Si el Sr. Pere Aragonès demostra prou habilitat negociadora, a finals d’aquest mes de març tindrem nou govern a la Generalitat. Fins que es facin els recanvis corresponents a les conselleries i als esglaons directius passaran unes setmanes i ens plantarem a finals del mes d’abril abans que puguin començar a actuar operativament els nous responsables formals, qui seran els vigents protagonistes llavors de la política sanitària catalana.
Tot i que, des de fa ja mesos, el protagonisme en la sanitat del nostre país s’ha desplaçat de forma clara de l’actual consellera Alba Vergés al seu secretari de salut pública Dr. Argimon. Tant és així que, des d’abans de les eleccions, molts dels líders polítics han dit que no dubtarien en fitxar-lo com a conseller si la seva formació triomfava. Expectativa que han assumit també bona part dels analistes polítics dels mitjans de comunicació catalans, que no han estalviat lloances a la figura del Dr. Argimon. Encara que, tot s’ha de dir, tampoc ha faltat qui, amb certa ironia, atribuïa aquesta bona valoració a la mediocritat imperant avui a la política catalana.
Nosaltres no tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, malgrat que no tenir tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària,
Fins avui, i durant els pròxims mesos, la pandèmia i els seus serrells continuaran procurant una excusa prou convincent per mantenir l’actitud immobilista dels directius sanitaris, però, esperem que més aviat que tard, s’hagin d’afrontar els reptes derivats de la darrera crisi, de les retallades indiscriminades i, el que encara és més transcendent, de la necessitat dels canvis conceptuals i estratègics que precisa, cada dia amb més urgència, el sistema sanitari català.
Tants com són no és possible abordar-los en aquest article així que només enumerem els que, a parer nostre, són prioritaris i que haurien de comportar una reorientació substantiva del sistema. Mitjançant el disseny i l’aplicació de polítiques transversals de benestar i qualitat de vida amb una participació intersectorial autèntica i no únicament cosmètica o retòrica; una genuïna priorització de la salut pública que transcendeixi la seva tradició burocràtica i contribueixi genuïnament al desenvolupament de polítiques públiques saludables i a l’efectiva protecció i promoció col·lectives de la salut comunitària, començant pels serveis sanitaris mateixos, ajudant al foment real de l’atenció primària i comunitària, que hauria de comportar simultàniament una reforma del terciarisme que equilibrés les dimensions biològica, psicològica i social del sistema sanitari; acompanyat d’una política de recursos humans capaç de motivar uns professionals immersos en el burnout, promovent la prevenció del malbaratament i de la iatrogènia com proposa el programa ‘Essencial’, si bé de manera més preceptiva i, és clar, un finançament associat a les prioritats veritablement assumides.
Un llistat llarg que no és fàcil d’abordar políticament i pressupostaria. Que requereix imprescindiblement la voluntat política de la major part de l’executiu i, molt probablement, també del suport més o menys tàcit d’altres forces polítiques interessades en la recuperació d’una sanitat de nou exemplar. Perquè ens temem que amb les reconegudes virtuts del Dr. Argimon no hi haurà prou.
El Govern ha rebut el document que el president de la Generalitat, Quim Torra, va encarregar a un grup d’experts, dirigits pel doctor Oriol Mitjà. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat que “és un informe amb un seguit de recomanacions de tipus estratègic, per tal de guiar la Generalitat en el desenvolupament del pla de desconfinament de Catalunya”. El text destaca dues mesures: el distanciament social i la identificació de casos, contactes i el seu aïllament. També recomana una relaxació del confinament en 5 fases graduals seguint una metodologia, criteris i paràmetres avalats per la Unió Europea. Així com la previsió de possibles futurs escenaris de rebrots perquè “implicarien nous cicles de confinament, ja fossin globals o locals”.
Per anar avançant cap a un pla de desconfinament general, la portaveu ha anunciat que l’informe preveu “un pla de desconfinament parcial controlat de menors i gent gran en franges horàries segregades, per evitar efectes psicològics relacionats amb l’esgotament social” i “l’inici d’un estudi per conèixer el percentatge de persones serològicament positives”. Per això, és important utilitzar l’app STOPCOVID, per seguir duent a terme la vigilància de símptomes i la utilització de mascaretes.
El document presentat avui serà avaluat i servirà per implementar l’estratègia del PROCICAT que “serà qui durà a terme la proposta final de pla de desconfinament i un Consell Executiu extraordinari, el Govern l’aprovarà”.
A banda, durant la mateixa roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha informat que el Departament ha fet 2.405 noves contractacions de professionals sanitaris des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, 768 de les quals s’han fet els últims deu dies.
Del total, 259 són professionals estrangers (comunitaris o extra comunitaris); 782 són professionals tècnics de cures auxiliars d’infermeria; 608 estudiants de grau d’Infermeria que havien fet l’examen de l’especialitat EIR; 378 estudiants de Grau de Medicina i amb l’examen del MIR; 3 estudiants d’altres professions sanitàries; 24 estudiants de formació professional; 59 persones jubilades; 22 de personal emèrit, personal amb funcions sindicals i metges forenses; i 270 voluntaris que es van incorporar al SEM en la tasca de seguiment de pacients amb simptomatologia de Covid-19. Vergés ha remarcat “aquest esforç enorme, de molta gent, que s’ha posat a disposició del sistema en aquesta pandèmia”.
S’incorporaran 134 llits a Barcelona pel pla de xoc de residències
D’alta banda, la titular de Salut ha anunciat que es posen en marxa dos espais més per donar resposta a la situació de les residències a Barcelona. Són la Residència Mundet i l’Hotel Room Mate Carla, amb un total de 134 llits i on s’hi destinaran pacients amb Covid negatiu.
Alba Vergés ha ressaltat que aquests equipaments permetran “donar oxigen a les residències” i alhora “sectoritzar i separar bé les persones que donen positiu per Covid de les que donen negatiu”. La consellera ha explicat que en una primera fase la Residència Mundet tindrà 27 places tot i que es preveu que pugui arribar a doblar la seva capacitat i tenir-ne 27 més. Avui mateix ja s’hi s’han traslladat les deu primeres persones. Aquesta residència és l’adaptació de l’espai Respir de la Llar Mundet, un equipament que el gestiona el Consorci de Salut i Social de Catalunya. I el segon espai destinat a una estada temporal per a persones amb Covid negatiu és l’Hotel Room Mate Carla, que gestionarà l’entitat l’Onada. Vergés ha destacat que és “el primer hotel destinat per persones que provenen de residències” i que té una capacitat màxima de 80 places amb habitacions individuals i banys adaptats per persones amb dependència.
