Just Deploy It!

Etiqueta: hàbits saludables

  • Sant Joan de Déu desenvolupa un patró alimentari que millora els hàbits de la població infantil

    Els nens i nenes amb edats compreses entre els tres i els dotze anys que van participar en el Programa d’intervenció nutricional Nutriplato a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, han adquirit millors hàbits alimentaris en dotze mesos i han augmentat considerablement el consum de fruites i verdures.

    A més, l’índex de massa corporal (IMC) dels participants amb sobrepès o obesitat va disminuir des de la segona visita i aquesta tendència es va mantenir fins al final. Concretament, el 25 % dels menors amb sobrepès van acabar l’any amb un pes normal. Per la seva part, dels que van començar el programa amb obesitat, el 15% va passar a sobrepès i el 3% va aconseguir finalitzar el seguiment amb un pes adequat a la seva talla i edat (normo pes). Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’informe de seguiment dut a terme per l’hospital per a comprovar l’eficàcia de Nutriplato –desenvolupat pel centre hospitalari i Nestlé– en una mostra de 1.000 infants.

    En aquest sentit, Mireia Termes Escalé, dietista-nutricionista de l’Hospital Sant Joan de Déu, destaca que “una de les dades més rellevants del programa és que hem observat que els nens amb sobrepès o obesitat que van millorar el pes en relació amb l’alçada, van disminuir el seu índex de massa grassa alhora que van augmentar la massa muscular. És una bona notícia poder estudiar dades de composició corporal més enllà del pes i de la talla, ja que ens dona informació més completa de l’evolució dels nostres participants».

    El programa d’intervenció nutricional consisteix a fomentar l’ús de Nutriplato, una eina adaptada a la dieta mediterrània i pensada per a la població infantil desenvolupada per Nestlé i el centre hospitalari. Es tracta d’un plat de grandària real que marca –amb colors i imatges– les proporcions adequades dels grups d’aliments que haurien de estar presents en els dos àpats principals del dia: el dinar i el sopar.

    Més aliments saludables, menys brioxeria i dolços

    Pel que fa al detall dels aliments, un any després de les primeres visites, els responsables de l’estudi van comprovar que va créixer un 20% el nombre d’infants que consumien verdura dos cops per setmana de forma regular, mentre que el consum de dues racions diàries de fruita va passar del 27% dels infants a un 35%.

    Menys exitosa és la dada de consum de tres peces diàries de fruita, que només va créixer sis dècimes i va arribar al 6,5% dels infants. En el cas dels fruits secs, els menors que en consumien mínim dos cops per setmana va passar del 29% al 41%.

    Pel que fa al consum de llegum més d’un cop a la setmana, el percentatge va créixer del 63% inicial al 72%. En relació als cereals integrals mínim tres cops setmanals, es va passar d’un 19% dels participants a un 32%, mentre que l’ús d’oli verge va créixer del 91% inicial al 96%. En el cas del peix, els nutricionistes destaquen que ja tenia un consum elevat, amb un 70% de les criatures menjant-ne mínim dos cops per setmana, però també es va incrementar fins quasi el 77%.

    D’altra banda, els experts celebren que el consum de brioxeria industrial o galetes per esmorzar i/o berenar va passar d’estar present en un 34,5% dels participants a reduir-se fins el 20%. També va baixar el consum de begudes ensucrades: a l’inici de l’estudi un 15% en bevien quatre cops per setmana, mentre que al final n’eren un 8,3%.

    La nutricionista de Sant Joan de Déu Dámaris Martínez considera que els resultats assolits han complert les expectatives inicials, “perquè el plantejament era reforçar els hàbits saludables, un major seguiment de la dieta mediterrània i influir positivament sobre la prevalencça del sobrepès o la obesitat”.

    Tant Martínez com la també nutricionista Mireia Termes ressalten l’interès dels infants per ser partíceps del canvi d’hàbits. Les especialistes han celebrat que les criatures van acabar essent tractores d’un canvi al conjunt de la família, on conviden a mantenir la tradició de determinades receptes –com la pasta amb sofregit o una paella d’arròs– sempre i quan es reflexioni si els ingredients són suficients per a un àpat complert o si és recomanable completar-lo amb hortalisses addicionals, com ara una amanida.

    D’altra banda, el responsable del Servei de Nutrició de Sant Joan de Déu, Javier Martín de Carpi, incideix en la importància de celebrar els dinars i sopars en família per tal de consolidar els hàbits saludables, “sabent tothom què menja i amb un raonament de base”. I afegeix que “l’única forma” de mantenir l’alimentació saludable al conjunt de la família és amb una “intervenció perllongada” amb què tots els membres puguin constatar els beneficis del canvi d’hàbits alimentaris. Per això ha fet una crida a desplegar estratègies similars a ‘Nutriplato’ per a què el sistema sanitari pugui fer una intervenció familiar guiada i prevenir els casos d’obesitat.

    Aquesta notícia s’ha publicat originalment a elBaix.cat

  • Prevenir també és curar: jornada d’hàbits saludables a l’Hospital Clínic

    Tal com afirma el científic Manel Esteller al seu llibre Aposta per la salut  (Pòrtic), “som en un context en el qual els diners van per davant de la salut”. Mentre això no es reverteixi des d’on toqui fer-ho, en les nostres mans tenim una gran eina per a procurar-nos salut, a cost zero: la prevenció. “Hem de continuar perseverant en el foment de la salut individual i col·lectivament”, expressa Esteller. En la seva Aposta per la salut, Manel Esteller, que dirigeix l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i és investigador ICREA, convida a aplicar un molt concret decàleg de consells per a una vida saludable i prevenir el càncer: No fumar, moderar el consum de begudes alcohòliques, no consumir altres drogues, respectar el ritme de son i vigília, fer exercici físic amb moderació, evitar l’excés de pes, menjar variat i consumir fruita i verdura fresca, auto-explorar-se, evitar l’exposició solar i evitar l’estrès. Deu recomanacions que requereixen la nostra voluntat per a ser implementades en el nostre dia a dia, que no sempre és fàcil.

