Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital del Mar

  • La realitat de les urgències de psiquiatria a l’Hospital del Mar

    Fa temps que es ve parlant de la necessitat d’una assistència a la salut mental més ètica i compromesa amb els drets ciutadans de les persones diagnosticades d’un trastorn mental.

    També, d’un temps aquí, s’està imposant un discurs que engloba dos valors de l’assistència sanitària, i que són fonamentals en la salut mental tal com s’entén avui dia. El primer és la continuïtat assistencial, que es refereix a la coordinació entre els diferents dispositius i serveis pels quals una persona passa. I el segon és l’atenció comunitària, que es refereix a l’assistència que es dóna en un àmbit no hospitalari, dins de la comunitat on la persona viu i conviu, i amb els recursos territorials multi i interdisciplinaris existents. En definitiva, una filosofia d’atenció centrada en les persones i en el manteniment de les estructures pròpies d’aquestes.

    Aquesta filosofia se suposa que és la que impregna l’últim Pla Director de Salut Mental i Addiccions que es va confeccionar i que marca les línies estratègiques i accions durant el període 2017-2020.

    Però la realitat que es viu a les urgències de l’Hospital del Mar xoca frontalment amb aquests propòsits i amb aquesta filosofia.

    La realitat que es dóna és la d’unes urgències desbordades molt freqüentment i mal equipades.

    Situacions reals que poden exemplificar això que exposem són l’existència d’agitacions (que definim sense entrar al detall i resumidament com crisis en les quals una persona perd el control sobre si mateixa i presenta molta inquietud, angoixa i risc d’agressió) de pacients a la sala d’espera on estan altres persones esperant a ser ateses, situacions de contencions físiques i mecàniques de pacients en estat d’agitació en boxes de 6m² sense finestres i on sovint hi ha un altre pacient en observació, situacions de pacients ingressats en observació durant hores en un despatx mèdic, situacions d’esperes llargues per ser atesos en un espai petit i tancat amb restriccions de mobilitat, situacions de pacients en espera de fer un ingrés hospitalari durant 3 o 4 dies, etc.

    Les causes d’aquestes situacions com succeeix sempre no són simples. S’assenyala habitualment com a causa el tancament de llits de les unitats d’hospitalització (cosa que va succeir precisament el 2018 a la sala de psiquiatria de l’Hospital del Mar). Aquesta pot ser una, però no l’única.

    Si de veritat ens prenem seriosament el marc d’una assistència ètica i de qualitat i que respecti els drets de les persones diagnosticades de trastorn mental, hem de parlar també dels mitjans materials i humans que es destinen i de les estructures que disposem per posar en pràctica l’atenció deguda.

    Hem de reconèixer que les estructures ara per ara són absolutament insuficients per respondre a una atenció de qualitat i ètica. Els boxes són petits i es doblen per atendre a dues persones en un espai de 6m² sense finestres, amb dos llits i una porta d’entrada i sortida. La sala d’espera resta tancada per una porta que només s’obre amb codi, és petita i facilita situacions de risc i de vulneracions dels drets dels usuaris en espera de visita (com la confidencialitat o la lliure mobilitat d’entrada i sortida). Els recursos humans destinats són insuficients moltes vegades, atès que les persones ateses sovint presenten situacions d’ansietat i inquietud intensa, consums de drogues i alteracions greus del comportament i la percepció que requereixen l’atenció presencial del personal, i si coincideixen 2 o 3 pacients amb aquestes característiques (i no és infreqüent) no es poden atendre d’una forma adequada, derivant la situació a situacions de risc. A més, com els espais són petits i els pacients resten moltes hores en observació o espera de llit per ingressar, surten als espais on estan els treballadors escrivint informes o atenent el telèfon, cosa que dificulta greument el treball, desgasta més i suposa un risc d’error mèdic important.

    Tot i que constatem l’enorme esforç que fan els treballadors que treballen a les urgències, observem que aquests dèficits tenen conseqüències que no es poden passar per alt, com la sobremedicació dels pacients atesos, el malestar psicològic dels pacients en observació quan passen moltes hores o el desgast físic i psicològic dels treballadors que atenen habitualment a urgències.

