Etiqueta: grup

  • #JuntosXElCáncer: les xarxes com a punt de trobada, informació i suport

    Viralitzar una idea no és fàcil. Tampoc aconseguir que fins a 62 persones es sumin a un projecte d’ajuda mútua entre professionals sanitaris, familiars de persones que pateixen o han patit càncer i de pacients oncològics. Sota l’etiqueta #JuntosXElCáncer, metges, farmacèutics, nutricionistes, psicòlegs, treballadors socials i també persones sense cap professió relacionada però sí històries personals s’han ajuntat per crear una guia terapèutic per a professionals sanitaris i persones amb càncer. La finalitat de totes aquestes persones que s’han unit des de diferents punts de l’estat és ajudar tant al pacient com als companys de feina que cada dia s’han d’enfrontar al càncer.

    Inicialment la idea era treballar públicament el càncer a xarxes al voltant del Dia Mundial del Càncer que es commemora cada 4 de febrer per conscienciar la societat sobre l’impacte de la malaltia i la importància de combatre-la. S’estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan càncer al llarg de la vida i davant aquestes xifres el grup de JuntosXTuSalud, des d’on resolen dubtes i aporten informació online sobre diverses patologies, va decidir emprendre la campanya JuntosXElCáncer.

    Al capdavant de l’equip de professionals de l’àmbit sanitari i social de JuntosXTuSalud trobem a Ishoo Budhrani, farmacèutic de Tenerife. Que ell comencés a despenjar el telèfon per trucar a gent que no coneixia de res però veia implicada amb temes oncològics va fer que es creés un grup de feina amb incidència multidisciplinar. «A la meva mare li van diagnosticar càncer de colon l’any 2016 i jo em vaig perdre com a fill i va ser tot el personal de l’hospital els qui em van encaminar», explica Budhrani. Va ser aleshores quan va decidir fer una guia per ajudar el pacient i el professional sanitari en aquest moment. A més, van començar a crear articles especialitzats, infografies, textos amb vivències personals com a cuidadors d’un pacient oncològic… La història es va anar fent gran i fins i tot han guanyat premis com a millor iniciativa professional o bé reconeixements mèdics per una feina multidisciplinar. Budhrani ressalta la importància de poder ajudar el pacient des de totes les àrees possibles perquè així «té menys por i es sent més reconfortat i acompanyat».

    De les guies dels més de 10 integrants de JuntosXTuSalud, l’equip ha ampliat la seva feina a les 62 persones en el projecte de JuntosXElCáncer. Les trucades que el grup realitzava es basaven en una proposta: «t’agradaria escriure quelcom pel Dia Mundial del Càncer?» I la majoria de respostes eren que sí. Budhrani comenta que la idea era elaborar i publicar dos articles al dia la setmana prèvia i la setmana posterior a aquesta jornada però, donada la resposta, s’ha ampliat a un mes. Així, des del 28 de gener i fins el 28 de febrer, el grup de JuntosXElCáncer està publicant dos articles al dia d’unes 1000 paraules dirigit tant a pacients com a companys professionals, per actualitzar tècniques o bé sobre vivències o la història en si del càncer. «M’agradaria que hi hagués un bon arxiu creat perquè cap fill torni a patir pels passadissos d’un hospital… que si busca per Internet, com cada cop es fa més, pugui trobar persones amb idees que t’ajudin a conèixer, entendre i aprendre», declara Budhrani.

    Per difondre el blog, la campanya s’està viralitzant a xarxes amb fotografies d’una mà amb una peça de puzle. El missatge que es vol fer arribar amb això és que «cadascú som una peça en aquesta vida i que, entre tots, si ens unim, podem ajudar». Si bé Budhrani és l’ideòleg de JuntosXTuSalud, en tot moment ha repetit i agraït que aquesta iniciativa no hagués tirat endavant ni hagués tingut sentit sense tota la gent que «està participant i esforçant-se».

