Just Deploy It!

Etiqueta: grip

  • Saturació a les urgències hospitalàries durant les festes nadalenques

    Les urgències dels hospitals catalans en la setmana entre Nadal i Cap d’Any es troben saturades per la gran afluència de persones ateses, sobretot per malalties respiratòries i, en concret, per la grip.

    “La constant és que estiguem saturats i desbordats. Que hi hagi llits als passadissos és gairebé habitual, el que no és habitual és el que hem viscut les últimes setmanes”, assegura el president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar, Xavi Tarragó, on el servei d’Urgències estan preparades per rebre un centenar de persones i n’han arribat a atendre 240.

    Si bé s’ha reforçat el personal d’infermeria i això ha donat un respir, no hi ha espai suficient: “No hi ha espai per la presa d’oxigen, s’han de fer canvis posturals, canvis de bolquers… No és la situació que ens agradaria trobar-nos si ens atenguessin”, reafirma.

    El protocol estipula que quan una persona porta 24 hores a Urgències, s’ha de derivar a una planta d’hospitalització o bé donar-li l’alta perquè torni a casa, però a hospitals com aquest s’ha normalitzat superar les 30 o les 40 hores. El cas més greu és quan fins i tot es van arribar a les 100 hores a urgències.

    La majoria de les persones que arriben a Urgències ho fan per malalties respiratòries, com passa cada any. A l’Hospital del Mar s’han deixat de fer operacions quirúrgiques per tal de guanyar llits i, en el marc de la Unitat de suport d’urgències mèdiques (USUM), s’han portat urgències a l’Hospital de l’Esperança. “Això potser alleugereix un, dos, o tres dies, però, a més, s’estan fent unes obres faraòniques i s’estan fent jocs malabars per redistribuir els serveis. Amb menys llits s’acaba tensionant un sistema ja tensionat”.

    El problema, explica el president del comitè d’empresa, no és exclusiu de l’Hospital del Mar, sinó d’un model sanitari “hospitalocèntric”. “Els recursos es destinen a l’hospitalari i s’ha deixat l’atenció primària sense els recursos necessaris. Si et donen hora amb el metge de capçalera per d’aquí a 10 dies, te’n vas a urgències de l’hospital i les urgències s’acaben saturant”.

    Vall d’Hebron

    També a l’Hospital Vall d’Hebron noten durant les festes nadalenques un augment de les persones ateses, tal com explica un portaveu del centre hospitalari: “Hi ha una afluència important i creixent de pacients en Urgències per grip i altres virus respiratoris”.

    En aquest sentit, l’edifici Garbí, que és un espai polivalent del recinte, “ja està acollint pacients del pla hivern”. Tot i això, els responsables asseguren que aquest augment de persones a urgències forma part del “funcionament normal per l’època de l’any” i no han hagut de desprogramar cap activitat.

    Bellvitge

    Pe part seva, a l’Hospital de Bellvitge també han vist incrementar el nombre de persones ateses a les urgències: “Hi ha una afluència alta, però cap situació massa problemàtica. No s’ha hagut de fer cap desprogramació”.

    Habitualment, l’última setmana de desembre i la primera de gener són de les més conflictives a urgències. “Acostuma a ser de les pitjors èpoques”, confirmen a les urgències de Bellvitge, on han hagut d’augmentar el nombre de llits hospitalaris per aquestes dates, dins del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC). Com a la resta de centres, la majoria de patologies són respiratòries: “No hi ha massa covid, el que més hi ha és grip”.

  • La vacuna de la grip s’associa a menys gravetat i mortalitat per Covid

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) alerta que aquest any la grip pot ser més nombrosa i presentar casos més greus, donat que s’ha disminuït la immunitat col·lectiva al no haver pràcticament grip l’any passat.

    Un recent estudi publicat a la revista Vaccines assenyala que quan s’han donat hiverns suaus amb taxes d’incidència de la grip baixes, els anys següents es registraven casos més greus. Això podria suposar que fins a un 48% de la població fos susceptible a la infecció per la grip. Davant aquest context, enguany s’ha incrementat en 120.000 les vacunes de la grip, que arribaran a les 1.570.000 dosis.

    Des de l’AIFiCC recorden que haver-se posat la vacuna de la grip s’associaria a una menor gravetat i una menor mortalitat per la Covid i que patir el virus de la grip i de la Covid alhora, podria suposar multiplicar per 6 la probabilitat de morir. Per aquest motiu, fan una crida a la població que es vacuni de la grip i de la tercera dosi de recordatori de la Covid en el cas que requereixi.

    “Iniciar la vacunació de la grip amb la coadministració de la tercera dosis de la vacuna Covid en majors de 70 anys complica la campanya, ja que haurem de tenir en compte quina vacuna de Covid-19 cal administrar a la persona que ve a vacunar-se, que faci 6 mesos mínim de la segona dosis, etc. Per tant, hi haurà més factors a controlar que només en la campanya de la grip, però la coadministració ajudarà a aconseguir millors cobertures i una més alta immunitat col·lectiva”, explica la infermera Pepi Estany, coordinadora del grup de vacunes de l’AIFiCC.

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya també fa una crida perquè els professionals sanitaris es vacunin de la grip. «El col·lectiu encara es vacuna poc, l’any passat un 42.5%, quan la mateixa OMS recomana que s’hauria d’arribar a un 75%», remarquen. “Com a professionals sanitaris tenim la obligació ètica de vacunar-nos, per protegir als nostres usuaris, per protegir-nos i no haver de causar baixa en el nostre lloc de treball i per protegir a les nostres famílies”, argumenta Estany.

