Just Deploy It!

Etiqueta: fetus

  • La primera placenta artificial d’Europa que Barcelona prepara ja ha permès sobreviure dotze dies el fetus molt prematur d’una ovella

    Prematurs extrems es consideren els nascuts abans de les 28 setmanes de gestació, quan són encara immadurs la majoria dels òrgans. La supervivència d’aquests nadons es situa entre el 25 i el 75% i, sobre aquells que aconsegueixen sobreviure recau una major incidència de patologies que poden provocar que els òrgans no es desenvolupin bé.

    Des de fa dos anys i mig, un equip d’investigadors liderat pel doctor Eduard Gratacós treballa a Barcelona el desenvolupament d’una fidel reproducció de les condicions naturals de l’úter materialitzada en un prototip de placenta artificial, una mena de pre-incubadora. L’arribada idònia d’oxigen, líquid amniòtic i tot el que pugui necessitar el fetus per al seu correcte desenvolupament està incorporat en aquest úter de laboratori del qual aquest dilluns s’ha fet pública la seva exitosa eficàcia. En aquesta placenta artificial s’ha aconseguit que sobrevisqui dotze dies en bones condicions fetals la cria d’una ovella que va ser extreta de l’úter de la seva mare amb sis mesos de gestació. Això evidencia que el manteniment d’un prematur molt extrem en un sistema de placenta artificial és viable.

    Aquests han estat els resultats de la primera fase del projecte anomenat CaixaResearch Placenta Artificial, el primer projecte experimental en un model animal de placenta artificial a Europa. És la taula d’assaig per aconseguir que els fetus humans, nadons prematurs extrems, surtin de la mare i continuïn la seva maduració sense perill per a ells ni per a la mare. S’evitarien així infeccions que les mares poden contagiar als seus nadons abans, durant i després del part, més encara tenint en compte les condicions de fragilitat d’un nadó tan prematur.

    Imitant la natura

    La placenta artificial és un contenidor translúcid fabricat amb material biocompatible i connectat a un sistema de circulació de líquid amniòtic que permet mantenir el fetus en un entorn líquid aïllat dels estímuls exteriors, però accessible per fer controls ecogràfics i permetre el monitoratge continu del fetus.

    S’ha creat a més un sistema de circulació extra corpòria, compost d’una membrana que oxigena i un sistema de peces (tubuladures) dissenyades específicament per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació, que simula el que es produeix de manera natural a la vida intrauterina gràcies a la placenta materna i el cordó umbilical. L’equip interdisciplinari del projecte ha treballat també en la creació d’un sistema de monitoratge no invasiu en temps real que permet mantenir una vigilància permanent de manera remota per tal que l’equip mèdic pugui tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Així mateix, s’han dissenyat protocols propis de suport mèdic que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicacions, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los

    Segons ha explicat el  doctor Gratacós: 2Aquest és un dels projectes de recerca més disruptius i singulars que es poden realitzar avui a medicina fetal. Només disposar d’una plataforma experimental com la que es construirà ja permetrà investigacions paral·leles de gran importància per entendre el desenvolupament fetal normal i anormal. Això ampliarà la capacitat d’atraure inversió per R+D+I a Barcelona, Catalunya i Espanya, i una nova generació de tècniques i procediments que revolucionaran la medicina fetal i neonatal actuals”.

    El projecte el desenvolupen conjuntament BCNatal, centre clínic i d’investigació en medicina fetal i neonatal de referència internacional adscrit a l’Hospital Clínic Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. En aquesta gran aposta de recerca en salut hi treballen més de 35 investigadors de manera directa, amb la col·laboració de més de 30 professionals més.

    En paraules del Dr. Eduard Gratacós, especialista en medicina fetal i perinatal i director de BCNatal, “és una proesa haver arribat als 12 dies, i d’aquí a final d’any intentarem arribar a les 3 setmanes i, potser fins a les 4 l’any que ve. És molt delicat, però  volem acabar l’any amb un model molt preclínic, el més semblant possible al que faríem servir amb humans”. Gratacós creu que “en un parells anys aquesta prova pilot podria portar-se ja a la clínica”.