    El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer

    El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer, segons les últimes dades recollides pel Pla Director d’Oncologia. Concretament, 20.749 casos nous de càncer en homes i 15.782 en dones, i van morir 17.156 persones a causa d’aquesta malaltia: 10.394 homes i 6.762 dones. Tot i això, la supervivència creix any rere any i, segons les últimes dades publicades pel Pla Director d’Oncologia, el percentatge de persones que sobreviuen el càncer als 5 anys és del 54% en homes i del 62.5% en dones.

    Els tres càncers més freqüents en homes són els de pròstata, còlon i recte, i pulmó, amb uns percentatges de nous diagnòstics del 22%, 16%, 15% i 9%, respectivament. Pel que fa a les dones, els càncers més comuns són el de mama, que representa un 28% dels nous diagnòstics, el de còlon i recte, 16%, el de cos uterí, 6%, i el de pulmó, un 4%.

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un informe breu que analitza l’evolució d’algunes xifres del càncer a Catalunya entre els anys 2013-2017. A banda d’analitzar els tractaments, també s’ha estudiat la població viva i resident a Catalunya al final de l’any 2017 i s’ha analitzat per cada grup d’edat i sexe quina proporció havien desenvolupat un càncer en algun moment de la seva vida, independentment que en l’actualitat el càncer estigués o no actiu.

    A l’informa expliquen que la probabilitat de desenvolupar un càncer en l’edat infantil és molt petita, tant en nens com en nenes, comença a incrementar-se a partir dels 25 anys i aquest increment és més gran entre les dones que en els homes, però s’iguala cap als 60 anys, en què s’observa que un 10% dels homes i de les dones de 60 a 64 anys ha tingut un càncer al llarg de la seva vida. A partir d’aquest grup d’edat, entre els homes s’incrementa el percentatge de persones amb història d’un càncer, que en els majors de 85 anys s’apropa al 38%, mentre que en les dones de la mateixa edat és del 23%.

  • La pobresa canvia d’edat

    L’Ignasi, nét de la senyora Joana, aquest any no ha fet les activitats extra escolars com havia fet anys anteriors. Fins a l’any passat sí que les havia pogut pagar, quan encara no ho passaven tan malament per arribar a final de mes, quan la seva filla encara cobrava l’atur. Però això s’ha acabat, ara no hi ha cap més font d’ingressos a la família que la seva pensió.

    Pitjor ho passa la Dàcia amb la seva filla Andrea. Com que els ingressos de la família estan per sota de les necessitats mínimes, els darrers mesos ha anat sovint al banc d’aliments a demanar ajuda per tal de donar-li menjar a la seva filla.

    Aquests dos casos no són aïllats. Han augmentat des de l’inici de la gran recessió i han estat fomentats per la implementació de les mesures anomenades “d’austeritat”. La situació ha empitjorat de manera progressiva i s’ha estès a una part cada vegada més important de la població. Els indicadors de desigualtat socioeconòmica mostren any darrere any un empitjorament de les desigualtats socioeconòmiques, del risc de pobresa, i de les condicions de vida infantil. Així, 1 de cada 3 menors viu en risc de pobresa, 1 de cada 10 en llars sense treball, 1 de cada 2 joves de 15 a 24 anys és “ni-ni” (ni estudia ni treballa), i les desigualtats entre les famílies més i menys benestants ha augmentat un 20% des del 2007. La infància està patint les conseqüències més que qualsevol altre grup de població i no té cap possibilitat de solucionar-ho per si mateixa.

    Risc de pobresa a Catalunya segons grup d’edat i sexe entre 2005-2014:

    captura-de-pantalla-2016-10-06-a-les-12-39-53   captura-de-pantalla-2016-10-06-a-les-12-39-59

    La població major de 65 anys és la menys afectada. Sembla que són els pensionistes qui estan sostenint moltes de les famílies en situació de precarietat laboral o d’habitatge. Però, si aquesta situació d’estrès econòmic es perllonga més temps i es fa crònica, els recursos familiars també s’acaben.

