Just Deploy It!

Etiqueta: fred

  • L’Operació Fred, mesura insuficient per les 3.000 persones que viuen al carrer a Barcelona

    L’Operació fred que es trobava en fase d’alerta des de dilluns 26 ja ha estat desactivada després de gestionar 398 estades nocturnes a la ciutat de Barcelona. Ara per ara, continua activada en fase preventiva durant els pròxims dies amb les 72 places addicionals del Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE).

    L’Ajuntament de Barcelona ha gestionat durant les nits de dilluns 26 a dimecres 28 un total de 398 estades nocturnes de 201 persones diferents, que s’han allotjat al Centre d’Estades Breus ubicat al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). El fet d’haver habilitat 56 places addicionals ha fet que durant les tres nits que ha durat la fase d’alerta no es desestimés ningú per manca de places.

    Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, celebra que s’obrin les portes però creu que l’alerta que dóna protecció civil s’hauria de donar molt abans que les temperatures baixin als 0 °C a banda que aquestes prestacions, opina Busquets, s’haurien de donar durant tot l’any pel que pot causar en la vida i la salut de les persones.

    L’Ajuntament explica que l’actuació dels equips que han estat actius durant aquestes tres nits s’ha adreçat especialment a persones en situació de sensellarisme que pernocten a la via pública. La majoria de places s’ofereixen al Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE) situat al carrer de la Llacuna, al barri del Poblenou.

    Un centre que no acaba de convèncer del tot a Busquets, ja que recomana que s’obrin espais més petits i més repartits per tota la ciutat i que ho facin durant tot l’any. Pel que fa a la mesura? Perquè tothom necessita el seu espai i la seva intimitat i una nau gran despersonalitza molt. Pel que fa a la zona? Busquets comenta que el carrer Llacuna per moltes persones queda lluny i abans de moure totes les seves pertinences prefereixen seguir al seu carrer. I pel que fa a donar-hi continuïtat? «El fred el notem molt de pressa i ens alarmem però a vegades es queixen més de la pluja, ja que si fa fred, es tapen més», explica Busquets que afegeix que «cap època és millor per dormir al carrer doncs a l’estiu, amb la calor, dormen més desprotegits i així hi ha risc de més robatoris».

    Segons el director de la Fundació Arrels, una fundació que es dedica a les persones sense llar, perquè deixi d’haver-hi gent dormint al carrer cal que deixi d’haver-hi gent sense lloc on viure i, per tant, cal abordar el problema de l’habitatge en una ciutat on el percentatge d’habitatge social és molt baix.

  • «A vegades no sento les cames a la nit, però intento dormir»

    Aquest és un article de eldiario.es

    «A vegades no puc sentir les meves cames a la nit, però tot i això intento dormir». Són les paraules d’Hazrat Bilal, un nen no acompanyat de 14 anys que va fugir de l’Afganistan després de l’assassinat del seu pare. Viu des de fa quatre mesos en un magatzem abandonat darrere de l’estació principal de trens de Belgrad (Sèrbia). El seu testimoni, recopilat per l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), podria ser el de qualsevol dels més de 1.000 refugiats i migrants que continuen acampats en aquests «insalubres» magatzems.

    «Els residents allà eviten el fred penetrant cremant les travesses de ferrocarril rebutjades durant tot el dia, el que genera continus núvols de fum tòxic», assegura ACNUR, l’Agència de l’ONU pels Refugiats. L’Agència denúncia que diverses persones «estan patint els efectes de la inhalació del fum i hi ha hagut diversos casos de congelació».

    «Sé que el fum és dolent per a mi», afirma Hazrat, mentre s’escalfa amb una travessa de tren en flames, segons relata l’Agència. Hazrat vol seguir intentant travessar les fronteres d’Hongria o de Croàcia: «He d’intentar travessar la frontera de nou, algun dia haurà de funcionar». «La majoria diu que ja han intentat i fallat innombrables vegades, de vegades han estat colpejats i empesos de tornada a Sèrbia», apunta ACNUR.

    Todor Gardos, investigador d’Amnistia Internacional per als Balcans, explica la situació d’Ahmed, d’11 anys, procedent també de l’Afganistan i allotjat al magatzem abandonat. «La temperatura a l’exterior és de deu graus sota zero. A dins no és molt més alta. Els nens aviven el foc amb plàstics i tota mena de residus que troben. El fum acre resultant produeix picor d’ulls i de coll», descriu.

    Un home s'escalfa les mans al foc dins d'un magatzem abandonat a Belgrad, Sèrbia, el 5 de gener del 2017 / Metges Sense Fronteres
    Un home s’escalfa les mans al foc dins d’un magatzem abandonat a Belgrad, Sèrbia, el 5 de gener del 2017 / Metges Sense Fronteres

    ACNUR explica que les persones que no desitgen sol·licitar asil a Sèrbia i volen continuar amb el seu viatge romanen als magatzems abandonats malgrat els riscos d’intoxicació i de congelació. L’Agència de l’ONU explica que treballa per donar-los a conèixer «el seu dret de ser allotjats en albergs governamentals».

