Just Deploy It!

Etiqueta: hepatitis

  • L’adenovirus 41 està darrere dels brots d’hepatitis infantil que tant preocupen l’OMS?

    El 15 d’abril del 2022 l‘OMS va notificar l’aparició d’un brot d’hepatitis aguda d’etiologia desconeguda al Regne Unit i Irlanda del Nord en nens petits sans en general.

    Des de llavors, el nombre de casos d’hepatitis ha augmentat a un ritme vertiginós. Fins al 21 d’abril del 2022, s’havien notificat almenys 169 casos d’hepatitis aguda d’origen desconegut a 12 països. De moment, la distribució geogràfica dels casos no sembla que segueixi cap patró. Els casos han aparegut al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (114), Espanya (13), Israel (12), els Estats Units d’Amèrica (9), Dinamarca (6), Irlanda (5), Països Baixos (4), Itàlia (4), Noruega (2), França (2), Romania (1) i Bèlgica (1).

    Distribució dels casos d’hepatitis aguda greu d’origen desconegut el 23 d’abril de 2022

    Font: OMS

    La síndrome clínica entre els casos identificats és la d’hepatitis aguda greu amb enzims hepàtics marcadament elevats. Molts pacients van manifestar símptomes gastrointestinals previs que van incloure dolor abdominal, diarrea i vòmits.

    L’OMS ha confirmat que, de moment, disset nens, d’edats compreses entre un mes i 16 anys, han requerit un trasplantament de fetge. I ja ha estat notificada almenys una mort.

    Qualsevol pista és poca. De moment, continua l’estudi exhaustiu de les històries clíniques i l’anàlisi de proves de toxicitat ambiental i alimentària. A més, no s’escatima en proves microbiològiques addicionals.

    Els virus comuns que causen l’hepatitis viral aguda (virus de l’hepatitis A, B, C, D i E) no s’han detectat en cap dels casos, però sí que han estat detectats adenovirus en almenys 74 pacients. En 18 casos ha estat identificat l’adenovirus F 41. En 20 casos ha estat detectat el SARS-CoV-2. I en 19 casos ha estat detectada coinfecció per SARS-CoV-2 i adenovirus.

    La implicació d’un adenovirus, concretament l’adenovirus F 41, com la causa subjacent de l’hepatitis aguda, és actualment una hipòtesi plausible. Però no explica completament la gravetat del quadre clínic.

    Qui són els adenovirus humans?

    Comencem per presentar el sospitós. Pertany a la família dels adenovirus, icosaèdrics i amb un genoma d’ADN lineal de doble cadena. Estan dividits en set espècies (A–G). Els adenovirus humans es classifiquen en més de 100 subtipus, inclosos els serotips 1–52 (que es van identificar mitjançant proves de seroneutralització i d’inhibició de l’hemaglutinació) i els genotips 53–103 (que es van classificar mitjançant anàlisis bioinformàtiques). Els diferents serotips estan associats amb diferents malalties.

    Lluny de ser una raresa, els adenovirus (AdV) són patògens comuns en humans. I tenen capacitat per causar malalties a les vies respiratòries, els ulls, l’intestí, el fetge, el tracte urinari i les adenoides o vegetacions.

    En general, la infecció d’adenovirus es contrau pel contacte amb secrecions d’una persona infectada o amb un objecte contaminat. La infecció es pot transmetre per l’aire o per l’aigua.

    Gastroenteritis pediàtrica

    En concret, els serotips 40/41 de l’espècie F d’adenovirus (denominats HAdV-F40 i HAdV-F41) han estat considerats durant molt de temps com a causants de gastroenteritis pediàtrica, caracteritzada per febre, vòmits i diarrea. La gastroenteritis per adenovirus 40/41 pot causar una malaltia greu i és una causa freqüent d’hospitalització.

