Just Deploy It!

Etiqueta: Girona

  • Especialistes en neurologia i radiologia busquen les causes de l’ictus mitjançant arteriografies cerebrals

    Professionals dels camps de la neurologia i la radiologia han realitzat la primera arteriografia cerebral, una prova diagnòstica, per saber la causa de l’ictus en un determinat tipus de pacient. Ho han dut a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

    La realització d’aquesta primera arteriografia cerebral pressuposa incorporar una nova prestació a la carta de serveis del Trueta, que és el centre de referència en el tractament de l’ictus a la Regió Sanitària Girona. Per aquest motiu, s’ha creat una unitat funcional en la qual intervenen professionals dels dos serveis implicats en el procediment.

    Aquesta incorporació al Hospital Dr. Josep Trueta permetrà acabar amb les derivacions de pacients a Barcelona per realitzar-hi aquestes proves. Que es puguin dur a terme arteriografies cerebrals també a Girona estalviarà derivar un centenar de pacients a l’any.

    El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos.

    A més, l’any 2016 també es van tractar 149 pacients amb fibrinòlisi. És a dir,  amb degradació de les xarxes de fibrina formades en el procés de coagulació sanguínia, evitant la formació de trombes. Aquesta xifra representa un 30% de tots els pacients que ingressen, una dada que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya.

    Des del Servei Català de la Salut asseguren que el subministrament d’aquest tractament permet que en el 51% dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de tres mesos d’haver patit l’infart cerebral. Els pacients que no responen als tractaments intravenosos i que compleixen uns determinats criteris són derivats a Bellvitge, Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol per rebre tractament endovascular, donat que actualment són els hospitals autoritzats per donar aquest tipus de tractament.

    Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la demarcació de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80% dels ictus totals. El tractament de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular –que actualment es deriva a Barcelona– i/o ingrés en una unitat d’ictus.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada.

  • La plantilla d’ambulàncies de Girona inicia una vaga indefinida contra la retallada salarial

    Els treballadors de Transport Sanitari de Catalunya (TSC), la concessionària d’ambulàncies de la demarcació de Girona i una part del Maresme inicien aquest divendres una vaga indefinida. L’aturada es fa, segons un responsable de CCOO de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC), per evitar que l’empresa apliqui unilateralment canvis en les categories dels treballadors, que els suposarien una reducció salarial que podria arribar als 300 euros mensuals. També es queixen els treballadors que TSC ha aplicat sense negociació canvis en les bases des d’on operen. Això fa que a la rebaixa de salaris se sumi el cost i les incomoditats del trasllat.

    «En el fons el què passa en aquesta empresa repeteix l’esquema que es dóna amb altres casos de concessions de serveis públics a empreses privades», diu Miquel Pérez Bueno, responsable a Girona de la FSC. En una primera etapa, les empreses es presenten al concurs amb una oferta a la baixa. Un cop aconseguida la concessió l’adjudicatària inicia maniobres, diu Bueno, per rebaixar costos. I en el cas del servei d’ambulàncies l’operació implica reduir salaris.

    «El primer que va fer l’empresa va ser intentar canviar de categoria laboral bona part de la plantilla, que supera els 300 treballadors. Aquest canvi suposaria una reducció salarial de fins  als 300 euros», diu Pérez. A més, les actuacions de la direcció de la societat incompleixen, fins i tot, les condicions de les pliques de l’adjudicació, segons fonts laborals. Això va disparar la reacció dels treballadors, que l’agost passat van convocar diverses jornades de vaga, i manifestacions a llocs on TSC hi té un bases importants, com Girona i Malgrat. Els trasllats a bases diferents de les que tenien abans els empleats fa que, per exemple, una persona que treballava a Girona hagi d’anar a a Sant Hilar cada dia.

    TSC, l’empresa adjudicatària del concurs, és propietat d’un fons d’inversió que té com a principal accionista la família Bonomi, propietària també del parc d’atraccions Port Aventura.

    El comitè d’empresa de TSC està format per CCOO, dues organitzacions locals, El Sindi.cat i el Sindicat de Treballadors del Transport Sanitari de Girona (STSG) i UGT.

