Just Deploy It!

Etiqueta: fruita

  • Racions i recomanacions

    Cinc al dia. Aquest el nombre de racions diàries de fruites i verdures recomanat per l’OMS i diverses autoritats sanitàries nacionals. Ara, alguns mitjans de comunicació, des de The Guardian a la BBC, passant per El País, s’han fet ressò d’un nou estudi que indica que allò òptim no són cinc porcions diàries sinó 10. Tant han canviat les coses per duplicar les recomanacions? Quin estudi és aquest i quina fiabilitat té? És correcte i encertat aquest nou missatge? Fins a quin punt puc i he de complir-ho? Aquestes són algunes de les preguntes legítimes i raonables que podem fer-nos tots, metges i ciutadans.

    La primera consideració és que l’estudi, publicat a l’International Journal of Epidemiology, és rigorós i de qualitat. Passa per ser la revisió sistemàtica amb metaanàlisi més exhaustiva i actualitzada per respondre a la doble pregunta de quina és la dosi òptima diària i quins tipus de fruites i verdures són les millors per prevenir la malaltia cardiovascular, el càncer i la mortalitat prematura. Considera els resultats de 95 estudis observacionals de cohorts realitzats arreu del món (excepte a l’Àfrica i Llationoamèrica, on falten estudis) amb uns dos milions de persones. I el seu principal resultat és que el risc cardiovascular i de mort prematura es redueix progressivament prenent fins a 800 grams diaris de fruites i verdures, i que el risc de càncer es redueix prenent-ne fins a 600 grams. En tots dos casos la reducció és més acusada en els rangs baixos d’ingesta que en els alts. És a dir, el benefici és més ostensible quan es passa de no prendre res a certa quantitat de fruites i verdures, és menys pronunciat amb major quantitat i deixa d’observar-se a partir de cert nivell.

    Considerem ara les implicacions pràctiques d’aquests resultats. La clau és com convertir els grams en peces de fruita o racions de verdures. En aquesta revisió es considera que una porció o ració (serving) són 80 grams. Així doncs, no és el mateix una mandarina de 80 grams (una porció) que una taronja de 240 grams (tres porcions); si acompanyem un plat amb una patata i un tomàquet ja tenim dues porcions, i si hi afegim 3 cullerades de pèsols, tenim una altra porció més. Vistes així les coses, 10 porcions no sembla tant. Però, caldria canviar la recomanació de «5 al dia» per la de «10 al dia»? Sens dubte, el millor és no precipitar-se. D’entrada cal tenir present que les cinc primeres porcions són més beneficioses que les cinc següents. Però, sobretot, cal considerar que l’actual desgavell dietètic és en bona mesura un problema de comunicació, de traducció dels resultats de la recerca en missatges dietètics clars, ja siguin en racions, porcions, plats, piràmides o altres pautes.

    A més, no hi ha pitjor recomanació que la que no es pot posar en pràctica, bé per problemes econòmics, culturals o de comunicació. De manera que cal pensar molt bé com comunicar a cada població concreta la importància del contingut vegetal de la dieta. I recordar també que els estudis epidemiològics tenen les seves limitacions, ja que no és possible elucidar fins a quin punt el benefici associat al major consum de fruites i verdures cal atribuir-ho a no fumar, mantenir un pes saludable, beure un mínim d’alcohol, fer exercici físic i altres hàbits saludables. Amb tot, encara que encara els resultats siguin aproximats i les recomanacions més o menys afortunades, ja hi ha prou proves epidemiològiques i explicacions biològiques per donar per bo el missatge general que una dieta rica en fruites i verdures en un dels pilars més segurs de la salut i la prevenció.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve

  • Consumir més fruites i verdures pot prevenir milions de morts prematures

    Un gegantí meta-anàlisi i revisió sistemàtica, liderat per l’Imperial College de Londres, que es publica a l‘International Journal of Epidemiology, confirma i quantifica l’efecte d’incrementar el consum de fruites i verdures en la prevenció del risc de malalties cròniques comuns.