    La prevalença de diarrea aguda causada per aquests adenovirus, anomenats entèrics, oscil·la entre l’1,2% i el 15% a diversos països, i només la superen en xifres Shigella i rotavirus. Pel que fa a l’HAdV-F41, és el tipus més comú als nens amb diarrea (i amb mortalitat associada a diarrea en nens petits).

    Els menors de dos anys, els més susceptibles

    La infecció per adenovirus F41 no és estacional, pot passar en qualsevol moment de l’any. Els més susceptibles són els nens menors de dos anys. Encara que la diarrea per adenovirus sovint és autolimitada, les infeccions entèriques per adenovirus poden causar malalties disseminades sistèmiques mortals en pacients immunocompromesos.

    La literatura disponible apunta que al voltant del 65% dels casos d’hepatitis per adenovirus es desenvolupen en pacients pediàtrics, i que el factor de predisposició més trobat a l’entorn pediàtric és l’antecedent de trasplantament de fetge. Altres factors de risc inclouen el trasplantament de cèl·lules mare, la quimioteràpia per a la leucèmia limfoblàstica i les neoplàsies malignes sòlides.

    De moment, l’OMS recomana que es facin anàlisis de sang, sèrum, orina, excrements i mostres respiratòries, així com mostres de biòpsia hepàtica (quan estiguin disponibles), amb una caracterització addicional del virus que inclogui la seqüenciació.

    Revisar la informació temporal i geogràfica sobre els casos, així com els contactes propers, a la recerca de possibles factors de risc serà fonamental per establir un enllaç epidemiològic que pugui proporcionar pistes per rastrejar la font de la malaltia.
    The Conversation

    Raúl Rivas González és Catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Salamanca.

    Aquest és un article traduït de The Conversation. Llegeix l’original aquí

  • Millorar l’accessibilitat al diagnòstic de l’hepatitis en col·lectius migrants vulnerables a través del joc

    L’Organització Mundial de la Salut estima que dos mil milions de persones s’han contagiat d’hepatitis B i 257 milions de persones pateixen infecció crònica per aquest virus, que produeix una irritació o inflamació del fetge. Hi ha importants variacions geogràfiques en la distribució de la malaltia: mentre que la prevalença a Europa és de l’1,6% (15 milions de persones), a l’Àfrica i al Pacífic Occidental s’estima que fins a un 6,1% de la població adulta es troba infectada.

    Segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC), entre els 6 milions d’immigrants -aproximadament- que resideixen a Espanya, hi ha uns 308.404 casos d’hepatitis B. «A Espanya, el risc d’estar infectat en la població immigrant és 2,4 vegades més gran que en la població autòctona, segons indiquen els estudis de seroprevalença. A més, els immigrants procedents d’àrees endèmiques tenen prevalences al voltant del 8%», explica Hakima Ouaarab, infermera de l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron.

    La majoria de les persones són asimptomàtiques i això fa que sigui habitual que el diagnòstic es retardi o que mai s’arribi a realitzar, el que comporta que entre el 5-10% dels casos desenvolupen una infecció crònica. «El diagnòstic precoç és clau per reduir nous contagis i evitar les complicacions i la mortalitat associada, perquè els símptomes arriben quan està més desenvolupada la malaltia. Una de les complicacions és la cirrosi hepàtica», assenyala Ouaarab.

    A la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron s’han realitzat estudis on es van trobar prevalences d’hepatitis B del 7% en persones procedents de l’Àfrica Subsahariana, evidenciant la necessitat de millorar l’accessibilitat al cribratge en aquesta població. En aquest sentit, el 2015 es va iniciar un estudi per reduir l’infradiagnòstic d’hepatitis B en aquest col·lectiu. El resultat ha sigut la creació d’Heparjoc-Actua, una eina educativa per sensibilitzar i promoure el cribratge d’hepatitis B, i posteriorment, també de l’hepatitis C.

