El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord amb l’objectiu de millorar i facilitar la contractació de professionals per al Sistema Nacional de Salut. L’acord facilitarà que un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya, un cop acabin la seva residència, puguin quedar-s’hi a treballar. Fins ara, no podien seguir treballant en el sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
L’acord suprimeix aquest requisit i, a partir d’ara, aquesta nacionalitat no serà requerida per accedir a contractes de facultatiu especialista estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. Aquestes regions s’hauran d’especificar en el mapa d’especialitats deficitàries vigent en el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència. Per renovar-lo, però, calia que rebessin de l’ICS una oferta de contracte de més d’un any de durada, una modalitat contractual que s’adequa poc als supòsits més freqüents de contractació temporal als centres de l’ICS (baixes, pics d’activitat assistencial, etc.). Però tampoc podien accedir a contractes interins o fixos donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.
Segons dades de Salut, aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Asseguren que la supressió d’aquesta trava legal a la contractació «permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS».
La mesura, que assenyalen que servirà per pal·liar de manera significativa la manca de professionals arriba pocs dies abans de la convocatòria de vaga feta per als facultatius d’Atenció Primària de l’ICS, una de les especialitats que més mateix la falta de professionals.
De fet, entre les demandes de la reivindicació, el problema del personal sanitari, la seva conciliació laboral, la precarietat, la inestabilitat i la pressió sota la que treballen estan al capdavant d’una llarga llista de necessitats que cal cobrir.
Salut apunta que la retenció en els centres i equips de l’ICS d’aquests facultatius ja formats durant la residència afavorirà, especialment, l’àmbit de l’atenció primària, «ja que fins ara, per la naturalesa dels contractes i els requeriments legals vigents, era més difícil poder retenir els residents extracomunitaris que acabaven, malgrat que l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS)».
Per visualitzar-ho quantitativament, sempre segons dades de Salut, els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals. Cada any, però, acaben la formació sanitària especialitzada a l’ICS al voltant d’un centenar de metges extracomunitaris.
El Departament d’Ensenyament deixarà de col·laborar en la difusió de la guia Un infant que creix de cara al curs 2018-19, segons es desprèn d’una resposta per escrit del conseller Josep Bargalló publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 3 d’agost. El mateix passa amb la guia Un infant, quina il·lusió. En una resposta per escrit publicada al mateix BOPC per part del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El-Homrani, s’informa de la rescissió del contracte amb l’empresa editora. Es tracta de llibres que eren distribuïts de forma gratuïta a les escoles, editats de manera conjunta entre els departaments d’Ensenyament, Afers Socials i Família i Salut, en el que es donaven consells de bones pràctiques per a una vida saludable, el primer, i de criança, el segon.
Un infant que creix era editat des del 2015 i finalitza el seu recorregut arran d’una polèmica despertada a inicis de 2018 en la que diverses entitats, organitzacions i docents denunciaven que contenia “publicitat encoberta”. Així, logotips de grans empreses com Nocilla, Knorr o Danonino, acompanyaven pàgines de consells sobre alimentació saludable. “Implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura l’associació VSF Justícia Alimentaria Global. Davant les crítiques, els departaments responsables de l’edició de la guia van argumentar que el disseny d’aquesta va ser plantejat per l’anterior govern (2015) i per això es va decidir retirar els logotips de les empreses de dins del llibre per a deixar-los només a la contraportada, a manera de patrocinadors.
El departament d’Afers Socials assegura que, tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continuava sent el mateix i, per tant, fent referència a recomanacions que, segons VSF, estaven “fora de lloc”. A més, van ser molts els centres que van denunciar que el gener passat van rebre l’edició antiga del document. Per això, entitats com la FaPaC van demanar la seva retirada i, inclús, es va arribar a realitzar una campanya de Change.org per a denunciar el document.
Un infant, quina il·lusió també va ser qüestionat pels logotips d’empreses que figuraven a les darreres pàgines del llibre, a l’apartat ‘Els Nostres Consells’ i que venien a càrrec de marques com Dodot, Licor del Polo o Danone. El Homrani assegura que “la Direcció General de Famílies sempre ha volgut separar els seus consells sobre criança de la visió més comercial de les empreses patrocinadores. Atès que els seus consells no coincideixen amb la visió que tenim des del Govern, es va insistir en diferenciar la part institucional (consells i orientacions de contingut pedagògic) de la part final del llibret on hi ha els consells dels patrocinadors” i, es va canviar l’apartat ‘Els Nostres Consells” per “Els Consells dels Patrocinadors”.
Així, davant aquestes polèmiques de publicitat encoberta, recomanacions qüestionades i promoció d’hàbits poc saludables, la discussió sobre ambdues guies de criança es va tornar a plantejar en seu Parlamentària, ja amb el nou govern en funcionament i a poques setmanes de començar el curs. Arran de les preguntes formulades per les diputades Esther Niubó (PSC) i Marta Ribas (CatECP), els consellers d’Ensenyament, Josep Bargalló, i d’Afers Socials, Chakir el Homrani, asseguren que el Govern deixa de col·laborar en la difusió d’aquests documents.