    I és que cal tenir en compte les característiques de les situacions que s’atenen a les urgències de psiquiatria. No només s’atenen persones amb un trastorn més o menys determinat i tractable mèdicament, sinó que s’atenen situacions d’elevada complexitat que inclouen amb molta freqüència persones en situació d’emergència social (en risc de desnonament, situacions de sensellarisme, situacions d’atur de llarga durada amb finalització dels ingressos econòmics, situacions de deutes econòmics inassolibles, situacions de migració amb nul suport social, situacions d’abusos o de maltractaments, etc.), amb una barrera idiomàtica i cultural important que dificulta qualsevol intervenció o persones amb consums de drogues que dificulten greument les intervencions. Per això, les ràtios de professionals, les estructures en què s’atén, la formació dels professionals que hi participen (inclosa la formació en drets de tot el personal, inclòs el cos de seguretat que participa amb freqüència a les atencions de situacions d’agitació) són fonamentals si el que es vol realment és atendre amb cura a persones altament vulnerables o en situació de vulnerabilitat, i que, com mostren diversos estudis, moltes vegades recorden posteriorment les atencions com experiències traumàtiques i que deixen seqüeles psicològiques.

  • Conseqüències de l’ambiciós conjunt de mesures anunciat fa un any pel Cap de RRHH del PSMar

    Fa poc més d’un any relatàvem les «bondats» de les mesures que estava portant a cap la nostra empresa, per a fer més atractiva l’oferta de contractació. Ja denunciàvem llavors que ni servia ni solucionava la dramàtica situació de centenars de treballadores del nostre centre. És ara, un any després quan les nostres sospites es confirmen. El PSMar està tenint veritables dificultats per a trobar treballadores, especialment Infermeres, per a cobrir les vacances del personal estable. Fins a tal punt és greu la situació, que fins i tot han hagut de tancar alguna unitat més de les que ja estaven programades tancar en el període estival i hi ha hagut quiròfans que no han pogut funcionar per falta de personal.

    Aquesta falta de llits ha provocat episodis tan greus com els denunciats per xarxes els últims dies la Plataforma Acampada Mar. S’ha donat el cas d’algun pacient infectat per MRSA, al qual no s’ha pogut aïllar i ha hagut de continuar compartint habitació amb un pacient no infectat, també amb ferides per intervenció i amb prolongat tractament antibiòtic, tots dos autònoms. Fets molt greus que poden facilitar la propagació d’aquesta bacteria amb la consegüent infecció d’altres malalts. No podem acceptar de cap manera, que ja bé, per implementació de mesures d’estalvi, o per manca de capacitat de trobar treballadores, pugui provocar aquesta situació. Durant tot l’estiu es tancaran aproximadament un centenar de llits (els programats) en els diferents centres del Consorci. Un altre efecte d’aquesta habitual estiuenca mesura, és el prolongat col·lapse, d’un ja de per si, saturat Servei d’Urgències. Provoca sobre càrrega de feina a les treballadores i un tràngol gens agradable a usuaris i usuàries que poden arribar a superar els 6 dies a una llitera d’Urgències.

    Tornant al tema de la contractació, és ara, a corre-cuita que l’empresa s’està enginyant una altra sèrie de mesures. Unes, per a “seduir” a les noves generacions d’infermeres recentment sortides de la universitat. “Projecte de Captació i Retenció de Talent”, l’anomenen. La traducció fidel és, oferir contractes de pràctiques de dos anys (1+1) de 36,25h setmanals a infermeres que acaben d’obtenir la titulació al Campus Mar. Mentrestant continua mantenint contractació precària durant anys a les treballadores que ja te a casa, pensant que les te «fidelitzades» i no s’aniran; res més lluny de la realitat. Estem observant com no para de marxar personal molt qualificat a altres centres, principalment de l’ICS, on se’ls ofereix contractació molt més estable. Oferir feina per Infojobs és l’altre gran ocurrència per intentar captar personal amb ofertes que moltes vegades superen amb escreix les oferides a treballadores que ja tenim aquí i per les que el Comitè d’Empresa portem temps reclamant millores. Això demostra que quan hi ha voluntat, poden fer coses que neguen poder fer quan manquen d’aquesta voluntat.

    El descontentament que està provocant en «el nostre» personal suplent i de jornada parcial tota aquesta manca de criteri, és realment preocupant, no descartem que això vagi a més i pugui traduir-se en possibles accions passat el període vacacional. Estarem al seu costat.

    A tot això cal sumar la negociació de conveni en la que estem immersos. Suggerim a la nostra Direcció que ja que no són capaços de retenir a les seves treballadores mitjançant una contractació atractiva, ho facin a través d’unes condicions de treball que superin les de l’entorn. Va haver-hi un temps en què potser va ser així, avui dia no. Hem vist com el conveni SISCAT, amb la signatura d’un conveni que sense ser meravellós, ha millorat de forma considerable la seva situació de partida. A l’Hospital de Sant Pau, sindicats i direcció han signat un preacord de Conveni que millora substancialment el que tenien. En canvi la nostra Gerent ja ens ha dit per activa i per passiva que no estem en condicions d’aconseguir millores laborals significatives.