    En les anteriors aturades els serveis mínims decretats van arribar al 85%. Com passa en altres ocasions el comitè de vaga els ha recorregut, però el veredicte es pot conèixer molts mesos després del conflicte.

    Els treballadors asseguren que, igual com en les anteriors jornades de vaga, les aturades se centraran en el transport programat. Això vol dir que no hi ha intenció d’afectar el transport urgent, que també està afectat pels serveis essencials.

    En la primera tongada de protestes de l’agost, el comitè de vaga va considerar que l’aturada va ser seguida pel 70% dels treballadors que podien seguir-la.
    De cara a la nova convocatòria els treballadors estan molt queixosos del paper fet per la Generalitat en les reunions de conciliació. «Més que buscar un acord el que feia era carregar contra el comitè d’empresa» afirma un conductor d’ambulància.

    Els retrets dels treballadors no es limiten a les seves condicions laborals. Afegeixen que, fruit de la política de l’empresa, els usuaris pateixen problemes com que durant l’agost amb una forta onada de calor alguns vehicles que transportaven persones, generalment ancianes, a fer la diàlisi, no tenien aire condicionat.

    Els xocs entre la direcció de TSC i els treballadors no són nous. La inspecció de treball va aixecar acta a la societat i a una de les seves filials per negar-se a netejar els uniformes dels seus treballadors. En aquella ocasió CGT va denunciar que l’empresa obligava els treballadors a rentar a casa seva la roba de treball.

    El concurs per a l’adjudicació del transport sanitari a Catalunya va ser el més important de l’administració que presidia Artur Mas. En total suposava que les empreses adjudicatàries rebran uns 2.000 milions en deu anys. D’aquesta xifra gairebé la meitat va anar a parar al grup Bonomi.

  • El futur hospital Trueta: enfortim la sanitat pública sense complexos

    En els meus dos anteriors escrits, vaig entrar tangencialment a l’actual debat (enllaç on trobareu els diferents documents que després cito) sobre la ubicació del futur Hospital Josep Trueta de Girona, de l’Institut Català de la Salut. Quan hi explicava la senzillesa dels mecanismes que ens permetrien portar a terme el necessari canvi de model sanitari, venia a dir que la possible construcció del nou Trueta al costat de l’Hospital Santa Caterina (a Salt), ara gestionat per l’empresa pública IAS, seria un repte interessant i assolible pel que fa a la unificació dels règims laborals, evidentment a l’alça. I quan prenia la pressió al canvi de model, considerava molt greu que la representant de CCOO hagués declarat als mitjans que el personal estatutari del Trueta havia de continuar essent estatutari i el laboral del Santa Caterina havia de continuar com a laboral. No anem gens bé si un sindicat que forma part de la Marea Blanca no està per una sanitat 100% pública. No es pot dir una cosa i practicar la contrària.

    Les altes dosis d’irracionalitat darrerament assolides en les argumentacions contra la unificació dels dos centres demostren fins a quin punt no tothom té ànim de debatre, sense insultar, sense mentir, al voltant del nostre futur. Fins a quin punt es degrada la idea del que és la participació professional i ciutadana, o simplement hi ha qui no vol que aquesta sigui coherent i efectiva.

    El full catastrofista de recollida de signatures elaborat unilateralment per CCOO per evitar que el Trueta es traslladi a Salt comet aquest pecat. Qualsevol pot signar un escrit per evitar una catàstrofe, però equiparar la unificació dels dos hospitals (el futur Trueta i el Santa Caterina) al projecte CIMS o a l’intent de Consorci de Lleida és un veritable disbarat. En aquests dos casos, el rebuig va ser unànim perquè anaven lligats a processos privatitzadors. Contràriament, el projecte de creació d’un Parc Hospitalari unificat a Girona en què s’incloguessin els dos hospitals l’hauríem d’entendre com a procés desprivatitzador, hauria d’anar lligat a la desaparició de l’empresa pública IAS, mitjançant la integració a l’ICS, si aquest encara no s’ha disolt, si encara no hem aconseguit la gestió directa per part d’un nou Servei Nacional de la Salut o del propi Departament de Salut, que és el que hem signat tota la gent que aspirem a una sanitat 100% pública.

