Just Deploy It!

Etiqueta: grup de debat

  • I ara que? En sanitat, ho tornarem a no fer?

    Altre cop eleccions, aviat, esperem, un nou govern, però tinc por que ho tornem a fer, que tornem a parlar del mateix, amb el mateix desgraciat llenguatge, creient que només nosaltres tenim la raó i que l’important i urgent només és el que diuen els polítics d’ofici i els poderosos (en diners, no en saber).

    Per mi és tant impostant no tornar a fer les mateixes coses si volem evitar els errors que ens ha portat fer-les. Malament també tornar a «no fer», no fer el que cal i és urgent fer-ho pel bé comú.

    En sanitat, i sobretot per la Salut de les persones, cal canviar de paradigma per respondre a la crisi profunda en la qual està. Cal canviar profundament i radicalment, els valors, les funcions i l’organització del nostre Sistema Públic de Salut.

    Ho demanàvem ja, sobretot la ciutadania, quan vàrem fer el decàleg de la Marea Blanca, ara fa 8 anys,

    Ho anàvem explicant vàries persones, del nostre recent Grup de Debat, en vàries ocasions als que volien llegir les nostres opinions, sobretot en aquest diari. Per exemple amb l’article ‘La salut és el què importa’.

    Finalment i més recent, hem constituït un Grup de professionals que estem convençuts d’aquesta necessitat urgent de canvi radical d’allò que s’ha de fer en Salut. Volem, com va passar amb la Marea Blanca de ciutadania activa per aquesta lluita, passar de les protestes sectorials de diferents àmbits (atenció primària, transport sanitari, hospitals, descontent professional, dependència, salut mental, residencies, etc.) a les propostes de millora integral del Sistema. Així hem debatut i publicat una primera part de les nostres raons, objectius i valors d’aquestes propostes i en uns mesos espero que podrem anar-les concretant.

    Per llegir el document ho podeu fer aquí i en aquest text, «Els valors que haurien d’orientar la reforma necessària i urgent del sistema català de salut», escrit per tres dels membres del grup de debat.

    És necessari unir forces, unir lluites sectorials, sense protagonismes professionals, corporatius, ni polítics. No arreglarem la situació actual amb plans, estratègies, accions o recursos sectorials, continuant mal gastant, amb mala gestió, allà on no toca, sense transparència, ni participació democràtica, o amb corrupció.

    Cal proposar un nou model del Sistema Sanitari Públic, del segle XXI, que respongui a les necessitats actuals de Salut de la població. Caldrà reclamar i participar, professionals, treballadors de la Salut i ciutadania en una nova llei de Sanitat posant al dia, amb els nostres valors, la llei de l’Ernest Lluch del 1986.

    Encara un altre article d’opinió sobre el tema i com anar avançant en les propostes de millora a «Un servei de salut integral: alguns camins estratègics per arribar-hi».

  • Un servei de salut integral: alguns camins estratègics per arribar-hi

    Són molts els informes i documents que parlen de la necessitat d’introduir canvis conceptuals, d’orientació estratègica, del finançament, de la destinació dels recursos i de les actuacions prioritàries del nostre sistema sanitari però són molt pocs els que se n’ocupen de descriure els camins que ens han de portar des de la situació actual a la qual es pretén arribar. Els “macrosistemes” de serveis com el sanitari generen en el seu funcionament una inèrcia enorme creixent en el temps, inèrcia que dificulta la introducció d’innovacions i canvis que propicia que polítics, planificadors i gestors assumeixin totalment o parcial la perpetuació dels seus fonaments actuals i es limitin en la gran majoria dels casos a introduir en el sistema canvis menors que, en poc temps, són absorbits i diluïts.

    En un article anterior del grup de Debat sobre Polítiques de Millora del Servei Públic de Salut ja s’han especificat els canvis conceptuals, estratègics i de valors que es proposen per al nostre sistema sanitari. Pertoca ara apuntar alguns dels camins transformadors que cal recórrer per assolir els objectius d’innovació apuntats prèviament i que s’han de caracteritzar per la seva viabilitat política i de disponibilitat de recursos així com per generar dinàmiques de canvi progressiu que siguin compatibles amb el funcionament quotidià del sistema. Sembla obvi recordar que en el marc d’un article periodístic és impossible detallar amb precisió les mesures concretes, tasca que abordarem a l’informe final del Grup de Debat que veurà la llum en el mes de gener de 2020.

    Abans d’iniciar el camí del canvi cal analitzar si existeix una voluntat política real dels governs, tant en sanitat com en altres sectors de les polítiques públiques implicades directament en l’evolució dels determinants de salut, benestar social i qualitat de vida. Fins avui aquesta voluntat política ha estat molt dèbil o inexistent i, com dèiem abans, centrada en propostes de canvis superficials, gairebé cosmètics, del sistema.