    Per a despertar la consciència sobre la necessitat i beneficis de fer-nos nostres hàbits de salut i benestar, aquest dissabte, 11 de maig, al voltant de l’Hospital Clínic de Barcelona, i de les seves altres seus –l’hospital Plató i la Maternitat– es faran tallers, xerrades, activitats esportives, gastronòmiques, musicals, lúdiques i familiars obertes al públic i amb inscripció gratuïta, dins del primer Clínic Obert. Serà tot un matí, de les 9.30 fins a les 15 hores, en el qual tothom podrà participar en més de 100 activitats en quatre escenaris diferents, cinc sales de conferències amb divuit xerrades, quinze visites en espais interiors i més de seixanta carpes amb tallers i punts informatius. Totes les activitats es poden consultar al web d’aquesta iniciativa impulsada pel mateix Hospital Clínic Barcelona, l’IDIBAPS, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, el Consorci d’Atenció Primària de Salut de Barcelona Esquerra (CAPSBE) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL).

    Façana de l’Hospital Clínic de Barcelona. | Wikimedia Commons

    Amb l’objectiu de connectar amb la ciutadania fent prevenció de la salut i fomentant hàbits de vida saludable, i que incrementen el nostre benestar, en més de 15.000 metres quadrats al carrer es donarà l’oportunitat de conèixer i descobrir el Campus Clínic, i que des d’aquest es pugui mostrar tot el que es fa des del vessant del coneixement, la recerca, la docència, la promoció i la prevenció de la salut.

    Més de 300 professionals del Campus Clínic guiaran tallers informatius i de conscienciació pràctica sobre temes de salut i socials. Es faran també accions sobre prevenció de malalties com l’Alzheimer o l’artrosi i entorn de les pràctiques de primers auxilis i massatge cardiopulmonar, i els passos per a la deshabituació del tabac.

    També es donaran a conèixer les activitats de voluntariat, mecenatge i cooperació internacional que es lideren des del Campus, i es podrà visitar el primer quiròfan del món amb tecnologia 5G. Hi haurà tallers familiars de ciència, una visita al Biobanc de teixits, el taller El cafè de la immunoteràpia o una visita al laboratori de diabetis de l’IDIBAPS, entre d’altres. I durant el matí també es guiaran visites a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, i al laboratori de simulació, i s’explicarà la relació entre l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina, entre altres activitats.

    Alimentació saludable

    El desplegament d’aquesta iniciativa inclourà també un espai d’alimentació saludable on es cuinarà en directe i es donaran consells sobre nutrició i alimentació favorable per a la nostra salut. Ho faran xefs com l’Ada Parellada, del restaurant Semproniana, Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar, Carlota Claver, de La Gormanda i Jorge Cabeza Fernández, @JorgeSaludable.

    En aquesta jornada festiva es convidarà els assistents a imaginar l’hospital del futur. Hi haurà actuacions musicals, com la del grup Xiula, Maria Hein i es faran sessions d’spinning amb més de vuitanta bicicletes, classes de swing, marxa nòrdica, una xocolatada al Mercat del Ninot i una exhibició dels Castellers de Sarrià.

  • Conscienciació escolar contra l’obesitat i el sobrepès

    Gairebé el 60% d’adults en el conjunt d’Europa presenta sobrepès o obesitat, i en la població infantil, els afectats per aquesta condició són un de cada tres menors. Són dades extretes de l’informe sobre obesitat del 2022 recollides per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que també relata que l’obesitat és el quart risc més comú de malalties no transmissibles, després de la hipertensió, els riscos dietètics i el tabac.

    L’OMS també remarca que des de la pandèmia de la Covid-19 s’han incrementat els casos d’obesitat i sobrepès en la població infantil i adolescent, i que aquestes afectacions són responsables del 7% de les discapacitats registrades cada any a Europa. Per això, la lluita contra l’obesitat és un dels objectius prioritaris del programa europeu de treball 2020-2025: United Action for Better Health.

    El foment d’hàbits de vida saludable, que tenen en compte la pràctica esportiva i una alimentació equilibrada, són el pal de paller per a evitar sobrepès i obesitat. I aquests són, precisament, els objectius amb els quals va néixer fa onze anys a Andalusia la Copa COVAP, una iniciativa educativa i esportiva adreçada a nens i nenes de deu i onze anys. És una competició esportiva de futbol i bàsquet que volta per les vuit províncies andaluses per sensibilitzar sobre el problema de l’obesitat a través dels valors que promou del treball en equip, la confiança, el compromís, la responsabilitat, la igualtat, l’honestedat i l’esforç. Hi participen cada any 4000 nens i nenes.

    Col·laboració esport i infermeria escolar

    Basant-se en l’estudi ‘A primary-school-based study to reduce the prevalence of childhood obesity, liderat fa deu anys des de la Universitat Rovira i Virgili, infermers andalusos aposten per la figura de la infermera escolar com a professional sanitària que juga un paper fonamental en la divulgació de bons hàbits. Expliquen que la infermera escolar té l’avantatge de poder realitzar la seva tasca directament des del mateix centre educatiu, contribuint així a la prevenció i a la reducció de la incidència del sobrepès i l’obesitat tan presents avui dia.

    La investigació de la Universitat Rovira i Virgili, que es pren de referència des de la infermeria andalusa i la Copa COVAP, va treballar durant vint-i-vuit mesos amb 1.222 alumnes de vint-i-quatre escoles. En les escoles on es van implementar programes de conscienciació sobre bons hàbits alimentaris i pràctica esportiva, a la ciutat de Reus, la taxa de prevalença d’obesitat es va veure reduïda un 2,36%. En canvi, en el grup d’escoles de control –a Cambrils, Salou i Vila-seca–, en les quals no es va aplicar cap programa, la prevalença va augmentar un 2,03%. En les escoles on es va fer intervenció, aquesta la varen dur a terme agents de promoció de la salut (Health promoting agents, HPAs), en aquest cas van ser estudiants universitaris que van fer aquesta funció.

    D’aquí que els impulsors de la Copa COVAP i infermers andalusos pensin en el benefici del treball de les infermeres escolars per fer aquesta tasca de prevenció i acompanyament a la reducció de l’obesitat i el sobrepès en els alumnes. Però, per poder validar aquesta intervenció de la infermeria, el primer que cal és que es compleixin les ràtios d’infermeres en centres escolars.

    En aquest sentit, Mª Eugenia Fernández, membre del grup d’infermeres escolars del Consell Andalús de Col·legis d’Infermeria, explica »que actualment hi ha una infermera escolar per cada 6.685 estudiants, una xifra que va en augment, però que està lluny de la recomanació d’una infermera per cada 750 alumnes de l’Associació Internacional d’Infermeres Escolars (SNI) i la International Association of School Nurses & Health Promotion (ISNA)”. Segons explica l’especialista, “la detecció primerenca és essencial. L’obesitat infantil pot derivar en altres patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o depressió”.

