Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital de Bellvitge

  • Bellvitge desenvolupa una eina digital que detecta en temps real el risc de patir un nou atac de cor

    Els pacients que sobreviuen a un infart agut de miocardi (IAM) tenen un risc molt més elevat que la població general d’experimentar nous esdeveniments cardiovasculars, inclosa la probabilitat de mort cardiovascular. L’evidència científica indica que aquest risc és màxim durant el primer any després del primer esdeveniment.

    Ara, una iniciativa pionera en l’ús intel·ligent de dades liderada per l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), co-creada amb Novartis en una col·laboració público-privada, podria canviar el paradigma en la prevenció en els dotze mesos post-infart.

    Gràcies a un panell de control digital, el projecte Artemis ofereix una visió en temps real de l’estat dels pacients que han patit un infart, identificant aquells amb major risc i anticipant-se a possibles complicacions amb intervencions preventives més eficaces. Aquest projecte, que és el primer d’aquest tipus en l’àmbit estatal i sense precedents a Catalunya, integra la reenginyeria de processos amb la metodologia de gestió Lean i l’ús de dades intel·ligents per a la presa de decisions mèdiques.

    “Estem començant a monitorar a temps real els resultats macro en salut, i ens permetrà detectar i localitzar pacients fora de rang de control de factors de risc cardiovascular”, segons la Dra. Oona Meroño, cardiòloga, directora del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM) i co-coordinadora de la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’HUB.

    “Fins ara, si no és que el pacient contactava de forma proactiva amb el seu equip de Cardiologia, no ens assabentàvem de les incidències de salut més enllà de les visites de seguiment. Ara podrem valorar molts paràmetres d’analítiques, dades biomètriques i altres proves mèdiques que poden influir en la bona o mala evolució del pacient”, ha detallat la Dra. Meroño. “Això ens permetrà saber en el moment què està passant, fer intervencions educatives, específiques i individualitzades, i millorar els resultats a llarg termini”, puntualitza la cardiòloga.

    Aquest panell de control s’ha desenvolupat durant mesos amb el treball conjunt de clínics i enginyers especialitzats en l’ús intel·ligent de dades. “Sense la col·laboració público-privada, iniciatives d’innovació com aquesta, amb un benefici clar en l’assistència clínica per al pacient i la investigació biomèdica per a la societat, serien inviables”, ha subratllat la líder del projecte.

    Artemis es presentarà al Congrés de la Societat Catalana  de Cardiologia el pròxim 30 de maig, on s’espera que generi interès i serveixi com a model per a futures iniciatives en aquest camp.

    Exercici físic, autocura, dieta i acompanyament psicològic

    El projecte Artemis sorgeix en el marc del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM), que l’Hospital Universitari de Bellvitge està desplegant des del 2021 a la regió sanitària Metropolitana Sud.

    Es tracta d’un programa multidisciplinari i centrat en el pacient que atén a més de 250 pacients/any, als quals se’ls realitza un seguiment coordinat durant els dotze mesos posteriors a l’alta hospitalària, incloent-hi tant l’àmbit hospitalari, com l’atenció primària. En aquest programa s’organitzen en l’àmbit territorial i de manera coordinada tots els elements que necessita un pacient per rehabilitar-se i recuperar-se després de patir una síndrome coronària aguda.

    “S’ha demostrat que la morbilitat i mortalitat després d’un esdeveniment coronari es redueix orientant els pacients a adquirir hàbits de vida saludables, amb deshabituació tabàquica, junt amb el maneig farmacològic i la implementació d’un programa de rehabilitació cardíaca que aborda el control dels factors de risc cardiovascular en la prevenció secundària, l’entrenament mitjançant l’exercici físic, l’autocura i la dieta, així com l’acompanyament psicològic”, afegeix la Dra. Meroño.

    Formació i mentoria per expandir el programa a altres territoris

    L’enfocament coordinat i integral del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de la regió Metropolitana Sud ha demostrat resultats excel·lents en la millora de la salut dels pacients i en la seva satisfacció percebuda. A fi de compartir el seu coneixement, l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge, en el marc de l’Institut Català de la Salut, ofereix una formació amb mentoria sobre aquest programa, basada en un model de rotació-tutorització.

    Aquesta rotació formativa s’adreça a facultatius especialistes o en formació, personal d’infermeria i Medical Science Liaisons (MSL), i se centra en les àrees d’interès principals dels participants, permetent una interacció directa amb els equips clínics. Els mòduls formatius inclouen sessions de coordinació i seguiment de pacients, la inclusió d’eines digitals en els programes de prevenció secundària, l’acompanyament de l’equip intrahospitalari en el procés d’avaluació clínica, avaluació integral, psicosocial i planificació i coordinació de l’alta, i la consulta multidisciplinària del programa d’exercici físic.