    Què passa? Que defensem una cosa que no ens creiem? Que els sindicats ja no serveixen per fer propostes i posar condicions? Que esperem que Rajoy o qui sigui ens doni permís per fer un projecte? O que hi ha sindicats que diuen una cosa però en realitat ja els va bé continuar com estem i se sumen a la política de transmetre la por? Com diu el company Lluís Ciprés, si volen privatitzar i no ens hi sabem oposar, privatitzaran ni que facin el nou hospital a les Illes Medes. En les actuals circumstàncies, ningú pot donar garanties de res però, com sempre, si lluitem podem guanyar, però si no lluitem estem perduts.

    La convocatòria de l’únic debat públic obert sobre un tema tan trascendent ha anat a càrrec de la CUP local, escandalitzada per l’actuació de la major part dels grups municipals que han constituït un grup de pressió, al qual s’ha sumat l’esmentat sindicat, per aconseguir que el Trueta “es quedi a Girona” deixant patent que els motius de pes ja els trobaran quan hagin aconseguit l’objectiu. Patètic, perquè els que han donat fins ara pesen ben poc.

    És de baix nivell dir que Girona es quedarà sense cap hospital públic quan els terrenys de la unificació estan tallats pel límit entre Girona i Salt, quan Girona té experiència en la modificació dels límits territorials i quan, ja des dels temps del Tripartit, s’han deixat de propagar els valors de la competència substituint-los pels de la col·laboració. Poc creïble és també, com suggereix el cap del servei de cardiologia del Trueta Ramon Brugada, el més destacat defensor de l’opció de la unificació, que la nova Clínica Girona estigui interessada a tenir un parc hospitalari de categoria relativament a prop. I és del més baix nivell assimilar qui defensa el parc a qui té interessos en aquesta clínica, una pedra que es llença sense dir noms perquè entre aquests més aviat trobaríem qui defensa el contrari.

    El relat de Ramon Brugada és força més contundent i rebat de manera raonada tots els obstacles plantejats. L’exbatlle de Girona i exconseller del Tripartit Joaquim Nadal, apuntant el que hauria de ser l’eix central del debat, posa en dubte els beneficis de la concentració. Però ho fa d’una manera un tant gratuïta. Per una part, s’acull a la fàcil desqualificació en base a la suposada procedència nordamericana de la idea, en uns moments en què alguns ninots de les xarxes socials conviden a Brugada a tornar als EUA mentre que altres, com un troll maleducat anomenat @Metatron19, complementen la campanya de descarat assetjament que aquell està patint injustament, potser perquè ha apuntat la possibilitat que la proposta de situar el Trueta als terrenys de Domeny -a Girona, més a prop de l’actual Trueta- amagui el salvament d’interessos especulatius frustrats. Per una altra banda, Nadal fa pronòstics futuristes basats en suposats avenços tecnològics, però oblida la influència de les sinèrgies citades pel científic en una millor atenció a l’usuari i, oh Salomó!, proposa que si el Trueta “va a Salt”, sigui a canvi de l’Ikea per qüestions d’equilibri territorial.

    Sens dubte, el més encertat del relat de Brugada és el diagnòstic de complex d’inferioritat que fa als polítics gironins pel que s’arronsen en arribar a la casa gran i són incapaços de defensar el que la població de les comarques gironines es mereix. Es mereix o li correpondria si a Catalunya no hi hagués centralisme barceloní ni, per extensió, provincialisme en la perifèria. Perquè el complex d’inferioritat impedeix el reconeixement del mèrit i necessitats pròpies.

    Jo crec que el personal del Trueta, si més no el que té un mínim de memòria històrica, fa molts i molts anys que es va guarir d’aquest complex quan, l’any 1986, va aconseguir aturar la reducció del 10% de la plantilla, impedint que es rebaixés el nivell del seu hospital que altrament no hagués estat l’hospital de referència que ha estat. Una lluita exemplar que potser ara cal repetir per aconseguir el nivell que toca. Si llavors va ser capdavantera en la lluita contra el Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, ara ho seria en la lluita per aconseguir un model sanitari 100% públic, lliure d’interessos mercantils i més equitatiu també territorialment.