    Tal com expliquen des de l’Associació  Catalana d’Infermeria i Salut Escolar, “l’escola esdevé, com agent de socialització de gran importància a la vida dels nens, el lloc ideal on infermers i infermeres escolars poden promoure i implementar una vida i un entorn més saludables i, així, afectar de forma positiva als membres de tota la comunitat escolar”.

    Des de la infermeria a les escoles, es detecta l’alumnat en risc i s’elaboren plans concrets per a les diferents patologies. Una de les tasques de les infermeres escolars és el control del pes i de la talla. La detecció precoç pot evitar patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o la depressió.

    Tal com explica Mª Eugenia Fernández, les infermeres preparen plans específics per a les patologies que detecten i identifiquen els recursos disponibles per a l’alumnat amb sobrepès o obesitat. També atenen alumnes amb patologies cròniques, agudes o amb discapacitat i són una peça clau a l’hora de detectar problemes com la discriminació, l’assetjament o el maltractament.

    El paper de la infermera escolar en la divulgació d’hàbits de vida saludables va ser el tema principal que es va tractar en la darrera jornada de la 11a edició de la Copa COVAP, celebrada a la localitat de La Palma del Comtat. Al voltant de 400 menors d’entre 10 i 11 anys hi van participar en les categories de futbol i bàsquet.

    Durant la celebració de la jornada, els participants van poder també assistir a tallers pràctics impartits per psicòlegs, en els quals es va abordar el risc d’un mal ús de les tecnologies i les xarxes socials. I els seus familiars van rebre, per part de nutricionistes, formació centrada en els problemes de salut associats al consum excessiu de sucre.

  • Fibra, verdures i aigua per prevenir les hemorroides

    La dificultat per anar de ventre és una de les causes més freqüents de patir hemorroides, que és el nom que es dona a la inflamació de les venes dels marges de l’anus i la zona inferior del recte. Aquesta afectació, que és un trastorn benigne, es pot donar a qualsevol edat, però és més habitual en homes i dones d’entre els 40 i els 60 anys.

    També el sedentarisme, la poca o nul·la pràctica d’exercici, i el sobrepès es relacionen amb aquest trastorn que el consum d’alcohol i menjars picants agreugen. Els darrers mesos de l’embaràs també poden donar lloc a les hemorroides.

    L’esforç sobre l’esfínter intern i extern en anar al lavabo explica molt lògicament que el restrenyiment sigui una raó important de les hemorroides, també anomenades morenes. No sempre fan mal, sobretot quan no presenten, a part de la inflamació, alguna petita fissura en el teixit de la zona perianal. Tampoc sempre sagnen, però quan ho fan, convé confirmar que la sang és fruit de les hemorroides i no d’alguna altra causa.

    D’hemorroides se’n fan a fora de l’anus (externes) i a la part de dins, al final del recte (internes). Les externes no són més que la sortida a l’extraradi de l’anus de les venes inflamades. Aquestes acostumen a picar i a fer mal, mentre que les inflamacions que es mantenen a la part interna pot ser que només sagnin i no facin mal.

    Dieta generosa en fibra

    Augmentar la ingesta de verdura, fruita i cereals, beure d’un litre i mig a dos litres d’aigua al dia i fer exercici físic de manera diària –com a mínim caminar una hora cada dia– són les recomanacions bàsiques per prevenir les morenes.

    Consultar el metge de capçalera permetrà descartar, primer de tot, en cas de sagnat, que sigui degut a les hemorroides. És el moment també d’observar l’estat d’aquestes i prescriure pomades que calmin la picor i el dolor i redueixin la inflamació. També els metges de família comparteixen els seus consells, a través de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària CAMFIC.

    Una bona higiene de la zona afectada, i banys d’aigua freda per calmar la picor reconforten a qui pateix les hemorroides.

    En la consulta del CAP guiaran en l’adequació dels hàbits i el tractament segons l’estat de les hemorroides, que només en casos molt greus es poden arribar a intervenir quirúrgicament.

    Tot i ser una patologia sobretot freqüent en adults, els nens i nenes també la poden patir, i per les mateixes causes que les persones més grans. Per això, posar atenció als bons hàbits alimentaris de les criatures i evitar la seva obesitat i sedentarisme els allunyarà d’aquest incòmode company de viatge.

  • Menjar més del que es crema

    Les celebracions de Nadal,  Cap d’Any i Reis, ingerint molt més menjar de l’habitual, en grans àpats sense mesura i amb llarguíssimes sobretaules que ajunten dinars amb sopars, és cada any un gran sacsejador de consciències. La gota que fa vessar el got.

    I benvinguda sigui, si més no com a reflexió, perquè segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 56,2% dels homes i el 43,7% de les dones). I entre els infants de 6 a 12 anys, gairebé quatre de cada deu (38,9%) tenen excés de pes (el 25,2% tenen sobrepès i el 13,7%, obesitat).

    En la base del problema, hi ha una lògica molt clara: ingerim moltes més calories de les que cremem. I entre els menors, la gran quantitat d’hores que passen reduint el seu món a vint centímetres de distància hi té molt a veure.

    Genèticament, hi pot haver més o menys predisposició a presentar obesitat, i no tots els metabolismes funcionen de la mateixa manera. Per la qual cosa, responsabilitzar del sobrepès i l’obesitat les persones que ho pateixen, atribuint la causa a la seva manca de voluntat a l’hora d’aplicar-se una dieta alimentària i de practicar exercici físic, és ignorar que parlem d’una patologia complexa, que requereix moltes vegades l’ajuda de diversos especialistes, com ara nutricionistes -infermeres i metges-, endocrins, fisioterapeutes, psicòlegs i, també en alguns casos on es requereix intervenció quirúrgica, els cirurgians de les unitats hospitalàries d’obesitat i nutrició.

    El canvi d’hàbits en l’estil de vida, però, tant amb intervenció mèdica com sense ella, és necessari per a la prevenció del sobrepès i forma part del seu tractament. L’augment de l’obesitat, tal com ho té documentat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va multiplicar per tres des de l’any 1975 fins al 2016. I les causes més directes que s’atribueixen a aquest increment són, sobretot, un augment de la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric que són rics en greix i un descens en l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de moltes formes de treball, les noves maneres de transport i la creixent urbanització.