  • Comença la vacunació de la grip de forma simultània amb la tercera dosi contra la Covid pels majors de 70 anys

    Des d’aquest dilluns, les persones que van rebre la segona dosi de la vacuna contra la Covid-19 i que tenen més de 70 anys, podran rebre alhora la vacuna de la grip i la tercera dosi de reforç. L’objectiu d’aquesta doble vacunació és protegir al màxim els col·lectius més vulnerables davant una possible coinfecció. La tercera contra el SARS-CoV2 ja s’havia obert a les persones que viuen a les residències i a les immunodeprimides i, ara, s’obre a la població general de més de 70 anys.

    La campanya d’enguany del Departament de Salut incorpora com a lema ‘Aquest hivern no t’arrisquis, vacuna’t ara contra la grip’. Salut disposa aquest any d’1.570.000 dosis de vacunes amb l’objectiu de superar cobertures de vacunació del 75% en persones de més de 60 anys i en el personal sanitari i sociosanitari, així com superar el 60% de cobertura en dones embarassades i en persones amb condicions de risc, d’acord amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la Comissió Europea.

    La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va presentar ahir la campanya des del Centre d’Atenció Primària Rio de Janeiro, al districte de Nou Barris de Barcelona. Cabezas va recordar que la grip és un «important problema de salut pública, tant per la seva freqüència com per la possibilitat de presentar complicacions». L’hivern passat el SARSCOV-2 es va imposar al virus de la grip, però enguany ja s’està notant circulació de virus respiratoris, el que fa pensar que aquest hivern sí circularà més el de la grip. “Si volem estar protegits durant l’hivern, ara és el moment de vacunar-se”, va emfatitzar Cabezas.

    Totes les persones que formin part dels col·lectius de risc poden demanar cita a través del web de programació de visites o a través de La Meva Salut, a l’apartat “Cita”. A més, com cada any, es podrà contactar directament amb el centre d’atenció primària corresponent. Els centres també apostaran per la vacunació oportunista, de manera que s’oferirà els vaccins a les persones que, en aquell moment, vagin als centres.

    “Als centres d’atenció primària tenim molta experiència en vacunar. És la nostra responsabilitat i el darrer any de pandèmia ha estat un repte al respecte, perquè hem vacunat molta població. Ara, la vacunació simultània de grip i Covid és un repte més”, va assenyalar durant la roda de premsa Jaume Collado, infermer i director del CAP Rio de Janeiro.

    Per aquesta campanya, el Departament de Salut manté les indicacions de l’any passat, amb l’objectiu de garantir les mesures higièniques i la seguretat dels usuaris. Per tal de descongestionar els fluxos circulatoris als CAP, s’establiran punts de vacunació segurs en espais annexos i comunitaris. En concret, al marge dels CAP, seran uns 385 arreu del país, entre punts externs i comunitaris (com centres cívics, casals, biblioteques, museus, pavellons, etc.) annexos i mòduls.

  • La grip a Catalunya ja arriba a epidèmia

    L’increment d’activitat gripal detectat durant la segona setmana d’aquest any s’ha incrementat aquests dies i ja ha superat, per primera vegada aquest hivern, el nivell d’epidèmia, tot i que assolint un nivell baix. Així, durant la setmana passada, del 13 al 19 de gener, ha augmentat la taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella: se situa ja als 147,4 casos per 100.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic d’aquesta temporada, establert en 98,1 casos.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la tercera setmana d’aquest any, l’activitat gripal durant les setmanes 4 i 5 presentarà un nivell epidèmic baix arreu de Catalunya.

    Segons les dades analitzades en el marc del programa PIDIRAC, durant la tercera setmana de l’any la taxa d’incidència de síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (339,5 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d’edat també mostren un increment respecte de la setmana anterior. Pel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 13 al 19 de gener s’han registrat 14 ingressos en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 90. El 83,5% d’aquests casos no estaven vacunats.

    Activitat als centres sanitaris

    Durant la setmana del 13 al 19 de gener del 2020, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 70.955 urgències, de les quals el 10,6% han requerit ingrés hospitalari. Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han augmentat un 1,65% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,6%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2019, l’activitat urgent s’ha reduït un 4,3% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,71%.

    Del total de les urgències ateses als hospitals, el 73,3% són pacients adults (55.584), mentre que la resta correspon a població pediàtrica (15.359). En relació amb la setmana anterior, la proporció de pacients pediàtrics ha augmentat un 23,3%, una dada que s’explica per l’epidèmia de bronquiolitis, les dades de la qual indiquen que ja estaria iniciant el seu descens.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 13 al 19 de gener, s’han atès un total de 886.771 visites, un 43,6% més que la setmana anterior. Aquest increment s’explica, en part, per l’habitual descens d’activitat durant el període de vacances de Nadal. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 850.003 s’han fet als centres d’atenció primària i 36.768 al domicili del pacient.

    Per grups d’edat, el 16,2% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 48,5% d’adults d’entre 15 i 64 anys i el 35,3% restant de persones majors de 65 anys.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 13 al 19 de gener han atès un total de 23.292 visites, un 7,9% menys que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 Catsalut Respon ha atès 37.036 casos aquesta setmana, dels quals 2.196 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un increment dels casos d’un 1.2% i una disminució de les visites domiciliàries del 21,9%.