    Ens preguntem com és possible que Hospitals del nostre entorn hagin aconseguit millores respecte el que tenien i en el nostre centre ens diguin que no és possible millorar el que tenim. Cal recordar que hem estat l’únic dels grans Hospitals que en el pitjor moment de la crisi va sofrir un ERO. No entenem com després d’aquest gran esforç de la plantilla, sumat a les considerables càrregues de treball que venim suportant des de llavors, se’ns digui ara que no és possible millorar el conveni. Si no varien la seva postura, ens trobaran al davant amb oposició ferma i mobilitzades. Si cap a la tardor no hem aconseguit avenços importants en aquest sentit, promourem una tardor calenta.

    Les voluntats inicials s’han de canviar mitjançant l’organització, la mobilització i la lluita.

  • Ja no cal passar fam en preparar-se per a una colonoscòpia

    Afrontar de forma correcta l’intestí abans de la realització d’una colonoscòpia és vital per a l’èxit de la prova. Però per als pacients, un dels moments més desagradables és el de la preparació. Els dies previs se’ls recomana una dieta baixa en fibra, i, tradicionalment, ingerir sol líquids les 24 hores abans, juntament amb la presa d’un gran volum de laxant líquid. És a dir, passen fam i han de prendre una gran quantitat de líquids.

    Però això pot canviar, ja que metges dels serveis d’Aparell Digestiu i d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar han dissenyat una nova dieta que permet menjar normal i arribar a la colonoscòpia millor preparats. És la Barcelona Diet Pla, que publica la revista Diseases of the Colon & Rectum. Es tracta de l’estudi més important realitzat en aquest camp fins al moment.

    Juana Flores, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i signant de l’estudi, explica que «es tracta d’una dieta equilibrada baixa en fibra distribuïda en cinc menjars, que no restringeix l’aportació de calories». Els menjars estan formats per pa, carn de pollastre, gall dindi, porc, vedella o peix, arròs, pasta o patates i combinada amb lactis. En total, garanteix una ingesta normal de calories (2.000 kcal/dia) i no tenir sensació de tenir l’estómac buit.

    «Ha demostrat que no només millora l’experiència del pacient sobre la preparació, sinó també els resultats de la colonoscòpia. La creença generalitzada arrossegada durant anys, que és necessari no ingerir aliments sòlids el dia abans de la colonoscòpia, tenia molt poca evidència que els donés suport. Malgrat això, és una pràctica habitual en la majoria dels centres. Ara, el nostre estudi deixa ben clara l’escassa eficàcia d’aquesta estratègia», afirma Flores.

    Marco Antonio Álvarez González, metge adjunt del Servei d’Aparell Digestiu i primer signant de l’estudi, explica que «amb una dieta normocalòrica, sense passar fam, s’arriba més aviat preparat a la prova. Una de les barreres de la colonoscòpia és la preparació per a la prova, i una de les causes és la dieta».

    Millorar els resultats en la prevenció

    El treball s’ha fet amb 276 pacients del Programa de Prevenció del Càncer de Còlon i Recte. A la meitat se’ls va donar la nova dieta i a l’altra meitat, la tradicional, estrictament líquida. El 96% dels pacients que van seguir la Barcelona Diet Pla van aconseguir una neteja del còlon eficaç, davant el 89% en els casos que havien seguit una dieta líquida. A més, van tenir menys sensació de fam i menys percepció de pressa excessiva de líquid.

    Entre els possibles motius per a aquest èxit hi ha un millor compliment de la presa del laxant i el fet que, possiblement, ajuda a millorar la mobilitat de l’intestí, permetent l’evacuació del contingut intestinal. Aquesta dieta ja s’inclou en les recomanacions per a la preparació de la colonoscòpia a l’Hospital del Mar. Álvarez González assegura que «millorant l’eficàcia i la tolerància de la preparació per a la colonoscòpia, podem contribuir a millorar els resultats del Programa».

    El Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Barcelona compleix aquest any 10 anys del seu inici. Actualment cobreix tota la ciutat, amb una població diana de més de 400.000 persones. Convida a tots els homes i dones de 50 a 69 anys a fer-se una prova molt senzilla, que es recull en les farmàcies i es fa a casa, un test de sang oculta en femta. Només en cas que aquesta prova detecti sang en la femta (menys del 5% dels participants), està indicat fer una colonoscòpia. Aquestes proves permeten detectar precoçment càncers (molts són extirpats en la mateixa colonoscòpia), i també detectar i extirpar lesions premalignes: pòlips, que, amb els anys, podrien degenerar en càncer.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • «Les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò»

    El 9 de novembre del 2017 es donava l’alta mèdica a l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost. Un atemptat que ara just fa un any va deixar 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, van ser atesos en més de 20 centres sanitaris catalans.

