Just Deploy It!

Etiqueta: families

  • La infància vulnerada

    Succeeix a casa nostra. No cal anar a cap altre país ni a cap altre continent per trobar infants que viuen de manera molt precària. Aquesta taxa de pobresa infantil i exclusió de més del 32% és insuportable i ho és des de fa molts anys perquè no s’ha aconseguit reduir de manera dràstica. Quan es compara amb altres països europeus, aquest percentatge encara es fa més insuportable de sostenir. La mitjana de la taxa de pobresa i exclusió infantil de la Unió Europea és del 24%, vuit punts per sota. Si ens fixem en les darreres dades de l’Eurostat, actualitzades al setembre, Romania és el primer país de la UE amb més pobresa infantil i exclusió (41%) seguit d’Espanya, Bulgària, Grècia i Itàlia (al voltant del 30%).

    Davant la gravetat, la Comissió Europea va aprovar l’any passat la Garantia Infantil Europea, que té com a objectiu assegurar que totes les nenes i nens tinguin una educació i una assistència sanitària gratuïta, un habitatge digne, una alimentació adequada i un accés gratuït a l’escola bressol. Aquesta Garantia Infantil va acompanyada d’una Estratègia Europea pels Drets de la Infància que s’ha marcat l’ambiciós repte de treure de la pobresa, com a mínim, a 5 milions d’infants per al 2030. De retruc, el Govern espanyol ha aprovat aquest estiu un pla d’acció estatal per implementar aquesta garantia infantil, un full de ruta que guiarà les administracions amb tres eixos clau (lluita contra la pobresa i reforç de la protecció social; la universalització dels drets socials i la promoció de l’equitat territorial, entorns protectors, igualitaris, inclusius i participatius) i que compta amb un finançament de 983 milions d’euros.

    Són passos endavant cap a allò que fa tants anys que reclamem les entitats socials que acompanyem la infància vulnerabilitzada, que és una estratègia integral per abordar aquesta xacra, la mobilització de més recursos i la reorientació de les polítiques d’infància i de suport a les famílies per trencar amb el cercle hereditari perquè la pobresa infantil és la pobresa de les famílies que no poden afrontar una criança digna.

    No tenir cobertes les necessitats més bàsiques és un dels drets vulnerats de la infància catalana, però n’hi ha d’altres que continuen sense ser efectius, tot i estar reconeguts en la legislació internacional, estatal i/o catalana.

    Pel que fa al dret a l’educació, un pilar bàsic, és palpable que les condicions socioeconòmiques marquen el futur de les nenes i nens. Els infants amb més dificultats accedeixen més tard al sistema educatiu i l’abandonen abans. A Catalunya, l’alumnat amb menys recursos econòmics repeteix tres vegades més en comparació amb el que en té més i gairebé el 15% de les noies i nois abandonen prematurament els seus estudis, una xifra que s’ha anat reduint en els últims deu anys, però, que queda molt lluny de la mitjana europea del 9,7%. D’altra banda, l’accés al lleure educatiu no està garantit i això comporta que els infants amb dificultats econòmiques perdin les oportunitats que ofereix per al seu creixement, maduració i socialització.

    No tenir cobertes les necessitats més bàsiques és un dels drets vulnerats de la infància catalana, però n’hi ha d’altres en l’àmbit de l’educació, la salut o la informació

    Un altre dret primordial vulnerat és el de la salut, que no és universal perquè hi ha infants que tenen dificultats per accedir-hi a causa d’una demanda alta o la saturació dels serveis. És especialment preocupant l’evolució de la problemàtica de salut mental en la infància i l’adolescència, agreujada per la pandèmia. El suïcidi és la primera causa de mort prematura entre les persones joves. Un altre repte sanitari que s’ha convertit en una epidèmia global és el de l’obesitat infantil, estretament lligada amb les condicions econòmiques de les llars perquè la prevalença més gran és just en les famílies amb ingressos més baixos. El 34% dels infants atesos a les entitats socials té excés de pes, en línia amb el 33% d’infants d’entre 0 i 14 anys amb obesitat o sobrepès a Catalunya.

    Sobre el dret al bon tracte, recentment s’ha aprovat la Llei Integral de Protecció a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (LOPIVI) que implica una millor protecció de les nenes, nens i adolescents. Una normativa indispensable tenint en compte que el 28% dels infants pateix violència a la llar i que 1 de cada 3 infants és víctima de ciberassetjament a través de les TIC i/o a les xarxes socials.