Durant la roda de premsa, la consellera Vergés també ha anunciat que s’ha posat en marxa la distribució de 20.000 lots de productes alimentaris destinats a persones grans, malalts crònics i pacients de COVID-19, confinats a Barcelona. Són 220 tones d’aliments per evitar que persones especialment vulnerables, que no disposen de xarxa familiar o veïnal, hagin de sortir a comprar.
Vergés ha concretat que els 280.000 àpats es faran arribar a través de Correus a 10.000 persones de més de 70 anys, -que l’Ajuntament de Barcelona ha ajudat a identificar-, 8.000 persones amb Covid positiu, i 2.000 persones amb malalties cròniques, que tant l’Ajuntament, com associacions i l’Atenció Primària han ajudat a identificar.
A preguntes dels periodistes, Vergés ha defensat que, en el marc d’alguna mesura de desconfinament, la Generalitat contempli la salut emocional d’infants i adolescents fins als 18 anys: “És una franja d’especial interès, que volem protegir perquè fer-ho és la nostra competència i ho farem en base a dades, que ho justifiquin, amb prudència i garantint sempre la seguretat”, ha subratllat la titular de Salut abans de remarcar que qualsevol acció de desconfinament es farà “a mesura que podem anant controlant l’epidèmia”.
Per últim, la consellera ha xifrat en més de 27 els milions de productes de protecció individual rebuts des de l’inici de l’epidèmia per protegir els professionals sanitaris i de les residències, dels quals prop del 70% han estat adquirits directament per la compra extraordinària centralitzada de la Generalitat. En aquesta quantitat, però, no s’inclou compra de material efectuada pels propis centres, que s’han anat proveint seguint els circuits habituals que aquests tenen establerts. Vergés ha posat en valor “l’esforç ingent de tothom” per disposar-ne i el fet que l’ús setmanal d’aquests materials s’hagi multiplicat més que per 10 respecte abans de l’epidèmia, quan només se’n gastaven mig milió d’unitats.
Portem massa anys de desgovern, corrupció, ineficiència i mala qualitat. No creieu promeses ni paraules, mireu el que han fet fins ara. Cal recordar.
La Corrupció. Recordem alguns casos emblemàtics
Boi Ruiz, metge, Conseller de Salut del govern de CIU va ser primer director general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), la patronal més important de la sanitat privada a Catalunya, i posteriorment va ser president de la mateixa UCH fins a ser nomenant per Artur Mas Conseller de Salut. Varen posar al llop a guardar el ramat!
Josep Mª Padrosa, director del Servei Català de la Salut va ser del 2007 al 2011 de la junta directiva de la UCH, s’han publicat les seves incompatibilitats per ser a la vegada apoderat de 6 empreses que tenen concert amb el mateix CatSalut que ell dirigeix. Dos càrrecs en una mateixa persona: apoderat empresa privada Rehabilitació «Corporació Fisiogestió» i gerent del CatSalut.
Josep Prat (enginyer naval), el capità de tres grans vaixells a la vegada, imputat per un jutjat de Reus, arran de la denúncia de la CUP de l’ajuntament de Reus, per irregularitats en la gestió del holding d’empreses (entre elles les sanitàries) Innova, cobrava més de 300.000 euros a l’any. Prat va dirigir el CatSalut de 1998 a 2003. Prat a més tenia un lloc a USP hospitals la major multinacional sanitària privada a Espanya (Quiron i Dexeus a Barcelona). És nomenat per Boi Ruiz el 2011 president de l’ICS. En total: Innova, USP i ICS. Dirigeix tres grans vaixells a la vegada, amb franca incompatibilitat a part de les imputacions d’irregularitats i malversacions. Prat dimiteix d’ Innova i d’USP el dia 11 de gener de 2012 i finalment dimiteix de l’ICS el 28 de juny de 2012.
Ramon Bagó (l’empresari de SERHS), L’home que es contractava a si mateix, exalcalde de Calella per CIU, vicepresident del Consorci Hospitalari de Catalunya. Investigat per l’oficina antifrau, per casos de suposada corrupció a l’ajuntament de Badalona i al Consorci de Salut Maresma la Selva. La seva empresa SERHS, obté durant 19 anys els contractes de cuina de l’hospital i altres centres de Badalona, el 50% d’ells sense concurs públic, en total 50 milions d’euros dels pressupostos públics.
Xavier Crespo metge, l’amic de la màfia, exalcalde de Lloret de Mar, diputat per CIU va obtenir 209.000 euros d’empreses filials dels hospitals de Calella i Blanes als quals va ocasionar pèrdues de 2,4 milions d’euros. El cas va ser investigat per la sindicatura de comptes però va ser ocultat (informe Crespo) per la mateixa sindicatura i el departament de Salut. El maig del 2012 el cas torna a ser denunciat pels periodistes de Cafè amb Llet i pel diari El País. Està imputat per aquests i altres afers de suposades relacions amb la màfia Russa de Lloret.
Pràcticament tots els casos de denúncies de corrupció s’han donat en entitats concertades amb diners públics: empreses, consorcis, fundacions, però no s’han descrit casos en el Sistema de propietat publica subjecte a dret públic (ICS) amb major control.
La corrupció no és puntual, és estructural, caldrà canviar el «model». Corrupció afavorida pel «model sanitari públic» català, en realitat públic/privat, algunes de les causes afavoridores són amb múltiples proveïdors, amb estatus jurídic molt variat de difícil control. Els Sistemes de contractació i concert han estat d’amiguisme, clientelar i poc transparents. Els interessos econòmics privats, objectiu de lucre i mancats d’ètica han dominat la sanitat concertada. Absència de càstig ràpid i exemplar i poca sanció social en el cas de la rehabilitació. Acceptació legal de «portes giratòries». Manca de transparència absoluta i clara (intel·ligible) de les institucions.