    Un d’ells va ser l’Hospital del Mar de Barcelona que per la seva proximitat a la zona va rebre una gran quantitat de ferits. La Doctora Isabel Cirera, cap del Servei d’Urgències, valora ara amb perspectiva que tot va funcionar molt bé: “de forma espontània la zona d’emergències es va omplir de professionals que tornaven a la feina o d’altres parts de l’hospital on no es dediquen a les urgències”.

    L’alerta de l’atemptat va arribar a través del SEM que va trucar al cap de guàrdia per avisar que arribarien ferits per atropellament múltiple i aquest va activar tot el personal. Es va procedir a realitzar una preparació de màxims donat que no es sabia la quantitat de persones que arribarien. Les tres primeres hores van ser les més dures, ens explica la dra. Cirera, ja que ben bé fins a les 20 h no van poder tenir a tots els ferits identificats i alhora l’alerta seguia activada i no sabien si els hi arribarien més pacients. A les 23 h va ser quan finalment es va desactivar el dispositiu i va ser en aquell moment que van poder asseure’s i adonar-se’n de què estava passant. “En aquell moment les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò encara que fóssim conscients que es tractava d’una agressió”, explica Cirera que descriu el personal de l’Hospital durant aquell dia com “gent amb molta professionalitat però també amb molta emoció continguda”.

    A finals de 2015 es va realitzar el protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. A Barcelona, els hospitals van ser citats pel Consorci que els hi va traslladar la necessitat que l’elaboressin a nivell de Barcelona tenint en compte atemptats com ara els de París a la Sala Bataclan. “Es va fer patent que era molt necessari, ja que Barcelona era un objectiu que podia estar en la mira de qualsevol grup no necessàriament jihadista”, indica Cirera. Explica també que, en el cas de l’Hospital del Mar, aquest pla estava adaptat a les urgències antigues i s’havien posat com a data el mes de setembre per adaptar-lo: “vam aplicar el que ja sabíem però sense haver-ho practicat, el nostre simulacre va ser l’atemptat”.

    “Tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”

    La Doctora Cirera com la resta de l’equip recorda un any després la sensació d’emoció que van viure aquella tarda-nit i com va funcionar de bé el treball conjunt. “Tothom feia el que havia de fer i molt més, tot allò que calgués: doctors fent de lliterers i personal de la neteja anant al magatzem a buscar material per a infermeria”, diu amb orgull la cap d’urgències. De fet, recorda els oncòlegs baixant des del seu servei preguntant en què podien ajudar. Donat que la majoria de ferits requerien experts en altres disciplines, aquests especialistes van dedicar-se a mantenir les cures dels pacients corrents que es trobaven a urgències per altres motius abans d’activar l’emergència.

    Traumatòlegs, cirurgians, neurocirurgians, internistes… En activar l’alerta va ser fàcil decidir quins eren els metges que calia activar primer donat els tipus de lesions que podrien presentar els ferits. També per la tipologia van poder actuar de manera més eficient. La Dra. Cirera concreta que l’atemptat va provocar un tipus de lesió a les que els serveis d’emergències estan molt acostumats, i per la que hi ha un codi d’activació per aquest tipus de pacients, el que seria un pacient politraumàtic. Per Cirera, “la diferència és el mecanisme ocasional, un accident fortuït o un atemptat, però la lesió final és una lesió que tots els serveis coneixem molt bé com tractar”. Així, també valora que el tipus de lesió hagués pogut ser molt més greu “si haguessin col·locat les furgonetes amb les bombones com plantejaven, ja que les lesions per metralla comporten moltes ferides obertes, hemorràgies massives internes i externes…”.

    La pressió de les primeres hores d’assistència, totes les visites institucionals que es van donar l’endemà i la part institucional suma també com a vivència: “tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”. Per l’impacte que hagués pogut patir el personal sanitari, l’Hospital des del seu servei laboral i des del servei psiquiàtric va posar a disposició dels treballadors recursos i eines de suport psicològic.

    A banda d’això, Cirera recorda que quan tot va passar el grup que va treballar aquell dia es va asseure a comentar la vivència internament: “vam ser una cuirassa mentre vam haver de treballar però després ens calia parlar entre nosaltres, abraçar-nos i mantenir el contacte físic. Una cosa és que siguis professional, l’altre és que no siguis humà”.

    Els professionals sanitaris van rebre plaques de reconeixement per la seva tasca

    Les paraules de gratitud cap als professionals sanitaris que arriben encara avui en dia es van materialitzar també a finals de setembre mitjançant l’entrega per part del Departament de Salut de 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades. A l’acte, celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van participar l’aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, i les alcaldesses de Barcelona i de Cambrils, Ada Colau i Camí Mendoza respectivament.