    Sembla un lloc comú però cal continuar insistint que la primera traducció estratègica i operativa de la voluntat política radica en modificacions pressupostàries que facin viables els canvis que es proposen. Abans de parlar de percentatges i xifres concretes és necessari definir el tipus i profunditat dels canvis. Avui el que cal és indicar que el repartiment dels recursos totals del sistema és víctima d’importants desequilibris que deixen en clara inferioritat a sectors com l’atenció primària i comunitària, la salut pública i els serveis socials que estan absorbint una proporció creixent de les demandes de la societat en relació al benestar i la qualitat de vida de societats desenvolupades com la nostra.

    Un cop assignats els recursos sembla imprescindible que la seva gestió macro, meso i micro estigui a càrrec de professionals qualificats i independents del poder polític i aliens a possibles pràctiques corruptes, massa freqüents en el nostre context, i compromesos amb la transparència de les seves actuacions.

    Perquè el sistema estigui realment centrat en les persones és necessari comptar amb la implicació real de la ciutadania en totes les fases del canvi, des del disseny de les actuacions a la seva implementació i avaluació. Potenciar aquest aspecte precisa incrementar la consciència i capacitat reivindicativa i d’anàlisi de les institucions ciutadanes en relació a les decisions governamentals que afecten al benestar i qualitat de vida personal i comunitari.

    Aquests condicionants previs s’han d’acompanyar de nous mecanismes d’assignació dels recursos del sistema basats essencialment en una capitació territorial que tingui en compte les necessitats poblacionals i dels serveis, centres i equips radicats, que consideri també els projectes que s’hagin de posar en marxa i que no estigui, com fins ara, hipotecat gairebé de forma absoluta pel pressupost històric. En aquest àmbit sembla imprescindible aprofundir en la descentralització i en el binomi autonomia-responsabilitat en tots els aspectes de la planificació operativa i gestió del serveis, centres i equips.

    La consideració de la salut com un element nuclear, però no l’únic, del benestar i qualitat de vida implica la necessitat de dissenyar polítiques intersectorials que abordin tots els seus components. Cal passar de la “salut en totes les polítiques” a una política de benestar i qualitat de vida en que la salut sigui valorada en la seva justa mida; com un instrument central però no com un objectiu finalista i aïllat.

    Els professionals són el principal actiu del sistema. Dissenyar polítiques de recursos humans i laborals que incrementin la seva motivació i qualitat de vida personal i professional és un element nuclear per assolir els canvis descrits en un marc d’optimització de la qualitat i seguretat de l’atenció prestada a la ciutadania. La situació actual, marcada per les retallades derivades de la crisi iniciada l’any 2008, és molt desfavorable en aquest àmbit i precisa de modificacions prioritàries i urgents.

    Els camins per avançar en els canvis no es poden iniciar sense modificar el marc legislatiu que dóna suport al nostre sistema sanitari començant per la mateixa Llei General de Sanitat de 1986 i, en el cas de Catalunya, de la LLOSC.

    La fase de transició entre la situació actual del sistema i la proposada no serà fàcil ni ràpida i cal dissenyar-la amb prudència, sense renunciar a la fermesa dels plantejaments innovadors. Malauradament, en el context governamental de l’estat i català, no es visualitzen en aquest moment ni els lideratges ni les voluntats i capacitats necessàries per posar en marxa un procés de tanta envergadura. No podem resignar-nos a esperar temps millors i, per tant, hem de engegar sense dilació les accions polítiques generals i sectorials que calguin.

     

    Membres del Grup de Debat

    Amando Martin Zurro, Albert Cañis, Carlos A. Gonzalez, Carme Borrell, Carmen Catalan, Carme Valls, Cesca Zapater, Emili Ferrer, Jordi Colomer, Joan Benach, Joan Gene, Josep Martí, Josep Soler, J.R. Villalbí, Lluis Rajmil, Maria José Fernandez de Sanmamed, Montse Montaña, Maribel Pasarin, Olga Fernandez, Sara Jaurrieta, Vicente Ortun, Xavier Castells, Xose Lopez de Vega .

    Podeu consultar el document complet aquí 

  • Els valors que haurien d’orientar la reforma necessària i urgent del sistema català de salut

    El sistema sanitari Català no ha canviat substancialment des de la seva creació als anys vuitanta i actualment no dóna una resposta adequada a les noves necessitats de salut. Per seguir progressant hauria d’abandonar els programes o estratègies sectorials orientades a reformar aspectes concrets com les urgències, l’atenció Primària, els hospitals o les llistes d’espera. Tampoc avançarà reclamant i posant més recursos econòmics en l’actual estructura per seguir fent el mateix. Nosaltres pensem que efectivament cal incrementar pressupost, però per invertir-lo en accions orientades a millorar la salut de la població. Els serveis de Salut Pública han de ser l’eix vertebrador de les polítiques intersectorials de salut.