Grans retallades dels pressupostos públics en sanitat
Els pressupostos del Departament de Salut el 2010 van ser de 9.875 milions i els del 2014 van ser de 8.290, vol dir una retallada de 1.585 milions. Els actuals prorrogats són de 8.563 és a dir falten encara 1.310 milions dels retallats.
El que ha comportat degradació de la qualitat dels serveis i precarització laboral dels professionals i llistes d’espera creixents, provocant derivacions creixents de diners públics a empreses privades amb lucre mentre es retallen als centres públics. Hi ha els concerts amb empresa privada de negoci: CAPIO- IDC- Quiron Salut.
Mentre es retalla als públics de Barcelona, Mataró, Bellvitge, Parc Tauli, i altres, s’augmenten les derivacions i el concert amb Sagrat Cor, Clínica Sabadell i General de Catalunya. Les promeses del conseller Comin s’ha quedat en res amb els actuals governants de salut d’ERC.
O hi ha casos com Barna-Clínic i altres centres que permeten fer privada amb els recursos públics del mateix centre.
Concertar amb empreses privades amb afany de lucre serveis que poden fer els equipaments públics
L’Ajuntament de Barcelona va fer al principi d’aquest mandat municipal una anàlisi i informe de com es gasten els diners públics destinats a sanitat a la ciutat. Es va trobar que el CatSalut destina cada any més de 200 milions d’euros a aquests concerts de negoci. Molts d’aquests serveis els podrien donar amb millor qualitat integrant-los en el Sistema públic. Dos exemples:
Desprivatització de l’atenció urgent domiciliaria de nits i festius
Aquest servei estava privatitzat i els representants de l’Ajuntament de Barcelona varen exigir, a l’acabar els terminis del concert, passar-ho a l’ICS. Així es va poder fer amb els criteris de provisió pública, integració al Sistema a partir de l’Atenció Primària, millora de la qualitat assistencial, continuïtat assistencial amb coordinació amb cada equip de Primària, registre de la visita a l’e-CAP i a la HC3 (història clínica del sistema públic) -de manera que el metge de família rebia l’endemà al matí un avís de la visita urgent del seu pacient-, atenció proactiva, prevenció de les cronicitats i reiteració de visites.
Darrerament impossibilitat, per negativa del govern català actual, de desprivatitzar la rehabilitació ambulatòria i domiciliària
El Servei Català de la Salut destina cada any més de 9 milions d’euros a empreses privades amb ànim de lucre que presten serveis de rehabilitació a Barcelona.
Arran de la denúncia d’algun sindicat i un mitjà de comunicació, la Seguretat Social va obrir un expedient fa 4 anys i va sancionar a una de les empreses privades per un frau en aquest sector. Posteriorment quatre districtes municipals, a petició i signatures de les entitats ciutadanes, han aprovat mocions perquè s’estudiï la rescissió d’aquests contractes privats. L’Ajuntament, en els òrgans de govern del CSB, ha demanat el mateix reiteradament aquests anys i de moment ha seguit els interessos privats.
Podríem seguir amb més exemples, amb els casos de la qualitat d’alguns sociosanitaris privats, de l’atenció sanitària a les residències geriàtriques, de l’atenció a urgències als hospitals, de les llargues llistes d’espera de tot tipus, de la degradació de l’Atenció Primària i Comunitària i la precarietat dels seus professionals. El tema del CAP del Raval Nord ha estat finalment emblemàtic de la posició d’aquests partits en defensa dels interessos del poder de les elits i en contra dels veïns i veïnes del Raval. Cal recordar i actuar en conseqüència.
El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord amb l’objectiu de millorar i facilitar la contractació de professionals per al Sistema Nacional de Salut. L’acord facilitarà que un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya, un cop acabin la seva residència, puguin quedar-s’hi a treballar. Fins ara, no podien seguir treballant en el sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
L’acord suprimeix aquest requisit i, a partir d’ara, aquesta nacionalitat no serà requerida per accedir a contractes de facultatiu especialista estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. Aquestes regions s’hauran d’especificar en el mapa d’especialitats deficitàries vigent en el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència. Per renovar-lo, però, calia que rebessin de l’ICS una oferta de contracte de més d’un any de durada, una modalitat contractual que s’adequa poc als supòsits més freqüents de contractació temporal als centres de l’ICS (baixes, pics d’activitat assistencial, etc.). Però tampoc podien accedir a contractes interins o fixos donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.
Segons dades de Salut, aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Asseguren que la supressió d’aquesta trava legal a la contractació «permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS».
La mesura, que assenyalen que servirà per pal·liar de manera significativa la manca de professionals arriba pocs dies abans de la convocatòria de vaga feta per als facultatius d’Atenció Primària de l’ICS, una de les especialitats que més mateix la falta de professionals.
De fet, entre les demandes de la reivindicació, el problema del personal sanitari, la seva conciliació laboral, la precarietat, la inestabilitat i la pressió sota la que treballen estan al capdavant d’una llarga llista de necessitats que cal cobrir.
Salut apunta que la retenció en els centres i equips de l’ICS d’aquests facultatius ja formats durant la residència afavorirà, especialment, l’àmbit de l’atenció primària, «ja que fins ara, per la naturalesa dels contractes i els requeriments legals vigents, era més difícil poder retenir els residents extracomunitaris que acabaven, malgrat que l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS)».
Per visualitzar-ho quantitativament, sempre segons dades de Salut, els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals. Cada any, però, acaben la formació sanitària especialitzada a l’ICS al voltant d’un centenar de metges extracomunitaris.
El Govern ha aprovat just un dia abans del Dia Mundial de la Salut Mental 7 línies estratègiques d’atenció en salut mental i addiccions per a la població infantil i juvenil a través del desplegament d’un model d’atenció comunitària que s’ha traduït en un increment pressupostari d’aproximadament 22 M€.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut de Catalunya de 2017, 5 de cada 100 infants d’entre 4 i 14 anys és probable que pateixin un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014. Els informes de l’Observatori sobre els Efectes de la Crisi en la Salut de la Població mostren com l’empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut de la població, especialment sobre la salut mental dels col·lectius més vulnerables.