    Per tant, benvingudes siguin les sensacions d’haver-nos passat de la ratlla en els àpats festius, per a fer-nos pensar a reconduir la nostra relació amb els aliments. Menjar en excés i ràpid a més, tant com l’estrès, el consum de tabac i alcohol, o altres hàbits com el consum de cafè, begudes carbonatades o menjars picants són els causants de la coïssor estomacal que algunes persones senten després de menjar. L’acidesa d’estómac afecta el 32% de la població, segons dades de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEFHNP). Des d’un dels laboratoris que alleugereixen els símptomes d’aquesta incomoditat digestiva, STADA, expliquen que “aquesta afecció comú es produeix per una relaxació de l’esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, de manera que els àcids gàstrics digestius flueixen cap a les vies digestives altes fins a arribar a la gola i produir sensació de cremor”.

    Les recomanacions per a l’alleujament de l’acidesa se centren, d’una banda, en la modificació dels hàbits de vida, moderant la ingesta de menjar en horaris regulars, així com d’aliments que puguin desencadenar aquesta malaltia, evitant picar just havent dinat, reduint l’estrès i el sobrepès, i evitant el consum de tabac i alcohol. I, si cal, després de descartar algun altre problema, amb l’ús de fàrmacs adequats antiàcids.

    Hàbits saludables

    “Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer”, tal com ens expliquen des del Canal Salut de la Generalitat. És l’espai on trobareu també recomanacions com ara no refiar-se “de les dietes i productes miracle, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut”.

    En els espais informatius d’hospitals, fundacions i societats mèdiques, hi ha consells molt aprofitables com a font segura. Un bon exemple són els arguments dels professionals de la unitat d’obesitat de l’Hospital del Mar, en l’apartat de Psicologia de la salut a Obesitat, amb recomanacions per començar a practicar petits canvis en l’estil de vida. I mantenir un patró d’àpats regulars, de tres menjars i dos refrigeris al dia n’és un, així com no saltar-se cap àpat ni menjar massa poc. Són consells per al moment de menjar, amb pautes per controlar l’ansietat, també per a quan es va a comprar i quan es cuinen i preparen els aliments. Són pautes psicològiques de canvi que aporten els especialistes que treballen amb els pacients a qui els costa més aquesta reeducació d’hàbits.

    Tant el sobrepès com l’obesitat es poden prevenir amb una ingesta més saludable d’aliments i la pràctica d’exercici físic de manera habitual. “Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui carrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques”, expliquen els especialistes de la unitat de cirurgia de l’obesitat i nutrició de Clínica Corachan (UCON). La cirurgia bariàtrica prescrita en casos d’excés de greix perjudicial per a la salut redueix pes i, amb ell, el risc de patologies que l’obesitat comporta. El tractament complet, a part de l’operació en cas necessari, té també l’objectiu de canviar l’estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l’exercici adaptat a les característiques de cada pacient. Perquè, tal com precisa el cirurgià de l’UCON, el Dr. Ramon Villalonga, “no hi ha una dieta o pauta màgica i vàlida per a tothom. Gran part de l’èxit del tractament nutricional depèn de realitzar una pauta adaptada a les necessitats de cada persona”.

    També a la web de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), trobem recomanacions dietètiques i un repàs d’aliments d’ús quotidià i els seus beneficis o bé en què ens hem de fixar d’ells. També l’OMS precisa consells concrets, com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres; augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruits secs i fer activitat física periòdica, uns seixanta minuts diaris per als joves i cent cinquanta setmanals per als adults.

    L’OMS no disculpa la indústria alimentària de l’augment de greix en els organismes de la població, i determina que aquesta pot tenir un paper important en la promoció de dietes saludables. També esmenta els governs i la possibilitat d’augmentar els impostos en aliments perjudicials, com les begudes ensucrades.

    Greix que fa patir el cor

    L’obesitat influeix en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, i es pot arribar a considerar fins i tot causa directa de mortalitat. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i l’Associació Bariàtrica Hispalis Nacional (ABHispalis), aprofitant la celebració del Dia de l’Obesitat, van llençar la campanya que tenia com a lema ‘Cuida el teu pes, el teu cor el mereix’. Així tracten de conscienciar sobre la importància de reconèixer a l’obesitat com a malaltia i com a causa per al desenvolupament d’altres patologies amb gran morbimortalitat, ja que el seu adequat abordatge pot evitar l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars, malalties del fetge i fins i tot el càncer, entre altres beneficis molt rellevants per a la salut.

    Cal tenir present, però, i sempre, que abans d’iniciar una dieta per a perdre pes, convé consultar els sanitaris que tenen formació en nutrició, com ara les infermeres dels Centres d’Atenció Primària que ens corresponen.

  • El repte d’educar en hàbits saludables

    L’informe ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ del Consell Educatiu Municipal de Barcelona avalua, en el marc de la reforma horària, què cal prioritzar perquè l’alumnat millori a nivell vital i estudiantil. Hi ha consens entre la comunitat educativa que els tres pilars bàsics són l’alimentació, el descans i l’activitat física.

    “Els infants i els joves cada cop dinen més tard, pitjor i sols”, indica l’estudi, que relaciona aquest canvi amb l’adaptació a l’horari intensiu: “En el món escolar, fruit de diferents circumstàncies i negociacions, es van compactar els horaris escolars; l’horari lectiu va passar de ser de matí i tarda a ser exclusivament de matí; com que el nombre d’hores lectives no podia modificar-se, a partir d’aquell moment l’alumnat es va incorporar més aviat a l’escola o l’institut i va plegar més tard”. Així, la majoria de menjadors de secundària van desaparèixer per la manca d’oferta lectiva a la tarda i el baix volum de menús.

    La secretària del Consell Educatiu Municipal de Barcelona, Marta Carranza, recorda que els experts que van assessorar-los en l’elaboració de l’informe indiquen que s’hauria de menjar cada tres hores, aproximadament. “El que no és saludable és estar moltes hores sense cap ingesta. A secundària, hi ha qui entra a les 8 i surt a les 2 i, entremig, no menja entrepà, sinó llaminadures. Un bon hàbit és fer una parada a mig matí i fer ganyips, menjar nous, avellanes, ametlles, o fruita, per arribar a l’hora de dinar amb suficient energia”.

    En aquest sentit, Carranza subratlla que “amb la supressió dels menjadors dels instituts es va agreujar el problema i va ser un pas enrere pel que fa a l’alimentació”, més enllà de la distribució i organització legítimes de cada centre i del professorat.