    El joc s’ha creat a través d’un procés participatiu amb població vulnerable procedent de l’Àfrica Subsahariana resident a Barcelona. «Vam fer diversos tallers per conèixer el perquè d’aquest infradiagnòstic de l’hepatitis B i es va observar un desconeixement en la població pel que fa a diferents aspectes d’aquesta malaltia. Vam preguntar a la comunitat què proposaven per millorar el coneixement i el cribratge. A partir d’aquestes converses, va sorgir la idea de fer un joc i es va anar desenvolupant l’eina amb l’ajuda de dissenyadors gràfics», diu Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte.

    Heparjoc consta d’un kit de cinc jocs didàctics d’una hora i trenta minuts, guiats per un dinamitzador en un taller. El primer joc té per objectiu aprendre termes relacionats amb les hepatitis, agrupant conceptes amb definicions, mentre que el segon està encarat a conèixer i associar les causes dels diferents tipus d’hepatitis. El tercer joc permet conèixer la distribució mundial de l’hepatitis segons la prevalença i, el quart, explica les principals vies de transmissió i mesures de prevenció de la malaltia. Per últim, el cinquè joc, sota l’eslògan «no te la juguis», remarca la importància de fer-se la prova per detectar si es pateix la malaltia.

    Heparjoc consta d’un kit de cinc jocs didàctics per sensibilitzar i promoure el cribratge d’hepatitis B i C

    Com a prova pilot, es van dur a terme vuit tallers amb un total de 56 persones, dels quals el 71,4% eren procedents de l’Àfrica Subsahariana. Després del taller, el 41% dels participants van decidir fer-se el cribratge al centre. Posteriorment, l’activitat s’ha ampliat a la població pakistanesa, marroquí i romanesa, així com a altres territoris de Catalunya, com Girona o Tarragona. A més, ara l’equip disposa d’uns tests ràpids d’hepatitis B i C, que han fet augmentar el nombre dels diagnòstics en els participants.

    Apropar-se a la comunitat

    Heparjoc és una eina dissenyada a través un procés d’investigació-acció participativa amb un enfocament multidisciplinari i comunitari, que va involucrar a la població, a diferents perfils professionals i als agents comunitaris de salut de diferents cultures. Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte, és finalista als premis Enfermería en Desarrollo per aquesta iniciativa. «És un gran reconeixement i obre la possibilitat d’establir altres vies per a la realització d’investigacions en salut pública basades en l’acció participativa, ja que hi ha poques experiències en l’àmbit nacional», destaca.

    Segons Ouaarab, són necessaris altres estudis des d’una visió d’investigació participativa, en el camp de la salut pública i comunitària, tenint en compte les necessitats de les persones afectades. Defensa que l’abordatge comunitari amb aquest tipus d’eines permet una educació per a la salut, que pot reduir de manera significativa l’infradiagnòstic. «Són pocs els programes que impliquen a col·lectius vulnerables des del començament del procés dels estudis. Caldria involucrar la comunitat des de l’inici, no només en l’execució dels projectes», sosté.

    La infermera de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron destaca la necessitat de millorar l’accessibilitat als diagnòstics, especialment amb col·lectius immigrants en situació de vulnerabilitat, freqüentment allunyats del sistema sanitari. «Les persones migrants vulnerables tenen més dificultats d’accés al sistema. Moltes persones tenen targeta sanitària, però aquesta no és l’única barrera d’accessibilitat: hi ha barreres administratives, culturals, idiomàtiques… s’ha d’anar més enllà, canviar la mirada cap a la salut pública i tenir en compte els determinants socials de la salut», remarca la infermera.

    Equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron.

    L’eina Heparjoc-actua, segons Hakima Ouaarab, ha posat en evidència que cal sortir de la consulta i apropar-se a la comunitat. «No ens podem quedar a la consulta esperant que vinguin aquells més vulnerables. Cal sortir del centre i orientar la nostra activitat cap a la salut pública i la promoció de la salut i fer una vigilància epidemiològica activa. Amb Heparjoc ha quedat demostrat que quan sortim i fem aquest tipus d’activitat amb la comunitat estem millorant el diagnòstic de l’hepatitis», conclou la infermera de Salut Pública i Comunitària.