    Principals actuacions

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) té un pla operatiu d’hivern que s’adapta a les necessitats sanitàries de la ciutadania en cada moment, a partir del coneixement de la demanda i de les aportacions del territori. Per respondre a aquest augment d’activitat estacional, els centres sanitaris ja activen els seus plans de contingència, per donar resposta a la pressió assistencial de cada moment, tal i com es fa els darrers anys. D’aquesta manera es busca que l’atenció continuada i urgent s’ajusti millor a les necessitats assistencials específiques de les persones de cada territori, per aconseguir que la ciutadania sigui atesa en el dispositiu més adequat i garantint la millor qualitat possible. Des de fa tres anys, les millores previstes per a l’hivern s’emmarquen en el desplegament del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) aprovat pel Departament de Salut el maig del 2017.

    El CatSalut ha augmentat fins els 21,4 M€ la dotació per millorar l’atenció a les urgències durant el període d’hivern 2019-2020. Són 1,7 M€ més que la temporada passada. En concret, es dedicaran un total de 3,3 M€ a reforçar els equips d’atenció primària, 3,3 M€ per a l’atenció sociosanitària i 14,8 M€ per a l’atenció hospitalària.

    Pel que fa al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ha reforçat el seu dispositiu amb fins a 13 unitats de Suport Vital Bàsic i fins al 31 de gener s’incorpora una unitat de Suport Vital Avançat Pediàtrica de reforç per l’increment dels casos de bronquiolitis durant aquest període. També continua en funcionament la línia pediàtrica del 061 CatSalut Respon. Alhora, durant aquest últim any s’han fet diferents inversions als serveis d’urgències hospitalaris i d’atenció primària que han permès que aquest hivern es disposi de nous serveis, com ara l’ampliació de serveis al CAP Santa Coloma de Gramenet, l’ampliació horària del CUAP Manresa, el vol nocturn del SEM per traslladar a pacients greus, la segona fase de les obres d’ampliació de les urgències de l’Hospital Josep Trueta de Girona, la nova Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Santa Caterina de Salt, la gestió d’urgències per part del 061 CatSalut Respon a Lleida o el pla de millora d’atenció primària.

    Mesures de prevenció

    La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular o l’ús de mocadors rebutjables. Ara bé, amb l’hivern no només arriba la grip sinó també altres patologies respiratòries, com la bronquiolitis, a més d’altres malalties víriques i infeccioses, que, en general, són molt freqüents i poden complicar-se en persones amb condicions de risc. Davant d’aquesta situació, el Departament de Salut va estrenar a la tardor una campanya on fa una crida a la població a protegir-se de totes les malalties d’hivern.

    Seguint en la línia de la campanya de l’estiu (“Un estiu sense UFFF”), la campanya té per lema, «Un hivern sense BRRR» i es centra en recalcar la importància de reduir el contagi de malalties seguint mesures higièniques. També incideix en la importància de la vacunació de la grip, especialment en persones amb condicions de risc.

  • L’epidèmia de grip segueix pujant per tercera setmana consecutiva

    L’activitat gripal ha augmentat a Catalunya per tercera setmana consecutiva i la taxa d’incidència s’ha elevat entre el 21 i el 27 de gener fins als 302,66 casos per 100.000 habitants, una xifra que supera el llindar epidèmic establert per a aquesta temporada en els 110,7 casos.

    Segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), les taxes d’incidència han estat més altes entre els nens de 5 a 14 anys i gairebé doblen la taxa respecte la setmana anterior. La resta de grups d’edat mostren un lleuger descens o es mantenen estables respecte de la setmana anterior.

    En aquesta setmana, del  21 i el 27 de gener, hi ha hagut 59 ingressos hospitalaris de casos greus per virus de la grip als hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 390. El 75,2% dels casos no estaven vacunats.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la setmana 4 (del 21 al 27 de gener), l’activitat gripal durant les setmanes 5 i 6 presenta un nivell epidèmic moderat.

    Durant la setmana del 21 al 27 de gener de 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 71.981 urgències, de les quals 8.121 han requerit ingrés hospitalari (11,28% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 2,52% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,02%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,57% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,54%.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 21 al 27 de gener, s’han atès un total de 926.292 visites, un 2,55% menys que la setmana anterior. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 892.200 s’han fet als centres d’atenció primària  i 34.092 al domicili del pacient.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 21 al 27 de gener han atès un total de 23.774 visites, un 0,98% més que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 CatSalut Respon ha atès 37.699 casos aquesta setmana dels quals 2.530 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un augment dels casos d’un 0,46% i un augment de les visites domiciliàries del 3,10%.

  • La grip a poc a poc ja ha superat la barrera epidèmica a Catalunya

    Des del Departament de Salut han anunciat que el continu ascens que la grip venia experimentant en les darreres setmanes a Catalunya ha fet superar ja per primera vegada el nivell d’epidèmia. Així, durant la setmana passada, ha augmentat la taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella: se situa ja als 119,59 casos per 100.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic d’aquesta temporada, establert en 110,7 casos.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la segona setmana d’aquest any, l’activitat gripal durant les setmanes 3 i 4 presentarà un nivell epidèmic baix-moderat, però creixerà cap a un nivell moderat amb pics de nivell elevat en algunes regions de la demarcació de Lleida i Tarragona.

    Pel que han explicat des de Salut, segons les dades analitzades en el marc del programa PIDIRAC, durant la segona setmana de l’any la taxa d’incidència de síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (367,65 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d’edat també mostren un increment respecte de la setmana anterior, excepte en el grup de 5-14 anys que es manté estable. Pel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 7 al 13 de gener s’han registrat 18 ingressos en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 129. El 72,7% d’aquests casos no estaven vacunats.

