Just Deploy It!

Etiqueta: facturació

  • El polèmic fàrmac contra l’osteoporosi, el segon que més factura en la mútua dels funcionaris

    L’empresa farmacèutica Amgen va facturar el 2017, l’últim exercici amb dades consolidades, més de 7,6 milions d’euros per la prescripció de denosumab, el polèmic fàrmac contra l’osteoporosi batejat com la droga dels ossos, en la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface), un organisme que aglutina a més d’1,4 milions de persones, entre titulars i beneficiaris. Aquesta xifra situa al medicament comercialitzat per la societat de biotecnologia estatunidenca com el segon per import en consum de principis actius, per darrere de l’atorvatastina i per davant de la rosuvastatina, dos fàrmacs per a reduir el colesterol.

    Els efectes adversos detectats després de la interrupció dels tractaments amb denosumab (un anticòs monoclonal) han generat un debat entre la comunitat científica. Els defensors del medicament, amb la mateixa farmacèutica al capdavant, sostenen que els riscos després de deixar de prendre les dosis, entre ells l’increment de fractures vertebrals múltiples, són inferiors als seus beneficis i que l’efecte reboti es pot mitigar amb l’administració d’altres medicaments després de la suspensió.

    En el costat oposat se situen organismes com l’Institut Català de Farmacologia o la revista francesa Prescrire, que recomanen que es deixi de prescriure en considerar «molt modesta» la seva eficàcia enfront d’uns efectes adversos «desproporcionats». Consideren a més que a penes hi ha evidències que acreditin l’efectivitat dels fàrmacs alternatius, els denominats bifosfonats, per a pal·liar la pèrdua de densitat mineral òssia després de la interrupció del tractament amb denosumab, un fàrmac que, alerten, crea dependència.

    Al mig se situen publicacions com Current Osteoporosis Reports, que aconsella relegar el seu ús com a medicament de segona línia, indicat per a casos concrets, a causa de les complicacions detectades en els estudis.

    Malgrat aquests recels, la facturació de Prolia (nom comercial de Denosumab) no ha parat de créixer en la mútua dels funcionaris. Segons les dades publicades en les memòries de l’organisme estatal, el fàrmac d’Amgen se situava el 2013 com el quinzè en el llistat de més venuts per aquesta via, amb 3,38 milions d’euros. Quatre anys després, aquesta xifra s’ha elevat fins als 7,61 milions, més del doble. L’increment respecte a 2016, on es col·locava en el tercer lloc, és del 9,22%. El 2015 i 2014 va ocupar la sisena plaça en el consum per import i principi actiu.

    Les dades recollides en l’últim anuari de Muface revelen que els fàrmacs per al tractament de malalties òssies representa una despesa total de 9,5 milions d’euros, la qual cosa situa a denosumab com un fàrmac de primera línia en la prescripció d’aquest tipus de productes en una mútua que atén a prop d’un milió de funcionaris com a titulars, sent els més nombrosos els de més alt escalafó, els denominats A1 (diplomàtics, inspectors d’Hisenda, catedràtics i professors d’universitat i d’ensenyament secundari, enginyers, lletrats, comissaris…) i A2 (mestres, tècnics d’Hisenda, aparelladors, sotsinspectors de la Policia Nacional…) A més es beneficien de les seves prestacions mig milió de persones amb algun tipus de parentiu amb els titulars.

    Prolia també es troba entre els medicaments més venuts en farmàcies el 2017. L’última publicació de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) ho situa en el setè lloc, amb una facturació de 116,8 milions d’euros durant l’exercici 2017.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Així és l’empresa que va voler cobrar 5.000 euros a uns turistes per ingressar a urgències al seu fill de quatre anys

    L’Hospital del Mar de Barcelona atén diàriament més de 200 urgències i més de 1.000 visites. Una part d’aquestes són pacients estrangers que estan de turisme o persones que resideixen a Catalunya però encara no compten amb la targeta sanitària individual. No és l’hospital públic qui s’encarrega d’esbrinar si el turista té una assegurança o s’ha de pagar ell mateix l’atenció sanitària, sinó que ho fa una empresa privada: International Care Patient Assistance S.L. El mateix passa en altres hospitals de la xarxa pública com l’Hospital de Sant Pau de la capital catalana.