    Des de l’any 1994, l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron, amb la implicació d’Agents Comunitaris de Salut de diferents cultures, duu a terme activitats de sensibilització i promoció del cribratge de malalties infeccioses, incloent-hi l’hepatitis B, especialment en persones immigrants amb dificultat d’accés als serveis sanitaris. La unitat està ubicada al barri del Raval, fet que facilita el contacte amb la comunitat.

  • «El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on més es necessita»

    La seva creació va guanyar per aclaparadora majoria la votació popular del Premi a l’Inventor Europeu 2016, cerimònia que es va celebrar la setmana passada a Lisboa. Aquesta plataforma ha estat ja utilitzada per al diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a l’Àfrica Subsahariana.

    La científica de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) Helen Lee ha guanyat el premi de l’opinió pública, amb un 64% dels vots, en els guardons d’Inventor Europeu de l’Oficina Europea de Patents, lliurats en una cerimònia celebrada al auditori MEO Arena de Lisboa. L’invent de Lee, denominat SAMBA (sigles de Simple Amplification Bassed Assay), és una plataforma compacta de diagnòstic de malalties com el VIH i l’hepatitis, pensat per utilitzar-se en regions d’escassos recursos.

    «Vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per a països rics»

    «Vaig decidir crear aquest sistema perquè vaig veure que era necessari. Durant un temps vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic [Abbott Laboratories] i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per al seu ús en països rics», comenta aquesta investigadora de 75 anys en una entrevista a Sinc a la capital portuguesa.

    «El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on es més es necessita: els països pobres», afegeix.

    Segons explica Lee, «les proves del VIH convencionals requereixen un transport en cadena de fred de les mostres de sang que després són portades a laboratoris professionals. Aquest no és l’entorn que ens trobem en els països de l’Àfrica Subsahariana, on la infraestructura és insuficient i ni tan sols la xarxa elèctrica funciona bé», destaca.

    Per això es va proposar simplificar tot el procés. «En aquests països la gent viatja grans distàncies, moltes vegades a peu per anar al metge. Volia que en aquesta mateixa visita poguessin fer l’anàlisi i s’emportessin ja el tractament».

    El seu invent permet fer l’anàlisi de sang i, en qüestió de minuts, donar la informació de la càrrega viral, una cosa fonamental per a subministrar el tractament adequat. No requereix de personal entrenat -en deu minuts s’aprèn a manejar- ni d’infraestructura clínica. Funciona endollat ​​a la xarxa elèctrica o amb bateries de vuit hores de durada i no es veu afectat ni per la calor ni la humitat. A més, dóna resultats a simple vista, en lloc de dependre de complexos microscopis o costoses tècniques de visualització.

    Una màquina de diagnòstic premiada pel seu disseny

    SAMBA realitza l’anàlisi mitjançant una mostra de sang del pacient que es col·loca en la màquina on s’insereix una vareta, similar a les de test d’embaràs, impregnada amb àcids nucleics. Aquests productes químics no necessiten refrigeració i amplifiquen l’ARN viral a la mostra fins a generar un canvi de color a la vareta: dues línies vermelles indiquen que la mostra és positiva, una línia que és negativa i si no hi ha línia és perquè la prova no és vàlida.

    La investigadora i emprendedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d'anàlisi ràpida de VIH i hepatitis per països d'escassos recursos/ EPO
    La investigadora i emprendedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d’anàlisi ràpida de VIH i hepatitis per països d’escassos recursos/ EPO

    La investigadora i emprenedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d’anàlisi ràpid de VIH i hepatitis per països d’escassos recursos. / EPO

    La màquina té un aspecte compacte semblant al d’una cafetera de càpsules. El seu disseny, obra de l’empresa sueca Myra Industriell Design, ha rebut diversos premis. «A més de funcional, volíem que fos estèticament bella. No per anar a països pobres ha de ser cutre «, remarca Helen Lee. El sistema pot ser controlat des d’una aplicació de smartphone o tauleta, que ha estat també realitzada per l’equip.