    La pobresa infantil i els gradients socials en salut en la infància -a pitjor posició social pitjor salut- estan associats amb pitjors resultats no solament en salut però també en rendiment acadèmic i posició socioeconòmica en l’edat adulta. Els determinants socials de la salut prenen així un protagonisme més visible i important davant la situació actual de crisi econòmica.

    L’augment del preu dels aliments bàsics, de l’energia i els combustibles, així com la dificultat d’accés als crèdits afecten tota la població, però amb més força a les famílies més vulnerables, com ara les d’origen immigrant o les monomarentals i amb escassos recursos. El nombre de famílies que acudeixen a organitzacions no governamentals a demanar ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques s’ha triplicat des del 2007 a l’Estat espanyol i a Catalunya.

    Els coneixements actuals mostren que la perspectiva de la trajectòria vital, les condicions de vida prenatal i durant els primers anys de vida són factors amb gran influència en la salut i la participació social del futur adult.

    Des del començament de la crisi econòmica s’han trobat pocs efectes immediats en la salut de la població general infantil, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. En canvi, ja s’han constatat efectes en la salut de la població infantil més vulnerable. L’estudi del projecte SOPHIE i Càritas, fet amb famílies amb menors amb risc de desnonament o que han estat desnonades, ha mostrat pitjor salut general i salut mental en comparació amb la població general infantil.

    És conegut, també, que les societats amb més desigualtats socioeconòmiques tenen pitjor salut i menor esperança de vida a mitjà i llarg termini. El creixement de l’escletxa social incideix en un empitjorament de la salut física i mental de la població i genera major necessitat i demanda del sistema sanitari.

    El Reial Decret Llei RD 16/2012 d’exclusió sanitària ha provocat una enorme variabilitat i iniquitat en l’accés als serveis sanitaris de la població infantil més vulnerable. Aquest RD ha fet evident un dels principis de l’anomenada llei de cures inverses: els qui pateixen més necessitats en salut són qui menys poden utilitzar els serveis. En teoria, l’atenció a les embarassades i menors de 18 anys estava garantida segons aquest decret, i a Catalunya s’han començat a prendre mesures per resoldre el problema però un percentatge elevat de denúncies fetes a Catalunya l’any 2015 per vulneració del dret a l’atenció derivades d’aquest decret ha estat en població infantil.

    Malgrat que aquests fets són coneguts i han estat difosos tant en l’àmbit polític com ara dels mitjans de comunicació, no es prenen les mesures mínimes necessàries per revertir el procés de desigualtat social. Aquesta és una qüestió que s’ha comentat de manera repetida a diversos fòrums de discussió sobre el tema, com ara a la reunió anual de lInternational Network for Research on Inequalities in Child Health (INRICH) de juny passat a Barcelona o a la presentació Report Card 13, UNICEF Innocenti. Hi ha una distància entre el discurs polític i els moviments de defensa dels drets de la infància. Els infants estan en els discursos però no en les mesures polítiques efectives. La inversió en polítiques públiques per a la infància a Espanya els darrers anys ha estat d’un 40% per sota de la mitjana de la Unió Europea.

    Des de la majoria d’organitzacions de defensa dels drets dels menors, les societats científiques i les ONGs es reclamen una sèrie de mesures per tal de posar l’equitat infantil al centre de l’agenda: promoure el treball familiar digne i de qualitat de les mares i pares prioritzant les famílies més vulnerables (monomarentals, aturats de llarga durada, etc.); implementar el salari social garantit; assegurar el dret a l’habitatge i lluitar contra la pobresa energètica de totes les llars amb menors; garantir els menjadors escolar oberts tot l’any i, sobretot, en les àrees amb població amb més necessitats; i garantir l’accés als serveis sanitaris a tots els menors i derogar les disposicions del RD 16/2012.