    Substitueixen àpats per bosses de patates

    L’estudi assenyala que, quan els infants i joves menjaven a l’escola, es garantia una qualitat i un acompanyament, mentre que en l’actualitat hi ha casos en què acaben substituint àpats per bosses de patates o aliments poc saludables, sobretot en zones més desafavorides i vulnerables. Així, la prevalença d’obesitat infantil en el barri de la Mina és d’un 24%, mentre que a Sant Gervasi és d’un 2,4%.

    Els tres pilars del Pacte del temps per uns hàbits saludables

    Entre les mesures proposades per a una millor nutrició dels infants i el jovent, figura fer un seguiment a les famílies que, un cop l’alumnat passa a secundària, continua requerint una ajuda per garantir una alimentació sostenible.

    Dormen menys i pitjor

    El Consell incideix que és necessari dormir nou hores per rendir bé a l’aula, però “any rere any, els infants i joves dormen menys i pitjor”. El descans, tan important en les etapes de creixement, no esdevé una prioritat, i no tenir uns bons hàbits de son pot provocar “alteracions en el caràcter, irritabilitat i baix rendiment escolar”.

    Així, el document alerta que “els horaris i l’organització de la jornada existent a l’Estat espanyol no són els més adequats per respectar els ritmes del cos, i això és especialment dramàtic en infants i joves”. Per això, es recomana avançar els horaris d’activitat extraescolar i l’hora del sopar. Tenint en compte que les classes comencen a les 8 i que els adolescents es lleven a les 7, la nit abans haurien d’haver anat a dormir a les 22 hores, per anar bé, i sopar a les 20 hores.

    “Els adolescents no se’n van a dormir a les 10”, reconeix Carranza. “Estaria molt bé flexibilitzar horaris i coordinar horaris amb les activitats de lleure i les famílies. Ja s’intenta, però les xarxes, la televisió i les sèries van avançant terreny, i quan les miren els adolescents? A la nit, amb el mòbil o el dispositiu que tinguin”.

    “A les 8 del matí”, continua la secretaria del Consell Educatiu, “els joves estan a classe però no hi són. Tot i que hi ha excepcions, s’adormen i no estan concentrats. En canvi, a les primeres hores del matí a primària sí que hi ha més concentració, els infants són més petits i potser sí que sopen a les 8 i se’n van a dormir, però quan creixen la cosa canvia”.

    L’estudi sosté que més de la meitat de l’alumnat d’entre 8 i 18 anys té somnolència a classe i no compleixen les recomanacions de descans dels professionals: “L’alumnat va a dormir molt tard i es lleva molt d’hora per anar a classe. No descansar prou implica més trastorns d’ansietat, menys empatia, augmenten les agressions…”.

    Cal que l’activitat física sigui quotidiana

    El tercer gran pilar per gestionar bé el temps i adquirir hàbits saludables és fer activitat, i la recomanació és incorporar una hora d’activitat física en horari lectiu cada dia. Això ajudaria a lluitar contra el sedentarisme i a adquirir valors com l’esforç, la superació, la constància, la persistència i el treball en equip.

    La pràctica pot ser molt variada i no necessàriament ha d’incloure l’esport i la competició, sinó que les persones expertes parlen d’interioritzar rutines des de ben joves per fer moviments corporals i gastar energia. Aquesta educació física, que va acompanyada de l’equilibri psíquic i social, tindria a veure amb tenir en compte el domini corporal i postural i amb l’ocupació activa del temps.

    “Dintre de l’activitat física, hi ha el desplaçament saludable, com anar al centre caminant o en bicicleta”, exemplifica Carranza, que destaca que a la ciutat de Barcelona el 90% de l’alumnat va i bé del centre escolar a peu, ja que s’aposta per l’escola de proximitat. D’altra banda, adverteix que no es pot tenir els alumnes tot el dia asseguts: “Els tenim hiperestimulats amb les pantalles i alguns s’estan tornant sedentaris perquè no prioritzen l’activitat física”.

    Les recomanacions del ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ per a l’alumnat passen per qüestions com ara flexibilitzar els horaris d’entrada, avançar els àpats, fomentar l’activitat física i els desplaçaments actius, garantir el descans, fer classes de 50 minuts millor que de 60, o procurar no tenir tasques més enllà de les 6 de la tarda.

     

    Aquest és un article publicat originalment al bloc Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • Menys carn i més llegums: Barcelona aposta per menjadors saludables i sostenibles

    Canviar unes salsitxes processades per unes mongetes guisades. Substituir les postres ensucrades per fruita de temporada i deixar que la carn vermella sigui la protagonista de només un àpat a la setmana. Aquesta és l’aposta de millora pels menús de les escoles de l’Ajuntament de Barcelona, amb el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles. Aquesta iniciativa, supervisada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que compta amb el suport del Consorci d’Educació, arribarà aquest curs a 30 centres de la capital catalana.

    “El menjador escolar és un espai educatiu importantíssim. La infància és un moment determinant per a la salut futura, perquè és quan s’aprenen els hàbits que perduraran. És per això que és clau que als menjadors ensenyem a menjar de manera saludable”, explica Maribel Pasarín, directora del departament de Promoció de la Salut de l’ASPB. Conscients de la importància de l’espai de menjador, l’Agència fa anys que acompanya l’Ajuntament i les escoles en la promoció d’àpats més saludables però ara, amb el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles han fet una passa més i han elaborat menús equilibrats que supleixen les mancances que hi havia fins ara, tant a les escoles com a les llars.

    I és que, segons una avaluació dels centres escolars realitzada per l’ASPB, encara que el compliment dels criteris d’alimentació saludable és elevat, cap escola respectava la recomanació de l’OMS de servir màxim sis racions de carn al mes i mínim 6 racions de proteïna vegetal per dinar. De fet, el 67% dels centres no oferia cap àpat de llegums o cereals com a segon plat i el 33% restant només ho feia un cop per setmana. Així, una de les propostes de l’Agència de Salut Pública és convertir un dinar de mongetes guisades i peix enfarinat, per un altre amb arròs integral amb samfaina i mongetes guisades amb bolets.

    “No es tracta de deixar de menjar carn o peix; de fet no es tracta de deixar de menjar res. La proposta és consumir menys proteïna animal i canviar-la per proteïna vegetal, que té altres nutrients que d’altra manera no podem obtenir”, explica Pilar Ramos, psicòloga i responsable dels programes d’alimentació en àmbit escolar de l’ASPB. “Els nens i nenes no només van a l’escola a aprendre mates i català, sinó que els hem d’ensenyar hàbits que repercutiran en la seva salut futura”, afegeix. Per això, la pedagogia és una part important del programa de menjadors saludables. S’ha fet formació amb els serveis de cuina dels menjadors, amb l’equip de monitors i monitores que han “d’acompanyar els infants en l’educació del seu paladar”. I també amb les famílies.