Bargalló, responent a la polèmica de la publicitat encoberta, assegura que el Departament d’Ensenyament va dur a terme “la revisió pedagògica dels continguts de la guia” i va alertar a la Direcció general d’Atenció a les Famílies respecte l’article 40.7 de la Llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició que estableix que “les escoles infantils i els centres escolars seran espais protegits de publicitat”, motiu pel qual es va retirar la publicitat de l’interior del document.
Així i tot, les diputades van fer referència a la difusió de llibrets amb patrocinis “que tenen interessos en les recomanacions relatives a la salut o criança dels infants” i que, a més, “contradiuen directrius del Departament i de l’OMS, distribuït a infants de 3 anys”. Davant d’aquestes bateries de preguntes, Bargalló assegura que “tots els documents que difon el Departament d’Ensenyament sobre alimentació als centres educatius segueixen les directrius fixades pel Departament de Salut i les recomanacions recollides per l’OMS”.
Així mateix, també es demanava els consellers quines havien estat les aportacions de les empreses patrocinadores i el cost que havia suposat per a la Generalitat l’edició dels documents, editats ambdós per l’editorial Brot72, propietat de les filles de Roser Capdevila (autora de Les Tres Bessones). Bargalló, responent només a una de les dues qüestions, assegura que Un infant que creix no va suposar cap despesa per al Govern. El Homrani dóna alguns detalls més i afirma que “la creació i publicació del llibret suposava uns costos que van ser finançats amb les aportacions fetes per les empreses col·laboradores. Com a contraprestació s’oferien espais per als patrocinadors”, que eren també els encarregats de la distribució dels textos.
Les Estratègies de salut mental i addiccions 2017-2020 aprovades el març del 2017 s’han començat a desenvolupar en base a dues línies principals: reforçar els equips d’Atenció Primària amb especialistes en salut mental i enfocar els serveis especialitzats a la recuperació i inserció social de les persones amb trastorns mentals greus.
Degut a un increment pressupostari addicional de 70 milions l’any 2017, el Departament de Salut ha contractat a través dels proveïdors de serveis públics a 650 professionals dedicats a l’atenció a la salut mental i addiccions. D’aquests, 300 professionals passen a l’extensió del programa d’Atenció Primària, 175 al seguiment dels pacients amb trastons mentals greus als centres específics i la resta de professionals s’integren a la resta de programes. Així, en Atenció Primària s’ha passat de 100 a 300 professionals. Ara mateix són 240 els qui ja treballen i es calcula que en els propers mesos s’incorporaran els 60 restants. D’aquesta manera, tots els centres d’Atenció Primària de Catalunya disposaran d’un equip de professionals especialistes en salut mental i addiccions format per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers dels centres de salut mental, tant d’adults com d’infantil, que treballen conjuntament amb els professionals de la primària.
David Elvira, director del CatSalut, ha constatat en roda de premsa que «en els darrers anys estem davant d’una societat més fràgil, més envellida, amb més patologia crònica i que s’ha vist perjudicada per una crisi social i econòmica molt greu». Donat el gradient socioeconòmic de la salut mental (les persones amb ingressos molt baixos consulten l’Atenció Primària per un problema de salut mental 2,2 vegades més que la resta de la població i la taxa d’hospitalització psiquiàtrica i el consum d’antipsicòtics és superior en persones amb un nivell socioeconòmic baix) des de Salut, ha dit Elvira, s’havia de «prioritzar una estratègia de polítiques públiques en salut mental».
Per revertir aquesta situació s’han generat nous contractes, que són estables i que responen a un projecte i una estratègia a llarg termini. El volum de contractacions, ha dit, ha fet que professionals d’altres comunitats autònomes es traslladessin a Catalunya per donar resposta a la demanda. Una demanda que aconseguirà durant aquest 2018 un objectiu que el Pla fixava per 2020. El 62% del pressupost en salut mental total, que s’eleva a 440 milions d’euros, es destina a programes d’atenció comunitària i supera així l’objectiu fixat per a l’any 2020 que s’havia establert en un 60%. El 40% restant va destinat a l’atenció hospitalària.
“La salut mental té edat, té gènere i té classe”
A Catalunya, els trastorns mentals estan entre les primeres malalties cròniques que declara patir la població. El 6,2% de la població major de 14 anys presenta risc de patir ansietat o depressió. En adults, per classe social i gènere, s’observen diferències rellevants: les persones de classe baixa tenen major probabilitat de patir ansietat o depressió, especialment les dones.
«El gradient socioeconòmic que impacta en la salut mental no només ho fa en l’ús dels serveis sanitaris si no en alguns resultats com ara la taxa de suïcidi», ha dit Elvira per explicar que aquesta taxa és més alta en homes de menys de 65 anys que no treballen que en homes que treballen i amb rendes anuals superiors a 18.000€.
El 5,1% de la població de 4 a 14 anys, pot patir un problema de salut mental. Els nens amb pares amb estudis primaris o sense estudis tenen 3 vegades més probabilitat de patir trastorn mental que els que tenen pares universitaris, en el cas de les nenes la probabilitat és de 4 vegades més.