    El dret a la protecció també és una assignatura pendent perquè no s’estan garantint plenament els drets dels infants i joves migrats sols que arriben aquí, fugint dels conflictes i la pobresa i amb les expectatives de tenir una vida millor.

    Sobre el dret a la informació, la bretxa digital s’ha convertit en un factor més que contribueix a l’exclusió en especial en col·lectius com les persones amb discapacitat. 7 de cada 10 infants amb discapacitat no utilitza internet per la complexitat del seu ús i 4 de cada 10 no en fan ús del mòbil per la mateixa raó. I pel que fa al dret a la participació, és evident que manquen espais on infants i adolescents puguin co-construir aquesta societat que no podem oblidar que també és seva perquè són la ciutadania del present, no només la del futur, i és ara quan cal escoltar-los i comptar amb la seva opinió i visió de tot allò que els envolta.

    En un moment tan crític com l’actual, cal que la infància sigui una prioritat clara i real. No pot haver-hi progrés ni justícia social si aquesta part important de la població, els nostres infants, no viu amb dignitat i els seus drets continuen sent paper mullat.

  • Controlar els factors de risc per controlar l’evolució de l’Alzheimer

    L’Alzheimer és una patologia neurodegeneratitva progressiva i irreversible que es desenvolupa entre el 50 i el 80% dels casos demència. La presentació clínica típica d’aquesta malaltia consisteix en dèficits de memòria episòdica. Segueix diverses fases que s’inicien amb l’aparició lenta de símptomes que evolucionen al llarg del temps. Quan avança la patologia, arriba el dèficit de llenguatge, dificultats per trobar els objectes, desorientació, dificultats per vestir-se o utilitzar els coberts. La malaltia també pot anar acompanyada d’angoixes, apatia i depressió.

    L’Alzheimer és la malaltia de demència més estesa a nivell mundial. Afecta 86.000 persones a tot Catalunya i s’estima que l’arriben a patir 800.000 arreu de l’estat espanyol. Cada 4 segons es diagnostica un malalt d’Alzheimer al món i, segons l’estudi que ha realitzat la Fundació Pasqual Maragall, “si no es troba un tractament efectiu per a la malaltia, amb l’augment de l’esperança de vida la xifra de casos es podria multiplicar per tres el 2050, i arribar a dimensions d’epidèmia”. El mateix estudi afirma que les persones amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer tenen més probabilitat de presentar anomalies vasculars al cervell. Es pot veure perquè poden presentar hiperintensitats de substància blanca al cervell que, encara que no causin cap símptoma, són considerades com un factor de risc de la malaltia d’Alzheimer, la demència vascular i l’infart cerebral. En relació a això, el Dr. Domingo Gispert, cap de Neuroimatge de la Fundació Pasqual Maragall, la troballa posa de manifest que “el control dels factors de risc modificables en els individus amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer és una bona estratègia preventiva per reduir l’aparició de la demència”.

    La Fundació Pasqual Maragall ha presentat aquest estudi en el marc de la campanya “Carrers en blanc” on, junt amb la Fundació Bancària La Caixa, han fet desaparèixer el nom de cinc carrers del barri de Gràcia perquè els vianants es puguin posar a la pell d’una persona que comença a patir símptomes d’Alzheimer. L’objectiu de la campanya és conscienciar sobre la importància de la investigació en la prevenció de la malaltia d’Alzheimer. Durant l’acte de presentació, el Dr. Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, ha manifestat que “és clau avançar en la identificació precoç i la prevenció de la malaltia, per evitar o endarrerir l’aparició de nous casos”.

    El paper de les cuidadores al centre de les associacions catalanes

    L’Alzheimer és una malaltia que encara no té cura. S’estima que en els propers anys el nombre de malalts anirà en augment. Així, les persones que es facin càrrec de les cures dels malalts són, segons la Fundació Alzheimer Catalunya, «clau per a millorar la qualitat de vida dels afectats, als quals els efectes en el deteriorament cognitiu, entre ells la pèrdua progressiva de la memòria i de l’autonomia personal, no els impedeix sentir emocions, tenir desitjos, ni els treu la voluntat de seguir lluitant». Des de la mateixa Fundació, el seu director, Ignasi Ferrer, afirma que cal una «coordinació entre recursos i una formació més accessible orientada a la salut i benestar del cuidador, es reduiria notablement el desgast personal, tant psíquic com físic, així com les despeses derivades del que
    significa tenir cura d’una persona que pateix la malaltia».