    Entre els elogis de l’exconseller va haver-hi orgull pels professionals del sistema de salut català i per la seva “vocació, solidaritat i professionalitat”. Tot el reconeixement va anar dirigit al valor del treball en xarxa, la col·laboració i la implicació de tots els treballadors dels centres assistencials. Aquesta col·laboració i coordinació va existir per les mesures establertes al voltant del protocol per a Incidents amb Múltiples Víctimes (IMV) del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). Un protocol que recull “les mesures de preparació, l’aproximació a la capacitat de resposta, el comandament integrat de l’actuació, la coordinació territorial i la continuïtat després de l’incident”.

    Article publicat originalment per l’especial del 17A al Catalunya Plural

  • El model de contractació laboral del PSMAR

    El PSMAR, com a empresa pública, ha posat en marxa en els últims anys un ambiciós conjunt de mesures per donar una major estabilitat a la seva plantilla i garantir el servei que ofereix als ciutadans. En aquest sentit, tot i que els problemes en la contractació de personal són generals a tot el sector públic, amb limitacions legals i una regulació que limita les possibilitats d’estabilització de la plantilla, i malgrat que la mateixa activitat de la institució provoca un nivell de temporalitat alt, la institució ha posat en marxa mesures destinades a avançar en aquesta línia.

    En primer lloc, cal destacar que la mitjana de contractes eventuals i de suplència al PSMAR se situa per sota de la mitjana del sector sanitari públic. Segons dades del Pla de garantia de l’estabilitat labora elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat, mentre al PSMAR la temporalitat se situava per sota del 20%, al conjunt del sector sanitari públic s’elevava fins al 28%. D’una plantilla real equivalent de gairebé 3.500 treballadors, el 81% són personal estable (dades a desembre de l’any 2017). D’aquests, el 15% tenen contractes d’interinitat.

    Oferta pública d’ocupació i pla de millora de la contractació del personal suplent

    El PSMAR és l’única entitat del seu àmbit a Catalunya que ha posat en marxa una oferta pública d’ocupació per al període 2017-2019. En total, 518 places que serviran per estabilitzar la situació contractual del personal amb contracte d’interí amb una antiguitat superior als dos anys. La fase de l’oferta de l’any 2017 està en fase de resolució i, ben aviat, s’obrirà la de l’any 2018.

    A la vegada, l’any passat es va posar en marxa un pla de millora de la contractació del personal suplent, amb l’objectiu de millorar la seva contractació oferint contractes estables per a la cobertura de necessitats no estructurals. D’aquesta manera, s’ha volgut garantir la disponibilitat dels professionals amb les competències adequades en el nombre necessari en cada moment. El pla ha inclòs 38 places, distribuïdes en 5 àrees d’especial rellevància assistencial (bloc quirúrgic, urgències, crítics, nefrologia/hemodiàlisi i hemodinàmica/electrofisiologia).

    Cal tenir en compte que la mateixa dinàmica de treball de la institució, 24 hores al dia, 365 dies l’any de servei, provoca una gran necessitat de cobertura de llocs de treball de forma temporal per cobrir les eventualitats i el dret a gaudir festius del personal dels diferents torns de treball. En el cas del PSMAR, l’any 2016 es van realitzar contractes per substitució a un total de 601 professionals. Per aquest motiu, la institució també ha engegat millores en la planificació laboral per garantir que els terminis de sol·licitud de dies festius i de vacances permeten realitzar les contractacions necessàries per assegurar la cobertura de tots els llocs de treball.

    Antiguitat i incapacitat temporal

    El PSMAR recorda que el conveni col·lectiu, acordat amb els sindicats SATSE, Metges de Catalunya, API, CCOO i UGT, i aprovat per més del 90% de la plantilla, recull i regula, en el seu article 15, el concepte de pagament per antiguitat. Segons s’hi estableix, aquesta s’acumula sempre que hi hagi continuïtat a la relació laboral. En cas de produir-se una interrupció d’aquesta relació inferior als 90 dies, aquesta antiguitat es manté, però no si és superior a aquesta xifra, amb l’excepció dels permisos de maternitat, que no es veuen afectats.

    En aquest sentit, s’ha de destacar que les relacions laborals vénen regulades per la legislació en aquest àmbit i els convenis col·lectius. Qualsevol intent de tractar casos individuals fora d’aquest marc comporta una il·legalitat, així com una arbitrarietat i la malversació de fons públics. A la vegada, la naturalesa pública del PSMAR l’obliga a assolir l’equilibri pressupostari als seus comptes. Això vol dir que qualsevol superàvit s’ha de reinvertir en la mateixa institució.