De fet, en el període 2013-2017, el nombre de persones menors de 18 anys ateses en l’àmbit de l’atenció primària per un problema de salut mental es va incrementar un 12,7%, i va representar l’any 2017 el 7% del total de visites de menors de 18 anys.
Paral·lelament, en el període 2010-2017, el nombre total de persones ateses a la xarxa de centres de salut mental infantil i juvenil va augmentar un 20%, i va arribar a atendre el 4,7% de la població menor de 18 anys de Catalunya. Es va donar, així mateix, un increment notable dels diagnòstics de trastorn mental greu.
Les set línies estratègies que volen implementar-se ara impliquen promoure la salut mental i la prevenció, especialment en els col·lectius més vulnerables, comptar amb la participació dels moviments en primera persona i les seves famílies, promovent la lluita contra l’estigmatització i garantir que l’atenció especialitzada sigui territorialment equitativa, accessible, integral, competent i basada en la comunitat, prioritzant l’atenció a la població infantil i juvenil amb trastorns mentals greus i a les poblacions en situació de vulnerabilitat.
A més, millorar les condicions de la pràctica clínica, la formació dels professionals i la continuïtat assistencial entre els serveis de salut mental infantil i juvenil i els serveis d’adults alhora que s’ofereix atenció integrada a la salut física i mental amb la implantació de la Cartera de serveis de salut mental i addiccions a tots els centres d’atenció primària de Salut. També en aquest sentit, desplegar de serveis i programes de suport i col·laboració amb els serveis educatius, socials, de justícia i laborals en el marc del Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns mentals i addiccions i, per últim, garantir els elements de suport al canvi, com la millora dels sistemes d’informació, l’ús de les noves tecnologies, la innovació i la recerca.
«És un honor assumir la Conselleria de Salut i agafar el relleu de Toni Comín. Assumeixo amb orgull el seu llegat per continuar treballant per tenir una millor salut per a tothom. Gràcies ERC per la confiança rebuda. Sempre, al servei del país i la seva gent». Així manifestava públicament el seu agraïment i les seves ganes Alba Vergés Bosch després que el president de la Generalitat Quim Torra donés a conèixer els nous consellers.
En el decret del nomenament dels nous consellers signat ahir per Quim Torra substituïa els quatre consellers presos o ‘fugats’ per veure si d’aquesta manera s’acaba el bloqueig que el Govern estatal està realitzant a Catalunya en no signar el primer decret de nomenament de consellers signat per Torra. Amb les noves propostes, Elsa Artadi, inicialment destinada a Empresa, es posarà al capdavant de Presidència que fins ara estava destinada a Jordi Turull, pres a Estremera. A Empresa, en lloc d’Artadi hi haurà Àngels Chacón. Pel que fa a Cultura, substituint a Lluís Puig hi haurà Laura Borràs. A Territori, en comptes de Josep Rull hi trobarem a Damià Calvet, el seu número dos a la conselleria.
Alba Vergés també d’Esquerra Republicana de Catalunya arriba per substituir a Toni Comín al capdavant de la conselleria de Salut. Vergés, a diferència de Comín o de les veus que havien sonat amb Joan Ignasi Elena, tot i que sense formació específica en l’àmbit, sí que té un recorregut en salut.
L’actual secretària quarta de la Taula del Parlament va presidir la comissió de Salut la passada legislatura. És llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i enginyera tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. A banda d’altres diverses feines, Vergés va ser entre el 2008 i el 2012 cap d’administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada, una entitat pública local que gestiona diferents centres per a la gent gran a Igualada i a tota la comarca de l’Anoia.
D’aquesta mateixa localitat, Vergés va entrar a Esquerra Republicana el 2011 sent la número 3 a la llista de les eleccions municipals d’Igualada. Un any més tard va assumir la presidència de la secció local d’ERC Igualada i des d’aleshores ha estat adscrita al Parlament com diputada per ERC (2012 a 2017). Durant la darrera legislatura va presidir la comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Actualment també és secretària de salut, benestar i ciutadania per ERC.
Vergés també és membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i membre del casal independentista d’Igualada La Teixidora, el que la fa una persona propera al seu teixit local.
Al capdavant de la secretària de salut, benestar i ciutadania per ERC, Vergés ha protagonitzat en diverses ocasions xerrades i demandes. Per exemple, dilluns dia 28 de maig es celebrava el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones i Vergés participava d’una jornada de debat. En el seu compte de twitter explicava la trobada i afegia que «la perspectiva de gènere en l’atenció, els drets sexuals i reproductius i reivindicar la igualtat en la salut».
I és que a la pàgina web d’ERC la defineixen com una dona sense por, remarcant en diverses ocasions el condicionant de dona. Parlen sobre quan es va fer mediàtica la imatge de Vergés: quan va assumir la secretaria quarta de la Mesa del Parlament, ja que la fotografia de la nova Mesa, amb una sola dona, segons ERC «va mostrar l’enorme feina que encara queda per fer en termes d’igualtat». En aquest mateix missatge aprofiten per presumir que Esquerra Republicana va ser «l’únic grup que va fer una proposta paritària». Agraeixen així que sigui ella la que esdevingui la segona dona al capdavant de Salut, ja que «Alba Vergés és una dona sense por. Una dona que assumeix responsabilitats i encara nous reptes».
Entre aquests nous reptes, en agafar el relleu a Toni Comín, prioritzarà la restitució de la llei catalana d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada la darrera legislatura i suspesa pel Tribunal Constitucional és una prioritat. “Cal garantir el dret a la salut com a dret fonamental i prioritari per a la ciutadania”, ha assegurat Vergés en diverses ocasions. En aquest sentit, des d’ERC volen destacar que hi ha una correlació directa entre les desigualtats socioeconòmiques entre barris i l’entorn demogràfic, i la salut de les persones. Vergés destaca per diverses declaracions que marquen la seva voluntat política: «reduir les desigualtats és una mania que no m’abandonarà mentre n’hi hagi!”, “hem de posar les persones al centre i fer salut en totes les polítiques” o “volem construir una República en què la ciutadania sigui la protagonista. Una República justa, que no exclogui a ningú”.