Així, des de Salut han volgut transmetre que el nou model d’atenció a la salut mental té una clara vocació comunitària, amb un abordatge des de la perspectiva de la salut pública, ja que «la salut mental no ve marcada per les condicions individuals si no per formar part d’un col·lectiu», ha ressaltat Elvira.
Intervenció comunitària: Atenció Primària, clau pels problemes de salut mental
Cristina Molina, Directora del Pla Director sobre salut mental i addiccions, ha volgut transmetre la importància de reforçar l’Atenció Primària i els equips amb personal especialitzat en salut mental per «donar una millor resposta als trastorns mentals lleus però també en l’atenció de la salut integral i física, ja que les persones amb problemes de salut mental greus viuen un promig de 15 anys menys».
Els problemes de salut mental atesos a l’atenció primària es concentren en la franja de 40 a 65 anys i són més freqüents en dones. Durant l’any 2016, prop d’1,4 milions de persones van ser ateses a la primària per un problema de salut mental, la qual cosa representa el 24% del total de persones que van visitar-se aquell any. Entre l’any 2013 i el 2016 el nombre de persones ateses han augmentat un 12,5% i el nombre de visites un 18,3%. El trastorn mental més freqüent a la primària és l’ansietat, seguit del depressiu i de les situacions relacionades amb el malestar emocional.
Cristina Molina justifica aquest augment en base en diverses raons com ara que hi ha més professionals i per tant més atenció i s’arriba a més gent o que les campanyes contra l’estigma han fet que més gent acudeixi a visitar-se.
En aquest sentit, per seguir augmentant les visites d’aquell qui ho necessiti, l’atenció domiciliària no és només pels pacients crònics sinó també «per no volen o no poden sortir de casa per diversos motius». Així, per Maite Peñarrubia, Coordinadora Clínica del grup de treball de Salut Mental i Addiccions a l’Atenció Primària, «rebre una atenció domiciliària compartida integrada a la salut física i mental per professionals de salut mental i de la primària farà que puguin rebre una atenció més especialitzada». Peñarrubia ha remarcat la necessitat d’evitar la medicalització dels problemes de la vida, reduir la prescripció de psicofàrmacs i incrementar la recomanació de recursos comunitaris.
Això es podrà realitzar mitjançant la identificació d’actius comunitaris per millorar la prescripció social a través d’equips integrats, formats per professionals d’atenció primària i professionals especialistes en salut mental i addiccions.
Intervenció comunitària amb un model preventiu, participatiu i de recuperació: l’ús dels serveis de rehabilitació
Un 4,5% dels infants i joves són atesos als centres de salut mental infantil i juvenil i d’aquests, un 14,7% tenen un diagnòstic de trastorn mental greu. També les noves addiccions entre joves serien una causa de l’augment de visites.
En adults, un 2,8% dels adults són atesos als centres de salut mental d’adults i d’aquests, el 36,8% tenen un diagnòstic de trastorn mental greu.
Davant d’això, el Departament de Salut veu que els problemes lleus de salut mental i addiccions han de ser atesos, prioritàriament, a la primària i els greus derivats als centres de salut mental. El nou model enfoca els serveis especialitzats a la «recuperació, l’autonomia, l’apoderament i la inserció social de les persones amb trastorns mentals greus». Per això, en aquests serveis s’han contractat 175 nous professionals, fet que suposa doblar en un any els professionals que fan acompanyament als pacients més greus i en situació de més vulnerabilitat. Així, volen millorar l’accessibilitat dels pacients a aquests serveis i assegurar l’equitat territorial.
L’objectiu és que, a través d’aquesta planificació integral, es millori la funcionalitat i es faciliti la recuperació de les persones per afavorir la seva integració comunitària i social. També promoure l’autonomia i l’apoderament proporcionant suport i eines també a les famílies. Amb aquesta extensió dels serveis de rehabilitació comunitària es vol permetre millorar la qualitat de vida i poder recuperar el projecte vital, a través de la inserció laboral i social.
La Generalitat engegarà a partir de març una comissió que controli la difusió de teràpies pseudocientífiques. Més enllà de la multa imposada aquesta setmana al congrés Un món sense càncer, el departament de Salut es planteja com mantenir una supervisió periòdica de tots els esdeveniments, webs i publicacions en els quals es publiciten pseudoteràpies perilloses per a la salut pública.
«La seva principal funció serà identificar quina oferta hi ha d’aquests productes i teràpies i estudiar si podem adoptar mesures per protegir als pacients», comenta a eldiario.es Neus Rams, directora general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del departament de Salut. La comissió estarà integrada per professionals de Salut, de l’Agència Catalana de Consum i de diversos col·legis professionals (com el de Metges o de Farmacèutics), encara que encara no s’ha decidit quants seran, cada quant es reuniran ni amb quin pressupost explicaran.
El principal focus d’estudi d’aquesta comissió, d’entrada, serà examinar els cursos i jornades en els quals es difonen productes i tractaments per al càncer. «En aquesta malaltia és on hi ha més incidència d’oferta d’aquest tipus de teràpies», assegura Rams, «perquè es tracta de pacients especialment vulnerables i, per tant, més susceptibles de ser seduïts per falses expectatives».