    Fins al 2019 l’Hospital del Mar-que pertany al consorci Parc Salut Mar, en què la Generalitat participa al 60% i l’Ajuntament al 40% – tindrà privatitzat el servei de gestió de la facturació a pacients internacionals. Després d’un concurs, el 2013 l’empresa Gestitursa (ara anomenada International Care Patient Assistance) va passar a operar aquest servei davant l’augment de turistes que arribaven al centre, segons explica Narcís Pérez, responsable de contractació de l’hospital.

    Què és ICPA?

    ICPA és una societat limitada constituïda el 2008 com a Gestitursa. Té com a administrador únic a Francesc Xavier Palet Farrero, exdirector general de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i exgerent de l’Hospital General de Catalunya, segons recull el diari Expansión. El director general de l’empresa és Antonio Balugo, també exgerent de l’Hospital General de Catalunya. Al costat de l’advocat José Domingo Valls Lloret, vicepresident de la Junta Directiva d’Activa Mutua, els tres són els socis majoritaris de l’empresa, amb domicili a Barcelona.

    A més d’encarregar-se de gestionar la facturació, l’empresa ofereix també assessorament i traducció als pacients, expliquen des de l’Hospital del Mar. Altres funcions que assumeix l’empresa són la gestió de la relació amb companyies asseguradores, l’atenció telefònica o la intermediació amb pacients internacionals amb motiu de les gestions de cobrament.

    Com més es factura a turistes més es cobra

    Segons aclareixen des de l’Hospital del Mar, el consorci públic no li paga una quantitat fixa a l’empresa pels serveis prestats sinó que l’empresa es queda una part de l’import que paguen els turistes o les seves assegurances. A l’atendre un pacient internacional, aquest o la seva companyia d’assegurances abona un import (que varia en funció dels dies d’hospitalització o les cures rebudes) i l’hospital es queda amb el 55%, mentre que l’empresa es queda amb la resta.

    El valor estimat del contracte amb l’empresa, que era de tres anys (2013-2016) i s’allargarà fins al 2019 per una pròrroga de tres anys més, és de gairebé cinc milions i mig d’euros durant aquests sis anys. És a dir, l’hospital s’endú anualment prop d’un milió d’euros derivats d’aquesta atenció gestionada per ICPA.

    Amb tot, des de l’Hospital del Mar matisen que es tracta d’»un valor estimat» que es basa en un percentatge mínim del 50% del cost de l’import de la facturació respecte a un històric d’activitat. És a dir, que variarà en funció del nombre de pacients atesos.

    Quin control té l’hospital de l’activitat d’ICPA?

    Narcís Pérez explica que el control de l’Hospital sobre l’activitat de l’empresa és «continu» i que mensualment ICPA li envia els imports facturats. Segons reconeix Pérez, han tingut coneixement que en alguns casos l’empresa ha demanat un dipòsit al turista que arriba a urgències, un fet que pot dissuadir una persona de quedar-se a l’hospital. «Hem demanat a l’empresa que no ho faci més. Qualsevol persona ha de ser atesa en primer lloc», afegeix.

    Qui es va trobar amb aquest requisit -pagar un dipòsit perquè els metges visitessin al seu fill- van ser Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar, tal com va revelar aquest diari aquest dimecres. L’hospital ha admès l’error i ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que va demanar a la família per ingressar al seu fill de quatre anys.

    L’hospital, per correu electrònic a preguntes d’aquest diari, ha justificat que la direcció del centre «ha exercit les funcions de control i supervisió» i s’ha reunit amb els responsables d’ICPA per aclarir els fets i evitar que aquest tipus de situacions es repeteixin. Expliquen a més que per la seva banda l’empresa «s’ha compromès a reforçar els protocols formatius i informatius dels seus empleats».

    No rescindiran el contracte

    Preguntats per si es plantegen rescindir el contracte després de l’incompliment del protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut), que estableix que davant d’una urgència primer cal atendre i després gestionar el cobrament, l’hospital argumenta que els plecs del contracte no estableixen aquesta vulneració puntual com a causa de resolució del mateix.

    «Cal acreditar que la conducta de l’adjudicatari ha vulnerat de forma suficient el contracte, en cas contrari es corre el risc de causar un perjudici indemnitzable a l’empresa contractista», responen des de l’hospital.

    Qui sí que ha demanat revisar els procediments és l’Ajuntament de Barcelona. Segons expliquen des del comissionat de Salut ha estat arran d’aquest últim cas que el consistori, que té una representació del 40% en el consorci, ha tingut coneixement que la facturació a turistes es gestiona a través d’aquesta empresa externa. «Hem demanat discutir-ho en les properes reunions amb la gerència», asseguren.