    I tal  com  expliquen des de BCNatal, “a més a més de disminuir significativament les complicacions derivades de la prematuritat extrema (i altres condicions fetals), augmentant la supervivència i reduint la morbiditat associada a la prematuritat extrema, en una fase més avançada, faria possible intervencions sobre el fetus en malformacions o malalties greus.

    Ara l’equip acabarà de perfeccionar determinades parts del sistema, com ara els oxigenadors o les cànules que aporten tot el que necessita el fetus per desenvolupar-se com si continués fins al temps adequat de gestació a dins de l’úter de la seva mare. Serà part d’una segona fase -d’uns 2,5 a 3 anys de durada- per al desenvolupament de la qual la Fundació “la Caixa” aporta 4,3 milions d’euros, després dels 3,35 milions que va aportar a la primera fase del projecte.

    Els hàndicaps de la prematuritat

    “Actualment, s’estima que fins a 25.000 fetus pateixen problemes greus anualment a Europa. Són fetus que es podrien operar si no existissin les dificultats actuals per accedir-hi”, segons BCNAtal.

    Algunes de les anomalies que pateixen els nadons prematurs són: una quantitat insuficient de glòbuls vermells (anèmia), apnea i altres problemes relacionats amb la respiració, com la displàsia broncopulmonar i síndrome disneiconeonatal, un excés de bilirubina en sang, que s’associa a icterícia, una coloració groguenca de la pell i el blanc dels ulls. També poden patir una malaltia intestinal greu anomenada enterocolitis necrosant, el problema de cor conegut com a conducte arterial persistent i retinopatia del prematur, que és un problema a la retina de l’ull.

    El director general de la Fundació ”la Caixa”, Antonio Vila Bertrán; el director general de l’Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo; el director de BCNatal i líder del projecte, Eduard Gratacós; l’especialista sènior de BCNatal i coordinadora científica sènior del projecte, Elisenda Eixarch, i el director de l’Àrea de Relacions amb Institucions de Recerca i Salut de la Fundació ”la Caixa”, Ignasi López, van presentar conjuntament els resultats de la primera fase del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, com a primer projecte experimental en un model animal de placenta artificial a Europa.

    Transmissió des de l’úter natural fins a l’artificial

    Fins ara, mitjançant l’ús d’un model animal oví, l’equip ha dissenyat i descrit les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per fer una transició sense incidents des de l’úter fins a un sistema de placenta artificial, i ha aconseguit dur a terme amb èxit totes les transicions dels últims 12 mesos. Després que un panel d’experts de cinc països, de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal, hagin analitzat i avaluat el projecte CaixaResearch Placenta Artificial, comença ara una segona fase (2023-2026) el la qual l’equip del projecte centrarà els esforços en una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, que ha de permetre optimitzar els dispositius mèdics utilitzats. A més, en aquests anys l’equip del projecte ha de dissenyar i descriure els protocols necessaris per a la transició a la vida neonatal; és a dir, el naixement del fetus des de la placenta artificial a la vida extrauterina, de manera que comenci a utilitzar els seus pulmons com qualsevol recent nascut.

    L’equip també realitzarà experiments en un altre model animal gran, com el porcí, per poder demostrar la capacitat de transferir el sistema a altres espècies, avaluarà els efectes a llarg termini sobre el desenvolupament cerebral, cardíac, pulmonar i metabòlic, i farà tots els preparatius (ètics i legals) perquè es pugui aprovar un primer estudi clínic en el context de teràpia d’ús compassiu.

    Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases de més risc per a l’ésser humà. Un dels problemes principals encara no resolts és la prematuritat extrema. Abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no es troben preparats per funcionar de manera correcta. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nounats necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per poder-se mantenir amb vida, però això pot provocar complicacions i tenir un impacte en la seva vida futura. Per aquesta raó, la placenta artificial pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.