  • L’autocomplaença amb el sistema sanitari

    Si el conseller de Salut, Toni Comín, insisteix a fer servir aquest terme, parlem de sistema i no de model, per molt que ja vaig aclarir que no tenim sistema, de moment, sinó model sanitari propi. I si el conseller es desfà en elogis al sistema per unes inauguracions suposadament punteres, jo seguiré pensant que avancem malgrat el sistema. El seu recent article, ‘Una setmana a Salut’, em retrotreu a l’any 1986 en què, en plena vaga històrica que va salvar l’Hospital de Girona de la gran agressió a la seva integritat, el gerent inaugurava no recordo què. Són maneres de desviar l’atenció davant el debat sobre el futur sistema sanitari que decidirem conjuntament en el procés constituent. I petarà qui peti, com molts van petar quan vam aconseguir aturar el Pla de Reconversió Hospitalària a Girona.

    A l’article, Comín transcriu paraules del gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, adalil dels triomfalismes i de l’opacitat. Incomoda el somriure del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la inauguració del nou bloc quirúrgic de la Vall d’Hebron. Fa l’efecte d’un menyspreu cap a la lluita del personal contra el canvi d’horaris de treball que els implanten, aprofitant la conjuntura, sense tenir en compte les raons que avalen, des de fa molts i molts anys, la validesa dels horaris actuals. Llàstima que no trobi ara un treball excel·lent fet els anys 80 a l’Hospital Universitari de Bellvitge que, sintèticament, concloïa que els millors horaris de treball són aquells que tenen en compte la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Molt malament aquestes mostres de desconnexió entre el poder i el poble. Comín, Puigdemont… És d’Espanya d’on cal desconnectar, no de les ciutadanes normals i corrents.

    No, en temes de salut, no estem per a celebracions ni triomfalismes. Dit d’altra manera, quan parlem d’avenços, s’ha de parlar també de les seves contrapartides o de fets conjunturals que s’hi afegeixen innecessàriament. El darrer informe de la Federació d’Associacions per la Deefensa de la Sanitat Pública (FADSP) que compara la salut a les diferents comunitats autònomes no deixa Catalunya gaire ben parada. Estem entre les primeres en privatització, les llistes d’espera segueixen essent escandaloses i la falta de personal i la seva precarietat no es resolen. L’obediència de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), a les mútues i a les empreses va quedar evidenciada en el discurs d’Antoni Mateu en la recepció del premi a la millor pràctica de l’Administració de la Generalitat, el març del 2013, com a una altra mostra de la desconnexió que comentava i que tant ens està fent patir. Tan difícil com és ara fer una vaga, la plantilla de les ambulàncies de les Terres de l’Ebre hi anirà per l’absència de les solucions dràstiques que es necessiten i que Comín podria adoptar essent fidel no ja al poble sinó simplement al Parlament.

    I entretinguem-nos una mica en el procés de desprivatització de Comín, tan aigualit i amb tants ets i uts. El personal i el veïnat de l’Hospital del Mar no el veuen gaire clar. Han convocat noves accions pel dia 14 per tal d’enterrar definitivament el projecte d’encabir-hi encara més “col·laboració pública-privada” de la que ja pateix i per descartar l’activitat privada als centres públics. Pel que fa a l’acabament del contracte amb la Clínica del Vallès, s’ha fet, també, respectant enormement el grup empresarial com si tingués un dret de conquesta, com si no hagués fet prou benefici cobrant els serveis un 12% més cars del que costen a la pública. Per què el conseller ha optat pel personal de la Clínica, fent servir la fórmula de la subrogació i deixant de costat el personal precari del Parc Taulí? Per què ha estalviat a la Clínica les indemnitzacions que hauria d’haver pagat? Només faltava ara que ‘els metges’ de l’Hospital General de Catalunya, el sindicat CCOO i l’Ajuntament de Sant Cugat s’oposessin a la sortida d’aquest centre privat del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i que arribin a l’extrem de proposar un consorci, escudant-se en el fet que Helios-Fresenius, la compradora de Quirónsalud, està parcialment -un 26%- regida per una fundació alemanya, casualment creada per la filla del mateix fundador de la multinacional. On s’és vist un consorci amb una multinacional?