Altres reptes que es trobarà a part de la defensa de l’accés universal a la sanitat, qüestionada pel TC i pel 155 seran el pla de xoc de les llistes d’espera, el pla per acabar amb la saturació de les urgències o la desprivatització de la sanitat.
Fins ara, entre la seva acció parlamentària trobem que ha portat al Congrés dels Diputats al costat de les també diputades Marta Ribas (Catalunya en Comú-Podem) i Assumpta Escarp (PSC), la proposta de reforma del Codi Penal per despenalitzar l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi, una iniciativa sorgida del Parlament de Catalunya.
Pel que fa als consellers que deixen de ser-ho en aquesta futura legislatura, segons una nota publicada al web de la Generalitat, han expressat la «voluntat de fer-li confiança [al president Quim Torra] i demanen que les institucions catalanes es tornin a posar al servei del poble de Catalunya al més aviat possible». Els consellers Jordi Turull, Antoni Comín, Josep Rull i Lluís Puig han reafirmat que «sempre han volgut formar part de la solució i no del problema, i afegeixen que entenen el seu nomenament com una qüestió de confiança per part del president, i que se senten en tot moment legitimats».
L’anomenada Llei Comín o el que seria l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic va quedar estancat fins i tot abans d’intentar aprovar-se. El Govern de la Generalitat de Catalunya, per falta de temps, no va arribar a tramitar el document abans de ser cessat com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. No va poder ni tan sols baixar-lo a la Comissió de Salut del Parlament per procedir a la seva aprovació. A més, moviments com la Marea Blanca i patronals privades, agents socials rellevants a l’hora de desenvolupar l’avantprojecte, es van posicionar en contra totalment o parcialment al respecte. Les diverses fases plenes d’entrebancs que ha viscut l’avantprojecte generen incògnites al seu voltant. La lentitud ha vingut només marcada per la situació política o bé per no comptar amb els suports suficients? El que sí que es pot afirmar és que serà el nou Govern qui decidirà si reprèn aquesta llei que, tant els agents socials en contra com la fi de la darrera legislatura, van deixar en espera.
El cessament del Govern i la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya va deixar paralitzada la situació de les entitats sanitàries del tercer sector que gràcies a aquesta llei podrien integrar-se dins el sistema públic català mitjançant concertacions i contractacions. És el que s’ha donat a conèixer com sanitat públic-social. Ara cal observar què farà el nou Govern un cop es constitueixi i saber si empreses com Barnaclínic només amb una nova fórmula jurídica podran seguir realitzant la seva activitat fent servir recursos i patrimoni públic.
Lluís Monset, Director General de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), la patronal sanitària catalana més extensa, creu que “si es crea un Govern del mateix color, reprendran les coses on les van deixar” tant pel que fa a la situació jurídica de Barnaclínic com al desplegament de l’avantprojecte.
La intenció de Comín era aquesta. Segons una diputada present en les reunions de la Comissió de Salut, el conseller va afirmar que si Junts pel Sí es quedava de nou amb el Govern reprendrien directament la seva llei per aprovar-la i tramitar-la. A les trobades, el conseller de Salut, Toni Comín, va reconèixer que “no donaria temps de tramitar l’Avantprojecte dins de la legislatura vigent”. Així, la voluntat del Govern era tancar el text a partir de la memòria preliminar aprovada el mes de juny encara que no s’arribés a portar-ho a debat en el Ple del Parlament. Això hauria permès que ara, amb un nou Govern de les mateixes inclinacions, es pogués recuperar el text ja aprovat per l’anterior mandat i promoure el debat i la votació sobre l’avantprojecte en el Parlament.
Entendre el procés que ha viscut l’avantprojecte pot ajudar a saber si es reprendrà o no, qui hi donarà suport i si la seva aplicació millorarà el sistema català de salut. Lluís Monset explica que en el seu moment ACES es va posicionar en contra perquè “l‘esborrany deixava de banda empreses amb ànim de lucre” i això no els hi semblava bé. Després de demanar uns canvis al Departament de Salut van optar per l’abstenció i deixar que el projecte seguís endavant. El problema que Monset ressalta de l’avantprojecte és que el veia enfocat només a empreses d’economia social i considera que, en contractar algú, s’ha de “buscar qualitat i preu i s’hauria d’estar obligat moralment a contractar el millor tingués l’estructura que tingués”.
Toni Barbarà, cofundador de Dempeus per la Salut Pública i membre de la Marea Blanca de Catalunya, opina que la llei “és conflictiva des del seu inici: va néixer amb presses i pressió però també amb resistència per part dels moviments des del minut zero”. A banda de moviments com Marea Blanca, l’avantprojecte també va aconseguir que forces sindicals es pronunciessin de forma negativa. CCOO i CGT es van posicionar ràpidament i després, al llarg de l’estiu, també la UGT.
Un dels membres fundadors de la Marea Blanca de Catalunya, Josep Martí, tracta d’”ambigu i perillós” l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic. Martí és metge i cirurgià i va ser director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron de l’any 2000 al 2006. Així, més enllà de medecina, també entén sobre gestió sanitària. La Marea Blanca de Catalunya ha estat un dels puntals contra el que anomenen la “llei Comín” i asseguren que, si aquesta es reprén, ells repredran la lluita contra l’avantprojecte. En diverses mobilitzacions, la Marea Blanca ha denunciat que el conseller volgués donar una major cobertura “a les irregularitats i als paranys de l’actual model sanitari català”.
Empreses del tercer sector es finançarien amb fons públics sota el terme ‘sanitat públic-social’
Josep Martí acusa l’Avantprojecte de ser “laxa” en definir l’Economia Social i de no tenir una base jurídica clara al parlar d’”entitats sense afany de lucre”. L’”ambigüitat” podria portar a confusions sobre quines empreses poden obtenir els concerts. Per exemple, Martí explica que pot passar que una empresa mercantil SL impugni un contracte directe amb una EBAS (les Entitats de Base Associativa són SL i són empreses de professionals que gestionen equips d’assistència primària) al·legant que ells també són jurídicament una SL. També, segueix, “ens podem trobar que tinguem recursos d’empreses públiques al·legant que ells podien prestar els serveis que han adjudicat, sense concurs, per exemple, a un orde religiós. També poden haver-hi recursos en el mateix sentit d’entitats o associacions ciutadanes que vetllin pels drets ciutadans i el bé comú”.
