Just Deploy It!

Etiqueta: Fundació Galatea

  • La Fundació Galatea ja ha atès psicològicament a 500 professionals de la salut

    El servei de telesuport psicològic que la Fundació Galatea ofereix als professionals de l’àmbit de la salut des de l’inici de l’emergència sanitària originada per la pandèmia de COVID-19 ha atès, en aquests dos mesos, 466 usuaris i ha efectuat 1.448 intervencions (3 intervencions de mitjana per cada usuari). Els professionals de tot l’Estat poden accedir a aquest servei a través del telèfon 900 670 777 tots els dies de la semana, en horari de 9 a 22 hores. Una xarxa de 48 psicòlegs s’encarrega d’atendre les consultes.

    L’objectiu és donar resposta a preocupacions i pors dels professionals, que es manifesten sovint amb ansietat, estrès, angoixa i, fins i tot, depressió. Mitjançant aquest servei telemàtic d’àmplia disponibilitat, es pretén proporcionar l’acompanyament que aquests professionals necessiten en uns moments tan complexos. El servei s’ofereix per videoconferencia, amb sessions d’entre 20 i 30 minuts, tenint en compte que es tracta d’intervencions psicològiques gens convencionals, donades les circumstàncies excepcionals.

    El servei de telesuport psicològic estarà a disposició dels professionals almenys fins a finals de setembre i compta amb el finançament i l’impuls de la Fundació Bancària La Caixa i amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i dels Consells Generals de Col·legis de Metges, d’Infermeria i de Psicòlegs, així com amb el suport d’Almirall i de la King Baudouin Foundation.

    Metges i personal d’infermeria són els professionals que més estan utilitzant el servei i suposen el 34,3% i el 33,3%, respectivament, dels usuaris. El personal auxiliar d’infermeria representa el 12,3% de les consultes; els psicòlegs, el 3,3%; els educadors socials, el 3%; les treballadores socials, el 2,5%, els farmacèutics, l’1% i els odontòlegs, un altre 1% (la resta correspon a d’altres professionals del sector). Les dones en són les principals usuàries i suposen el 85% del total. D’altra banda, la mitjana d’edat del personal que demana ajuda és de 43,5 anys. La franja que acumula més consultes és la de 41 a 50 anys (39%), seguida de la de 31 a 40 anys (22%) i la de menys de 20 (20%).

    Des de l’inici de l’emergència sanitària, els professionals de la salut estan fent front a una situació excepcional, que genera una tensió emocional que sobrepassa, de molt, l’habitual. Entre alguns dels factors que han generat o encara generen més estrès en els professionals han indicat que no estan preparats per a la realitat amb què es troben; que en un període molt curt, han canviat els seus paràmetres de referència; que els recursos materials i professionals, així com les possibilitats terapèutiques són limitats o que la presa de decisions complexes és més freqüent.

    A més, el risc de contagi, d’aïllament o quarantena (propi i de persones properes); la manca de material de protecció per evitar el contagi; els canvis de rol, d’equips, de lloc de treball; la gran incertesa sobre l’evolució de la situació i les seves conseqüències en tots els àmbits de la societat; la intensa tensió emocional, acompanyada de sentiments d’impotència i malestar; o la gestió complexa de la mort dels pacients.

    Intervencions amb equips

    A banda del servei de telesuport individual adreçat als professionals, la Fundació Galatea també ha posat a disposició dels equips assistencials un programa d’intervencions dissenyades per a grups, en el qual ja han participat 170 professionals de diversos centres. Amb la pandèmia, molts equips assistencials s’han trencat, s’han hagut de redistribuir professionals en funció de les necessitats, hi ha hagut canvis de funcions, canvis d’espais de treball, noves incorporacions, etc. És per això que la iniciativa de la Fundació Galatea parteix del plantejament que la repercussió de l’emergència i de la crisi actuals no afecta tan sols de manera individual els professionals, sinó que hi ha també una afectació col·lectiva, enmig d’un escenari d’incertesa, que fa necessari un treball grupal de recomposició.

  • Un 35,6% de les infermeres catalanes està en risc de desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat

    El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i la Fundació Galatea han presentat els resultats de l’estudi “Salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya”.  L’estudi mostra, entre d’altres indicadors de salut, que les infermeres i infermers presenten un major risc de desenvolupar problemes de salut mental. Un 35,6% del personal d’infermeria podria desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat. Aquest percentatge gairebé dobla el d’altres professionals de la salut (18-20%) i queda molt lluny de la probabilitat de desenvolupar problemes de salut mental de la població general (9,7%).

    L’informe argumenta que aquest risc «ve determinat per múltiples factors com ara l’elevada presència d’indicadors de dolor i fatiga entre el col·lectiu, factors associats a trastorns d’ansietat o la manca d’hores de son». En aquest sentit, una de cada tres infermeres dorm menys de 6 hores, realitza llargues jornades laborals i en uns horaris poc convencionals. A més, el COIB també opina que les infermeres han de treballar amb unes elevades càrregues de treball i sota precarietat laboral, que asseguren que afecta a un 27% de les infermeres i infermers de Catalunya. També argumenten que «la tensió i frustració que causa el poc control sobre el propi treball, la poca participació en les decisions comunes i el poc suport de l’equip de treball i dels superiors» també són situacions de risc.

    Hi ha 50 mil infermeres i infermers a tot Catalunya que treballen en activitat assistencial de l’àmbit públic, concertat, privat i per compte propi. Les «complicades condicions de treball» afecten directament als seus hàbits de vida i la seva salut. L’estudi explica que aquestes condicions augmenten els riscos psicosocials als que les infermeres estan exposades i que són especialment elevats en el cas de les que treballen a hospitals. Això passa perquè aquest personal, expliquen, té una major càrrega de treball alhora que participen menys en les decisions del centre i tenen un menor suport dels seus superiors, tal i com desvetllen les dades recollides. A banda del que viuen dins els centres, el col·lectiu infermer ha patit una «baixada de sous generalitzada» que l’estudi recull que afecta el 83% del conjunt. Aquesta incidència és major entre els professionals del sector públic o el concertat i que treballen en un centre d’atenció primària, un àmbit on s’ha arribat fins a pèrdues del 41,4% del sou.

    Tant el CCIC com la Fundació Galatea han valorat positivament que s’hagi dut a terme aquest estudi. Per la seva part, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Galatea, ha valorat que «aquests resultats ajuden sempre a dissenyar intervencions tant preventives com assistencials que milloren el benestar no solament d’aquests professionals, sinó també el dels ciutadans atesos per ells».

    Per altra banda, la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart, explica que l’estudi confirma «quelcom que ja intuíem». «La sensació de cert maltractament del col·lectiu està molt present entre les infermeres i està clar que té un impacte directe en la seva salut», afegeix, «cal que hi posem mesures i compromís per part dels centres de treball per revertir una situació que afecta precisament als professionals que tenen cura del ciutadà. Les infermeres i infermers del nostre país han d’estar també ben cuidades a fi que puguin desenvolupar la seva professió en les millors condicions».