Malgrat que metges i associacions de pacients fa anys que demanen més duresa per part de l’Administració per censurar missatges que consideren que poden posar en perill a la ciutadania, no hi ha massa precedents a Espanya de lluita institucional contra les pseudociències. Congressos com Un món sense càncer solen celebrar-se davant la passivitat de les Administracions, segons lamenten des de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.
«Estem sortint de molts anys de deixadesa», considera Fernando Frías, advocat especialitzat en la matèria, que defensa que existeix abundant legislació que impedeix la difusió de tractaments i productes amb finalitat sanitària sense estar testats científicament. La mateixa Llei General de Sanitat preveu «limitacions preventives» de les activitats que «puguin tenir conseqüències negatives per a la salut», alguna cosa que encaixa, segons Frías, amb aquests esdeveniments.
La mateixa Generalitat va recórrer a una altra norma, el decret llei de 1996 de promoció comercial de productes sanitaris, per justificar la multa que va imposar al congrés del passat mes de gener. Aquest decret estableix que qualsevol publicitat de productes o mètodes que es presentin com a «útils» per a diagnòstics i tractaments han d’ajustar-se a «criteris de veracitat en el que concerneix la salut».
Sobre la gestió de les denúncies, Rams detalla que la comissió es limitarà a detectar i supervisar els casos, que es remetran després al departament de Salut perquè siguin els seus tècnics els que avaluïn si és mereixedor de sanció.
Teràpies fraudulentes més enllà del càncer
La Generalitat es focalitzarà en els remeis alternatius contra el càncer per la gravetat que poden comportar als pacients, però les pseudoteràpies no solament abunden en el terreny de les malalties oncològiques. Fredes recorda en cas del MMS, l’anomenada Solució Mineral Miraculosa, un producte a força de clorit de sodi en solució aquosa que es ven en alguns casos com a suposada solució a l’autisme, encara que està perseguit per l’Agència Nacional del Medicament.
Altres àmbits en els quals abunden remeis fraudulents que poden tenir efectes negatius sobre la salut, segons aquest advocat, són el dels suplements per a esportistes o el dels productes per combatre l’alopècia.
La Generalitat ha obert un expedient sancionador contra els organitzadors del congrés Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant, que va ser criticat per associacions de metges i pacients per qüestionar la tasca dels facultatius contra aquesta malaltia. L’expedient implica una sanció econòmica, encara que ara per ara no s’ha detallat a quant ascendirà.
La Generalitat justifica l’expedient després de constatar que durant l’esdeveniment, celebrat el passat 13 de gener davant unes 700 persones inscrites, es va fer publicitat de productes i mètodes que, sense estar testats científicament, es van presentar com a «útils per al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties o desenvolupaments fisiològics», en aquest cas vinculats al càncer.
Des de l’Administració han informat que actuaran de la mateixa manera amb tots els actes que puguin ocasionar als ciutadans «confusió», «engany» o «falses expectatives» sobre el tractament o el diagnòstic de malalties oncològiques. El departament de Salut tem sobretot que la informació difosa en aquests congressos, que qüestiona el paper dels metges, acabi propiciant que algun pacient abandoni el tractament prescrit pel seu facultatiu.
De cara a futurs casos similars, la Generalitat ha avançat que crearà una comissió d’experts per avaluar casos de tractaments amb teràpies alternatives. Integraran la comissió professionals del departament de Salut, de l’Agència Catalana del Consum i d’organismes com el Col·legi de Metges.
‘Un infant que creix’ és el títol d’un llibre editat per la Generalitat de Catalunya en el que s’aborden diversos aspectes claus en l’educació d’un nen o nena que tot just comença l’escola. És un document pensat per a ser lliurat a les escoles i explicar a les famílies de P3 com gestionar la cooperació amb els altres nens i nenes, ensenyar en la no discriminació o donar pautes per a dur vida sana.
Aquest llibre, però, ha despertat polèmica durant aquesta setmana arran de publicacions de diversos mestres i educadors a les xarxes socials que, en rebre’l, n’han criticat el contingut. Inclús l’associació VSF Justícia Alimentaria Global ha demanat a la Generalitat que el retiri. El motiu? “Conté publicitat encoberta”, segons denuncia l’entitat en un comunicat.
I és que ‘Un infant que creix’ ha estat finançat per grans empreses com Colacao, Knorr, Nocilla, Banc Sabadell, Font Vella i, inclús, l’empresa de serveis funeraris integrats ALTIMA, els logotips de les quals figuren a la contraportada del document. Però les queixes venen donades per les últimes sis pàgines, en les que aquestes companyies compten amb un espai en el que parlen de temes com el berenar, el consum de verdures o la necessitat d’estalviar. Tot plegat d’una manera en què “implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura VSF.
I és que en les pàgina en les que es parla de l’esmorzar i el berenar, on s’assegura que és “imprescindible educar l’infant en l’adquisició d’hàbits dietètics adequats i un estil de vida saludable”, es menciona la paraula “cacau” 8 vegades. I, a més, els logotips de les empreses apareixen tant a la cantonada de la pàgina com als dibuixos que il·lustren el llibre.