    Pel que fa a l’activitat als centres sanitaris, durant la setmana del 7 al 13 de gener del 2019, s’ha atès un total de 69.651 urgències, de les quals 8.107 han requerit ingrés hospitalari (11,64% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 1,20% i els ingressos hospitalaris han augmentat un 0,04%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,97% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,81%.

    Del total de les urgències ateses als hospitals, el 80,84% són pacients adults (56.309), mentre que la resta correspon a població pediàtrica (13.322). En relació amb la setmana anterior ha augmentat un 0,42% la proporció de pacients pediàtrics.

    Durant aquesta setmana els hospitals han atès un total de 26.617 visites de nivell de prioritat I, II i III, és a dir, de major gravetat, que representen un 38,21% del total de les urgències, un 0,03% menys que la setmana anterior.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 7 al 13 de gener, s’han atès un total de 873.215 visites, un 74,41% més que la setmana anterior. Aquest increment s’explica, en part, pel fet que aquella setmana aquests centres van romandre tancats per Cap d’Any. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 840.593 s’han fet als centres d’atenció primària i 32.622 al domicili del pacient.

    Per grups d’edat, el 10,08% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 50,27% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 39,65% restant de persones majors de 65 anys. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han fet un 4.40% més de visites.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 7 al 13 de gener han atès un total de 22.142 visites, un 7,81% menys que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 Catsalut Respon ha atès 35.749 casos aquesta setmana, dels quals 2.451 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 0,57% i una disminució de les visites domiciliàries del 13,15%.

  • Cent anys de la grip espanyola, la pandèmia més gran de la història

    El 6 de febrer de 1918 moria a Viena el pintor austríac Gustav Klimt per culpa d’una grip especialment virulenta. En tot just uns mesos, la mateixa malaltia va causar la mort del líder del partit bolxevic a Rússia, Iàkov Sverdlov, i de la sufragista nord-americana Phoebe APPERSON Hearst, a Califòrnia. El virus, avui identificat com AH1N1, va atacar ràpidament i en menys de dos anys va matar a tot el món a no menys de 50 milions de persones, convertint-se en la pandèmia més gran coneguda per la humanitat.

    Aquest any es compleix un segle d’aquesta pandèmia que, avui en dia, segueix sent estudiada per epidemiòlegs de tot el món. «El que hem après de la grip de 1918 és que necessitem una vigilància pandèmica contínua, línies d’investigació contínuament actives i una planificació per quan sorgeixi un virus pandèmic, que sorgirà abans o després», explica a eldiario.es José María Eiros, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Río Hortega i catedràtic de la mateixa especialitat a la Universitat de Valladolid.

    Eiros és l’autor d’un recent llibre en què s’analitza la història de l’anomenada grip espanyola, La Grip de 1918. Centenari d’una crisi sanitària devastadora (Portal Edicions, 2018), que ha escrit al costat dels especialistes Maria del Rosari Batxiller i Alberto Pérez Rubio. Les diferents estimacions que s’han fet sobre aquesta pandèmia asseguren que la infecció va poder afectar fins a una quarta part de la població mundial i la xifra de morts va poder superar els 100 milions.

    La fi de la civilització

    «Com pandèmia ha estat la pitjor de la història, perquè va concentrar una elevada mortalitat en un període relativament curt de temps», explica a eldiario.es Antoni Trilla, investigador de l’Institut de Salut Global i catedràtic de Salut Pública a la Universitat de Barcelona.

    L’impacte va ser tal que en l’època no van ser pocs els que van témer pel futur de la humanitat. Segons Eiros, «molts creien que anava a ser la fi de la civilització» i en el seu llibre es cita el cas del degà de la facultat de medicina de la Universitat de Michigan, que «creia que la humanitat estava en greu risc de desaparèixer».

    Sobre l’alta letalitat del virus, els especialistes han plantejat diverses propostes i gràcies a investigacions recents, que han aconseguit ressuscitar el virus en laboratori, s’han aconseguit entendre alguns dels factors que van poder agreujar la pandèmia.

    El pitjor dels virus de grip coneguts

    Aquesta reconstrucció va servir per identificar el virus com AH1N1, «l’avi de tots els virus H1N1 que ens han anat afectant durant els últims 100 anys, inclòs el que va provocar la pandèmia de 2009», explica Trilla. No obstant això, aquest especialista aclareix que no hi ha cap virus dels actuals que s’assembli a aquest, «estem parlant d’una bèstia peluda, d’un mal bitxo».

    Les anàlisis que s’han realitzat en laboratori han demostrat que el virus de 1918 es replica fins a 50 vegades més ràpid que qualsevol dels actuals, «això suposa que quan infecta genera centenars de milers de còpies molt més ràpidament, el que significa una invasió tremenda», explica Trilla. A més, es va observar que la letalitat en ratolins era del 100%, quan la resta dels analitzats actualment no tenen una letalitat superior al 20%.

    És precisament aquesta virulència la qual podria explicar l’alta letalitat del virus entre persones joves. «S’ha vist que entre persones d’edat mitjana, que tenen un sistema immunitari potent, l’agressivitat del virus era de tal magnitud que la resposta immunitària era excessiva i acabava provocant dany als pulmons, és el que en termes tècnics diem tempesta de citocines», explica Trilla.