    Proposta de canvi per a un menú saludable

    Un segon sense carn també és un segon

    L’escola Ramon Casas és un dels sis centres que, el curs passat, van participar de la prova pilot del programa Menjadors escolars més sans i sostenibles i asseguren que la implementació dels nous menús ha estat positiva, encara que “tots els canvis costen”, afirma Núria Buyreu, directora del centre. “Ens hem trobat amb famílies que no entenien un menú que, segons elles, no tenia primer i segon. Hi ha qui té molt posat al cap que un àpat, si no té carn, no té segon”, explica Buyreu. Per això, el centre va fer molta divulgació a través de mails i trobades amb les famílies sobre el projecte. Inclús van fer ús del diari del barri per a publicar articles explicant els beneficis de la proteïna vegetal.

    Des de l’Agència de Salut Pública també han fet un esforç pedagògic i comunicatiu de cara als centres i les famílies, destacant la importància d’una alimentació equilibrada. “Vam fer qüestionaris per saber què en pensaven les famílies dels nous menús i vam veure que hi havia assentats una sèrie de mites i falses creences sobre la proteïna vegetal”, explica Pilar Ramós. Aquests mites passen per creure que els infants es quedaran amb gana si no mengen carn o que les verdures i llegums no aporten l’energia necessària. “La carn té un valor cultural molt alt que roba espai a altres aliments que estem deixant de consumir i hem d’identificar per què”, afegeix la psicòloga.

    Si bé és cert que el 42% d’alumnes de Barcelona fan servir el servei de menjador i que el dinar és nutricionalment molt important, els infants realitzen el 90% dels àpats fora de l’escola. Per això, des de l’ASPB i els centres també es treballa en fer recomanacions de sopars saludables i equilibrats, tenint en compte els dinars del menjador. És el cas del centre Ramon Casas, que fa recomanacions d’àpats al seu web, on també hi publica ressenyes sobre aliments saludables i explicacions dels riscos de certs aliments processats. “No deixem que els infants portin sucs de brick, ni res processat: només entrepans i fruita. Ara bé, no sabem què mengen per esmorzar ni sopar a casa”, reflexiona la directora.

    El 90% dels àpats es fan fora de l’escola

    Segons dades de la mateixa Agència sobre els hàbits alimentaris a les llars, el 78% dels infants de 3 i 4 anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 mengen carn tres o més vegades a la setmana, llindar per sobre del qual es considera que se’n fa un consum excessiu. El 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen brioixeria i el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada, la qual cosa vol dir més de tres vegades al mes. Així, el 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat.

    “Hem de fer molta pedagogia amb les famílies perquè, si bé l’escola és un actor important, no és l’únic determinant per a aconseguir un canvi”, apunta Maribel Pasarín. En aquesta línia, la directora del centre Ramon Casas recorda que a l’inici de curs, després de sis mesos sense assistir a classe degut al confinament, els nens i nenes tenien hàbits alimentaris diferents. “A les llars de famílies que no els agrada o no saben com incorporar-les, durant els mesos de confinament no es van menjar verdures ni llegums”, explica Buyreu.

    Per això, tot i que el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles preveu que els infants acabin sent part activa en el disseny dels menús, per ara han prioritzat fer pedagogia amb els adults: “són els centres, els serveis de cuina o les famílies les que decideixen què mengen els infants cada dia”, diu Ramos. Un canvi d’alimentació a la infància tindrà conseqüències positives per a la salut a llarg termini, però no només dels nens, sinó també dels adults que els acompanyen. “Sovint, els nens i nenes influeixen en la vida dels adults més del que ens pensem”, afegeix la psicòloga.

  • Un repte per la vida saludable i sostenible

    Més de 1.500 alumnes de 5è i 6è de Primària es van trobar aquest dimarts al Complex Esportiu Municipal La Mar Bella per fer “el repte final”, l’activitat que culminava el projecte Tomando Consciencia Schools. Tots ells, alumnes de 41 escoles de Barcelona – més de la meitat d’elles públiques – han estat treballant durant tres mesos hàbits de vida saludables i sostenibles.

    A través de dotze lliçons amb continguts interactius i vídeos, els nens i nenes responen preguntes, fan diferents reptes i van guanyant punts. Amb aquest format han tractat l’alimentació, l’activitat física, la gestió de les emocions, el coneixement del cos i del cor, la prevenció del consum de substàncies tòxiques i la sostenibilitat.

    Moltes escoles han optat per incloure aquestes activitats dins l’assignatura d’educació física, ja que el projecte s’ha inclòs com a proposta de l’Institut d’Esports de Barcelona de l’Ajuntament. “Els professors, sobretot d’educació física, han vist l’oportunitat de, a través de l’exercici físic, també educar als nois i noies en altres hàbits”, diu el cofundador de la fundació Tomando Conciencias, Carlos Sánchez-Llibre.

    Per conscienciar i fer front a problemes com l’abandonament de l’esport per part de les noies a la post adolescència, l’augment de consum de tabac entre adolescents o la incidència de l’obesitat infantil en els barris amb menys recursos, Tomando Conciencia, fundació de l’agència creativa Bakery, va decidir tirar endavant aquest projecte.

    Reduir l’exposició a les pantalles

    “Abans estava molta més estona amb els aparells electrònics i ara entre setmana ja no hi estic tant”, diu la Maria, de l’Escola Els Pins, i participant del programa. I és que un dels temes que també han tractat és que els nois i noies aprenguin a gestionar bé les pantalles.

    “Hi ha unes activitats que fem amb les famílies que plantegen que els nois, quan arribin a casa, reptin a la família a fer una activitat, un esport que mai han fet, anar a un lloc que mai han visitat… I a partir d’aquí deixen les pantalles i aleshores estan més amb la família”, explica Sánchez-Llibre. D’aquesta manera també volen transformar, a través de la motivació dels alumnes, els hàbits de grans i petits.

    Per Sánchez-Llibre, el més interessant és que els nens prenguin consciència i s’impliquin perquè estan aprenent jugant, amb un contingut audiovisual i interactiu. “Això els atrapa, perquè està en un llenguatge amb el qual ells estan molt familiaritzats i que d’alguna manera aconsegueix que interioritzin aquests hàbits de vida saludable”, afegeix.