  • Un nou protocol dissenyat per l’Hospital de Bellvitge permetrà reduir la mortalitat en pacients amb ruptura de l’aorta abdominal

    Per aconseguir reduir el temps de resposta davant d’una patologia temps-dependent, és imprescindible que els equips treballin de forma eficient i estandarditzada. En aquest context, s’ha desenvolupat el Protocol de Maneig de l’ Aneurisma d’Aorta Abdominal amb Ruptura (AAAR), anomenat “Codi Aorta”. Ha estat un treball multidisciplinari liderat pel Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), que ha comptat amb la col·laboració de professionals d’Anestesiologia i Reanimació, infermeria i zeladors de quiròfan, a més del servei d’Urgències, Radiologia i Cirurgia General i Digestiva.

    L’AAAR és una patologia poc freqüent, però que representa una veritable emergència quirúrgica, amb una mortalitat propera al 100% si no es tracta de forma eficient. L’aorta és l’artèria més llarga del cos humà, s’origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts del cos. L’aneurisma apareix quan les parets d’aquesta artèria es dilaten superant 1,5 vegades el seu diàmetre normal, i cursa sense símptomes fins al dia que es trenca.

    L’AAAR és una patologia poc freqüent, però que representa una veritable emergència quirúrgica

    La ruptura de la paret de l’aorta abdominal pot implicar una pèrdua superior al 30% del volum sanguini i constitueix una urgència mèdica molt greu. De fet, l’AAAR es considera la desena causa de mort en homes de més de 65 anys. D’acord amb les dades epidemiològiques, unes 25 persones patiran aquesta situació cada any només a l’àrea Metropolitana Sud.

    L’evidència científica ens demostra que si millorem la identificació dels pacients i els oferim ràpidament el tractament quirúrgic aconseguim uns millors resultats quant a supervivència i qualitat de vida. Aquest és el motiu que va portar al Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital de Bellvitge a dissenyar el protocol intern multidisciplinari del “Codi Aorta”, en el qual es defineixen punt per punt totes les accions i els tractaments que cal aplicar en cada moment  per aconseguir millors resultats.

    Formació per implicar els diferents nivells d’assistència

    La sensibilització  del conjunt de professionals dels diferents nivells d’assistència que remeten pacients amb sospita d’AAAR –Urgències d’Atenció Primària, hospitals comarcals, serveis d’emergència, entre d’altres- és l’única manera de potenciar el diagnòstic precoç i pot marcar la diferència en les xifres de supervivència.

    És l’única manera de potenciar el diagnòstic precoç i pot marcar la diferència en les xifres de supervivència

    El 2022 es van desenvolupar sessions divulgatives als hospitals de l’àrea que remeten pacients a HUB: Hospital de Viladecans, Hospital de Martorell, Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes), Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí) i l’Hospital de Sant Boi. La intenció era augmentar la sensibilització dels serveis d’urgències davant d’una patologia poc freqüent.

    Aquest any s’ha dissenyat un projecte de recerca territorial que implica professionals de l’Hospital de Bellvitge, Assistència Primària i l’Hospital de Viladecans. La idea és donar a conèixer el protocol de Codi Aorta als dispositius de la Gerència Territorial Metropolitana Sud  a través d’un curs híbrid: en línia i presencial en forma de simulacions al SimHUB, Centre de Simulació Mèdico-Quirúrgica Avançada de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    Resultats d’excel·lència en patologia aneurismàtica

    El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’HUB és referent i pioner en el tractament d’aquesta urgència. L’Hospital de Bellvitge és un dels centres amb major volum de pacients tractats en els darrers vint anys. La instauració del programa endovascular ha aconseguit una disminució de deu punts en la mortalitat en els darrers deu anys, en passar d’un 42% a un 32% de mortalitat postoperatòria.

    Iniciatives com el Codi Aorta i el seu coneixement a nivell territorial han d’optimitzar les actuacions front aquesta patologia temps-dependent i millorar encara més els resultats.

    L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

    L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador, que el 2022 ha celebrat els primers 50 anys d’història. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de L’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya.

    És el centre sanitari català que més cirurgia complexa realitza, especialment cirurgia oncològica, i el centre que realitza més trasplantaments de ronyó i cor en adults. Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn.

    Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries que pròximament es complementaran amb el nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat.