    Encara que en l’actualitat hi ha altres virus d’origen aviar, com el H9N2 i l’H5N1, que tenen una letalitat fins i tot més alta que la de 1918, «afortunadament per a nosaltres no es transmeten amb facilitat entre persones, ja que només es transmeten des d’animals», explica Trilla.

    Els riscos de l’actualitat

    Al llarg d’aquests cent anys, la humanitat ha patit tres pandèmies de grip, però cap de tant d’impacte com la primera. Les dues següents es van produir el 1957 i 1968 i van causar prop d’un milió de morts a nivell mundial, mentre que la de 2009 va provocar prop de 700.000 morts.

    Sobre les possibilitats que es produeixi una nova pandèmia, els especialistes ho tenen clar. «Nosaltres ja no ens preguntem si hi haurà una pandèmia de grip, el que tractem d’esbrinar és quan i amb quin tipus de virus», explica Trilla.

    No obstant això, sobre la seva possible gravetat, consideren improbable que es torni a donar un cas com el del 18. «La història ens diu que les últimes pandèmies han estat molt menors pel que fa a mortalitat, perquè hi ha moltes coses que han canviat per bé, el virus és diferent i tenim més mitjans», afirma Trilla.

    Eiros destaca les limitacions que existien en 1918, quan ni tan sols s’havia asilat virus de la grip. No obstant això, també assenyala algunes de les complicacions del món actual. «Tot i els mitjans de què disposem avui dia, qualsevol malaltia respiratòria es pot propagar pel món en qüestió d’hores», de fet, «a la pandèmia de 2009 es van notificar casos als EUA un 24 d’abril i el 26 ja teníem casos a Espanya».

    Una nova pandèmia amb 30 milions de morts

    Per tractar de determinar l’impacte d’una pandèmia de grip en l’actualitat es va crear un programa finançat per la Fundació Bill i Melinda Gates, que va estimar que un virus similar al de 1918 podria produir més de 30 milions de morts a tot el món en tan només 6 mesos.

    «Aquest seria el pitjor escenari possible i encara que òbviament no podem dir que no vagi a succeir, considerem que és altament improbable», explica Trilla, que conclou que «el més raonable és que tinguem pandèmies com les que hem tingut últimament».

    No obstant això, en una xerrada oferta el passat mes d’abril, el mateix Bill Gates cridava l’atenció sobre el problema i recordava les recents pandèmies i les limitacions que es van detectar en diverses parts del món. «Encara que l’H1N1 [de 2009] no va ser tan letal com la gent temia inicialment, va demostrar la nostra incapacitat per rastrejar la propagació de la malaltia», va assegurar Gates.

    A més, Gates va assenyalar que «l’epidèmia de l’Ébola a l’Àfrica Occidental fa quatre anys va ser una altra toc d’atenció», ja que, «a mesura que augmentaven els casos confirmats, augmentava el nombre de víctimes mortals i els sistemes de salut locals s’ensorraven».

    No obstant això, malgrat les xifres i de l’opinió dels científics, després de la grip de 2009 molts sectors de la societat van posar en dubte l’existència de la pandèmia. Els especialistes consideren que la complaença en què ens hem instal·lat pel fet que amplis sectors de la població ja no han d’enfrontar-se a malalties com la poliomielitis, la verola o el paludisme no és sinó un brou de cultiu per a la generació de nous problemes.

    «L’únic virus que hem aconseguit erradicar ha estat la verola, els altres segueixen circulant», adverteix Trilla. «Hi ha una batalla permanent i no podem caure en la complaença i dir que estem lliures de malalties infeccioses simplement perquè aquí no les patim, perquè aquestes malalties segueixen existint».

    Cal seguir preparats

    Eiros també es mostra crític amb l’actitud de certs sectors socials i insisteix en la necessitat de mantenir-se alerta. «Hem de mantenir una actitud intel·ligent davant les malalties infeccioses i em dol que hi hagi moviments antivacunes que calen en la societat».

    A més, incideix en la importància de l’educació de les noves generacions. «Als nens caldria donar-los més formació en salut, no només en malalties infeccioses, sinó en vacunació, en ús responsable d’antibiòtics, en activitats saludables i d’higiene, etc.».

    S’han complert cent anys de la pandèmia i en diverses parts d’Espanya i del món s’han organitzat esdeveniments per recordar la malaltia que va posar en escac a la humanitat. D’entre tots els actes mereix especial esment el que ha realitzat el Centre de Control de Malalties dels EUA, el lema recorda la necessitat de mantenir-nos preparats i no oblidar la intensa batalla que l’ésser humà ha mantingut contra les malalties infeccioses: «We remember. We prepare».

    Per què es diu grip espanyola?

    La grip es va començar a propagar a la fi de la Primera Guerra Mundial i va ser aquest fet, i no l’origen de la malaltia, el que va tenir un impacte directe en com seria reconeguda globalment. Tal i com explica José María Eiros, «els mitjans de comunicació dels països que van participar en la guerra estaven sota censura militar, de manera que van ocultar la pandèmia». No obstant això, «Espanya, en ser neutral, informava la premsa dels nous casos, de manera que donava la sensació que era l’únic país afectat». A partir d’aquí, la malaltia es va conèixer a tot el món com la grip espanyola.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Cèrcol a la grip

    Aquesta tardor de 2018 es compleixen 100 anys de la mal anomenada grip espanyola. Aquesta pandèmia va causar uns 50-100 milions de morts (el 3-6% de la població mundial), potser tants o més que la Primera i la Segona Guerra Mundial juntes (17 i 60 milions). Un segle després, el virus de la grip és l’agent infecciós més estudiat, però dista molt de ser el millor conegut. Molts dels factors que influeixen en la seva virulència i en l’extensió de les epidèmies anuals segueixen sense ser compresos. Prova d’això és que la capacitat preventiva és molt limitada i que hi ha un ampli marge d’incertesa per anticipar com serà la pròxima temporada gripal i quan pot arribar una gran pandèmia com les que ocorren tres o quatre vegades cada segle. Amb tot, hi ha obertes algunes prometedores vies per posar cèrcol a aquesta infecció, tant a nivell immunològic com a epidemiològic.