  • El Mar PS, possiblement l’ETT més gran de Catalunya, penalitza a les treballadores que pateixen una malaltia oncològica

    El màxim òrgan de govern del consorci Mar Parc de Salut de Barcelona està conformat en un 40% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 60% per la Generalitat de Catalunya. És a dir, és 100% públic. Ara bé, el seu funcionament intern, la seva gestió intenta assemblar-se cada vegada més a una empresa privada. La seva Autonomia de Gestió, diuen ells, els permet ignorar Decrets Llei que no siguin normativa bàsica estatal. Així doncs, un Decret Llei com per exemple el 4/2017, que reconeix millores en el pagament de certes IT comunes fins a completar el 100% del sou en el sector públic, l’empresa defensa que no ens és d’aplicació directa a pesar que hagi quedat clar que som una empresa 100% pública. Evidentment totes aquelles normes o decrets contra els interessos de les treballadores, sí que s’han anat considerant d’aplicació directa. Vés tu quina cosa!

    Fins a la denúncia interposada per CGT-CATAC-CTS/IAC perquè ens fos reconeguda l’antiguitat a totes les treballadores des del primer contracte amb l’empresa, aquesta, solament reconeixia antiguitat a partir d’aconseguir un contracte estable d’interinitat. Per trobar-te amb un d’aquests, poden passar des de 3 fins a 15 anys amb contractes eventuals encadenats. Sí, sí 15 anys. Unes 500 treballadores regulars amb contractes eventuals durant anys. 125.000 jornades anuals treballades per eventuals. Més de 15.000 contractes anuals. Tot això ja suposa una irregularitat flagrant. Doncs el cas que ens ocupa és el d’una treballadora, Ana López (nom fictici), que portava 7 anys de suplències i va tenir la desgràcia de contreure una malaltia oncològica, pel que va veure interrompuda la seva continuïtat amb l’empresa quan va finalitzar el contracte temporal signat en aquell moment.

    Dèiem que després de la nostra denúncia l’empresa es va veure obligada a canviar el criteri a l’hora de reconèixer triennis. Això si, prèvia ‘negociació’ amb la resta de sindicats. La nostra coalició defensava que el temps necessari per trencar el vincle entre treballador i empresa, perdent així l’antiguitat, com a mínim, molt mínim, havia de ser de 6 mesos, ja que hi ha jurisprudència que parla inclús de dos anys. Doncs la ‘negociació’ va acordar que només amb 90 dies ja es trencava aquest vincle. Nosaltres també defensàvem que tots els supòsits en els que es reconeixia que s’havia de completar la prestació per IT fins el 100% (Hospitalització, processos oncològics, Intervencions quirúrgiques) tampoc podien trencar vincle empresa-treballador. Finalment només es va aconseguir que es contemplessin els casos d’embarassades. Evidentment no podíem signar un conveni que vulnera drets, per nosaltres, fonamentals per les treballadores.

    Ens trobem doncs que aquesta empresa pública, nega el reconeixement d’antiguitat a una treballadora que duia 7 anys fent suplències. “S’ajusta als criteris pactats a conveni” ens diu Direcció. Conveni acordat amb la resta de Sindicats (SATSE, Metges de Catalunya, API, CCOO i UGT) no pas amb el nostre. Suposem que no tindran res a veure, però criden l’atenció les més de 8000 hores sindicals regalades per l’empresa a UGT, CCOO i SATSE. De Metges de Catalunya no esperem gaire, només van a la seva. De fet ens consta que a la propera negociació de Conveni, faran una ofensiva important per aconseguir d’una vegada Conveni Propi de Metges, diferent al de la resta de treballadores. És a dir, diners primer per el seu col·lectiu i les molles que quedin que se les reparteixin la resta. Suposem però que no trobaran el suport de cap de les altres seccions sindicals, UGT, SATSE i API. CCOO ja ens ha confirmat que no.

    Sobta que a una empresa pública on hi ha un comandament per cada 11 treballadores, on tenim 9 directius que superen els 100.000€ anuals de salari, 11 més que superen els 60.000, on es regalen (que ens constin, probablement més) 8000 hores irregulars a certs sindicats… s’utilitzi com excusa que no hi ha diners per assumir la despesa de casos com el de l’Ana. Més encara quan el Consorci ha tingut aquest any un superàvit de més de 2 Milions d’ Euros. El reconeixement de dos triennis d’una infermera suposen uns 72€ mensuals, una quantitat realment ridícula, més encara, comparada amb les xifres anteriors. Es pot arribar a pensar que al Parc Salut Mar només hi ha diners en funció de qui sigui el destinatari. Lleig a qualsevol lloc, intolerable a una empresa pública.