    Registra anualment unes 20000 intervencions de cirurgia major, 37000 altes, 485000 visites ambulatòries i unes 100000 proves diagnòstiques

    Article original d’ elBaix.cat

  • Música per a la salut del cervell

    Maratons, triatlons, i fins i tot ironmans o grans travesses que exigeixen molt d’esforç físic han esdevingut molts cops motivació per a persones que han superat una malaltia. És la manera de demostrar i celebrar la recuperació -de vegades el naixement- d’una fortalesa que irradia de nou a les seves vides. A l’Hospital Universitari de Bellvitge, també la música serveix per això.

    El Dr. Andreu Gabarrós, que és cap de Servei de Neurocirurgia d’aquest hospital, i  compositor, lletrista, teclista i vocalista de la banda de rock D. O., ha composat una cançó per a nou pacients músics amateurs que ell mateix va operar de lesions cerebrals. També ha creat el cant coral que dona títol a tot un projecte solidari anomenat ‘Simfonia dels herois’. És el projecte musical amb el qual, amb un disc, un concert solidari i un documental, volen transmetre la idea de reconeixement a l’esforç de superació dels pacients i alhora d’esperança per la supervivència al llarg dels anys.

    Aquest dijous ofereixen el concert solidari per recaptar fons per fer recerca en l’àmbit mundial sobre tumors cerebrals. Es celebra al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, a les vuit del vespre. Les 500 entrades per assistir-hi ja fa dies que estan exhaurides, però es poden fer igualment aportacions econòmiques a la Fila Zero, a través de la pàgina de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IDIBELL) obre el projecte Simfonia dels herois. 

    En el concert participen pacients i familiars acompanyats dalt l’escenari d’artistes com Ramon Mirabet, Gerard Quintana, Marina Rosell, Estopa, Antonio Orozco o el baixista Carles Benavent, amb la col·laboració de Mark Knopfler, el Mago Pop i Judit Neddermann, que també apadrinen cançons.       

    Bellvitge és un centre expert en tècniques prequirúrgiques i quirúrgiques que permeten preservar l’àrea del llenguatge durant la cirurgia dels tumors cerebrals, un factor essencial per evitar dèficits neurològics permanents i amb impacte en la qualitat de vida dels pacients. En pacients que tenen afició per la música o que són músics, s’identifiquen prèviament les àrees del cervell quan canta o toca un instrument. Durant la intervenció, se’ls fa parlar i/o tocar el seu instrument per intentar preservar aquestes àrees.

    Nou d’aquests pacients-músics van inspirar el Dr. Gabarrós, que va composar una cançó per a cadascun d’ells i va adaptar cada peça a l’instrument que tocava, convidant-los a participar en un projecte discogràfic solidari. Per tancar el disc, ha escollit la cançó coral “Simfonia dels herois”, que dona nom al projecte i on participen tots.

    Humanitzar

    Segons el Dr. Gabarrós, “el projecte té un missatge d’humanitzar la medicina, de posar en valor el vincle entre medicina, música i la relació entre metge i pacient”. Durant la presentació de la iniciativa solidària, el neurocirurgià es va referir a un dels somnis que voldria fer posible amb aquest projecte: “aconseguir fons per coordinar-nos diversos centres punters i competir a nivell internacional des de Barcelona amb recerca que faci possible erradicar el càncer cerebral”. 

    En aquest sentit, Mercè Carulla, pacient que ha participat en el projecte posant la veu i la interpretació de la viola en una de les cançons, ha afegit: “aquesta causa és important perquè ens cal més recerca per prevenir i trobar un tractament definitiu del càncer”. Per la seva part, Clara Sánchez, vídua de Fernando Quiñones, un dels nous pacients col·laboradors però que malauradament no ha pogut viure fins al concert, ha recordat “la il·lusió i les ganes” que va posar en la gravació del seu tema: “per a ell va ser fantàstic participar-hi, i si gràcies a la música i la recerca es pot allargar el temps per a aquests pacients, serà el millor llegat possible”.

    “No només ens donen confiança, sinó que els professionals sanitaris ens regalen temps, no només quan estem malalts, també als familiars”, en paraules del cantant Ramon Mirabet, fill de Ramon Mirabet, trombonista professional que va traspassar l’any passat 17 anys després de ser intervingut pel Dr. Gabarrós per un tumor cerebral i pacient-músic que va col·laborar en el projecte. “Aquest projecte encara em segueix regalant temps amb el meu pare, em sento com un pacient més”, ha recordat amb emotivitat durant l’acte de presentació.

