Gasos en el llarg recorregut de l’aparell digestiu, malgrat que tots en tenim perquè en fabriquem de manera natural en la fermentació durant el procés digestiu, i perquè el camí des de la boca fins a l’anus és molt d’espai per acumular aire en algun moment, a molta gent no els suposa ni és percebut com a incomoditat, molèstia, sensació d’inflor al ventre o fins i tot dolor. Però, com passa en la majoria de manifestacions en l’organisme, hi ha gent més sensible a percebre, en aquest cas, l’acumulació de gasos.
Parlem de flatulències, aerofàgia o meteorisme per referir-nos a aquesta excessiva concentració d’aire als budells o a l’estómac. Les causes d’aquest cúmul “són molt variades”, tal com ens explica el metge de família del CAP Ramon Turró al barri del Poblenou de Barcelona, Dr. Josep València. “Tot comença a l’activitat en la boca”, precisa. “Convé que masteguem bé els aliments, concentrant-nos en l’acte de mastegar i fent-ho a poc a poc -i no distreure’ns mirant la tele mentre mengem-“, diu. Tampoc no és bo parlar mentre masteguem, perquè parlant mentre masteguem facilitem l’entrada d’aire amb el menjar. Per això tampoc és bo mastegar xiclets. S’han d’evitar igualment les begudes gasoses i també es desaconsella beure amb canyetes.
Quant als aliments, hi ha una llarga llista dels que més faciliten la producció de gasos intestinals. Entre els més coneguts, hi ha els llegums, especialment la mongeta seca, així com la col, la coliflor i el bròquil. “Algunes maneres de cuinar poden fer que aquests aliments es tolerin millor, per exemple, fent servir llegums sense pell o cuinar-les canviant l’aigua. “Es fa diversos cops durant les dotze hores que les deixem en remull abans de bullir-les, i un cop bullides, escórrer-les, tornar a posar aigua freda i tornar-les a bullir. S’hi pot afegir també espècies com el comí, el llorer, l’anís, el romaní o el fonoll”, explica el metge de família del CAP Ramon Turró.
Cal tenir en compte, però, que l’acumulació de gasos al tub digestiu pot ser també símptoma d’alguna anomalia o patologia subjacent, per la qual cosa, si es percep l’alta concentració de flatulències de manera recurrent, caldria comentar-ho amb el nostre professional sanitari de capçalera per poder descartar el vincle dels gasos amb alguna cosa en l’organisme que no està funcionant bé. “Malalties digestives com la celiaquia, intoleràncies alimentàries com per exemple a la lactosa o a la fructosa, poden provocar gasos”, comenta el metge de família. I assenyala que l’alimentació actual de gran part de la població, “amb abundants hidrats de carboni, sucres i greixos processats, sumada al sedentarisme contribueix al fet que els budells no treballin al ritme recomanat”.
L’estat de la nostra microbiota també influeix en l’acumulació de gasos perquè l’equilibri o desequilibri dels microorganismes que la componen també condicionen el procés digestiu. Alguns bacteris poden causar gasos.
Nous hàbits
Senzills canvis d’hàbits en l’alimentació i reduint el sedentarisme haurien de fer desaparèixer les molèsties i la sensació d’inflor. Ventositats i eructes són l’evacuació natural d’aquests gasos en excés i, alhora, un indicador de l’acumulació d’aire que demana sortir.
Per a casos més extrems, amb supervisió mèdica, existeixen fàrmacs per a disminuir les flatulències i accelerar el ritme intestinal. Però potser amb infusions digestives, amb plantes naturals com la flor de camamil·la ja les aconsegueixen reduir.
En resum, com apunta l’especialista en aparell digestiu de Clínica Corachan, el doctor Javier Torres, convé viure l’alimentació i digestió “no com un problema, sinó com un fet natural i fisiològic”. L’expert també suggereix “seguir les pautes de les generacions anteriors que es van alimentar de tot el que dona la terra, quan ho dona, estacional, canviant, divers i poc o gens processat. Menjar de tot i poc i, a vegades, caminar hores per aconseguir-ho”.