    Enguany s’ha celebrat la segona edició d’aquest programa, que ha triplicat els seus participants, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, la Fundació Agbar, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació SHE. L’any vinent vol aconseguir encara més incidència i impacte. Per això, tot i que ara només es fa a la capital catalana, el volen ampliar a molts pobles a través de la Diputació de Barcelona.

  • Descomplicar la dieta

    Menjar és molt més que nodrir-se o alimentar-se. És un acte biològic, però alhora genuïnament social i cultural, determinat per la tradició i modelatge des de la infància. No és exagerat afirmar que és més fàcil canviar de religió que d’hàbits alimentaris, com deia l’expert en nutrició Francisco Grande Covián. Però dit això, és fàcil constatar com als països occidentals aquests hàbits s’han anat distanciant de la tradició per bé i per a mal. L’augment de l’oferta alimentària, sobretot de productes processats, i l’encara major inflació de missatges sobre com alimentar-se han convertit el senzill acte de menjar en un galimaties de calories i nutrients, de ciència i pseudociència, en el qual la sensatesa i la credibilitat no estan necessàriament alineades.

    Menjar bé s’ha convertit en un tràmit molt complicat per l’abundància d’instruccions i informació tècnica, un tràmit més difícil d’entendre que la declaració de la renda o altres fosques diligències administratives. Menjar de forma saludable és un mantra implícit en moltes recomanacions, però per més que es repeteixi no acaba de tenir un significat clar i pràctic per a molta gent. Les xifres creixents d’obesitat i sobrepès mostren de forma eloqüent la deterioració de la dieta i el desconcert informatiu. El problema no és solament la falta d’acord sobre quin missatge difondre per combatre l’obesitat i menjar bé, sinó com aconseguir que s’obri pas entre la quantitat d’informació contradictòria i, sobretot, que es posi en pràctica.

    L’exemple del tabaquisme il·lustra com de complicada és aquesta empresa. Els riscos de fumar porten difonent-se més de 60 anys als EUA, però en aquest temps la població fumadora s’ha reduït amb prou feines del 40% al 20%. El problema sanitari de menjar malament és comparable al del tabaquisme, ja que s’estima que el 8 de casa 10 malalties cròniques estan relacionades amb la mala alimentació. Però sintetitzar en un missatge clar i pràctic com menjar de forma sana és molt més complicat, entre altres coses perquè no hi ha una única dieta saludable. Són tantes les possibles combinacions d’aliments i tants els missatges dietètics que les possibilitats d’equivocar-se són molt majors que en un altre temps.

    Un dels què s’ha atrevit a resumir tota la saviesa dietètica en un sol missatge ha estat el periodista i expert en nutrició Michael Pollan, que ho ha fet en només set paraules: «Menja menjar. Amb moderació. Sobretot vegetals». Les tres parts del missatge estan carregades de raó i recolzades per proves científiques. Certament és més saludable menjar aliments de debò, que productes processats amb una llarga llista d’ingredients; la moderació en el menjar és un antic consell al qual no li falten proves científiques, el mateix que a la noció que, sense ser necessàriament vegetarians, les fruites i verdures han de ser un component principal de la dieta. En el seu llibre Saber menjar desglossa en 64 regles bàsiques l’abast d’aquest missatge, però aquí ja trobem algunes recomanacions que xoquen amb les proves científiques, com «pren una copa de vi amb el sopar» (regla 43) o són alienes a la ciència, com «no esmorzis cereals que canviïn el color de la llet» (regla 36). Unes altres fan pensar, com «compra els aperitius al mercat» o «evita aliments que vegis anunciats a televisió». Les regles de Pollan ressalten el valor de la tradició i en general són assenyades, però també il·lustren la precarietat de la ciència de la nutrició, el fàcil que és equivocar-se i, sobretot, la urgent necessitat de descomplicar un acte tan natural com és menjar.

  • «Cal innovar i adaptar els avenços a l’envelliment de la població»

    Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món. La innovació ha estat l’eix central del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia celebrat a finals d’agost a Barcelona. Manel Sabaté, cap del Servei de Cardiologia de l’Institut Clínic Cardiovascular (ICCV) i de l’equip IDIBAPS d’Aterosclerosis i Malaltia Coronària, ha estat responsable del comitè local del Congrés.

    Com ha anat el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia que es va celebrar a Barcelona a finals d’agost?

    El congrés ha estat un èxit. És la tercera vegada que ve a Barcelona en menys de 10 anys. En total ha estat 6 vegades. Això vol dir que la societat europea ha apostat per Barcelona un cop més i la ciutat ha estat a l’altura. És una ciutat molt atractiva i és ideal per tenir el congrés de cardiologia més gran del món doncs reuneix fins a 30.000 companys. S’han presentat dades molt rellevants i estudis amb impacte immediat. Organitzativament ha estat un èxit.

    Ha estat el responsable del comitè local del Congrés, com va anar el procés?

    Em van seleccionar des de la Societat Europea de Cardiologia. Segurament, a part del reconeixement, em van triar pel fet de ser de Barcelona doncs sempre intenten buscar metges de l’àrea on es celebra el congrés. És més fàcil la comunicació d’aquesta manera.

    Què tal l’experiència?

    No estem acostumats a treballar amb agències de comunicació més enllà d’explicar l’últim estudi que hem tret. Per nosaltres és més fàcil llegir els nostres conceptes que no pensar com el públic pot arribar a entendre allò que per a nosaltres és essencial. Tot i haver triat quins eren els abstracts o treballs que podien tenir un aspecte divulgatiu més important per enfortir la comunicació no hem perdut de vista la part científica.

    En aquesta edició s’han presentat 4.500 casos, 300 de l’estat espanyol, i s’ha apostat per la innovació com a tema principal. Ens pot fer un balanç de la qualitat del Congrés?

    Sí. Aquest any s’ha donat l’efemèride dels 40 anys del primer cateterisme i això ha afavorit que es focalitzés un dels temes en la innovació. La història del cateterisme ve d’un senyor alemany que va pensar: anem a intentar desobstruir una de les arteries del cor. Amb els anys es va acumulant greix i finalment es pot trencar la placa i això provoqui un infart o que es vagi obstruint a poc a poc i provoqui per exemple una angina de pit. Per tractar aquestes obstruccions aquest metge va voler inserir un baló i desobstruir les arteries. Va fer mil estudis amb cadàvers i animals i finalment ho va provar amb un malalt que avui encara segueix viu. Evidentment s’ha anat perfeccionant la tècnica. Ara també s’introdueixen molles metàl·liques que es fixen i eviten que l’arteria es torni a tapar. Aquestes molles tenen un medicament que s’allibera a les parets perquè el greix no torni a créixer. A més, a través d’aquests catèters també es poden tractar les vàlvules. Ja som capaços de canviar-les a través d’ells.