    Els bons resultats obtinguts pel projecte es presentaran a la comunitat mèdica en el Congrés Mundial de Medicina Fetal que se celebrarà a València del 25 al 29 de juny d’aquest any, on hi haurà una sessió específica sobre placenta artificial. El grup de recerca liderat pel doctor Gratacós té un caràcter fortament interdisciplinari i compta amb la participació directa en el projecte de més de 35 investigadors de diferents disciplines (diverses especialitats de medicina, biologia, enginyeria, infermeria) i la col·laboració de 35 professionals més. A més, el projecte disposa de diversos comitès supervisors que integren experts en altres àmbits (en drets reproductius i bioètica, entre d’altres), i mares i pares d’infants prematurs. A part del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, en aquest moment només hi ha quatre grups més al món (Filadèlfia i Michigan, als Estats Units; un consorci Austràlia-Japó, i Toronto, a Canadà) que han desenvolupat models experimentals amb avenços significatius els últims anys.

    BCNatal és un centre conjunt en el marc de l’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu – Hospital Clínic Barcelona. Amb quasi 7.000 parts i entre 100 i 120 cirurgies fetals a l’any, i amb 600 professionals sanitaris, dels quals gairebé 100 estan dedicats a R+D+I, BCNatal és una de les àrees clíniques maternofetals i neonatals més grans d’Europa. Es tracta d’un centre pioner en clínica i investigació en cirurgia fetal i els seus especialistes han desenvolupat i han dut a terme per primera vegada al món algunes de les tècniques actuals de cirurgia fetal. El centre rep metges dels cinc continents per a formació especialitzada i se situa entre els que tenen més producció científica internacional en aquest camp. BCNatal ha liderat grans projectes d’investigació en medicina i cirurgia fetal, i té una gran experiència en la col·laboració interdisciplinària amb centres d’excel·lència en biotecnologia, motiu pel qual disposa de l’experiència i la massa crítica necessàries per desenvolupar un projecte tan ambiciós com el presentat.

  • Prestació per risc durant l’embaràs, un dret ocultat

    La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.

    Quan la dona embarassada ocupa un lloc de treball amb risc per la seva salut o la del fetus i no s’ha pogut adaptar aquest lloc de treball per fer-lo compatible amb el  seu estat, ni reubicar-la en un altre sense risc, la dona té dret a la prestació per risc en l’embaràs.

    El procediment s’inicia a instància de la treballadora davant de l’entitat gestora (mútua laboral) presentant un informe del sistema públic de salut on s’acrediti la situació d’embaràs i data probable del part i un certificat de l’empresa on s’indiqui l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball. La mútua laboral ha de respondre en 30 dies des del moment que rep la sol·licitud i la documentació requerida.

    Si se certifica el risc, i no ha estat possible el canvi del lloc de treball, l’empresa declararà a la treballadora en situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. La treballadora cobrarà el subsidi durant el temps de suspensió del contracte. Si hi ha dubtes, l’entitat pot sol·licitar un informe a la inspecció de treball, que s’haurà d’emetre en 15 dies, temps durant el qual es paralitza el termini de 30 dies.

    Aquesta és el complicat periple que hauria de portar a moltes dones a exercir el dret a protegir la seva salut i la del fetus dels riscos que comporten algunes feines durant l’embaràs. Quan l’exercici d’un dret és teòricament tan complicat, vol dir que efectivament no es vol que s’exerceixi. Però és que la pràctica és encara molt més complicada, fent que sigui molt minoritari el seu exercici per la via establerta. En la pràctica, és el servei públic de salut, a través de la incapacitat temporal dictaminada per les metgesses d’atenció primària, qui està protegint les dones i el fetus dels riscos que comporten molts treballs per se. Això carrega sobre l’atenció primària una responsabilitat que és de les mútues laborals i impedeix que cada actor es faci responsable dels tràmits i les despeses que li corresponen. 