    No és una troballa nova i original. Fa anys que se sap l’efecte beneficiós del consum de fruites i verdures. Però l’anàlisi, basat en 95 estudis de cohort o prospectius, que comprenen en conjunt uns 2 milions de participants de diversos països del món, és el més gran que s’ha realitzat fins a la data. Es va analitzar l’efecte del consum de fruites i verdures en relació a 43.000 casos de malaltia coronària, 47.000 casos d’ictus, 81.000 casos de malaltia cardiovascular, 112.000 casos de càncer i 94.000 defuncions.

    Els resultats són impressionants. Quan es compara el fet de consumir uns 800 grams de fruites i verdures al dia (10 porcions d’uns 80 grams) respecte al no consum, s’observa una reducció del 24% del risc de malaltia coronària, el 33% en el risc d’ictus, del 28% en el risc de malaltia cardiovascular, del 13% en el risc de càncer i el 31% en el risc de mortalitat prematura. L’equip investigador estima que 7,8 milions de morts prematures podrien ser evitats en el món si la població consumís uns 800 grams de fruites i verdures cada dia.

    L’efecte és menor, però encara és evident, fins i tot amb consums de 200 g diaris de fruites i verdures. Les guies alimentàries han recomanat fins ara consumir 5 porcions al dia (uns 400 g). Però aquest estudi demostra que com més es consumeix, més gran és l’efecte beneficiós.

    Un aspecte important i nou és que l’estudi ha mostrat resultats sobre els diferents tipus de verdures i fruites en relació a les malalties cròniques analitzades. Van trobar que el consum de pomes, peres, fruits cítrics, vegetals i amanides de fulla verda, com l’espinac, l’enciam i la xicoira, i vegetals crucífers com el bròquil, col i coliflor es van associar a un menor risc de malaltia coronària, ictus, malaltia cardiovascular i mortalitat prematura. Troben així mateix que les verdures verdes com els espinacs, i pèsols, grocs com el pebrot i les pastanagues i els vegetals crucífers estan més associats a la reducció del risc de càncer. Es van observar efectes similars en relació a les verdures crues i cuites. Tot això indica que és recomanable consumir una àmplia varietat de fruites i verdures per tal de reduir el risc d’aquestes malalties cròniques.

    Hi ha diversos mecanismes que expliquen aquest potencial efecte beneficiós de les fruites i verdures. En relació a les malalties cardiovasculars poden disminuir els nivells de colesterol, reduir la pressió arterial, millorar les parets de l’arbre arterial, i el sistema immune. En relació al càncer, contenen múltiples antioxidants que poden reduir el dany sobre l’ADN. Els vegetals crucífers poden actuar a través d’uns enzims (glucocinalats) que intervenen en la metabolització de compostos químics.

    L’Enquesta de Salut de Catalunya ens mostra que el 90,1% de la població consumeix menys de 5 racions diàries de fruites i/o verdures. A la classe social alta, els que consumeixen més de 5 racions al dia són el 13,2% i a la baixa és 9,8%. És a dir, estem molt lluny de complir mínimament amb el consum recomanat i amb el que indiquen aquestes evidències científiques. Paral·lelament assistim amb estupor a l’increment dels preus de les fruites i verdures, algunes de les quals s’han convertit en un article de luxe, i que la fan prohibitiva per a la majoria de la població, en què creix la precarietat, la pobresa, la mala alimentació i l’obesitat.

    Cal interrogar-se què fan les autoritats per modificar aquesta situació. I sorgeix una pregunta clau relacionada amb l’etern dilema de si és millor prevenir o curar. És més rendible, socialment i sanitàriament, incrementar les inversions en grans hospitals i unitats de diagnòstic i tractament de malalties cròniques –com l’infart de miocardi, l’ictus i el càncer– o, en canvi, és més rendible proporcionar fruites i verdures a preus subvencionats per incrementar el seu consum i prevenir majorment la incidència d’aquestes malalties en la població? La societat civil, les societats científiques, les autoritats de salut pública i les forces polítiques han de donar una resposta i definir que és més prioritari.