  • Defensors de la universalitat de la sanitat denuncien el cobrament il·legal a les urgències

    La facturació il·legal a persones en situació irregular i sense recursos continua sent una realitat als hospitals catalans. Així ho han reivindicat aquest dimecres veïns i veïnes dels barris de Gràcia, Guinardó i l’Eixample, així com membres de Jo Sí Sanitat Universal i la Plataforma per una Assistència Universal a Catalunya (PASUCat), que s’han concentrat a les portes de l’Hospital Sant Pau per exigir al centre que compleixi amb la instrucció catalana referent al dret a l’assistència sanitària (la 8/2015). «Hem decidit fer l’acció a Sant Pau perquè des de Jo Sí Sanitat Universal es va preguntar als administratius del centre què passaria si una persona sense targeta sanitària arribés al servei d’urgències i la resposta de tots ells va ser: facturar la urgència o ‘amenaçar’ amb fer-ho», explica a aquest mitjà el Carlos Losana, pediatre i membre de la PASUCat.

    Segons la normativa vigent, l’atenció urgent a les persones en situació irregular i sense recursos, així com l’atenció a dones embarassades i menors d’edat, ha d’anar a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). Segons denuncien tant des d’aquesta plataforma com des de Jo Sí Sanitat Universal, però, «tot i que la instrucció catalana deixa molt clar que el centre hauria d’oferir una «Declaració Responsable» per tal de confirmar la manca de recursos i passar així a facturar l’assistència al Departament de Salut, el centre «avisa» que s’emetrà una factura a la persona que precisa l’assistència, que naturalment no pot pagar».

    A les portes de l’Hospital hi ha la Marisol Blanco, treballadora de l’hospital de dia. «Sempre que hem viscut un cas hem pressionat perquè s’atengués. Fa uns mesos a un nen italià no el volien atendre, no sé si és desinformació o no però les direccions ja procuren que si es pot no atendre no s’atén. La primera barrera és l’administratiu que hi ha al taulell, que acaba fent el que li diu la direcció», assegura a aquest diari. «Segurament diran que si atenen aquesta gent, sovint immigrants, es produeix un dèficit. Aquest dèficit no l’han de pagar els usuaris sinó la Generalitat i en aquest sentit li han de reclamar», afegeix Ferran López, extreballador de l’Hospital Sant Pau.

    L’efecte dissuasori de la facturació

    «La facturació a urgències té un efecte dissuassori: si no tens recursos, estàs malalt i et diuen que has de pagar 200 euros agafes i te’n vas», recorda en Carlos Losana. Aquest fet, assegura, comporta un greu risc per a la salut de la persona exclosa i també per a la salut pública en general. Segons explica, des de que van començar a recollir incidències des de la PASUCat a l’Hospital Sant Pau, fa dos anys i mig, els hi han arribat uns deu o dotze casos que inclouen embarassades i menors d’edat.

    Com a mesura de protesta les desenes de veïns i activistes que s’han concentrat aquest dimecres han penjat alguns cartells que reivindiquen la universalitat de la sanitat i han presentat una trentena de reclamacions oficials al centre en les quals s’exigeix que informi degudament i aclareixi el protocol de facturació. «A Catalunya la instrucció catalana suavitza les condicions d’exclusió que provoca aquest Reial Decret [el 16/2012]. Tanmateix, en aquest hospital s’està facturant per l’atenció urgent en casos en els que aquesta atenció hauria de ser a càrrec del CatSalut si s’aplica la instrucció 8/2015», resa el document presentat al centre.

    Cartell per una sanitat universal. / BLANCA BLAY
    Cartell per una sanitat universal. / BLANCA BLAY

    Què han fet les administracions per evitar-ho?

    Durant el mes de març el CatSalut i l’Ajuntament de Barcelona van crear un comitè per agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i l’obtenció simultània de la targeta sanitària. En aquell moment aquest mitjà va preguntar quines mesures s’establirien per evitar qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l’atenció urgent. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, va assegurar llavors que encara no s’havien concretat quines seran aquestes mesures però que es treballaria en la línia de fer una campanya informativa als centres d’urgència. De moment, però, des de les plataformes asseguren que no s’ha fet cap campanya informativa en aquest sentit.

    Per la seva banda, el mateix mes de març la Conselleria de Salut va tramitar la nova Llei d’Accés Universal a l’Assistència Sanitària, que tot i que continua preveient que l’empadronament continuï sent un requisit per l’accés a tots els serveis de salut elimina la carència de tres mesos de padró.