  • Denuncien que hospitals públics cobren de manera irregular l’atenció hospitalària urgent a les persones sense targeta sanitària

    «La meva sogra va ser víctima d’una estafa», afirma en Pere. A mitjans de febrer de 2017, la dona estava prenent alguna cosa a un bar de la Barceloneta quan es va trobar malament i juntament amb la seva filla es van dirigir a l’Hospital del Mar. A recepció, ens explica en Pere, en sentir-les parlar en rus entre elles, van dirigir-les a una sala on atenen als estrangers. La dona només duia el passaport i targetes de crèdit russes que no van autoritzar l’operació i mare i filla van haver de marxar. Tot i ser d’origen rus, són residents a l’estat espanyol des de fa anys i la dona comptava amb una targeta sanitària de la Comunitat Valenciana. L’endemà van tornar a l’Hospital i, després d’abonar 500 euros, les van atendre.

    «En veure la factura em vaig adonar que els preus no eren preus públics, que els conceptes amb els que s’havia facturat no ens encaixaven i que qui emetia la factura no era qui havia prestat el servei», ens diu en Pere. El nom de l’emissor era International Care Patient Assistance (ICPA), una empresa anomenada Gestitursa Catalunya SL (canviava el nom segons on operava) fins a 2012 quan va canviar de nom. Ara per ara, aquesta família estan pendents de resolucions a diferents òrgans administratius i també pendents d’una demanda que van presentar a justícia.

    L’Hospital del Mar, davant el procés que ha engegat aquesta pacient, explica que el Parc Salut Mar (PSMAR) va decidir externalitzar la gestió de la facturació de l’assistència sanitària del pacient internacional degut a «un increment important del turisme a la ciutat de Barcelona i en un context en el qual va emergir com a problema a prevenir la qüestió del turisme sanitari». De fet, en aquest mateix centre durant l’any 2017 van arribar a atendre 1937 turistes de 96 orígens diferents. L’interès, segueixen, era poder recuperar el 100% del cost de l’assistència per al sistema sanitari públic al que l’Hospital està integrat.

    En Pere, no està d’acord amb aquest procediment. A l’escrit d’al·legacions que va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència denunciava que «els consumidors estrangers pateixen un perjudici per patir un increment desorbitat dels preus del servei». I exposava que «el servei que els hi factura directament l’empresa denunciada (ICPA), està per sobre del preu que els hi hagués facturat directament l’hospital denunciat (Hospital del Mar) exactament pel mateix servei».

    Per presentar totes les queixes, reclamacions i demandes, en Pere ha reunit i presentat dades de facturació d’ICPA que recolzin la seva denúncia. Moltes d’elles, les va aconseguir després de mediar a través de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Agafant els tres primers mesos de 2017, es veu que l’Hospital del Mar ha facturat a ICPA la quantitat de 162.783,95 €, d’acord amb els preus públics aprovats pel Consell Rector de l’Hospital del Mar per facturar a tercers obligats a pagament i als particulars; és a dir, els que s’apliquen també als estrangers. Les dades de facturació per aquest període d’ICPA són de 338.623,19 €. Això implica que, restant el que li retorna a l’Hospital del Mar pels serveis, el sobrepreu que perceben és de 175.839,24 €.

    D’aquesta manera, l’Hospital del Mar va acabar facturant els 162.783,95 € relatius als costos assistencials per una banda i, en concepte de compensació fins el cànon del 55% sobre la facturació realitzada per ICPA, un plus de 23.458,80 €.

    Des de l’Hospital del Mar afirmen que tenen constància dels ingressos totals d’aquesta empresa referits al seu mateix centre, ja que aquesta obligació està prevista en el contracte d’ambdues entitats d’acord amb el que preveu el plec de condicions del concurs públic guanyat per ICPA el 2012. La compensació s’entén perquè en aquest mateix concurs, ICPA va establir que, a més de les condicions que passaven per retornar el cost complert al sistema de salut, donaria a l’Hospital un extra d’un 5%.

    Factura trimestral de la regularització entre ICPA i l’Hospital del Mar / Cedida

    En el cas de la sogra d’en Pere, el marge de sobrepreu pel servei prestat, que va ser una visita de traumatologia d’urgències, s’elevava quasi a un 15%. Així l’Hospital factura a ICPA pels costos assistencials d’aquesta pacient: 240,96 euros. Mentre que ICPA ha facturat a la pacient 281,65 euros. «ICPA factura contra els pacients, a qui no ha prestat serveis assistencials. I l’Hospital factura a ICPA per serveis assistencials, que realment ha prestat als pacients i/o les seves asseguradores», denuncia en Pere.

    El «sobrepreu» que relata en Pere, s’explica, diuen des de PSMAR, perquè a l’atendre un pacient internacional, aquest o la seva companyia d’assegurances abona un import (que varia en funció de quan es dóna l’alta o de les cures rebudes) que ve marcat per les tarifes del mercat assegurador internacional.