    Una de les claus sembla estar en conèixer com es produeix la petjada immunològica que deixa el primer contacte amb el virus, normalment abans dels tres anys de vida. Aquesta petjada (imprinting) capacita al sistema immune per respondre al primer tipus de virus que va entrar en l’organisme, però no tant a altres varietats (l’elevada mortaldat de la grip espanyola es va deure, entre altres factors, al fet que era un virus nou per als joves soldats). Quan el virus de la grip es replica en les cèl·lules que infecta no surten còpies exactament iguals, i aquesta capacitat mutagènica és el que ho fa tan esmunyedís i agressiu. Això explica en part que no hi hagi una vacuna universal per a la grip com n’hi ha per a altres infeccions i que les vacunes anuals tinguin una eficàcia reduïda i minvant amb el temps. Per superar aquests esculls, els científics creuen que cal conèixer a nivell molecular com respon el sistema immune a la primera infecció. I per a això es va a iniciar als EUA un gran estudi de cohorts amb nounats per saber com s’enfronten al virus almenys durant els seus tres primers anys de vida.

    El millor coneixement dels factors externs que influeixen en la virulència i característiques de l’epidèmia anual, des del clima a la manera de vida de la gent, és també una via per millorar el seu control. En aquesta línia, s’ha publicat recentment un estudi a Science que mostra que a les ciutats de major grandària i amb major mobilitat humana la temporada de grip és més extensa, perllongant-se més enllà dels mesos de tardor, que són els més favorables per a la transmissió del virus. En canvi, en els nuclis menys poblats, la temporada es concentra en unes quantes setmanes, aconseguint pics de gran intensitat quan les condicions de baixa humitat afavoreixen el contagi. Els resultats d’aquest estudi impliquen que les mesures de control haurien de variar en funció de la grandària poblacional: en les grans urbs caldria posar èmfasis a prevenir el contagi, i en les petites a garantir que els serveis sanitaris no es desbordin i puguin donar una atenció de qualitat durant el pic de l’epidèmia.

    De moment, no obstant, res d’això permet anticipar com serà la pròxima temporada gripal i quan hi haurà una nova pandèmia. L’última va ser la de 2009, que va causar uns 575.000 morts, i l’anterior es remunta a 1968, amb un balanç d’entre mig milió i dos milions. Amb les línies de recerca comentades i amb unes altres es pretén reduir l’impacte d’aquesta infecció en la salut, alhora que espantar el fantasma de la grip espanyola, una pandèmia que ni es va originar a Espanya ni va tenir aquí el seu principal focus. Eren temps de guerra i, per no minar la moral de la tropa, els països combatents van silenciar una epidèmia que estava sent més mortífera que la guerra mateixa. En canvi, a Espanya, que era un país neutral, es van airejar els casos. I d’aquí el seu nom.

  • Gener del 2018: Déjà-vu

    La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

    En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

    Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

    La premsa i les xarxes van plenes de dades i de queixes tant de pacients com de professionals. Com cada any, podem llegir les xifres d’afectació poblacional i del nombre de visites que es fan. I podem escoltar els epidemiòlegs parlant del tipus de virus, els metges i les infermeres queixant-se que no donen l’abast, alguns pacients o familiars, pocs, denunciant les demores….

    I com cada any farem una anàlisi de les causes. Les més concretes: la no habilitació de llits per atendre les complicacions, la manca de professionals, les retallades. O les causes més genèriques: el finançament insuficient, la creixent demanda, o un sistema sanitari excessivament orientat als hospitals. Qualsevol pic epidèmic comporta una activitat extra del sistema sanitari, però si una epidèmia previsible el porta al desbordament és per manca de planificació. Si de manera periòdica es repeteixen els mateixos fets i les mateixes causes, perquè no se solucionen? Perquè no es pot, o perquè no es vol?

    La grip no és cap urgència, com no ho són la gran part dels processos febrils. La grip no té tractament, i es cura sola en un termini de 5-7 dies. Només les grips que es compliquen, una minoria, necessiten atenció mèdica i tractament a domicili o en un centre hospitalari. Malgrat aquestes realitats, la demanda urgent es desborda i el sistema reforça els serveis d’urgència hospitalaris, no els serveis d’atenció primària.

    La millor atenció en casos de grip, com en tots els altres problemes que no comporten un risc vital imminent és la que fan els metges i infermeres de capçalera. Aquesta atenció és superior en resultats i en cost-efectivitat. Sembla, doncs, de sentit comú que els esforços del sistema s’haurien de dirigir a fomentar i garantir l’atenció de les persones amb grip en els millors dispositius, que en aquest cas són els centres d’atenció primària. Amb tot el que això comporta:

    1. Garantir-ne l’accessibilitat, que actualment no està garantida. L’accessibilitat telefònica, per exemple, deixa molt a desitjar. Si truques al CAP, et remeten a un call-center per demanar visita que donaran pel cap d’una setmana. La solució: vés d’urgències!
    2. Garantir-ne la longitudinalitat, trencada des de fa temps en molts llocs. Tret de pobles petits, la demanda del dia sovint és atesa per un professional que no és l’habitual, en consultes dites d’urgències que atenen tot tipus de problemes no urgents.
    3. Garantir-ne la capacitat de coordinació i de gestió clínica. Ara, si una metgessa de capçalera sospita una pneumònia o diagnostica la descompensació d’una malaltia de base, ha d’enviar el pacient al servei d’urgències hospitalàries corresponent. No pot gestionar un ingrés directament.