    Per al desenvolupament i distribució de SAMBA, Lee va crear una empresa anomenada Diagnostics for the Real World (DWR), una spin-off de la Universitat de Cambridge, que també compta amb una seu a Sunnyvale (Califòrnia). El sistema va ser llançat el 2011 i des de llavors ha estat utilitzat per a diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a Malawi i a Uganda, en cooperació amb Metges sense Fronteres i altres organitzacions d’ajuda humanitària.

    El seu invent dóna en pocs minuts la informació de la càrrega viral, sense necessitat de personal entrenat ni infraestructura clínica

    Una de les principals innovacions d’aquesta tecnologia és que detecta el virus directament a la sang, no els anticossos, la qual cosa permet diagnosticar de VIH a nens menors de 18 mesos, ja que els petits a aquesta edat encara no han desenvolupat anticossos per lluitar contra la malaltia i és molt probable que morin abans de complir dos anys si no són tractats.

    Fer-ho bé i fer el bé

    A més de VIH i hepatitis, la plataforma està preparada per diagnosticar grip A i B, gonorrea i clamídia. La firma està ultimant ara una nova versió (SAMBA II), que està sent sotmesa a assajos clínics i les millores permetran subministrar diagnòstics més ràpids i cobrir més malalties, assenyala Lee.

    Encara que SAMBA podria servir també per diagnosticar el virus de la Zika, Lee prefereix centrar-se en malalties que són més constants, per a les que ja hi ha protocols de control i seguretat establerts, que en noves epidèmies.

    El model de negoci de DWR és un xic peculiar. «Limitem els nostres beneficis al 50% i tenim ajudes d’institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Wellcome Trust i Unitaid, entre d’altres», diu Lee.

    «Som una empresa que manté l’esperit de fer-ho bé i fer el bé [doing well and doing good]. No sé si tenen una expressió similar en espanyol», diu amb el seu perenne somriure.

    Els innovadors de l’any

    La setmana passada es van lliurar a Lisboa els premis Inventor Europeu 2016 en les seves sis categories. Atorgats per l’Oficina Europea de Patents, pretenen honorar inventors que amb el seu treball «han fet una contribució al desenvolupament social, al progrés tecnològic i al creixement econòmic». Uns 600 convidats del món de la política, els negocis i l’acadèmia van assistir a l’esdeveniment.

    A més de Helen Lee -que es va fer amb el premi de l’opinió pública- destaquen els físics alemanys Bernhard Gleich i Jürgen Weizenecker, que van guanyar en la categoria d’indústria amb la seva tecnologia d’imatges mitjançant partícules magnètiques (MPI) en temps real dels teixits del cos.

    En la categoria d’investigació el guardó va ser per al neurocirurgià Alim-Louis Benabid (França), per haver revolucionat el tractament del Parkinson i altres malalties neurològiques amb l’ús d’alta freqüència d’estimulació cerebral profunda.

    Per la seva banda, els danesos Tue Johannessen, Ulrich Quaade, Claus Hviid Christensen i Jens Kehlet Nørskov van guanyar en l’apartat de pimes per l’aplicació d’amoníac en forma sòlida per reduir la contaminació de l’aire dels motors dièsel.

    L’enginyer químic nord-americà Robert Langer va obtenir el premi de països no europeus amb la seva invenció de plàstics biodegradables que encapsulen fàrmacs contra el càncer.

    Per acabar, l’enginyer Anton van Zanten (Alemanya) es va endur el premi a la trajectòria de tota una vida per les seves contribucions als sistemes de seguretat per a automòbils que han salvat milers de vides i que ara són obligatoris en els cotxes nous.