    Aquests són alguns dels mecanismes que reiteradament obstaculitzen aconseguir la prestació  per risc en l’embaràs:

    • L’empresa, els departaments de personal, els encarregats… no coneixen la prestació per risc en l’embaràs i, per tant, no informen les treballadores d’aquest dret.
    • L’empresa li diu a la treballadora que no li dóna permís per anar a la mútua a iniciar el procediment, assimilant la situació als accidents laborals, en què els treballadors han de rebre autorització per anar a la mútua laboral. Aquest permís no és necessari perquè la dona és qui inicia el tràmit.
    • L’empresa li diu a la treballadora que no pateixi, que hi ha temps, que ja ho faran més endavant.
    • L’empresa li diu a la treballadora que va tard, que probablement no tindrà temps de fer el certificat on s’indica l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball.
    • L’empresa dóna llargues a l’hora de fer el certificat on s’indica l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball.
    • L’empresa extingeix el contracte de la treballadora, amb la qual cosa s’extingeix la prestació per risc en l’embaràs.
    • La mútua laboral li diu a la treballadora que hi ha temps, que ja ho faran més endavant.
    • La mútua laboral li diu a la treballadora que va tard, que en el seu estat no tindran temps de certificar el risc.
    • La mútua laboral li diu a la treballadora que mentre estudia la situació, vagi a la metgessa de capçalera a demanar la incapacitat temporal (IT). Posteriorment aquesta incapacitat temporal dificulta molt que es reconegui el dret a la prestació per risc en l’embaràs, donat que IT i prestació són incompatibles. A més com que la prestació per risc en l’embaràs pressuposa que no hi ha cap patologia derivada de la gestació ni de malaltia comuna, la IT s’utilitza d’excusa per no concedir la prestació.
    • Les dones no coneixen la prestació per risc en l’embaràs i com que són elles qui han de començar la tramitació, la ignorància els impedeix exercir el dret.
    • Les dones se senten en posició d’inferioritat i tenen por dels seus superiors quan la informació que els donen va contra el seu dret.
    • Davant totes les traves, moltes dones troben en la IT indicada per la metgessa de família, l’única manera de protegir la seva salut i la del fetus davant els riscos que comporten algunes feines en l’embaràs.
    • Algunes metgesses de família desconeixen la prestació per risc en l’embaràs i els tràmits que comporta. La ignorància fa que, amb bona voluntat per protegir la dona i el fetus, s’iniciï una IT que impedirà rebre la prestació per risc en l’embaràs. És la nostra obligació conèixer els tràmits que depenen de nosaltres, informar les dones i ajudar-les a exercir els seus drets. A més la prestació per risc en l’embaràs és una prestació directa, que no necessita cap control ni seguiment per part nostra, a diferència de la IT.
    • Moltes vegades la IT és l’única manera que tenim les metgesses de protegir a les dones perquè som conscients de l’angoixa que genera a la dona tot aquest periple.
    • Davant totes aquestes irregularitats a les dones només els queda la denúncia davant la Inspecció de Treball. Denúncia que no fan per raons òbvies.

    El que acabem d’exposar retrata la situació actual d’una prestació que fa molts anys que existeix. Deixant de banda altres consideracions respecte a una veritable protecció de la dona durant l’embaràs i la criança que, sense ser malalties, són esdeveniments exigents amb “costos” (físics i d’altres menes) que recauen només en les dones, qui té interès que la prestació per risc en l’embaràs no es conegui? Qui posa en mans de les mútues laborals, amb conflictes d’interès evidents, la possibilitat d’exercir un dret que té tota dona embarassada? Qui protegeix les dones i els seus fills dels riscos que molts treballs comporten durant l’embaràs? És evident que la nostra societat no ho fa.

    Proposta: Una mesura fàcil i que ajudaria les dones a poder exercir el seu dret seria que en la primera visita de seguiment de l’embaràs s’entregués un díptic informatiu sobre la prestació per risc laboral durant l’embaràs.

    Aquest és un article original de la web del FoCAP.