A la meva escola han repartit aquests petits llibres, editats per la Generalitat, a les famílies de P3. Formen part d’in conveni amb el departament de salut amb la idea de promoure hàbits educatius i saludables. Obrim el llibre? El que hi trobarem us sorprendrà
>>> pic.twitter.com/gYYwyfll4x
Tenint en compte que l’Organització Mundial de la Salut recomana una ingesta diària de sucre de fins a 25 grams en adults i que “el principal ingredient d’aquests productes no és el cacau, sinó sucre en un 70%, la recomanació està fora de joc”, sentencia VSF. Afegeixen també que és inadequat incloure “publicitat de productes tan processats com Danonino” a l’apartat de Puc fer les coses jo solet o de cremes Knorr per a recomanar la ingesta de fruites i verdures, essent que hi ha “maneres molt més naturals de consumir aquests tipus d’aliments”.
L’edició nova del llibre: sense logotips però el mateix missatge
L’edició d’’Un infant que creix’ que ha aixecat aquesta polèmica va ser editada al 2015 i, per tant “no va ser dissenyada per aquest Govern”, assenyalen des del Departament d’Afers Socials i Família -responsables del document, juntament amb Ensenyament i Salut. Asseguren, a més, que tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam “revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continua sent el mateix.
L’edició de 2017 a l’esquerra, sense el logotip de l’empresa, i la del 2015 a la dreta
Però, tot i tractar-se d’una edició antiga i encara que des d’Afers Socials i Família assegurin que “a priori els llibres editats el 2015 no s’haurien de distribuir més”, les fotografies i queixes a les xarxes dels llibres que alguns educadors han estat rebent als seus centres aquesta setmana corresponen a l’edició antiga. Un d’aquests és en Daniel Xavier, un educador d’educació especial de Vilafranca que, en rebre el document, va crear un fil que s’ha fet molt popular a Twitter. ‘Un infant que creix’ va arribar al seu centre de mans de professionals del CAP que, d’aquí pocs dies han d’anar-hi a fer una xerrada i van considerar que “era un bon material per donar a les famílies”, explica Xavier.
Considera que incloure els logotips d’aquestes empreses en un document infantil “és un missatge equivocat”. A més, opina que els “temes que es tracten no han estat triats per motius professionals o pedagògics sinó econòmics. En funció dels patrocinadors han triat el contingut”. “És el que passa quan el capital privat entra en allò públic”, sentencia.
Des d’Afers Socials lamenten que s’hagi aixecat la polèmica, sobretot tractant-se d’un document que “ja no hauria de ser distribuït”, però recorden que el llibre compta amb 66 pàgines més “lliures de qualsevol tipus de contingut patrocinat”. Però per alguns, com Xavier, les últimes sis pàgines ja “invaliden tota la resta del contingut”.
Ho explicàvem just fa un any: la pobresa energètica és una amenaça per a la salut. Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Durant els últims mesos s’han aprovat i suspès lleis i ja s’inicien les sancions contra elèctriques.
El Tribunal Constitucional va anul·lar els articles referents a l’emergència habitacional del decret de pobresa energètica i un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat que evita els talls d’aigua i llum a les famílies en situació de vulnerabilitat. En tot cas, Juli Carrere, coordinador de Fuel Poverty Group – Energia Justa, una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, explica que és perillós i de difícil resolució. Opina que les elèctriques «fan publicitat per explicar que la llei ha caigut i que el bo social estarà per sobre» però realment «només han tombat el principi de precaució en un cas concret, segueix totalment vigent».
L’aprovació del bo social elèctric a principis d’octubre fixa els llindars de renda per percebre descomptes en la factura de la llum i impedirà que als consumidors atesos per serveis socials se’ls talli el subministrament. Diverses ciutats han denunciat aquest decret com insuficient. Una d’elles, Barcelona, estima que aquesta mesura oblida el 43% de la població afectada de la ciutat.
Repassem diferents moviments i mesures al voltant de la pobresa energètica.
L’Ajuntament de Barcelona sancionarà Endesa per talls de subministrament
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat cinc sancions de 70.000 euros cadascuna a Endesa per incomplir la llei 24/2015 de pobresa energètica en no demanar l’informe d’exclusió residencial als Serveis Socials municipals abans de procedir a tallar el subministrament d’electricitat. A més a més, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable o el bo social. Ho ha fet en considerar que va en contra de la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i perquè vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.
Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials, ha anunciat aquestes sancions remarcant que l’Ajuntament de Barcelona ja havia advertit que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. Així ho va denunciar el consistori en estudiar que, la mesura aprovada aquest octubre pel Govern, oblida a un 43% de la població afectada. Aquest percentatge es tradueix en què gairebé la meitat de les persones ateses per pobresa energètica per l’Ajuntament de Barcelona aquest any –unes 10.000– no podran acollir-se als descomptes, ni tampoc al principi de precaució, amb el nou bo social de l’Estat.
Les primeres sancions que executa Barcelona responen a talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015 en llars habitades per persones vulnerables. Els talls van ser detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE).
