l’investigador principal de l’estudi, el professor del Beth Israel Deaconess Medical Center, Kenneth Mukamal, i els seus col·laboradors havien demanat fons directament a diversos grups de la indústria de l’alcohol entre 2013 i 2014.

    Un projecte de gairebé 100 milions de dòlars

    Dels gairebé 100 milions que ha rebut el projecte, 67,7 milions provenen de donacions de cinc companyies d’alcohol: la multinacional holandesa Anheuser-Busch InBev (propietària de Budweiser o Stella Artois), la britànica Diageo (que produeix Smirnoff, Johnnie Walker o Baileys), la francesa Pernod Ricard (propietària de Chivas Regal, Beefeater o Havana Club), la danesa Grup Carlsberg i la neerlandesa Heineken (que també és propietària d’Amstel o Cruzcampo).

    L’anàlisi dels correus electrònics realitzat per l’Oficina d’Avaluació Administrativa del NIH, demostra que, tal com assegurava el rotatiu nord-americà, els responsables del projecte van estar en contacte directe amb les cinc companyies i que, a més, aquests van eludir conscientment informar d’això al NIH, tal com exigeix la normativa sobre conflicte d’interessos de la institució.

    La resta del finançament havia estat aportada per un dels centres del NIH, l’Institut Nacional d’Abús d’Alcohol i Alcoholisme (NIAAA, per les seves sigles en anglès), que havia assegurat una inversió de 20 milions de dòlars. Diversos membres d’aquest centre també s’han vist embolicats en la polèmica en aconsellar a Mukamal i els seus col·laboradors sobre la forma de maniobrar per saltar-se les normes del NIH.

    Un estudi dissenyat a mesura de la indústria

    Les irregularitats assenyalades en l’informe no solament han afectat al finançament del projecte, sinó també el disseny de l’estudi, alguna cosa que ja havia estat advertit per diversos membres del NIH que van revisar el projecte en 2016 i que van concloure que l’estudi era massa petit per extreure conclusions significatives i que les seves troballes podrien ser parcials.

    L’anàlisi dels correus mostra que els responsables del projecte van reconèixer que l’estudi estava centrat en els beneficis i l’informe conclou que els assajos es van dissenyar de tal forma que no es podrien detectar els possibles danys, com un augment en diferents tipus de càncer o la insuficiència cardíaca, alguna cosa que, segons els responsables del NIH, «llança dubtes sobre la seva credibilitat».

    Segons va declarar el director del NIH el dia que anunciava la suspensió d’aquest estudi, «dóna la sensació que aquest assaig s’havia creat per maximitzar les possibilitats de mostrar un efecte positiu de l’alcohol», per la qual cosa «s’entén que a la indústria de begudes alcohòliques li agradés aquesta opció».

    Una hipòtesi controvertida i contrària a l’OMS

    L’estudi pretenia provar la hipòtesi que el consum d’una beguda alcohòlica al dia (aproximadament uns 15 grams d’alcohol al dia) no solament no és perjudicial, sinó que té efectes preventius per a la salut cardiovascular, alguna cosa que ja havien suggerit alguns estudis epidemiològics anteriors però que no s’ha demostrat.

    «Dir que el consum de certes quantitats d’alcohol, per petites que siguin, és bo per a la salut, és mentida», afirma amb rotunditat el president de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i altres Toxicomanies, Francisco Pascual. «La indústria alcoholera segueix tractant de defensar aquesta hipòtesi, però la realitat és que segueix sense haver-se demostrat que l’alcohol tingui cap efecte cardioprotector en quantitats baixes».

    En aquest sentit, un estudi acabat de publicar a la revista mèdica The Lancet, va mostrar que la ingesta de poques quantitats d’alcohol pot tenir cert efecte protector contra els infarts de miocardi, però no contra la resta de malalties cardíaques. «Al final, el risc associat al consum d’alcohol és moltíssim major que els possibles beneficis», assegura Pascual.

    A més, aquest estudi també va disminuir la frontera del que es considera consum de baix risc fins als 100 grams d’alcohol a la setmana. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut va establir en el seu informe de 2014 que no existeix cap nivell de consum d’alcohol segur, atès que fins i tot a quantitats baixes augmenta la probabilitat d’aparició de certs tipus de càncer.

    Pascual s’ha mostrat molt crític amb la participació d’empreses de begudes alcohòliques en estudis científics i assegura que «no es poden presentar estudis que estiguin finançats per marques de begudes alcohòliques, perquè el conflicte d’interès és tan gran que l’estudi manca del rigor necessari per poder ser considerat seriosament».

  • La indústria sucrera paga a científics per culpar el greix dels infarts

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La indústria sucrera va treballar directament amb científics a la dècada dels 50 i 60 per intentar minimitzar el paper del sucre en les malalties cardíaques i traslladar el focus cap al greix i el colesterol. Així ho ha conclòs una investigació publicada aquest dilluns a la revista de l’Associació Americana de Medicina.