    I el circuit sempre acaba voltant entorn les urgències. Tenim un sistema disfuncional que potencia l’ús incorrecte dels dispositius (un 60% de les urgències hospitalàries són inadequades), i que, de manera paradoxal, va hipertrofiant els mateixos serveis que presenten un ús inadequat. D’aquesta manera es posen recursos econòmics en un sac foradat, recursos que serien molt més ben aprofitats si es posessin en dispositius d’atenció primària, perquè impacten positivament en tot el sistema.

    Si no ens volem trobar l’any que ve amb un altre déjà-vu, cal que recuperem el sentit de la coherència i la sensatesa en la gestió dels serveis sanitaris i en el bon ús de les paraules i els conceptes.

    La població ha de recuperar el sentit de la malaltia, en aquest cas, de la grip: una epidèmia que es pot limitar però no evitar, una malaltia que és normal en l’actual patró microbiològic, que s’autolimita i, per tant, es cura espontàniament en una amplíssima proporció. També ha de recuperar la capacitat de ponderació dels símptomes: si tens febre i et fan mal tots els ossos, és que tens la grip, però si tens dificultats per respirar, és que tens una altra cosa i necessites ajuda. I posar en pràctica la calma i la paciència: no cal diagnòstic mèdic si no hi ha símptomes d’alarma, ni ser visitat el primer dia, ni ser tornat a visitar si la tos dura una setmana.

    Administracions i empreses haurien de possibilitar la declaració responsable de malaltia de manera que no calgués augmentar el nombre de visites per anar a buscar una baixa. Alguns departaments de la Generalitat ja ho han posat en marxa.

    Per a l’epidèmia de grip es necessiten metgesses i infermeres a primera línia que tranquil·litzin les persones sense complicacions i diagnostiquin, tractin o derivin quan es presenten problemes. Serveis primaris suficients per donar resposta a l’augment previst de la demanda als centres i a domicili.

    Si no es prenen mesures diferents, l’any que ve no obtindrem resultats diferents, tornarem a veure i a parlar del mateix. I torna la mateixa pregunta: no es pot o no es vol?

  • Els motius del col·lapse a urgències durant l’època de grip es repeteixen cada any

    Com ja publicàvem en aquest diari, tots els anys, a principis de gener, hi ha una epidèmia de grip estacional. L’increment de pacients crea més demanda als centres sanitaris. Això és previsible i, per tant, les mesures a prendre també ho haurien de ser.

    S’està parlant molt de la situació dels hospitals i dels centres d’Atenció Primària però per entendre perquè això es reprodueix cada any cal llegir per separat tots els factors que intervenen. També cal saber què és la grip i, no per parlar en termes d’epidèmia, veure-la com una malaltia letal des d’un inici.

    De fet, s’ha de ser conscient que no tots els refredats o grips requereixen visita al metge, alguns només necessiten repòs. La grip generalment es cura a casa, rentant-se molt les mans per no transmetre la malaltia a altres persones i amb algun antitèrmic, medicament per tractar la febre, per trobar-se una mica més bé sense necessitar antiobiòtics ni altres medicaments que sí necessitarien recepta. Fer massa ús dels hospitals en aquests casos, han denunciat en diverses ocasions des de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), també es culpa del protagonisme que se’ls hi dóna: si els hospitals parlen de la grip i diuen que estan col·lapsats, s’envia un missatge de gravetat i això crea un efecte crida. Albert Planes, membre del grup d’ètica de la CAMFIC, apunta en aquest sentit que la major part dels problemes derivats de malalties respiratòries en general no requereixen atenció hospitalària: «paracetamol, aigua i repòs».

    Els plans de contingència territorials per millorar l’atenció continuada i urgent són insuficients

    L’Hospital de Vall Hebron de Barcelona ha tingut gairebé 100 pacients pendents de llit a urgències molts dies.  L’Hospital del Mar ha superat els 160 i amb més d’una quarantena que esperaven més de 24 hores. Per entendre la complexitat de les xifres, diverses xarxes socials publiquen la situació en la que es troben els hospitals actualitzant diàriament el número de pacients en espera a les seves urgències. És el cas del compte @UrgenPSMar que fotografia quantes persones estan sent ateses, quantes pendents de ser ingressades i passar a planta i quantes pendents de visita. 

    L’Hospital del Mar celebrava a principis d’estiu del 2017 la inauguració de les noves urgències del centre. Aquestes urgències arribaven nou anys després del seu inici, ja que s’havien aturat per les retallades entre el 2010 i el 2015. Treballadors del centre expliquen que aquestes «no serveixen» perquè «per molt que hi hagi més espai, no hi ha més personal i no es pot cobrir». La proporció de treballadors per pacient és d’una sola auxiliar d’infermeria per 20-26 malalts. Això, segons els treballadors, crea angoixa i la sensació «de no fer bé la seva feina».