    «Quan es fa evident que no són benvinguts a Sèrbia, molts refugiats intenten marxar a una altra banda», critica l’investigador d’Amnistia Internacional. En els camps oficials «no hi ha espai suficient», segons Gardos, que recorda el testimoni d’un nen que va ser rebutjat «repetidament» en diversos centres: «Em van dir que no hi havia lloc. Ho vaig intentar a Belgrad, al Šid, al Adaševci. Després vaig anar a la comissaria de policia, però tampoc podien ajudar-me».

    Trasllat a albergs d’emergència

    Amnistia explica que, després de les crítiques rebudes, el Govern serbi ha reobert fa una setmana el centre d’acollida temporal a la localitat de Obrenovac. Prop de 390 persones han buscat allotjament en aquest alberg d’emergència.

    L’Agència recull el cas de Jibral Kochel, de 13 anys, que serà traslladat a Obrenovac: «No és bo estar aquí i estic completament sol. L’alberg serà molt bo. Aquí hi ha massa problemes, tots estem emmalaltint». «Potser més tard intentem travessar la frontera», assenyala Kamran, un afganès de 14 anys que també sortirà al costat del seu germà del magatzem. «Però no amb aquest fred, és massa perillós. És hora de descansar».

    Més de 7.500 persones viuen en «camps amuntegats i assentaments improvisats» al país balcànic, segons dades de Metges Sense Fronteres de mitjans de gener. Segons aquesta organització, Sèrbia ha acordat albergar a 6.000 persones, de les quals «només 3.140 viuen en instal·lacions adaptades» per a l’hivern.

    «Es va autoritzar més ajuda de l’ACNUR i d’altres organitzacions, però no és suficient», precisa Gardor. «A Belgrad i a tot el continent, nens com Ahmed han estat literalment abandonats enmig del fred», sentencia.

  • Vuit de cada deu persones vulnerables no poden mantenir la llar a una temperatura adequada

    La pobresa energètica afecta cada vegada més persones vulnerables. La Creu Roja, que ofereix a aquestes persones diferents tipus d’ajuts, ha detectat que ja són vuit de cada deu persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa les que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adient.

    L’encariment del preu de l’energia, les condicions dels habitatges (un aïllament tèrmic precari) o un baix nivell de renda són alguns dels motius que, segons l’entitat, explica aquest augment de pobresa energètica entre les persones amb una major situació de vulnerabilitat. Amb tot, recorden en un comunicat, la pobresa energètica afecta un 11% de la ciutadania i és un fenomen «amb efectes transversals i permanents».

    Davant la informació recollida per l’entitat, que ha avançat dades de l’Observatori de la Creu Roja 2016, fan una crida a adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d’habitatges. En la mateixa línia insten a què es produeixin electrodomèstics més eficients energèticament així com treballar perquè els preus de l’energia no segueixin creixent -durant el segon semestre del 2016, el preu de la llum va pujar un 24,6% i un 16,2% entre 2012 i 2015-.

    Actualment Creu Roja té programes de lluita contra la pobresa i dóna suport a famílies vulnerables per pagar factures d’aigua, llum o gas, així com el lloguer de pis o per tornar a donar d’alta serveis que s’han interromput, entre altres.

    Accions per prevenir els efectes del fred

    Davant de la baixada de temperatures, equips de la Creu Roja rastregen carrers de diverses localitats per oferir a les persones que dormen al carrer anar als albergs habilitats amb aquesta finalitat. També aquests dies reforça els recursos habituals que ofereix als sense sostre la Fundació Arrels. Si la temperatura disminueix fins als 0 graus, com és el cas d’aquests dies, es posa en marxa el Servei d’Estades Breus del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un recurs nocturn de 108 places que s’habilita de forma temporal i que la nit passada va allotjar 66 persones, algunes d’elles amb el suport de voluntaris de Creu Roja.

    De moment, el dispositiu format per voluntaris s’ha activat ja a Barcelona, Mataró o Terrassa i està previst que continuï durant la matinada de dimarts a Sabadell, Figueres i Tarragona. Aquesta acció serveix de reforç a la que ja fan unitats d’emergència social de l’entitat com a seguiment de les persones sense sostre.

    A més, també es presta especial atenció a altres col·lectius vulnerables com ara persones grans, amb malalties cròniques o infants per prevenir els efectes del fred sobre la salut, ja sigui mitjançant un seguiment telefònic o visitant-los a les seves llars, ja que un habitatge amb condicions de fred s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental.

    La psicòloga Carme Manich, apuntava a aquest diari fa uns dies que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.