En la mateixa línia, Ana Martínez, infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona, assenyala que aquesta “laxa interpretació” recull com entitat d’economia social des d’una cooperativa fins a Barnaclínic, l’ala privada de l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, veu perillós com s’estipula la subcontractació. L’Avantprojecte diu que es pot accedir a la contractació de tercers “sempre que l’import de la prestació no excedeixi del 40% de l’import de l’encàrrec”. És a dir, la llei també permet que les entitats públiques o mixtes subcontractin un 40% de les activitats. Martínez indica que les empreses d’economia social “no estipulen aquesta subcontractació, deixen fer-ho fins que es necessiti, és molt obert” i opina que així es “perpetua el sistema mixt, no el limita”.
L’Avantprojecte també estipula que la subscripció de concerts sanitaris suposa que, “les entitats concertades, independentment de la seva naturalesa jurídica, se sotmeten a un catàleg d’obligacions de control”. El que la Llei no especifica és quins mecanismes vigilen que això s’efectuï. Ni quan ni com.
Manifestació a l’Hospital Clínic / ENRIC CATALÀ
Elva Tenorio, metgessa que forma part de Resistència Clínic, dubta sobre aquest control: “que tot el sistema nacional de salut estigui dispersat i sense un bon control afectarà la qualitat, no podràs saber a qui posen a treballar a una clínica privada”. Tenorio també adopta el terme d’ambigüitat però d’aquesta en treu una conclusió amb la que no es talla a l’hora d’acusar a Comín. “Vol afavorir els seus amics: les ONG, les fundacions, els socis de l’església catòlica… tots tenen uns interessos elevadíssims a la sanitat catalana”, assenyala Tenorio.
Seria el cas dels Germans de Sant Joan de Déu que formen part de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Déu, un hospital finançat amb diners públics. Aquest Hospital infantil i juvenil està reconegut internacionalment. Tenorio considera que no haver qüestionat de qui era en el seu moment fa que sigui molt difícil “recuperar” l’hospital com a ens 100% públic. En aquest mateix sentit, Toni Barbarà assenyala que “no es pot tipificar com economia social a la Caixa o a ordes religiosos”, que així el que es veu amb les definicions que dóna l’avantprojecte “és una reglamentació més que blinda les privatitzacions”.
Resistència Clínic va néixer el 2011 sota el nom de Tancada Clínic de la unió de treballadors, veïns i usuaris de la sanitat pública així com moviments veïnals i assemblees de barris. Fins al moment, ens explica Tenorio, després d’acampar al vestíbul de l’Hospital en diverses ocasions en contra del consorci sanitari i la “privatització de la pública”. La primera vegada de totes quan es va “voler convertir l’Hospital en una fundació, com és ara Sant Pau, que no hi ha manera de saber que passa amb els diners allà”, denuncia Tenorio. A més a més, assenyala que “pot acabar havent lucre perquè no hi ha els controls habituals de les empreses públiques i de la sindicatura de comptes”.
Resistència Clínic ha protagonitzat accions contra les llistes d’espera i ha presentat diverses demandes al Síndic de Greuges. La lluita que ara estan reprenent és la d’exigir el tancament de Barnaclínic. Un Hospital privat que podria quedar integrat a la xarxa del sistema sanitari català gràcies a l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic.
L’herència del conseller Comín
Les intencions de Toni Comín durant els 25 mesos que ha ocupat el càrrec de conseller de salut segons les seves pròpies paraules es resumeixen en desprivatitzar i descongestionar.
La situació del sistema sanitari es defineix per les seves llargues llistes d’espera, serveis externalitzats i privatització, mercantilització o tancaments. Després d’haver superat l’etapa del conseller de salut Boi Ruiz que va guanyar-se un seguit de cartells, adhesius i mobilitzacions en contra, el món sanitari es preguntava què faria Antoni Comín. El nou conseller de salut havia estat diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) durant dues legislatures i candidat a Junts Pel Sí a les eleccions del 2015.
La proposta de Comín implicava augmentar el pressupost per a sanitat i comprar grans centres. La Clínica del Vallès a Sabadell va ser el primer centre concertat amb qui la Generalitat va rescindir el contracte. La Clínica del Vallès absorbia activitat del Parc Taulí i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quiròfan a 23 més per setmana i també el nombre de llits creant 44 places més. L’increment de places i activitat ara es reparteix entre l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa. Abans de ser cessat, Comín negociava comprar per 55 milions l’Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud. L’edifici està situat a Sant Cugat i la seva compra suposaria la no construcció dels dos últims hospitals públics que falten per construir a Cerdanyola i a Rubí segons el pla de 2005 que preveia la implantació de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya.
Entrada de l’Hospital General de Catalunya / Castellbo
Les converses al voltant de l’Hospital General de Catalunya haurien quedat aturades però, de totes maneres, cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases més contundents per part dels gestors de l’Hospital General quan el conseller Comín va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”.
El pas següent a la compra de l’Hospital General de Catalunya hauria estat l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Però el que podria haver estat el més revelador del mandat de Junts pel Sí hagués estat l’aprovació de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic. Aquesta llei, permetria que empreses del tercer sector s’integressin dins el sistema públic català. Estableix les diferents maneres que tenen les entitats de salut per acomodar-se a la concertació. A més a més, l’Avantprojecte de llei manté el mercat de salut català i el ratificaria: mantindria el Servei Català de Salut i la seva estructura de mercat (proveïdors, compradors i venedors).
Davant d’això, per la part que el pot beneficiar, el Director General d’ACES opina que “les empreses tenen dret a estructurar-se segons creguin oportú i això no ha de ser una limitació” per optar a les concertacions. Tot i que celebra que es reguli la contractació segons normatives europees, entén que la filosofia de la Unió Europea en establir aquestes bases “és precisament que no hi hagi abusos en la contractació des de l’administració cap a qualsevol tipus d’empresa”. “No veiem que l’avantprojecte ho miri així. Creiem que totes les empreses haurien de poder presentar-se en igualtat de condicions”, indica Monset per denunciar les condicions que exigeix l’avantprojecte.
