Segons la FAO, el 2020 hi havia al món 800 milions d’habitants que patien desnutrició crònica, 159 milions de nens menors de cinc anys afectats per una alçada menor a l’edat, i 50 milions de nens amb un pes menor a la corresponent a edat. Es considera que un de cada tres habitants del món pateix alguna o múltiples formes de desnutrició crònica. Gairebé la totalitat estan concentrats a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, tot i que no és un problema exclusiu d’aquests continents.
Segons dades del govern d’Espanya, la pobresa infantil moderada va assolir el 27,4% dels nens, és a dir, gairebé un de cada tres infants a l’estat espanyol pateix pobresa. Quan s’observen les tendències es comprova que la prevalença de desnutrició cònica es va mantenir relativament estable del 2010 al 2019, però ha crescut fortament, en més de 100 milions l’últim any, que correspon a la difusió de la pandèmia de la Covid-19. Simultàniament, es reconeixen 1.900 milions d’habitants amb obesitat o sobrepès, cosa que indica que mentre uns pateixen gana, molts mengen menjar «escombraries» amb un excés de calories buides, provinents de begudes ensucrades i aliments no saludables.
Fa pocs dies, un informe d’Oxfam Intermón i Save the Children alertava d’una nova crisi catastròfica a l’Àfrica oriental i denunciava que moren, actualment, 1.800 persones per dia de fam, a conseqüència de diverses condicions entre les quals hi ha la sequera (generada pel canvi climàtic), l’augment de preus dels aliments, i conflictes armats que generen migracions massives. Només a Somàlia, van morir de gana 260 mil persones el 2011. Aquestes dues ONGs assenyalen que l’ONU va fer una crida a recaptar 4.400 milions de dòlars per fer front a aquesta emergència i només es va recaptar el 2% del que és necessari, cosa que els va portar a reconèixer el contrast entre la celeritat de la comunitat internacional per socórrer la població d’Ucraïna amb la passivitat davant de la població africana. Ens indica un creixement preocupant del racisme o de la hipocresia?
Atès que Ucraïna i Rússia, avui en guerra, són un dels principals proveïdors de cereals per a la població mundial, el creixement de la fam al món és una conseqüència obligada del conflicte armat. Recordem que el 30% de les exportacions de blat al món en els darrers tres anys han provingut d’Ucraïna i Rússia, i que el principal port d’exportacions a Odessa ha estat bombardejat per l’exèrcit rus o minat per l’exèrcit ucraïnès. D’altra banda, el 30% de la producció de cereals al món es destina a l’alimentació animal, la qual cosa ens porta a considerar la seriosa escassetat de pinsos, que indubtablement repercuteix en un augment dels preus dels aliments d’origen animal. Les Nacions Unides han alertat sobre la greu crisi alimentària mundial que ja és present al món.
En un altre informe recent d’Oxfam Intermón («Beneficiar-se del patiment»), preparat per ser presentat a la reunió de Davos, s’alerta que 263 milions de persones al món es podrien veure sumides en la pobresa extrema, mentre creixen en forma escandalosa els beneficis empresarials. Les fortunes dels multimilionaris dels sectors de l’alimentació han augmentat en 453 mil milions de dòlars en els darrers dos anys (mil milions cada dos dies), les cinc principals empreses energètiques s’emborsen 2.600 dòlars en benefici cada segon. Moderna i Pfizer, gràcies al seu monopoli amb la vacuna contra ell Covid-19, desenvolupada amb forta inversió pública, tenen 1.000 dòlars de benefici cada segon.
Aquest insultant creixement de les desigualtats socials s’agreuja amb el creixement de la despesa en armament estimulat per la guerra a Urània. El 2019 (abans de la guerra a Ucraïna) la despesa militar (Alvarez Cantalapiedra. Papers de FUHEM. Nº 157, 2022, 5-11) va ascendir fins a 1.900 bilions de dòlars, l’increment més gran anual des del 2009. Aquesta despesa equival a un PIB d’entre els deu més alts del món, darrere de França i davant d’Itàlia. Dels 20 països amb més despesa militar, la meitat són països de l’OTAN, que en conjunt representa el 59% del total. Només la despesa militar dels EUA representa el 40% de la despesa total mundial, que va exportar el 38,7% del total armes del món entre el 2017-2021. El percentatge de la despesa militar dels EUA a escala mundial duplica el pes de la mateixa economia nord-americana al PIB mundial. La guerra, la fabricació i exportació d’armes és un altre dels negocis més grans del que es beneficien els països més avançats.
La humanitat es troba en una cruïlla: o es canvia de rumb i s’escull el camí de la supervivència sostenible per a tots o es continua el camí que beneficia les grans empreses multimilionàries que condueix a l’aprofundiment de les desigualtats socials. L’estímul bel·licista pot acabar en una guerra nuclear i la fi de la vida humana a la terra. Per reduir la gana al món, cal canviar la despesa militar per la despesa social, ajudes al desenvolupament i majors impostos a la riquesa multimilionària, disminuint les profundes i irritants desigualtats socials.