    Col·laboracions altruistes

    Artistes reconeguts cantaran en directe amb ells i/o apadrinaran alguna de les cançons. Tal i com ha insistit el cantant i compositor Antonio Orozco, que com la resta d’artistes participa de forma totalment altruista a la iniciativa, “donar suport a la recerca és responsabilitat de tothom”. “Si el Dr. Gabarrós, que salva vides al quiròfan i dedica el poc temps que li queda a fer arribar a tothom amb la música la importància de la recerca, tots hauríem d’aportar el nostre gra de sorra per fer-ho possible”, ha sigut contundent Orozco.

     A més d’Antonio Orozco i Ramon Mirabet fill, Manu Guix, Marina Rosell, Estopa, Gerard Quintana i el baixista Carles Benavent seran dalt l’escenari en un acte presentat per Jordi Hurtado. A més, també hi participen Mark Knopfler, Antonio Díaz “el Mago Pop” i Judit Neddermann.

    Durant el concert, s’emetran algunes imatges en exclusiva del documental i el mateix esdeveniment es filmarà com a part final d’aquesta peça, que està previst estrenar al mes de setembre.

    La Simfonia dels Herois és un projecte alineat amb l’estratègia “Arts in Health” de l’Institut Català de la Salut. Aquesta és una àmplia i creixent disciplina acadèmica i un camp de pràctica dedicat a utilitzar el poder de les arts i la cultura per millorar la salut i el benestar de les persones.

  • Les addiccions als videojocs es disparen

    Les consultes per l’ús excessiu de videojocs a la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge s’han quadruplicat en l’últim any en passar del 3,5% del total de consultes a aquest departament en el 2021 al 15,4% a finals de setembre del 2022.

    Si bé tradicionalment s’havien associat aquestes consultes als nois, el nombre de noies també està en augment, tal com explica la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions de l’hospital i investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

    “El risc problemàtic de l’ús de videojocs existeix en ambdós gèneres”, indica Jiménez. “Aquestes dades són una evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament”.

    Evolució de la freqüència de consultes per problemes relacionats amb l’ús excessiu de videojocs, entre gener de 2005 i fins a finals de setembre de 2022, a l’Hospital de Bellvitge

    Segons les xifres de l’última dècada, hi havia un creixement de consultes per aquest motiu, però les xifres des del 2021, “s’han disparat”, i és que si bé els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits, el seu ús abusiu pot esdevenir un trastorn important, alerta l’Hospital de Bellvitge en un comunicat: “L’addicció als videojocs és una realitat clínica”.

    En aquest sentit, argumenta que prop d’un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d’addicció comportamental. Tal com apunta la psicòloga clínica, “fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”.

    Senyals d’alerta

    Segons l’equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals (sense substància) de l’Hospital de Bellvitge, hi ha diversos senyals d’alerta, com la pèrdua d’autocontrol sobre l’activitat, dedicar entre quatre o cinc hores diàries als videojocs, l’augment de la irritabilitat, l’ansietat i la tristesa en deixar de jugar, persistir en l’ús de videojocs malgrat les conseqüències negatives, i abandonar altres activitats socials, escolars, laborals i lúdiques.

    “En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes. Però, alhora, hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix Jiménez.

    Jiménez: «Hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies»

    La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, en línia, de rol i multijugador -coneguts com MMORPG- són els que més problemes d’ús excessiu generen. Alguns videojocs permeten comprar ‘loot boxes’ (caixes de botí), que són ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries quan són ‘comprades’, sigui amb hores de joc o bé pagant un import real en diners.

    Des del punt de vista psicològic, “hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, segons l’experta en joc patològic de l’Hospital de Bellvitge.

    La incertesa i l’excitació de comprar aquestes ‘caixes de botí’ facilita la repetició de l’hàbit de buscar la recompensa desitjada. Com en els jocs d’atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable (amb un resultat desconegut), i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit. Alguns autors argumenten que les ‘caixes de botí’ poden representar la transició d’un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d’atzar.

  • 50 anys de l’Hospital de Bellvitge

    Des que l’Hospital de Bellvitge, ubicat a l’Hospitalet de Llobregat, es va inaugurar el 8 de novembre del 1972, el centre ha efectuat unes 1.363.000 hospitalitzacions, 1.148.000 intervencions quirúrgiques, 5.834.000 atencions a Urgències, i 15.735.000 visites de consultes externes.

    Durant aquest any, s’han dut a terme diferents activitats commemoratives, i coincidint amb l’aniversari de la inauguració de l’hospital, s’ha presentat el llibre ‘Hospital Universitari de Bellvitge. 50 anys’ a la sala d’actes del centre, on la gerent ha destacat que “la celebració d’aquest aniversari ha servit per homenatjar les generacions que ens han precedit i han fet possible l’hospital actual, però també per renovar el compromís de servei públic dels més de cinc mil professionals que ara treballem aquí”.

    Se n’han editat un total de 2.000 exemplars, que es repartiran entre els professionals de l’hospital que hi estiguin interessats, fins a exhaurir existències. El llibre també és accessible on-line, a través de l’adreça: https://bellvitgehospital.cat/ca/50anysHUB/hospital-universitari-bellvitge-50-anys.

    Vista aèria de la construcció de l’Hospital de Bellvitge | TAF Helicòpters S.A. / Arxiu Nacional de Catalunya

    Al llarg de 164 pàgines, el llibre fa un recorregut per tota la història del centre hospitalari en el marc del context polític, social, econòmic i cultural d’aquestes cinc dècades. Inclou més de 150 fotografies de totes les èpoques, procedents majoritàriament del fons audiovisual de l’hospital.

    Un edifici en zona agrícola

    El llibre comença resseguint les circumstàncies de la planificació i construcció de l’hospital, que es va aixecar com un edifici aïllat enmig d’una zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, i es fa ressò de les protestes i vagues que en els darrers anys del franquisme van imprimir-li un caràcter reivindicatiu i lluitador.

    El capítol dedicat als anys vuitanta recull els canvis que va implicar el traspàs de l’hospital a la Generalitat, així com el primer trasplantament hepàtic de l’Espanya. Dels anys noranta destaca el creixement de l’entorn hospitalari amb l’arribada, entre d’altres institucions, de la Universitat de Barcelona i la progressiva obertura de l’Hospital Duran i Reynals.

    Un dels primers trasplantaments hepàtics de l’Hospital de Bellvitge dus a terme per l’equip dels doctors Jaurrieta i Margarit

    Els dos capítols sobre el segle XXI se centren en la renovació d’infraestructures, però també en l’època de les retallades (2011-2014) i en els esforços dels mesos més complicats de la pandèmia sanitària de la Covid-19.

    L’obra, publicada en català i castellà, ha anat a càrrec del periodista Albert Lladó i és un projecte del Gabinet de Comunicació i Relacions Institucionals de l’Hospital de Bellvitge i Ars Satèl·lit, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

    En l’actualitat, a l’Hospital de Bellvitge hi treballen 5.200 professionals. Cada any registra unes 20.000 intervencions de cirurgia major, 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.

    La presentació del llibre s’afegeix a tot un conjunt d’activitats que s’han portat a terme aquest any per celebrar els cinquanta anys de l’hospital, com l’acte i el vídeo commemoratiu amb què van arrencar les celebracions el novembre de 2021, les tres exposicions històriques –50 anys, 50 retrats, Pioneres HUB i Hospital de Bellvitge: un viatge en el temps– l’acte de reconeixement a l’hospital de la Universitat de Barcelona al Paranimf de la UB el 27 d’octubre, el lliurament de la Medalla de la Ciutat del Prat, o el cicle de xerrades educatives i divulgatives portades a terme per professionals de l’hospital amb la col·laboració dels ajuntaments de l’Hospitalet i del Prat, entre d’altres. Les celebracions culminen amb un sopar de gala el dia 11 de novembre a les Drassanes Reials.

  • L’Hospital de Bellvitge: del pic a la desescalada, també emocional

    Disminuït el nombre de contagis entre la població, l’Hospital de Bellvitge, igual que la resta d’hospitals, ha començat a encarar ‘la nova normalitat’. A poc a poc, s’ha anat recuperant l’habitual rutina a l’hospital, que havia quedat completament capgirada amb l’inici de la pandèmia. Els equips integrats per professionals d’especialitats diverses per assistir als pacients de COVID-19 han tornat als seus corresponents llocs de treball habituals i els pacients de coronavirus han retornat exclusivament al servei de malalties infeccioses.

    Amb l’inici de la desescalada, la intenció ha sigut reorganitzar l’assistència cap a un sistema més eficient i segur. Progressivament, es va anar reprenent l’activitat quirúrgica, que havia quedat gairebé totalment interrompuda durant la pandèmia, només fent operacions d’urgència. «Hem anat recuperant a poc a poc l’activitat quirúrgica, primer fèiem unes tres operacions diàries i després vam anar augmentant el nombre fins que el dilluns 18 de maig ja tornaven a estar operatius tots els quiròfans», explica el subdirector mèdic de l’Hospital, Alvaro Arcocha. Això s’ha fet donant prioritat absoluta a les cirurgies oncològiques que no es podien demorar.

    També s’han anat reprogramant les consultes presencials, amb les mesures de seguretat adequades i ampliant l’horari també a la tarda per evitar aglomeracions. La majoria de consultes, però, per tal de minimitzar riscos, es fan de forma telemàtica. Sens dubte la no presencialitat és un dels grans canvis que ha instaurat la crisi sanitària. «Amb la pandèmia ens hem vist obligats a emprar la telemedicina, però aquesta ha arribat per quedar-se. Òbviament no perdrem la presencialitat, però sabrem escollir més i millor en quins casos val la pena que el pacient es desplaci a l’hospital i si és o no eficient que vingui. Es prendrà la decisió que beneficiï més al pacient», assenyala José Jerez, infermer de pràctica avançada de l’Hospital.

    Incertesa continuada

    La paràlisi de l’activitat habitual als hospitals durant les setmanes més crítiques ha tingut, òbviament, impactes en les llistes d’espera, tant pel que fa a les activitats quirúrgiques com a les proves diagnòstiques. «Hi ha altres processos que tindran un impacte indubtable en les llistes d’espera. Fent les millors estimacions possibles per a finals d’any, arribarem al mateix nivell que l’any passat. En alguns procediments potser arribem a les xifres d’intervencions de l’any passat, però en d’altres serà impossible», destaca Arcocha. «Confiem que el primer trimestre de 2021 puguem tornar a recuperar la normalitat d’abans de la pandèmia», afegeix.

    Això, però, encara és una incògnita, i dependrà també de si es produeix o no un rebrot del virus. Tanmateix, en cas que es produeixi, els professionals de l’Hospital no tenen dubtes en què estan molt més preparats per afrontar-ho que a l’inici de la pandèmia. «Vam haver d’aprendre sobre la marxa a tractar un virus que desconeixíem completament. Hem après a reorganitzar l’Hospital ràpidament, de manera que si ens trobéssim un altre cop en la situació, tindríem una resposta encara més ràpida i més clares les directrius sobre què s’ha de fer», explica la Dra. Carlota Gudiol, del servei de malalties infeccioses.

    Pel que fa a la possibilitat d’un rebrot, Gudiol el considera força probable. «Vull pensar que durant els mesos d’estiu tindrem una treva, però de la mateixa manera que hi ha un brot de grip cada hivern, el coronavirus no desapareixerà. Seguirà circulant i és possible que tinguem un rebrot», assenyala. Tot i això, destaca que la incertesa és enorme i, encara que ara es tingui un coneixement més gran de la malaltia, hi ha moltes incògnites per resoldre. «Encara no podem posar la mà al foc sobre algunes de les hipòtesis que tenim, per exemple, pel que fa a la capacitat immunològica del virus, que alguns estudis preliminars indiquen que és baixa, o l’afectació o no de la calor sobre aquest», indica.

    Per la seva banda, Jerez es mostra preocupat per l’actitud relaxada d’una part de la ciutadania. «Els números són números, i al final ja no ressonen tant. La gent es queda amb la idea que la corba ja ha anat baixant, però el cert és que encara no ens hem desfet completament del risc».

    L’Hospital de Bellvitge reobre tots els quiròfans i s’adapta a la nova realitat postCovid-19 / Hospital de Bellvitge

    El punt àlgid de la pandèmia

    «Ens ho vam trobar a sobre de sobte. D’un dia per l’altre ens vam trobar immersos en un nombre exponencial de casos greus de coronavirus». Així descriu Gudiol l’inici de la pandèmia. Els primers casos de coronavirus ingressaven al servei de malalties infeccioses, però quan el nombre de pacients va començar a sobrepassar la capacitat d’aquest servei, es van incorporar altres serveis en l’atenció d’aquests malalts. «En lloc de tenir serveis especialitzats, ens vam convertir en un Hospital transversal», explica. Els pacients crítics els va portar el servei de cures intensives i d’anestèsia; els semicrítics, fonamentalment pneumologia amb el suport de medicina interna i malalties infeccioses; i a la part d’hospitalització es van crear els ‘equips COVID’, amb un infectòleg, internista o pneumòleg al capdavant i amb personal sanitari d’altres especialitats, tant quirúrgiques com mèdiques, que es va haver de formar ràpidament per assistir als pacients de coronavirus. També es va haver d’augmentar la dotació de llits d’UCI a correcuita, fins a triplicar els que hi havia anteriorment.

    «Els protocols canviaven cada dia i la pressió assistencial era elevadíssima. Combinar aquesta pressió assistencial amb la formació d’urgència en funció del coneixement i evolució de la malaltia, provocava un estrès brutal», explica Jerez, cap d’Infermeria. A més, molts professionals van haver d’aprendre a utilitzar aparells tecnològics que no estaven acostumats a fer servir. «En els moments més durs, sabies quan entraves, però no quan sorties. Eren hores i hores de treball sense parar», assenyala Jerez.

    Havent viscut aquest punt àlgid de pressió assistencial, el que més valoren els professionals sanitaris ha sigut comptar amb el suport dels seus companys i companyes. «Una de les vivències més positives que m’emporto és que tot el personal sanitari hem anat a l’una. Hem unit forces, ens hem arremangat tots i hem tingut una capacitat de comunicació i de treball en equip impecable. Hem tret el millor de nosaltres», destaca Gudiol. En la mateixa línia, Arcocha assenyala que amb aquesta crisi «ens hem sentit desbordats tots, però el personal ha respost d’una manera excel·lent, amb disposició i esforç enormes, davant una situació tan imprevisible i dramàtica».

    La crisi ha suposat pels professionals sanitaris sortir de manera dràstica de la seva zona de confort. «Ens hem tret la capa de la nostra especialitat i hem apostat per l’ajuda multidisciplinària, treballant amb el servei que sigui. Hem sigut solidaris amb els companys i amb els pacients, donant el màxim de nosaltres perquè se sentissin el millor possible, en un moment en el qual no tenien els seus familiars per acompanyar-los. Ha suposat una humanització total», assenyala Jerez.

    La desescalada emocional

    Sens dubte, malgrat que els aprenentatges que ha dut la crisi són immensos, viure una situació tan dura i estressant també ha passat factura al personal sanitari en l’àmbit emocional. Segons explica Gudiol, la corba emocional és capritxosa. «Les primeres setmanes estàvem tan ficats en la situació i en l’assistència als pacients que vam fer un desplegament d’adrenalina molt gran, amb una capacitat de treball enorme», explica. «Aquesta adrenalina inicial ens feia imparables». Però amb la baixada de la pressió assistencial, diu, és quan es comença a prendre consciència de la situació viscuda. «Durant les setmanes de màxima activitat, he tingut la sensació de viure una vida paral·lela a la meva. Quan agafes distància i comences a digerir els processos, sentiments i experiències viscudes és quan fas la davallada emocional», diu.

    Per José Jerez, ara els professionals sanitaris estan fent la seva pròpia desescalada. «Els que hem passat per això, sabem que la cicatriu de tot el que hem viscut quedarà per sempre, i és una ferida que costarà de tancar», explica. «Hem viscut moments duríssims amb els pacients, hem vist caure companyes malaltes, hem tingut por a tornar a casa per no contagiar a les nostres famílies i, fins i tot, molts companys han anat a hotels per aquest motiu. I amb tot això, no hem pogut ni fer-nos una abraçada», diu. En aquest sentit, destaca que seria bo que la ciutadania fes un exercici de memòria i que d’aquí a uns mesos no oblidés que el personal sanitari ho va donar tot per pal·liar aquesta crisi i que cal prendre consciència que s’ha de cuidar la sanitat pública.

  • Més de la meitat dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a un medicament no ho són

    A gairebé un 60% dels pacients avaluats se’ls podia retirar l’etiqueta d’al·lèrgic a fàrmacs. Aquests són els primers resultats preliminars d’un estudi que es va posar en marxa en fase pilot ara fa 4 anys i que ha analitzat fins al moment els casos de 468 dels pacients atesos a la unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    «Moltes vegades s’etiqueta el pacient com a al·lèrgic a un determinat fàrmac sense cap tipus d’estudi. Això porta a evitar un medicament que podria ser necessari més endavant i ocasiona una angoixa al pacient que pot condicionar els seus tractaments futurs», explica el Dr. Ramon Lleonart, de la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Precisament l’èmfasi es posa en el fet que un diagnòstic incorrecte farà que el pacient eviti prendre’s el medicament al que suposadament és al·lèrgic i que, per contra, pot ser important per a la seva salut.

    Amb tot, des de l’Hospital de Bellvitge expliquen que l’estudi de les reaccions a fàrmacs és complex i que no existeix cap bateria de proves que permeti saber d’entrada si un pacient té al·lèrgia a un medicament. L’única que permet el diagnòstic definitiu és la prova d’exposició controlada, que no està lliure de risc ja que pot causar una reacció -és per això que cal fer-la en un hospital-. D’entrada, l’al·lergòleg repassa la història clínica dels antecedents del pacient per treure’n informació i també pot realitzar proves cutànies o de laboratori, però sense l’exposició controlada el diagnòstic no és 100% segur.

    Els resultats s’han presentat aquest dimecres al centre hospitalari, durant la jornada «I Matí Al·lèrgia Bellvitge. Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs». També en aquest context s’ha presentat el díptic «Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs» elaborat pel comitè d’al·lèrgia a fàrmacs de la Societat Catalana d’al·lèrgia (SCAIC) d’acord amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

  • L’exdirector gerent de l’ICS evita jubilar-se ocupant una plaça a Bellvitge sense exercir-la

    Pere Soley, exdirector gerent de l’Institut Català de la Salut entre 2014 i 2016, va ser cessat del càrrec el passat 15 de març i el mateix dia es va reincorporar a l’ICS com a facultatiu especialista d’angiologia i cirurgia vascular a l’Hospital de Bellvitge, on havia estat resident i després metge adjunt de 1978 a 1984, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat. Aquest fet podria no cridar l’atenció si no fos per dos motius: d’una banda que Soley estaria cobrant un sou de l’ICS pel seu lloc de treball com a facultatiu malgrat que a la pràctica no exerceix com a tal. L’altre motiu és el fet que després de l’aprovació de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut el 2003, Pere Soley, que era llavors gerent de Bellvitge, va impulsar la jubilació de tots els metges que feien 65 anys i ell -que ara en té 68- en lloc de jubilar-se s’ha incorporat els darrers mesos com a facultatiu a l’hospital públic on va ocupar el càrrec de gerent durant deu anys i ocuparà durant els propers cinc el lloc de director gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

    Des del departament de premsa de l’ICS es limiten a dir que “Pere Soley és facultatiu especialista amb plaça pròpia a l’Hospital Universitari de Bellvitge i es va reincorporar a la seva plaça [el passat 15 de març] i va ser destinat en comissió de serveis al Centre corporatiu, on ha estat treballant fins que s’ha incorporat a un nou lloc de treball fora de l’ICS”. Missatge al que també es remeten des del departament de comunicació de l’hospital. A més l’ICS assegura que “és habitual que professionals sanitaris amb plaça als diferents centres de l’ICS siguin destinats en comissió de servei o en reassignació funcional al Centre corporatiu”.

    Però, després de ser cessat el passat 15 de març i rellevat per l’actual directora gerent Candela Calle, Soley va reingressar el mateix dia a l’ICS a través d’una plaça com a facultatiu especialista de cirurgia vascular de l’Hospital de Bellvitge i el dia 1 d’abril va començar a percebre un sou de Serveis Centrals de l’ens públic per aquesta posició [almenys fins a data d’aquesta publicació], segons ha pogut saber aquest diari.

    Aquest diari ha preguntat a treballadors de Bellvitge si Pere Soley hi ha treballat com a facultatiu els darrers tres mesos i aquests han assegurat que “Soley fa molts anys que no hi treballa”. Fonts properes denuncien que és totalment “injust” que després d’haver forçat la jubilació de centenars de facultatius ara ell “es creï un lloc de treball a mida [com a facultatiu especialista a Bellvitge] que ni tan sols trepitja perquè fa més de vint anys que no exerceix com a metge”.

    De fet aquesta mateixa setmana s’ha oficialitzat que Pere Soley serà a partir d’ara el nou director general del Consorci Hospitalari de Vic -la seva ciutat natal- en substitució del Dr. Antoni Anglada, que ha estat al capdavant de la institució durant els últims 16 anys.

    Segons el seu currículum, Soley ha exercit entre 1984 i 2016 càrrecs diversos com a directiu o gerent en diversos centres: al Consorci Hospitalari de Vic, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Aliança, a l’Hospital de Bellvitge i al Consorci Sanitari del Maresme. Des del 2011 fins ara ha ocupat càrrecs a l’ICS, primer com a gerent territorial de l’Àrea Metropolitana Nord (2011-2014) i després com a director gerent de l’ICS (2014-2016).

    Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros

    El Reial Decret Llei 3/2012 estableix que “no es tindrà dret a cap indemnització quan la persona ostenti la condició de funcionari o sigui empleat d’una entitat integrant del sector públic estatal, autonòmics o local amb reserva de lloc de treball”. Amb tot Pere Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros en ser cessat de la gerència de l’ICS, segons asseguren fonts coneixedores.