En declaracions, Antoni Comín, conseller de Salut, ha revelat que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), està situada entre una de les dues o tres millors candidatures. La «rival més difícil», segons Comín, és Amsterdam, tot i que creu que Barcelona la supera per ja tenir una seu assignada que seria la Torre Glòries, l’antiga seu d’Agbar. En aquestes mateixes declaracions, Comín ha explicat que la decisió de posposar la presentació pública de la candidatura a Brussel·les va ser consensuada entre les tres administracions (la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona) perquè totes tres van entendre que era «més adequat» fer-la després de l’1-O. Això xoca amb les declaracions de Dolors Montserrat, ministra de Sanidad, que va posposar la presentació de candidatura de Barcelona per acollir l’EMA per, segons ella, problemes d’agenda. Va afegir també que la presentació, tot i l’ajornament, es realitzarà durant el mes d’octubre tot i encara no tenir data fixada. Comín també ha recalcat que aquestes presentacions «no són un tràmit oficial», sinó més aviat una «promoció», que la candidatura ja es va presentar en el seu moment.
Després d’aquest informe tècnic no preceptiu que ha realitzat l’EMA, la Comissió Europea farà dissabte 30 una primera avaluació preceptiva. Si ara, segons Comín, l’informe de l’EMA «valora molt i molt bé la candidatura de Barcelona». El conseller creu que l’avaluació que faci la Comissió Europea aquest dissabte «no pot dir coses molt diferents».
Ha repetit el que ja s’havia dit amb anterioritat, que Barcelona té «la millor candidatura des del punt de vista tècnic». Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries és el que pot fer que Barcelona superi a Amsterdam, ja que aquesta ciutat només planteja «una idea d’edifici provisional» i que després «n’hauran de fer un de definitiu», segons Comín. «No tenen un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries, que té un valor emblemàtic que no és menor i és extraordinari des del punt de vista funcional», ha afegit. El conseller també considera que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost també «enforteix» la candidatura.
Qui compri una beguda amb sucre a Catalunya haurà de pagar un impost. La Generalitat de Catalunya ha gravat, tal i com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’adquisició de begudes ensucrades envasades, des de la Coca-Cola fins a les begudes energètiques. L’Executiu ha inclòs l’impost a la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017 que presentarà al Parlament en les pròximes setmanes. Segons es detalla en el text, la raó per crear aquest tribut són els efectes del sucre en la salut de la població.
En concret, el tipus de gravamen de l’impost s’ha situat en vuit cèntims per litre per a les begudes amb un contingut de sucre d’entre cinc i vuit grams per cada 100 mil·lilitres. A partir dels vuit grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, el consumidor pagarà 12 cèntims per litre.
D’altra banda, els encarregats de facilitar la recaptació de l’impost a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) seran les empreses distribuïdores de les begudes. La Generalitat preveu ingressar 41,3 milions d’euros cada any amb la mesura, que seran 31 el 2017 perquè l’impost no podrà entrar en vigor el proper 1 de gener a causa de la tramitació parlamentària dels comptes.
Ensucrades i envasades
Què és una beguda ensucrada pel Govern? A més de productes tradicionals, com la Coca-Cola o la Fanta, el nou gravamen afecta els refrescos o sodes, és a dir, les begudes amb gas o sense gas preparades per vendre. Això sí, sempre que vagin envasades en ampolles o llaunes. Però també quedaran inclosos en l’impost les begudes de fruites ensucrades, les que es comercialitzen per prendre després de fer esport, les begudes energètiques, les llets «endolcides o alternatives a la llet» i el te i el cafè «amb edulcorants calòrics afegits» .
El projecte de llei indica que les empreses hauran de repercutir l’impost al consumidor final de la beguda, de manera que la versió light o sense sucre d’algunes begudes, com la Coca-Cola, seria més barata que la normal. Tant la zero com l’ampolla de Coca-Cola de dos litres costaven 1,41 euros aquest dimecres en un supermercat del centre de Barcelona. Si s’implanta l’impost, la zero mantindria el mateix preu, però l’ampolla normal de dos litres passaria a costar 1,65 euros, un increment del 17%.
Aquest percentatge se situa prop del mínim del 20% amb el que l’OMS va recomanar augmentar el preu de venda de refrescos i sucs. L’objectiu de l’organització és que disminueixi el consum de sucres lliures, el principal factor que influeix en l’augment de la població amb obesitat i diabetis. Mèxic ja aplica un impost extra a les begudes no alcohòliques amb sucres afegits i Hongria grava els productes amb alts en nivells de sucre, sal o cafeïna. Altres com el Regne Unit, Sud-Àfrica o Filipines han anunciat que ho faran properament.
L’impost a les begudes ensucrades era una de les mesures per portar més ingressos a les arques de la Generalitat i fomentar hàbits de vida saludables que s’estudiaven des de fa anys. No obstant això, els governs de Mas no el van implantar per les suspicàcies que aixecava entre la indústria del sector.
Aquest dimarts l’executiu català ha presentat el Pla de Govern per aquesta legislatura de només 18 mesos. En matèria de Salut els objectius són quatre: (1) Garantir un sistema de salut universal, públic i equitatiu, (2) Potenciar un sistema transparent, participatiu i sostenible, (3) Reforçar un sistema de qualitat assistencial basat en l’R+D+I i (4) Impulsar les polítiques de prevenció i promoció en salut. Les mesures i normes concretes que acompanyen aquests objectius no són poques i la gran majoria encara estan per fer. Entre les diferents mesures hi ha la Llei de Salut i Social de Catalunya, definir les bases d’una hipotètica Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, el Pla Director d’Urgències o el Decret català que reguli la indicació, ús i autorització de la prescripció infermera -en aquesta última hi ha un preacord-.
Amb tot, els principals reptes per a Comín al capdavant de la Conselleria seran probablement els d’aplicar i complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera, d’una banda, i «desprivatitzar» el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), de l’altra, dos objectius que ja duia el Pla de Xoc final presentat per Junts pel Sí i que són les dues grans espases del govern de Comín.