    És per això que posem com a primera qüestió la necessitat d’un canvi radical i estructural del model, un canvi de paradigma, passant d’un model centrat en la malaltia i la medicalització a un model públic de Salut Integral centrat en la persona.

    Els valors que ha de tenir el sistema públic de salut

    La salut de tota la població i l’atenció a les necessitats de salut de les persones són els elements centrals que han de dirigir les polítiques i les actuacions del Sistema. Les persones han de disposar del dret de ser les protagonistes dels serveis de Salut junt amb els professionals, que estan al servei d’aquestes. Cal fomentar la seva autonomia per ser persones actives i apoderades en la seva salut i de la salut de la comunitat.

    La salut és allò que importa. Per un Sistema integral de Salut, no només d’atenció sanitària a la malaltia, orientat als determinants socials de la salut, la promoció de la salut i a les necessitats de les persones i comunitats. Per això cal revertir els processos de medicalització i de mercantilització actuals.

    Un sistema centrat en la cura de les persones i no exclusivament en la recerca incansable d’un diagnòstic. Donat el perfil epidemiològic actual, l’envelliment i les malalties cròniques, les Cures han de ser un dels eixos centrals del sistema sanitari

    La salut és integral. Actuar i avaluar el que l’OMS va establir com determinants socials de la salut: «la situació en la qual la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de sistema que s’utilitza per combatre la malaltia». Visió que ha de contemplar també els factors psico-socials, econòmics, culturals, medi-ambientals, de gènere. L’avaluació de l’impacte d’aquests factors en la salut i la seva modificació hauria de ser preceptiva en la promulgació de qualsevol política pública.

    Sistema Sanitari Públic ha de ser integral, universal, accessible i equitatiu. El Sistema Sanitari derivat del Decret 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, estableix el principi d’universalitat, objectiu encara no assolit. Per això cal la derogació del Decret llei 16/2012. Un Sistema per a tothom, que asseguri l’accessibilitat geogràfica, social i cultural amb criteris d’efectivitat, adequació i equitat en l’atenció de les persones.

    Un finançament suficient del Sistema Sanitari amb recursos fiscals, per tal de garantir la contribució solidària i progressiva segons els nivells de renda a la sostenibilitat financera del sistema sanitari públic. Amb planificació, gestió i provisió públiques sense afany de lucre. Mentre això no sigui possible, o en casos justificats en què el sistema públic no pugui prestar el servei, s’han d’aplicar clàusules de qualitat, transparència absoluta, rendiment de comptes i reversió en cas d’incompliment. Cal definir els criteris «d’economia social i solidària».

    L’Atenció Primària, ha de ser l’eix bàsic de l’atenció sanitària. Un sistema en el qual l’Atenció Primària i Comunitària sigui l’eix dels processos assistencials, amb un ple desenvolupament de les seves competències i un adequat finançament i reconeixement.

    Sanitat segura, eficient i de qualitat amb resultats avaluables i transparents, que atengui els interessos i la salut dels ciutadans i ciutadanes,

    Governança participativa de la sanitat pública. La participació dels professionals i la ciutadania en la governança i la gestió del sistema sanitari públic.

    Un sistema independent dels interessos de les companyies farmacèutiques, de productes sanitaris. Independència que ha d’afectar els òrgans i activitats de planificació, regulació, provisió, formació i investigació. Independència també dels interessos corporatius i partidistes.

    Garantir per les persones treballadores del Sistema: La qualitat de les condicions laborals, la major autonomia de les unitats assistencials, la conciliació personal i familiar, la qualitat de les retribucions, els temps necessari per a una assistència de qualitat, formació, docència i recerca.

     

     

    1.Membres del Grup de Debat

    Amando Martin Zurro, Albert Cañis, Carlos A. Gonzalez, Carme Borrell, Carmen Catalan, Carme Valls, Cesca Zapater, Emili Ferrer, Jordi Colomer, Joan Benach, Joan Gene, Josep Martí, Josep Soler, J.R. Villalbí, Lluis Rajmil, Maria José Fernandez de Sanmamed, Montse Montaña, Maribel Pasarin, Olga Fernandez, Sara Jaurrieta, Vicente Ortun, Xavier Castells, Xose Lopez de Vega .

    Podeu consultar el document complet aquí