Laia Ortiz va aprofitar la roda de premsa per explicar que l’Ajuntament de Barcelona no té com a objectiu sancionar però sí ser estrictes per garantir que «tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica». A més a més, també va criticar el nou decret: «el nou bo social de l’Estat respon als interessos de l’oligopoli energètic i no pas a les necessitats de la ciutadania. Per això en reclamem la nul·litat.»
Concentració a la plaça Sant Jaume per exigir l’aplicació de la llei 24/2015 l’any passat / ROBERT BONET
El protocol de la Generalitat contra la pobresa energètica anul·lat per un jutjat de Barcelona
Un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat per evitar els talls de subministrament d’aigua i llum a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica. Aquesta, sorgida d’una ILP de la PAH i d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), contenia normes en matèria d’emergència habitacional i pobresa energètica. El Tribunal Constitucional ja havia anul·lat alguns preceptes relatius a l’emergència habitacional, però els relacionats amb els talls encara seguien vigents.
En la seva sentència la jutgessa argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d’envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l’Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern. Així dóna la raó a Endesa, que havia recorregut al considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar els subministraments al moment que es produeix un impagament.
El tribunal Constitucional ja havia anul·lat l’abril de 2016 el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, en considerar que envaïa competències estatals. Aquest protocol se suma així a la llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.
Alternatives contra la pobresa energètica
No entendre les factures, no saber si estàs pagant allò que perceps o més, no conèixer trucs per estalviar tant econòmicament com en termes ecològics… Informació que poques vegades està a l’abast de la població si és que aquesta no busca per iniciativa pròpia recursos, gens fàcils de trobar.
A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l’hivern. Per respondre això, hi ha qui aposta per la intervenció social contra la pobresa energètica mitjançant l’entrega de kits de microeficiència o, altrament dits, kits de supervivència. Això és el que realitza Fuel Poverty group en xarxa amb altres arreu de l’estat. Aquí a Barcelona, junt amb ABD, formen Energia Justa.
Amb l’entrega de kits busquen incrementar el confort a la llar sense gastar més del que les famílies ja gasten. Els kits compten amb dues bombetes de baix consum, viret per sota portes, viret per finestres, regleta amb interruptor, pel·lícula aïllant finestres, temporitzador i termòmetre i higròmetre.
Els diferents instruments pretenen rebaixar les implicacions que comporta tenir dificultats per accedir al consum d’energia. Alguns dels problemes que es troben les persones que pateixen pobresa energètica és no poder encendre la calefacció i mantenir la llar a una temperatura de confort, patir impagaments en les factures de la llum i per tant sumar deutes, desenvolupar i empitjorar certes problemàtiques de salut o que se’ls hi tallin els subministraments i es quedin sense llum, aigua o gas.
Energia Justa és un projecte nascut de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Fuel Poverty. Suma així les vessants d’una entitat social i d’una entitat per l’eficiència energètica. A partir de formacions preparen als seus voluntaris per detectar les problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Existeix un punt informatiu on aquests voluntaris treballen individualment amb les afectades. Les trobades serveixen per assessorar en eficiència energètica però també per ensenyar a entendre les factures de les elèctriques.
La població gran és la més vulnerable però sovint, ens explica Juli Carrere, hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l’idioma també necessita entendre què se li està cobrant i què pot fer. És aquí on Energia Justa també intervé: «ens demanen ajuda per pagar factures però en comptes d’això nosaltres els hi ensenyem a reduir-les» donant informació de consum responsable.
Des d’Energia Justa realitzen tallers, punts d’informació i també intervenció directe. Carrere ens explica que en algunes ocasions els ajuntaments se’ls hi han dirigit però «la feina dels voluntaris arriba on arriba» i, a més, aquesta «no hauria de suplir l’activitat de les administracions».
Qualsevol persona resident a Catalunya tindrà dret a l’assisstència sanitària pública. Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament ha aprovat aquest dijous una llei que desafia la norma estatal i garanteix així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presenta la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins ara marcava tres mesos de carència-.
«Avui és un dia històric. És una llei molt trascendental no només pels seus efectes sinó també pel seu valor simbòlic, pel que diu de la societat que volem ser», ha dit durant el ple el conseller de Salut, Toni Comín. «El que fem és desfer el reial decret del PP i garantir la universalitat», ha afegit el conseller, que en el moment d’iniciar la tramitació de la llei, ara fa un any, ja va advertir que “el desig» era que el govern central no recorri la norma.
La llei ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP, que hi ha votat en contra, i l’abstenció de Ciutadans. Els populars han fet referència a la necessitat de pensar en «la sostenibilitat del sistema». Per a la diputada del PP Marisa Xandri la nova llei tindrà «un efecte crida» i «convidarà els inmigrants irregulars i els turistes a fer ús del sistema sanitari català». Per la seva banda, el principal grup a l’oposició s’ha volgut desmarcar del discurs del PP però s’ha abstingut en la votació. «Ciutadans comparteix la universalització que aquesta llei defensa però no hauríem d’abordar-ho per la porta del darrere», ha argumentat el diputat Jorge Soler. «Els que volem fer reformes ho farem amb lleialtat institucional», ha dit.
Què canviarà amb la llei en vigor?
El Govern català anterior ja havia fet dues instruccions que modificaven el decret estatal però mitjançant el blindatge de la universalitat per llei el ciutadà «està més protegit», asseguren fonts del gabinet de Salut. «Les instruccions són normes de rang molt baix i per tant no era adequat», comenten. Segons dades del Govern, les instruccions fins ara promogudes pel CatSalut han permès donar assistència sanitària a més de 137.000 persones que havien quedat excloses per la norma estatal.
La nova llei -que deixa sense efecte la instrucció 8/2015– reconeix el dret de qualsevol persona empadronada en un municipi català a dirigir-se a un Centre d’Atenció Primària, restar hospitalitzada, fer-se una prova o un tractament o visitar-se amb l’especialista, entre altres. D’aquesta manera ja no es requerirà que acrediti un mínim de tres mesos de residència, com s’establia fins ara.
Una altra diferència és que es preveu que les persones de col·lectius vulnerables que tenen dificultats per accedir a l’empadronament, com poden ser migrants en situació irregular, “puguin establir altres criteris d’arrelament que els permetin acreditar la condició de residents”. Amb tot aquests criteris es concretaran en un reglament que haurà de fer-se en els pròxims tres mesos.
En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació seguiran tenint garantida l’atenció urgent com fins ara. Segons la llei, les persones que es trobin a Catalunya i no tinguin la condició de residents tenen dret a l’atenció urgent “independentment de quina en sigui la causa, i a la continuïtat d’aquesta fins a l’alta mèdica”.
Per altra banda, una altra de les novetats és que els catalans que siguin residents a l’estranger i estiguin apuntats al Registre de catalans a l’exterior tindran cobertura pública mentre siguin temporalment a Catalunya.
Casos d’exclusió, també a Catalunya
La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) valora de manera molt positiva la nova llei però alhora hi detecta mancances. Segons manifesten en un comunicat «la nova llei segueix deixant en situació d’exclusió a les persones residents a Catalunya que, per diferents motius, no constin al padró municipal». «Regular l’accés a la sanitat d’aquestes persones mitjançant un reglament posterior a la llei, com així va anunciar el conseller, no els dota de les suficients garanties legals per exercir el seu dret a la salut i l’accés a la sanitat», asseguren.
Des de la seva creació l’any 2013 la PASUCat ha registrat centenars de casos d’exclusió sanitària o de facturació irregular a les urgències. En són exemples alguns casos recollits per aquest mitjà, com el del Yovel, el de la Sabrina Piras o el que van trobar-se en Walter Anibal Duarte i la Johanna Ester Aguiar la setmana passada. «La nostra experiència i les nostres denúncies assenyalen que els convenis i reglaments del CatSalut s’incompleixen contínuament per les entitats proveïdores de serveis sanitaris sense que el Departament de Salut hagi pres mesures efectives per fer complir els seus propis reglaments», destaquen en el comunicat. Sobre aquest punt Comín ha anunciat al Parlament que es formarà els professionals dels hospitals públics per evitar incompliments.
L’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, inaugurat l’any 2010, passa per dificultats financeres des de fa mesos. La sort de l’hospital però podria canviar després que la Generalitat hagi anunciat que participarà en la governança del centre, de titularitat 100% municipal. La fórmula per alleujar la situació econòmica de l’hospital, que el 2016 va registrar un dèficit pressupostari de 8,4 milions, serà la d’un consorci format per l’Ajuntament de Reus i la Generalitat.
Segons ha explicat en roda de premsa el conseller de Salut, Toni Comín, el Servei Català de la Salut tindrà un 55% de la titularitat de l’entitat i el consistori un 45% tot i que l’últim ostentarà la presidència del Consell d’Administració. “La nova entitat servirà per resoldre la dificultat financera que té l’hospital derivada d’una inversió que era imprescindible en el seu moment”, ha dit Comín, que ha assegurat als treballadors del centre que l’entrada de la Generalitat suposa que el dèficit deixi de ser una amenaça. El conseller els ha recordat també que la fórmula de consorci pensada per a l’Hospital de Reus «és molt habitual» i és a través de la qual ja es gestionen diferents centres a Catalunya, com són l’Hospital del Mar de Barcelona o el Parc Taulí a Sabadell, entre altres, i que el fet que entri la Generalitat no afectarà les seves condicions laborals. «En tot cas l’entrada de la Generalitat servirà perquè es disminueixin els riscos als quals estaven sotmesos els treballadors», ha dit enviant un missatge de tranquil·litat.
Acompanyat de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de la presidenta de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Noemí Llauradó i del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, Comín ha explicat que està previst que la nova entitat entri en funcionament a partir de l’1 de gener de 2018.
Actualment l’Hospital forma part del Grup SAGESSA, entitat de titularitat pública formada pels consells comarcals del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. A més de gestionar l’Hospital de Reus, el grup també gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i l’Hospital Comarcal d’Amposta.