    En particular, l’estudi ha centrat la seva atenció en dos articles científics publicats el 1967 per diversos investigadors de Harvard i que poden haver influït en les recomanacions nutricionals que es van seguir durant les dècades posteriors als EUA. Aquestes estaven centrades fonamentalment en la limitació dels greixos saturats i el colesterol, obviant el possible perjudici causat per un elevat consum d’hidrats de carboni.

    Greixos i sucres afegits: no recomanables

    Ja als anys 60 es van establir dues línies bàsiques d’investigació, que assenyalaven tant als sucres afegits com als greixos saturats de les elevades taxes d’infarts i altres malalties cardiovasculars. No obstant això, la major part de les guies dietètiques s’han centrat només en la limitació dels greixos i el colesterol, restant importància a l’elevat consum d’hidrats de carboni i sucres afegits, que pot haver contribuït a l’epidèmia d’obesitat i diabetis que es viu en diversos països occidentals.

    El nou estudi sembla apuntar a una maniobra mestra de la indústria sucrera. Les troballes provenen de diversos documents trobats recentment per una investigadora de la Universitat de San Francisco, la doctora Cristin Kearns, que mostren que la Fundació per a la Investigació sobre el Sucre (SRF, per les sigles en anglès) va finançar un estudi amb el clar interès que es passés per alt el paper del sucre en les malalties cardíaques i que s’assenyalés als greixos.

    Kearns va examinar els arxius, entre els quals hi havia diverses cartes entre la SRF, el professor del Departament de Nutrició de l’Escola de Salut Pública de Harvard, Marc Hegsted, i el que va ser president de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència, Roger Adams. Tots ja morts.

    Curiosament, el mateix Hegsted havia estat l’autor de diversos estudis que assenyalaven que el nivell de glucosa en sang era millor indicador d’aterosclerosi que el de colesterol i que, per tant, relacionaven de manera directa el sucre amb malalties cardíaques.

    La maniobra de la SRF consistiria en contractar Hegsted i al cap del seu departament a Harvard, el professor Fredrick Stare, perquè formés part del comitè assessor científic de la Fundació i realitzessin una revisió de tots els estudis realitzats fins ara sobre les possibles causes de les afeccions cardíaques.

    La correspondència no deixa cap dubte sobre «l’especial interès» de la SRF a «ofegar» la relació dels hidrats i la salut cardiovascular, ni sobre el coneixement que Hegsted tenia d’aquest interès: «Som molt conscients del seu interès particular en els hidrats de carboni i abordarem l’assumpte tan bé com puguem», afirmava l’investigador en una de les missives.

    Finalment, l’estudi va ser publicat a través de dos articles a la revista The New England Journal of Medicine, no sense abans haver rebut el vistiplau de la SRF. Les seves conclusions eren clares: només calia anar amb compte amb els greixos i el colesterol.

    La influència de les empreses en els estudis

    «Aquests documents deixen clar que la intenció de l’estudi finançat per la indústria era arribar a una conclusió inevitable. Els investigadors sabien el que el patrocinador esperava i això va ser el que van fer», explica la professora de Nutrició, Estudis d’Alimentació i Salut Pública de la Universitat de Nova York, Marion Nestle, en un article a la revista de l’Associació Americana de Medicina.

    Per a aquesta investigadora, els responsables d’aquesta nova investigació han fet «un gran servei públic», tot i que recorda que no es pot saber si Hegsted i Stare van falsejar les dades o «si realment creien que el greix saturat era una amenaça major».

    En l’actualitat, igual que gairebé totes les revistes mèdiques, la qual va publicar l’estudi de Hegsted i Stare requereix que els autors informin clarament de tots els possibles conflictes d’interessos. Però això no ha posat fi a la influència de la indústria alimentària sobre els estudis científics. «Avui dia, és gairebé impossible explicar la quantitat d’empreses d’aliments que patrocinen investigacions que solen donar resultats favorables als seus interessos», afirma Nestle.

    Hi ha dos exemples recents que evidencien la vigència d’aquest tipus de pràctiques. L’any passat, una investigació periodística realitzada pel New York Times va mostrar com Coca Cola havia invertit milions de dòlars perquè es passés per alt la relació entre el consum de begudes ensucrades i l’obesitat. En una altra investigació, portada a terme per l’agència Associated Press, es va desvetllar com els fabricants de llaminadures també intentaven influenciar els estudis científics.

    Per a la professora Nestle, la influència de les empreses «soscava la confiança del públic en els científics, contribueix a la confusió sobre què s’ha de menjar i pot orientar les Guies Alimentàries en una direcció que no vagi en l’interès de la salut pública». Aquesta investigadora conclou que aquesta troballa ha de servir «com a advertiment no només als polítics, sinó també als investigadors, revisors, editors de revistes i periodistes de la necessitat de considerar el mal que poden fer a la credibilitat científica i a la salut pública els estudis finançats per les companyies d’aliments».