    Quin nivell d’agressivitat té sobre el pacient aquesta intervenció?

    És una operació molt corrent. L’any passat a Espanya se’n van fer 67.000 mentre cirurgies coronàries només se’n fan 6.000. I justament Espanya no és el país on més operacions es fan. És la intervenció més freqüent de la medicina a tot el món.

    És un dels processos menys mínimament invasius. De cara a un postoperatori obrir el pit fa que el malalt ho passi pitjor. Amb aquestes tècniques reduïm l’estada del malalt a l’hospital i fem que tingui menys complicacions. L’únic impediment actual és l’economia perquè tota la innovació va lligada a més inversió i més pressupost.

    El Dr. Manel Sabaté mostra com s’insereixen els catèters en una intervenció coronària percutània / SANDRA LÁZARO

    A banda de la celebració dels 40 anys de la primera intervenció coronària percutània, què més s’ha presentat durant el Congrés?

    Tractament i prevenció han estat dos dels temes més importants.

    Sobre prevenció; es parla d’exercici, dieta sana, evitar hàbits que afavoreixin aquests factors de risc…

    Sí. El 80% de les morts cardiovasculars es podrien prevenir controlant bé els factors de risc que coneixem com ara el tabac, el colesterol, el sucre… Som uns privilegiats perquè a la nostra àrea, la mediterrània, la prevalença de malalties cardiovasculars és molt inferior a la del nord. És per la dieta rica en fruita, en llegums, en verdures, en oli d’oliva… ara hi ha el risc que això es vagi perdent per un canvi d’hàbits que ens pot perjudicar. És més fàcil comprar un croissant que no fer un entrepà.

    Com ho canviem això i ho traslladem a la societat? S’estan fent diverses campanyes al respecte. Una d’elles, durant el Congrés, anomenada ‘Més val cuidar-se que curar-se’.

    Sí. Sempre que hi ha el congrés europeu es fan activitats dirigides a la població on s’explica per exemple com fer un massatge cardiovascular que, no ho valorem, però pot salvar una vida. Se’ls hi ha d’ensenyar als nens tècniques de reanimació. S’ha d’ensenyar què s’ha de fer i què no s’ha de fer i també ensenyar hàbits saludables.

    S’hauria de fer des de les escoles?

    Sí, hauria de ser obligatori fer cursos i tallers de reanimació i hàbits saludables perquè el que aprens de petit és el que se’t queda. Ara s’està fent a partir d’iniciatives privades i hauria d’implantar-se com una assignatura obligatòria.

    Les dades de mortalitat cardiovascular reflecteixen que a escala europea arriba al 45% i dins la Unió Europea a un 35%. Quines són les afeccions més corrents que sumen aquesta taxa?

    Si ens centrem en el ‘cardio’ tenim la cardiopatia isquèmica que són les obstruccions de les coronàries. Isquèmia vol dir falta de reg sanguini. Ve relacionada amb els factors de risc. La segona malaltia més corrent és la insuficiència cardíaca on el múscul perd força i poden haver-hi malalties de les vàlvules o infarts. El cor no deixa de funcionar però s’ofega i acaba requerint un trasplantament que és una tècnica limitada pel nombre de donants. Aquí som líders de donacions però no s’arriba i s’han començat a implantar assistències ventriculars de llarga durada per mantenir aquest cor dos, tres, quatre anys sense que funcioni. En això s’ha d’invertir i és molt car perquè hi ha molts malalts que per edat, contraindicacions o perquè no hi ha tants donants. Afortunadament, però. Això vol dir que no hi ha tants accidents. Hi ha també malalties a les vàlvules: hi ha greix, es creen vels i no tanquen bé. El malalt pot tenir pèrdues de coneixement i ofegar-se. Per últim trobaríem també les arítmies. Perquè es contragui el cor cal un sistema elèctric que dóna estímuls i fa que el múscul deixi passar la sang. Funciona per contraccions separades, primer a l’aurícula i després al ventricle. Quan hi ha alteracions en aquest sistema elèctric es produeixen arítmies: va més a poc a poc o més de pressa.

    Aquestes quatre malalties ocupen el 90% del què li pot passar al cor. En l’àmbit vascular ja entraríem en la mateixa aorta o en problemes d’ictus i accidents vasculars cerebrals.

    El Dr. Sabaté explica amb una mostra del cor els tipus de malalties cardíaques més corrents / SANDRA LÁZARO

    El seu equip al Clínic treballa molt la investigació i el quiròfan. La part més humana amb el pacient, com es viu dins el món de la cardiologia?

    El pacient és el centre. És ell el que en el seu procés va passant per les diverses àrees o seccions. Entra a l’hospital i passa per la sala d’hemodinàmica on es fan els cateterismes, després passarà a una unitat de cures intensives, després passarà a planta i finalment seguirà a l’ambulatori on metges del mateix hospital li faran seguiment. Aquest procés que fa el malalt el fa amb interacció per part de l’hospital. Quan entra amb un infart el primer és operar-lo però en tot moment se li explica el que està passant. Es cuiden tots els aspectes. És veritat que a vegades la massificació impedeix dur bé les urgències però la idea és posar el malalt al centre i això hauríem de tenir-ho tots al cap.

    Cap a on camina ara la cardiologia? Quins reptes s’han de recollir ara que aquest Congrés ha acabat?

    L’envelliment de la població seria un. Cada cop vivim més anys i els volem viure millor. Per tant, cal adaptar els avenços a l’envelliment de la població. Ens hem de centrar a treballar com podem sobreviure econòmicament al fet què la gent treballi fins als 65 anys i visqui bé fins als 100.

    Un altre aspecte seria personalitzar la medecina. Si posem el malalt al centre veiem que no tots els malalts són iguals, no tots es beneficien de portar una vàlvula concreta. Cal veure com seleccionar el millor tractament per cada malalt.

    Un tercer apartat seria com introduir la innovació de recerca en un ambient com el que tenim a la sanitat des de fa uns anys per culpa de la crisi que no hem vist que aquest camp se’n surti.