Intents previs per resoldre el dèficit
L’intent per resoldre la situació financera de l’hospital fa mesos que va. El 2015 el centre va generar un dèficit de 3,1 milions d’euros, xifra que va empitjorar l’any passat quan el dèficit registrat ja era de 8,4 milions d’euros (més del doble en només un any). Com a mesura per fer-hi front es van desviar 4 milions dels fons de reserva de l’Hospital Móra d’Ebre, concretament de l’empresa Gestió Comarcal Hospitalària SA (Gecohsa).
En una visita a l’Hospital de Reus al novembre Toni Comín va assegurar que el treball conjunt entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Reus havia evitat «mals majors» pel que fa a la situació financera del centre i va fer una crida a mirar el futur amb «optimisme».
El passat divendres, un senyor de 80 anys es va despertar marejat. La cuidadora, preocupada, va avisar ràpidament a la seva filla. Aquesta li va indicar que truqués al 061. Així ho va fer. Com a conseqüència de l’algoritme de l’interrogatori i amb molt bon criteri, el metge d’aquest servei va passar l’avís al CAP de la zona. Aquell dia, justament, jo m’ocupava de l’atenció domiciliaria. Com fem sempre, abans d’anar-hi vaig trucar a casa del pacient. Em va respondre la filla que acabava d’arribar. La va sorprendre la meva trucada. Se l’estaven emportant en ambulància cap a l’Hospital Clínic. Em va explicar que quan encara no havia arribat a casa del pare va tornar a trucar al 061 perquè no entenia per què només li enviaven un metge de família. Va exigir i aconseguir una ambulància urgent argumentant amb vehemència que feia uns mesos el seu pare havia ingressat per un accident vascular cerebral.
No cal dir que poques hores més tard, el pacient marejat -potser encara més que abans- tornava a estar a casa seva. Havia fet una llarga espera i una curta visita al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Segurament allà va ser atès per un metge resident de medicina de família.
Encara que sembli estrany, aquest és un cas habitual. Quasi la meitat dels pacients que repetidament visiten urgències i ingressen en hospitals d’aguts no són seguits pel seu metge de família. Aquest pacient de 80 anys només visitava el CAP un cop l’any per recollir la recepta electrònica. A la història clínica només hi constaven els informes de les repetides visites a urgències i els dels ingressos hospitalaris. La filla em va explicar que no hi havia més informació perquè el seguien «especialistes» privats. El servei d’urgències actuava com el seu «metge de capçalera».
No es pot culpar a la filla d’aquesta mala utilització dels serveis públics. No feia més que seguir escrupolosament les recomanacions de les falques publicitàries de la Generalitat: «Abans d’anar a urgències, truqui al 061». «Així hi arribarà en ambulància», devia pensar la filla. Segons consta en el pòster, aquesta propaganda té com a principal objectiu contenir les costoses visites d’urgències hospitalàries. Una vegada més el «sistema» vol resoldre els problemes del «sistema» abans que els del pacient.
L’objectiu ha de ser reduir les visites a urgències o millorar la salut pel pacient? Entenc que hem de treballar per la salut. Com és lògic i demostrat, el bon control dels pacients crònics evita descompensacions que empitjoren la salut i provoquen penoses vistes a urgències i molestos ingressos hospitalaris. Si procurem que estiguin ben controlats, els pacients tindran més salut, estaran més satisfets amb el servei i en conseqüència aniran menys a urgències. L’estalvi arribarà de la millor salut.
La reorientació de l’objectiu cap al control clínic dels pacients implica promocionar els equips d’atenció primària en lloc del 061. El servei telefònic del 061 ofereix una atenció puntual, amb informació limitada, sense conèixer ni poder veure ni seguir el pacient i sota la pressió dels familiars angoixats per la tensió del moment. En el cas presentat l’actuació del 061 és millorable però ateses les circumstàncies i els recursos disponibles, qui hauria actuat d’una altra manera? Qui se la juga a no enviar una ambulància?
Proposo que el Departament de Salut reorienti la propaganda institucional cap a la salut dels pacients i no cap al suposat estalvi econòmic immediat. Aconsello que promocioni el metge de família personal. És l’únic metge que fa un seguiment al llarg de tota la vida del pacient. Com que el coneix, pot contextualitzar els seus símptomes, fer intervencions basades en els seus valors i pot treballar lentament la millora de la salut. Aquesta continuïtat fa que el metge de família, juntament amb la infermera d’atenció primària i la resta de l’equip, aconsegueixin promoure l’autocura tant dels processos crònics com dels aguts banals, com el refredat o la diarrea. A diferència del 061 té els recursos necessaris per aconseguir-ho.
La Generalitat dóna una idea molt equivocada de la salut parlant només d’ambulàncies, trucades telefòniques i hospitals. No ajuda a fer entendre que la salut s’aconsegueix lentament, amb esforç personal, amb vacunes, mantenint estils de vida saludables i controlant les malalties cròniques. Una tasca molt menys vistosa que les llums i les sirenes de les ambulàncies, però molt més efectiva. Justament és la feina que realitzen cada dia milers de professionals d’atenció primària. Uns equips que aquests dies se solidaritzen amb els seus companys de Can Vidalet que denuncien l’oblit d’aquest àmbit assistencial que contribueix decisivament a la salut de la població.