    Per altra banda, trobem l’Associació de familiars d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) que considera també que hi ha molta «manca de recursos socials i informació sobre la malaltia». Així, procura «cobrir les necessitats dels familiars de malalts d’Alzheimer» perquè «el desconeixement de la situació es feia palès en el patiment de les famílies i calia un paraigües que donés assistència tant a malalts com cuidadors».

    L’Alzheimer: despeses econòmiques i socials

    La Fundació del Cervell en el seu Informe «Impacte Social de la Malaltia d’Alzheimer i altres Demències» afirma que la despesa per pacient oscil·la entre 27.000 i 37.000 euros anuals. També afegeix que el 80% de les persones amb aquesta malaltia és cuidada per les seves famílies que, segons la Fundació, assumeixen de mitjana el 87% del cost total. A l’informe indiquen que qui pateix Alzheimer necessita unes 70 hores de cures a la setmana, el que suposa una «sobrecàrrega molt important per les famílies». Han estudiat que un 54,5% dels cuidadors veuen afectada la seva productivitat laboral, ja que cuidar persones amb demència «produeix un major nivell d’estrès que el d’altres malalties cròniques generadores de discapacitat».

    En aquesta mateixa línia, la Fundació Alzheimer Catalunya apunta que en el 80% dels casos que la família assumeix les cures, «un familiar o persona de referència ha de renunciar a la seva dedicació professional, esbarjo i fins i tot
    relacions socials per cuidar a la persona malalta, gairebé sempre sense tenir la preparació necessària». És per això que molts dels seus programes estan dedicats a l’ajuda i l’acompanyament de les persones afectades per una
    demència a través de la seva tasca tutelar, el suport i l’assessorament dels seus familiars, o persones de referència, i la formació de professionals del sector.

    A l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer també ajuden a les famílies a veure un «quadre més complet de la situació» en la que de cop es troben. Gestionen psicòlegs i tenen com a objectiu «alleugerir la seva càrrega».

    Evitar els factors de risc per reduir el desenvolupament de la malaltia

    La Societat Espanyola de Neurologia proposa sis mesures per evitar els factors de risc tot i saber que evitar l’Alzheimer és «complex i difícil de fer en edats avançades de la vida». Alguns estudis basats en estratègies de prevenció poblacional asseguren que portar hàbits saludables podria reduir fins a un 40% els casos d’Alzheimer o, com a mínim, retardar el debut clínic de la malaltia.

    Entre les sis mesures proposades trobem realitzar activitat física, activitats socials, activitat mental, prevenir el risc cardiovascular, una bona alimentació i fomentar la reserva motivacional.

    La importància de les activitats socials passa per mantenir connexions, fomentar sentiments d’autoeficàcia i d’autoestima i mantenir així la funció cerebral i realitzar també activitat mental.  Per la seva banda, factors com la hipertensió arterial, les malalties cardíaques, el tabaquisme i, sobretot, la diabetis són crucials en la deterioració mental associat a l’edat. Per això recomanen fortament la prevenció cardiovascular. Per últim, malalties mentals com la depressió, també s’han associat a la pèrdua de neurones en l’hipocamp i en altres regions cerebrals.

  • Familiars denuncien la manca de personal a la residència pública del Bon Pastor a Barcelona

    La manca de recursos al centre residencial públic Bon Pastor, a Barcelona, està perjudicant la qualitat assistencial. Aquesta és la principal denúncia que fan els familiars dels residents. «Era un centre modèlic, fins i tot parlàvem del ‘bombó del barri’ per referir-nos a ell», diu Antonia Almenzar, representant de les famílies en el Consell de Participació del Centre. Explica, per exemple, que en el torn de nit s’ha reduït el personal de 4 persones (una per planta) a 3, que han d’estar pendents dels 92 usuaris que hi pernocten. El fet que no hi hagi una persona per planta dificulta la supervisió dels residents, molts d’ells amb un alt grau de dependència.