  • Barcelona posa en marxa una campanya sobre el dret a l’avortament davant la desinformació entre joves

    Més del 80% de les dones enquestades no saben que avortar és gratuït i dos de cada tres menors tenen una informació equivocada sobre el dret a l’avortament dels menors de 18 anys. Això conclou una enquesta realitzada a més de 200 dones de Barcelona per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

    Davant d’aquesta desinformació, des de l’Ajuntament de Barcelona han iniciat la campanya ‘L’avortament: una opció i també un dret’, que busca prevenir i reduir els nivells d’infeccions de transmissió sexual (ITS) –sobretot sífilis i gonocòccia– i també la taxa d’embarassos no desitjats entre joves. La campanya consistirà en el repartiment de fullets informatius en centres d’atenció sanitària, però també en centres d’atenció a la infància i l’adolescència, d’atenció a la dona o la diversitat, entre d’altres. Des del consistori es mostren preocupats, ja que l’11,6% dels joves barcelonins no fan servir cap mètode contraceptiu en les seves relacions sexuals. La campanya s’emmarca en l’estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona dissenyada pel Consorci Sanitari de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i diverses entitats socials.

    Segons una enquesta realitzada per l’Ajuntament de Barcelona a 1.500 joves de la ciutat d’entre 15 i 34 anys, un 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la píndola del dia després. Una xifra, però, que ha disminuït en relació a l’any 2002, quan un 22,6% afirmava haver utilitzat aquest mètode. L’1% també defensa la tècnica de «la marxa enrere» com a mètode contraceptiu.

    Què diu la llei?

    “L’objectiu és revertir aquest desconeixement amb una informació clara i concisa”, ha explicat la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ho atribueix als últims canvis legislatius pel que fa a l’avortament. Actualment la Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs estableix que tota dona pot decidir interrompre el procés de gestació de manera gratuïta en un centre de salut del sistema públic. Tot i el que estableix aquesta llei, el 30% de les joves creuen que només es pot avortar en casos de violació, malformació del fetus o perill per a l’embarassada.

    En el cas de les dones majors de 18 anys, la interrupció voluntària de l’embaràs es pot realitzar fins a les primeres 14 setmanes de gestació; ampliable fins a les 22 setmanes per causes mèdiques relacionades amb la salut de la dona o del fetus. En el cas dels menors d’edat, es marca el mateix calendari que amb les persones majors d’edat, però amb la diferència que cal l’autorització expressa del pare, la mare o el tutor legal. Aquesta autorització és necessària des que l’exministre Alberto Ruiz-Gallardon va introduir un canvi legal l’any 2015 que obligava a les menors d’edat a tenir el consentiment informat dels pares o tutors legals. Segons l’enquesta, el 34% de les dones enquestades no sap que aquesta autorització és obligatòria.

    Aquesta obligatorietat del consentiment informat per part d’un adult provoca en moltes ocasions pors i dubtes entre les noies menors d’edat. Per això des del consistori recorden l’existència del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), que ofereixen suport emocional, legal i sanitari de manera gratuïta i confidencial a noies embarassades. Segon Jordi Baroja, director del CJAS, «cada dia, en totes les intervencions grupals que fem amb adolescents i joves, constatem que hi ha informacions molt errònies sobre l’avortament, sovint fent referència ja no a la llei del 2010 de Zapatero, sinó a l’anterior, la de 1985, i això ens amoïna». L’any 2016, aquest centre va atendre a 2.334 joves i adolescents.

    El novembre del 2015, el plenari municipal va aprovar per àmplia majoria el rebuig a l’última reforma del PP i va instar l’Ajuntament a garantir la informació i l’assessorament a totes les dones per garantir el seu dret a l’avortament.

    Ciutat Vella i Nou Barris, per sobre de la mitjana d’embarassos en noies adolescents

    Els embarassos en noies adolescents estan molt per sobre de la mitjana de Barcelona als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Mentre que la taxa d’embarassos a la ciutat és de 19,1 casos per cada 1.000 dones d’entre 15 i 19 anys, a Ciutat Vella puja fins als 26,3 casos i despunta a Nou Barris, amb 29,2. Aquestes xifres s’associen al fet que el nivell d’informació i formació varia en funció de l’estatus i el nivell de desigualtats socioeconòmiques. Des de l’Ajuntament recorden que aquesta maternitat precoç «dificulta el desenvolupament personal i social de les dones, a més de limitar les seves possibilitats de formació i d’accés al món laboral».