    No, així no anem bé. Cal #AixecarCatalunya al gust del màxim de gent. En el procés que hem d’encetar per conquerir definitivament tots els nostres drets ha de participar tothom, ningú no pot quedar enrere, i són inadmissibles les tàctiques de distracció per ignorar conflictes. No es poden soterrar realitats punyents i ningú no ens podrà fer veure que una sanitat pública està renyada amb unes condicions laborals que ens retornin la dignitat. Qui ha anat a treballar a la privada no ho ha fet com a una aposta guanyadora sinó com a un mitjà de subsistència. I la privada no és la pública, però ningú no té per què pagar els deliris privatitzadors d’alguns que aviat passaran a ser maldestres avantpassats nostres. El trànsit possible a un sistema sanitari més just s’ha de fer sense defugir els problemes reals de la gent i, si té un cost, s’haurà de fer pagar a qui fins ara s’ha beneficiat del model.

  • Un pot de mongetes cuites causa la intoxicació botulínica dels bombers afectats

    Després que Salut Pública ordenés la retirada de productes presumptament relacionats amb el brot d’intoxicació botulínica, ja se sap què ha causat la intoxicació que ha afectat als dos bombers ingressats a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Segons ha informat aquest dilluns el Secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix, els resultats de les analítiques realitzades als aliments que estaven sota sospita, mongetes cuites i bacallà esqueixat, indiquen que és a un pot de mongetes blanques on s’ha trobat la toxina que provoca aquesta intoxicació alimentària.

    El pot afectat correspon al lot L146-16, envasat per l’empresa Hermanos Cuevas, i distribuït a Catalunya a través de BonPreu, Condis i Aldi. L’empresa envasadora es troba a la comunitat autònoma de La Rioja, i per això, ha informat el secretari de Salut Pública, pertany a les autoritats sanitàries d’aquesta regió investigar si s’ha produït un error durant el procés de producció i envasament i quants pots han estat afectats en total.

    Salut pública ha retirat l’alerta preventiva sobre el bacallà però manté la retirada dels pots de mongetes que corresponen a 8 dels lots que estan sota sospita. El secretari ha demanat a totes aquelles persones que tinguin a casa pots de mongetes cuites de 400 grams amb el número de lot L-146-16, L-155-16, L-166-16, L-160-16, L-127-16, L-120-16, L-082-16, L-116-16 que els retornin a l’establiment on els van comprar. Segons la informació del Departament de Salut el lot al qual pertany el pot afectat hauria estat envasat a mitjans de maig. Ara Salut Pública espera també els resultats de les analítiques realitzades als afectats, que podrien arribar a finals d’aquesta setmana.

    El Departament també ha informat de què s’ha obert un procés administratiu informatiu respecte el cas, i que un cop es coneguin tots els resultats, si aquests demostren que les causes són sancionables, estudiaran si tenen capacitat de sancionar l’empresa o si es La Rioja qui haurà de fer-ho.

    Els dos afectats segueixen a la Unitat de Cures Intensives (UCI) amb estat greu però estable, segons ha informat Guix. La intoxicació va ser detectada el passat 28 de juny, després de què els dos afectats acudissin a l’hospital amb malestar. El dia abans havien compartit un dinar amb altres companys en el que havien menjat les mongetes i el bacallà. El botulisme és una intoxicació alimentària causada per la ingestió de la toxina botulínica (NTBo), un dels tòxics naturals més potents, preformada a l’aliment. El botulisme, segons Salut, és poc freqüent però molt greu, i se sol produir en aliments de tipus casolà i no en produccions industrialitzades. Segons Salut Pública des dels anys 90 fins al 2015 només s’han produït 7 brots, que han afectat un total de 20 persones, però sense causar cap mort.