    «Ens consta que hi ha hagut incidències, usuaris amb un alt grau de dependència que han trigat a rebre l’atenció perquè no els han vist», afegeix. «Una nit eren només dues persones», recorda aquesta familiar, que també denuncia que les ràtios de personal no sempre es compleixen, ja que quan hi ha una baixa es triga dies a substituir al treballador. De fet segons Almenzar, és gràcies a l’esforç de les treballadores que l’atenció no es veu més afectada.

    Una d’elles, que prefereix no revelar la seva identitat, comparteix la visió de Almenzar. «Tenim molta càrrega de treball i la gent té més dependència ara que fa sis anys. Una atenció directa i personalitzada no es pot fer», assegura. «Necessitem més personal i més recursos», retreu aquesta treballadora a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

    L’equipament, inaugurat el 2011 i amb 92 places de residència i 28 de centre de dia, va ser gestionat durant els primers sis anys per una fundació privada sense ànim de lucre, la Fundació Vella Terra. L’any passat el concurs per adjudicar el nou contracte el va guanyar la UTE formada per OHL Ingesan (filial de la constructora OHL) i Asproseat, que va obtenir la puntuació més alta d’entre les setze empreses que es van presentar així com també l’oferta econòmica més avantatjosa.

    Tant la treballadora contactada com Almenzar coincideixen a posar en valor la bona voluntat del director del centre però lamenten la manca de recursos i destaquen que el fet que la seu estigui a Madrid retarda qualsevol procés com tramitar una substitució.

    Asproseat i OHL: 5 residències a Barcelona

    Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i OHL asseguren que el nombre de treballadors que tenen és el que està estipulat en el plec. Amb tot, després d’una inspecció realitzada l’1 de març, fonts del departament indiquen que juntament amb la gestora estan treballant perquè millorin l’organització del servei: «Proposem un reforç de personal puntual, organitzar els quadrants de manera diferent», asseguren. Les mateixes fonts apunten que «s’està fent un seguiment especial perquè l’organització s’adeqüi als estàndards de qualitat que es demanen». Des de la Direcció General de Protecció Social, asseguren que «estan buscant una data» per trobar-se amb l’Associació de Veïns del Bon Pastor.

    Com a representant de les famílies Almenzar demana que s’estableixin les dotacions necessàries per a un bon servei i cura de la gent gran. «Es mereixen una vida digna i rebre les cures i atencions necessaris», diu. Per la seva banda des d’OHL es limiten a dir que OHL Ingesan «treballa contínuament per a la millora de la qualitat assistencial».

    L’any passat Asproseat i OHL van guanyar també el concurs públic per gestionar la nova residència pública i centre de dia Alchemika, al Clot. L’adjudicació va despertar malestar entre els veïns i les veïnes, que després de 13 anys reivindicant un centre d’aquest tipus al barri, lamentaven que fos adjudicat a una empresa amb ànim de lucre com és OHL. A més del centre de Bon Pastor i Alchemika també porten la gestió compartida de tres centres més: el de Mossèn Vidal i Aunós, el de Bertran i Oriola i del Molí.

    Segons dades facilitades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a Barcelona hi ha 256 residències de gent gran, de les quals 25 són públiques i la resta d’iniciativa mercantil o d’iniciativa social. Amb tot, cal tenir en compte que moltes residències privades compten amb places públiques. De les 25 residències públiques a la ciutat, 17 estan donades a gestió i d’aquestes 7 són gestionades per entitats sense ànim de lucre, 7 més són UTE formades per una entitat mercantil amb una entitat sense ànim de lucre i 3 són gestionades per una empresa mercantil.

    Més queixes en altres residències

    Els veïns del barri del Bon Pastor reclamaven la necessitat d’una residència al barri des de feia 20 anys però des que aquesta unió temporal d’empreses gestiona el centre els familiars han notat canvis importants que, diuen, perjudiquen l’atenció de la gent gran.

    Fonts de l’Ajuntament de Barcelona apunten a aquest mitjà que el consistori «ha pogut constatar l’existència creixent de queixes de familiars de persones residents en algunes residències de la ciutat, una realitat que ha transmès als responsables de la gestió dels centres i que observa amb preocupació». Tot i que no detallen de quins centres es tracta les mateixes fonts asseguren que no són queixes exclusives del Bon Pastor.

    «Confiem que es facin les auditories internes corresponents per comprovar que el servei es dóna segons els nivells de qualitat adequats i, en cas que no sigui així, que es prenen les mesures correctores necessàries», afegeixen les fonts municipals.