Reduir les llistes d’espera
A principis d’abril Comín va presentar el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla, d’acord amb el que preveia el Pla de Xoc, fixa com a objectius reduir a la meitat el temps mitjà d’espera per a primera visita i proves diagnòstiques, i un 10% el nombre de persones que esperen ser operades. Com? Amb activitat addicional. Concretament 30.000 proves diagnòstiques, 20.000 operacions quirúrgiques i 300.000 visites a consultes externes més que l’any anterior (2015). Amb aquest increment de l’activitat es preveu que el temps mitjà d’espera per a la diagnosi passi de 71 dies a 35 i que en el cas de l’espera per la consulta a l’especialista (consultes externes) el temps mitjà passi de ser 163 dies a ser 82. És a dir, que per exemple segons el pla, es passaria d’haver d’esperar de mitjana cinc mesos i mig a esperar-ne uns dos i una mica més en el cas de la visita a l’especialista. En qualsevol cas els càlculs són sobre el temps mitjà d’espera, fet que significa que hi ha casos en els quals el temps d’espera és més de sis mesos i fet que significa també que encara que es redueixi el temps mitjà pot seguir havent-hi casos de persones que superen els terminis màxims d’espera garantits, com passa actualment.
Al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. Entre les intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera, segons dades de Salut, hi ha les operacions de cataràctes, pròtesi de genoll o les d’hèrnies abdominals (21.070, 7.741 i 6.530 persones en llista, respectivament). Destaca que de les 153.103 persones que estaven esperant per una operació, en 119.263 casos es tracta d’intervenció amb termini de referència. D’aquests, 15.921 portava més d’un any en llista d’espera. En molts casos se superen els temps màxims que la xarxa sanitària pública ha de garantir pel que fa a l’accés a les operacions. Per exemple, per una operació de pròtesi de genoll el termini d’accés garantit és igual o inferior a 180 dies i segons dades de Salut a desembre de 2015 hi havia 2.918 pacients que ja feia més de 180 dies que eren en llista d’espera – un 37% dels pacients en llista per aquest tipus d’intervenció-. En el cas de les persones que eren en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica -117.235- 22.178 porten entre tres mesos i un any d’espera i 2.288 fa més d’un any que esperen.
Tot i que en el pla de govern no consta, Comín va dir en la seva primera intervenció al Parlament que més enllà de reduir les llistes el compromís del govern passava per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», va admetre llavors respecte de la situació d’espera actual. El pla presentat aquest dimarts tampoc no entra en percentatges i es limita a parlar d’una «millora de la situació de les persones en llista d’espera per a intervenció quirúrgica, prova diagnòstica o visita a l’especialista» però fonts del Departament de Salut asseguren a aquest mitjà que el compromís segueix sent l’inicial i es remeten al que diu el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries.
Ara bé, el gran obstacle per dur a terme aquest pla és que està completament condicionat a l’aprovació de nous pressupostos. El càlcul que fa Salut és que es necessiten 100 milions d’euros per fer-ho i ja en la presentació del pla fa unes setmanes va deixar clar que si no hi havia aquests 100 milions d’euros més el pla de millora no es farà. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, va dir llavors Comín. Si finalment hi ha el pressupost necessari el pla es farà en un termini de 12 mesos des de l’aprovació dels nous comptes.
Treure l’afany de lucre de la xarxa d’atenció pública
Una altra de les mesures que inclou el pla de govern presentat dimarts és la «garantia que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT no inclou centres privats amb ànim de lucre». Actualment, a la llista de centres que ofereixen activitat dins del SISCAT -la xarxa d’atenció pública- hi ha centres de titularitats diverses. Els que tenen afany de lucre són: la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica de Ponent, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut al Parlament, Comín va fer referència als convenis amb la Cínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, del grup QuirónSalud. Pel que fa a la resta de casos, fonts del Departament de Salut asseguren que «s’estan estudiant i analitzant els contractes» i que el cas de l’Hospital Universitari Sagrat Cor «és especial donat que, entre d’altres motius, té població de referència».
La complicació d’aquesta mesura passa per la complexitat de concretar com els centres públics poden absorbir activitat que ara deriven a centres amb afany de lucre. Segons va anunciar aquest dijous Comín, després d’una interpel·lació parlamentària del PSC sobre la reordenació dels centres del SISCAT, l’activitat que actualment deriva l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès (2.128 pacients el 2015) i a l’HGC (16 pacients el 2015) serà absorbida per centres de la xarxa pública del Vallès. Concretament, segons Comín, es necessiten 68 llits i cinc quiròfans addicionals per assumir l’activitat i «sobren llit» ja que el Consorci Sanitari de Terrassa té 131 llits disponibles, la Mútua de Terrassa 96 i el Taulí 68.
Està previst que aquests centres assumeixin l’activitat quan acabin els contractes que té actualment el CatSalut amb la Clínica del Vallès (el 15 d’agost) i l’Hospital General de Catalunya (l’1 de gener del 2017). Amb aquest anunci dijous Comín descartava la possibilitat que Salut llogui espais a aquests operadors privats per absorbir l’activitat dels centres exclosos del SISCAT, una informació que el Comitè d’Empresa del Taulí va assegurar que s’estava estudiant des de la direcció. Pel que fa al Sagrat Cor, Salut reconeix necessitar més de temps per decidir com canalitzar la important demanda que ara absorbeix -a més, el contracte amb aquest hospital és fins al 2022-. L’Hospital Sagrat Cor és dels que acull més pacients traslladats d’un altre. Concretament, dels 2.139 pacients que van ser-hi derivats prop de la meitat, 1.011, provenien l’Hospital Vall d’Hebron i 454 de l’Hospital de Bellvitge, tots dos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Sobre algunes propostes, com el de fer un decret català d’infermeria o el de tramitar una llei d’universalització de l’assistència sanitària, ja s’han fet uns primers passos des del govern però encara cal veure el text definitiu i que s’aprovi. També s’han posat en marxa alguns estudis, com per exemple, el que seguint els passos de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona -que va publicar un mapa de l’estat de la privatització de la sanitat a la ciutat- preveu fer un mapa de «la privatització» a tot Catalunya.