    Les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que l’activitat gripal supera el llindar d’epidèmia per segona setmana consecutiva: hi ha 299,4 casos per cada 100.000 habitants i preveuen que encara augmenti en les properes setmanes. Cal tenir en compte que el llindar epidèmic establert per aquesta temporada és de 109,4 casos per 100.000 habitants.

    Les dades, que es recullen dins el Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC, temporada gripal 2017-2018), també donen a conèixer que la taxa presenta un descens en els grups de 0 a 4 anys i de 5 a 14 mentre que incrementa la incidència en els adults, especialment en els majors de 64 anys.

    Les comparatives de les visites realitzades afirmen que l’activitat urgent ha incrementat un 9,9% respecte la mateixa setmana del 2017 i el nombre d’ingressos hospitalaris ho ha fet un 5,6%. Durant la setmana de l’1 al 7 de gener, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 75.412 urgències, 9.316 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,4% del total).

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 425.435 visites, un 20% més que la setmana anterior. Del total de visites realitzades durant aquesta setmana, 405.797 s’han realitzat als CAP i 19.638 al domicili del pacient. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han realitzat un 4% més de visites. Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 28.341 visites.

    No adequar les instal·lacions, el nombre de treballadors o no saber com visitar-se participen del col·lapse a urgències

    Un dels motius pel què la grip col·lapsa les urgències és la poca previsió que el Departament de Salut té a l’hora de planificar quants treballadors són necessaris o quants llits extres caldrà habilitar.

    El col·lapse de les urgències es fa més evident per la grip perquè es veu concentrat en el temps durant 10-15 dies però aquests serveis, indiquen els professionals que hi treballen, «sempre estan a punt de col·lapsar-se». Molts dels factors que ajuden a que això sigui més visible per la grip no tenen una possible solució o abordatge a curt o mitjà termini.

    També es parla sobre l’abús que es fa de les urgències dels hospitals i es recomana anar als Centres d’Atenció Primària (CAP). El problema, segons Planes, és que no es reforça el personal dels CAP i no poden amb totes les visites que reben. Metges de la Primària denuncien agendes diàries on hi ha més de 50 visites programades. En aquest sentit, Planes opina que, any rere any, «els companys d’urgències demanen que augmentin la dotació als hospitals però s’ha vist que aquesta solució no és la millor, cal augmentar la dotació també de l’Atenció Primària».

    La solució al col·lapse, apunten diversos professionals, és múltiple. Una persona sana que té la grip només necessita de 3 a 5 dies de repòs. Sabent que la grip no té cura més enllà del repòs, l’aigua i algun antitèrmic, Planes proposa que no sigui necessari visitar-se per agafar una baixa curta. D’aquesta manera es descongestionarien les urgències als CAP. «Tenim molts pacients que no necessiten visitar-se: saben què els hi passen i el què han de fer. Només acudeixen al CAP per agafar la baixa», diu Planes.

    Albert Planes indica que en els darrers anys s’han perdut més de 3.000 professionals a l’Atenció Primària. La població de Catalunya sap que la situació a la Primària també està col·lapsada fora de l’època de grip. Això provoca que, segons Planes, «en no tenir Atenció Primària de referència», acudeixin directament als Hospitals.

    A la reducció de personal es suma també haver estat en època de festius. “Quan són vacances molts centres privats i residències geriàtriques tenen menys personal i envien als pacients a l’hospital”, comenta Josep Martí, que va ser director assistencial de Vall d’Hebron.

    Davant de tot això, un dels sectors professionals que pateix amb més intensitat el problema és el dels metges i infermers de família, presents tant en els centres de salut com en els serveis d’urgència de molts hospitals i en els CUAP (Centres d’Urgències d’Atenció Primària). Amando Martín Zurro, especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna, opina que això genera desesperació: «per una banda per l’angoixa de la sobrecàrrega de treball que viuen juntament amb el risc per a la qualitat i seguretat de l’assistència que significa i, per altra banda, per la manca d’esperança de solucions».

    Gestionar i dedicar recursos a l’Atenció Primària perquè funcioni tot el sistema

    «Preveure una situació que saps que arribarà amb agendes especials per aquells dies no és difícil, només cal pensar-hi». Algunes propostes que fan des del Fòrum Català d’Atenció Primària, un espai de debat creat per treballadors de l’Atenció Primària, són oferir ampliar horaris als professionals, pagant o a canvi de festius en un període menys exigent; deixar de fer coses que es poden fer en altres períodes com ara seguiments de malalts crònics o analítiques; comptar amb la infermeria per fer-se responsable de les urgències…

    Any rere any s’anuncien mesures per evitar el col·lapse, la majoria dirigides a canvis o ampliacions dels mateixos serveis d’urgències. Aquests, afirmen a partir d’estudis des dels moviments socials que aposten per una sanitat pública i de qualitat, es podrien reduir en un 30% si hi haguessin serveis suficients a domicili, sanitaris i socials però des del 2010 s’ha perdut personal i s’han tancat llits. Cal aleshores fer polítiques que canviïn l’estructura del model sanitari actual: fer canvis capaços de donar les respostes més adequades a les actuals necessitats. Ens en posava un exemple de les despeses que comporta donar una mala atenció o una atenció no necessària la Dra. Cesca Zapater quan explicava el cas d’un home que volia i podia ser curat a casa i no pas ser traslladat a l’hospital.

    Saber on visitar-se és important per estalviar recursos i temps. Els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària  (CUAP) segueixen sent desconeguts per a molts pacients que van directament als hospitals.  En aquests, com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta.