El sindicat Metges de Catalunya (MC) i la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) han arribat a un preacord aquest divendres per augmentar la retribució de les guàrdies voluntàries dels facultatius a l’Hospital de Mataró, després de la reunió mantinguda dijous, segons han anunciat les dues parts.
MC ha decidit “aturar temporalment” la protesta iniciada dimecres, quan els metges i metgesses de l’hospital van deixar de fer les guàrdies no obligatòries. Demanaven augmentar el preu de les hores d’atenció continuada per a aquells facultatius que superaven els 45 anys i per a aquells que ja havien fet les 384 hores anuals obligatòries.
“Davant la negativa del personal facultatiu a fer més hores de guàrdia voluntàries si no es milloraven les retribucions, l’empresa ha acceptat augmentar el preu de les hores extraordinàries d’atenció continuada que, a partir d’ara, s’abonaran entre un 30% i un 50% per sobre del preu de l’hora ordinària de treball”, ha explicat MC en un comunicat.
El preacord ha estat ratificat per l’assemblea de facultatius del centre mataroní i està previst que se signi formalment la setmana vinent.
Més reivindicacions
La resta de reivindicacions de la plantilla, com la regulació dels descansos postguàrdia, la revisió dels horaris de guàrdies i la remuneració per cobrir baixes, permisos o alteracions del calendari es continuaran negociant durant el primer trimestre del 2023.
El sindicat de metges ha remarcat que ambdues parts hauran d’abordar “la problemàtica de la contractació en precari al servei d’Urgències” per millorar les condicions laborals del personal. “Si no s’assolissin acords en aquests aspectes pendents de negociació, el personal facultatiu no descarta reprendre les mobilitzacions a la primavera”, afegeix.
Calendari de guàrdies
Per part seva, el CSdM ha emès una nota informativa segons la qual “els metges que fan guàrdies a l’Hospital de Mataró i la direcció de l’organització han arribat a un preacord aquest matí quan la representació legal dels facultatius ha acceptat la proposta que els va estar presentada ahir”.
El Consorci ha destacat que s’han acceptat “parcialment” algunes de les demandes formulades pels representants dels facultatius al comitè d’empresa. Concretament, cita la millora de la retribució de les guàrdies o obligatòries “per reconèixer l’esforç addicional que això suposa per als professionals”, si bé fonts del centre no han confirmat de quin increment es tracta.
Una altra proposta acceptada és que el calendari anual de guàrdies s’elaborarà abans que acabi l’any. “D’aquesta manera, els professionals coneixeran a principi d’any els dies que els toca fer guàrdies la qual cosa afavoreix significativament la conciliació amb la vida personal”, indica la direcció de l’hospital.
Els metges i metgesses de l’Hospital de Mataró deixen de fer guàrdies voluntàries des d’aquest 16 de novembre com a protesta per les condicions laborals, ja que no hi ha hagut “cap avanç” amb la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i les propostes de millora salarial de la direcció de l’hospital són “mínimes” i “insuficients”, segons expliquen fonts sindicals. Altres centres hospitalaris de Catalunya no descarten seguir l’exemple mataroní.
La protesta, afirmen des de Metges de Catalunya (MC), “estrictament no és una vaga de guàrdia, sinó que deixem de fer les guàrdies que no hem de fer perquè no són obligatòries”. A l’Hospital de Mataró, els facultatius de menys de 45 anys han de fer 384 hores obligatòries a l’any. Es tracta d’una mesura pactada al centre que millora les condicions del conveni col·lectiu de la sanitat concertada, que estableix que són 499 hores a l’any per a les persones de menys de 50 anys, mentre que les que superin aquesta edat estan exemptes de fer les guàrdies obligatòries però poden fer-les de forma voluntària.
Pràcticament la totalitat de l’equip mèdic ha fet les guàrdies obligatòries corresponents a aquest any, segons el sindicat. Demanen una millora retributiva per a aquells facultatius que superen els 45 anys i per a aquells que ja han fet les 384 hores anuals obligatòries d’atenció continuada. “No hi ha hagut cap avanç i la proposta de l’empresa no satisfà els facultatius de l’hospital, no arriba al que considerem com a mínim”, remarquen des de MC.
La segona demanda dels metges i metgesses és que l’endemà d’una guàrdia computi com a jornada laboral treballada i retribuïda. Actualment, el conveni general estableix que el dia postguàrdia s’ha de descansar i, habitualment, el que es fa és que la meitat de la jornada (4 hores) passa a ser permís retribuït i les altres 4 hores es recuperin posteriorment. “És una reclamació històrica que no hagis de deure res, i que el dia següent sigui com un permís retribuït”, expliquen des del sindicat majoritari del sector.
Continuen les negociacions
La setmana passada, 80 facultatius de l’hospital, que suposen aproximadament el 80% de les persones que ja han fet les guàrdies obligatòries segons MC, van notificar a la direcció que l’aturada continua endavant des del 16 de novembre. El president de MC i vicepresident del comitè d’empresa, Jordi Cruz, va dir que “això representa una molt àmplia majoria dels metges que fan guàrdies i pot deixar els serveis hospitalaris en quadre”.
MC i CSdM mantenen obertes les negociacions per intentar arribar a un acord. Fonts del Consorci indiquen que la protesta la segueix “una part” dels professionals i que “la negociació continua oberta perquè les dues parts han mostrat la voluntat de seguir negociant”. Asseguren que “no es tracta d’una vaga” i que “l’atenció tant a urgències com a tota l’activitat programada està garantida: no hi haurà cap intervenció, ni prova ni consulta que es desprogrami els pròxims dies”.
Des de CSdM, eviten parlar de si hi ha acostaments per evitar la protesta i rebutgen fer declaracions en aquest sentit fins que s’arribi a un acord. A la pregunta de què passarà amb les guàrdies i l’activitat hospitalària si les reunions s’allarguen més enllà dels pròxims dies, la direcció de l’hospital ha indicat: “Ho anirem veient”. “Fins que la negociació no es tanqui, no ens sembla que s’hagi de parlar fora d’aquest àmbit”, afegeix.
Context
En paral·lel, MC està duent a terme diferents assemblees als centres sanitaris per tal de posar en comú problemes com la sobrecàrrega dels equips mèdics, l’esgotament dels professionals, la precarietat laboral i les llistes d’espera. No està previst que hi hagi una gran mobilització abans que finalitzi l’any, perquè ara per ara es tracta d’un procés d’escolta i, en cas que es convoqui alguna protesta més multitudinària, seria a partir del gener del 2023.
D’altra banda, des del sindicat donen ple suport a la manifestació sanitària convocada diumenge passat a Madrid i la resta de protestes dels companys i companyes per denunciar la manca de personal i el caos que pateixen els sistemes de salut públics. Segons va indicar en un comunicat, la situació “no dista gaire de la de Catalunya, on la sanitat, en general, i el personal facultatiu, en particular, es troben en un moment molt crític arran de la creixent falta de treballadors, l’esgotament físic i mental que acumulen els professionals, les baixes retribucions i la precarietat de la professió, entre altres factors”.
La situació de l’Hospital de Mataró s’emmarca en el malestar general del sector a Catalunya, i és que diferents moviments, organitzacions i sindicats intensifiquen durant la segona quinzena de novembre les seves mobilitzacions arreu del territori.
Diverses organitzacions sanitàries intensifiquen les mobilitzacions a Catalunya
Des de la plataforma Marea Blanca Catalunya remarquen que les circumstàncies són diferents a les de Madrid, per la qual cosa ara per ara no està previst fer un acte reivindicatiu com el dels milers de persones que es van concentrar a la capital espanyola. Sí que hi ha preparades concentracions i accions informatives en els pròxims dies, i han demanat reunions amb el conseller de Sanitat, Manel Balcells, i la directora de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi.
Diverses fonts del sector consideren que altres centres sanitaris catalans seguiran l’exemple de Mataró. Així, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal: “Iniciem mobilitzacions. A partir de desembre, de l’1 al 7 de cada mes, que ningú faci hores extra, que ningú dobli torns. Aprofitem la nostra força per exigir el que és de justícia”, ha anunciat la Mesa.
Mobilitzacions de la Mesa Sindical Sanitat de Catalunya
Des de la Mesa, remarquen que “estem treballant de manera conjunta per portar accions a terme”. “El que exigim no és revolucionari, sinó que volem que el Govern de la Generalitat compleixi amb una moció que es va aprovar a l’abril al Parlament sobre el personal sanitari, però de moment no sembla que hi hagi pretensió de dotar de pressupostos ni de mecanismes perquè el que es va aprovar es materialitzi en fets concrets i tangibles”.
Integrants de la Mesa han presentat un manifest a la Generalitat en el qual demanen equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari del sistema públic de salut, això com millorar les ràtios professional-usuària per reduir la càrrega laboral de les professionals, augmentar l’oferta pública de places o destinar el 25% dels pressupostos de salut a l’atenció primària.
Per això, s’estan organitzant als centres sanitaris catalans perquè “ningú faci hores extra”. “S’estan fent un munt d’hores extraordinàries, s’estan doblant torns, i en certa manera s’està incomplint la llei perquè no estem respectant els descansos de treballadors i treballadores entre jornada i jornada”. Les mateixes fonts remarquen que s’està superant el nombre màxim de 80 hores extraordinàries per any.
“L’activitat no es pot mantenir gràcies al sobreesforç del personal, a doblar torns, a no conciliar la vida familiar. El que estem demanant als companys i companyes és que no facin hores extra la primera setmana de cada mes”, insisteixen.
La vella dita castellana «no dar puntada sin hilo» ara la veiem a Mataró, amb la propera construcció d’un nou equipament sanitari per un grup empresarial, que fa anys que treballa a Catalunya, sempre invertint en noves tecnologies, però sempre amb una activitat assegurada per una futura concertació o retribució amb diners procedents de la sanitat pública. Ens referim a l’anunci de què el grup Creu Blanca, propietat de la família Alomar, ha fet de la construcció d’un nou centre sanitari a Mataró.
Ara s’entén perquè han deixat caure a l’Hospital de Mataró, amb un infrafinançament crònic i històric que va motivar un dèficit econòmic davant el qual van intervenir per imposar unes sobrecàrregues laborals molt per sobre de les que hi ha a altres centres, i tot això per incrementar una activitat assistencial que ja estava fins al límit de la capacitat dels centres del CSdM, que a més a més, encara va incrementar més el dèficit (de 2,3 MM€ va passar a més de 6 MM€ en 4 anys), sense parlar de l’obsolescència de tots els centres del Consorci (CSdM) per la manca d’inversions durant més de 21 anys.
Tot això ens ha convertit en un centre sanitari poc atractiu pels professionals, en un moment en què hi ha molta oferta de treball a altres hospitals a on no hi ha la càrrega assistencial que patim aquí, a on poden treballar amb mitjans tècnics al dia, a on tenen temps per investigar i publicar i a on, en definitiva, trobaran millors condicions de feina. Se n’han anat més de 50 metges i metgesses des del 2019 i un incomptable nombre d’infermeres.
Durant els darrers deu anys, els treballadors i treballadores hem denunciat la situació d’infrafinançament que patíem per cuidar d’una població de referència molt per sobre de tots els centres de la nostra categoria (amb un pressupost molt per sota), fent més activitat que els altres centres, però sense aconseguir reduir les llistes d’espera, evidentment perquè havíem d’atendre a un nombre de persones molt per sobre de la nostra capacitat assistencial.
Després de tots aquests anys de demostrar evidències i haver obtingut cinc resolucions i una moció de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya instant al Govern a solucionar el problema pressupostari i assistencial de Mataró, no s’han fet ni canvis en el pressupost, ni tan sols per fer un estudi de necessitats de la nostra població per elaborar un Pla Funcional que donés a Mataró i Maresme la capacitat assistencial que pertocava pel nombre d’habitants.
Ara hem d’assabentar-nos que els plans implicaven privatitzar l’assistència sanitària pública amb la inversió que farà un grup privat que anuncia ja d’entrada, que a més «d’aspirar a ser un hospital universitari», assegura que «col·laborarà amb entitats públiques per descongestionar l’actual pressió assistencial». O sigui, que compten ja de fer activitat pagada amb fons de la sanitat pública, el que es diu no donar puntada sense fil.
Uns fons que si, els inverteixen en la nostra sanitat pública, millorarien la nostra capacitat i qualitat assistencial, sense haver de desviar diners públics a entitats privades. És el que es diu el model Alzira, model de privatització que es va fer a València, que va ser un sonat fracàs, havent la Generalitat Valenciana de rescatar econòmicament el projecte, i que a sobre, entre altres, es dedicaven a desviar als hospitals públics tot allò que no les era rendible.
Aquest és el model Sanitari Públic que sembla que el volen instaurar a Mataró. Volem creure que aquesta notícia no influirà negativament en les estratègies de CatSalut respecte a les necessitats de la Sanitat Pública a la nostra àrea.
Aquest és un article escrit per Xose López de Vega, metge jubilat i delegat del sindicat Catac-IAC a l’Hospital de Mataró.
Aquest diumenge moria a l’Hospital de Mataró un nen de tres anys infectat per enterovirus. Segons fonts del mateix centre hospitalari el menor hauria ingressat, a través d’urgències, el mateix diumenge i hauria mort hores després.
De moment no s’ha pogut confirmar que la mort s’hagi produït a causa de la infecció d’enterovirus, per ara el Departament està estudiant el cas. Si és confirmés aquest seria el primer cop que mor un nen a causa d’aquest virus que va ser detectat el passat mes de maig, ja que el cas del menor de Tarragona mor per causes similars no ha estat confirmat, de moment.
Segons ha dit aquest dimecres Josep Maria Argimon, subdirector del CatSalut, el nen presentava una simptomatologia molt inespecífica i no tenia rombencefalitis, un cas d’afectació neurològica provocada per aquest virus. “Això vol dir que no podem afirmar una relació de causa-efecte entre la detecció d’aquest enterovirus i el tràgic desenllaç d’aquest cas”, ha dit Argimon.
El portaveu del CatSalut ha explicat que entre tres i quatres hores abans el pares havien acudit a un centre d’atenció primària perquè el menor patia vòmits, però els metges van decidir enviar-lo a casa. Hores després ingressava a les urgències de l’Hospital de Mataró amb una disminució del nivell de consciència. Poques hores després d’ingressar va patir una aturada cardíaca que els metges no van aconseguir remuntar.
Malgrat tot, Salut assegura, i sobretot per la poca especificitat de la simptomatologia, que el fet que les primeres anàlisis donessin positiu en enterovirus, podria ser només una troballa i no la causa de la mort. Es podria tardar entre 8 i 10 dies en tenir els resultats del serotipus, i tot i així, segons Argimón, podria ser que mai es pogués confirmar la relació entre l’enterovirus i la mort.
En aquest moment, ha confirmat aquest dimecres Salut, hi ha 13 pacients ingressats a la xarxa d’hospitals catalans per enterovirus. D’aquests 9 estan a planta i 4 a la Unitat de Cures Intensives (UCI). D’ençà que es va detectar el primer cas el Departament ha notificat un total de 99 menors afectats.
Els enterovirus són virus, amb més de 100 serotips diferents, que afecten milions de persones cada any. Majoritàriament produeixen quadres lleus i infeccions asimptomàtiques, en d’altres però, com en el brot patit a Catalunya, poden provocar afectacions neurològiques.
Des del Departament de Salut han assegurat aquest dimecres que el brot ha disminuït moltíssim durant aquests últims dies i que s’està revertint la situació. I han enviat un missatge de tranquil·litat a totes les famílies.