    A més d’encarregar-se de gestionar la facturació, l’empresa ofereix també assessorament i traducció als pacients, expliquen des de l’Hospital del Mar. Altres funcions que assumeix l’empresa són la gestió de la relació amb companyies asseguradores, l’atenció telefònica o la intermediació amb pacients internacionals amb motiu de les gestions de cobrament.

    De moment, en Pere i la seva família seguiran esperant les resolucions de tots els òrgans administratius i jurídics que tenen sobre la taula el seu cas.

    Rebut del dipòsit de 500 euros / Cedida

    «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    No és la primera queixa contra l’Hospital del Mar i ICPA. Com informàvem a principis d’estiu des d’aquest diari, una família argentina de turisme a Barcelona va ser amenaçada i forçada a pagar 1.000 euros de dipòsit perquè l’Hospital del Mar atengués d’urgència al seu fill de quatre anys. Després de la insistència dels metges i la intervenció de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat), el centre públic va admetre el “lamentable error” per una facturació il·legal i va retornar el dipòsit de 1.000 euros a la família.

    La facturació en aquell cas era il·legal perquè tant la normativa estatal com l’autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols. També la família argentina va haver de bregar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient AssistanceSL.

  • Una infermera per 53 pacients: la falta de personal perjudica l’atenció al CAS Centre Fòrum

    Les càrregues de treball que pateix el personal del Centre Fòrum, expliquen els treballadors, han portat que l’activitat d’aquest edifici sigui «insuportable» per a ells però també per als pacients i familiars. Veïns, usuaris i components de la Plataforma Acampada Mar «El Mar s’ofega» junt a la Marea Blanca han realitzat una concentració a les portes del Centre Fòrum com a denúncia. Durant aquesta, han recollit signatures entre els usuaris i han entregat una carta que ha recollit recursos humans a l’atenció de la Directora del Centre Fòrum, Rocio Ibáñez Ávila, qui també és Directora de l’Hospital de l’Esperança.

    El Centre Fòrum pertany al Consorci Sanitari Parc de Salut Mar i tracta malalties d’alta complicació, crònics, pal·liatius i també té unitats de salut mental i geriatria. Situat a la zona litoral, té aquí la seva àrea d’influència, una zona que Rosa Lara, infermera del centre, qualifica de complexa i molt necessitada d’intervenció social.

    Com a Centre d’Atenció Sociosanitària, el Centre Fòrum atén malalts de llarga estada, té una unitat de pal·liatius, persones que s’apropen a la mort, una de subaguts i també una de convalescència. «Hi ha molt malalt crònic que no podem derivar a l’Hospital del Mar, que necessita una atenció continua i individualitzada», explica Lara que afegeix que el gran problema que es troben els treballadors del centre és no tenir temps «per humanitzar les cures».

    Els treballadors denuncien que des de gerència no s’ocupen d’estimular i apoderar el seu personal. «Hi ha molta feina però fan com si no els hi afectés. Haurien de baixar aquí i veure que els malalts no són pacients i prou, són persones», demana Lara.

    El model jurídic del 2010 per al Parc de Salut Mar donava a la Generalitat una quota de representació del 60% i a l’Ajuntament del 40%. Per això, la carta on s’exposa la situació i les demandes dirigides a la Directora del Centre Fòrum també es farà arribar a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, a la Gerent del Parc de Salut Mar Olga Pané i al Síndic de Greuges.

    53 pacients per infermera: les conseqüències de la reducció de personal

    Quan el CatSalut va obrir les portes de l’edifici l’any 2005 ho va fer amb prou personal i utilitzant totes les seves plantes. Uns anys després va reduir la utilització de l’edifici a la meitat i, consegüentment, la meitat dels treballadors van ser destinats a altres centres. Ara, ens explica Lara, torna a estar tot obert i en ple funcionament però el personal no ha tornat. La saturació existent a l’Hospital del Mar fa que el Centre Fòrum assumeixi molta feina i eviti derivar pacients cap a l’Hospital. «Veient com està el Mar evitem enviar gent. Nosaltres ara tornem a tenir més recursos sanitaris però els recursos humans, que també els necessitem, no ens els posen», denuncia Lara.

    La situació per exemple d’infermeria implica que algunes d’elles en torns concrets arribin a atendre 53 pacients al mateix temps. Una tasca del tot inassumible per a les treballadores que denuncien aquestes càrregues de treball com a «abusives».

    Una dona signa per unes millors condicions laborals i en l’atenció a les portes del Centre Fòrum / Carla Benito

    Al servei de psiquiatria del Centre Fòrum ingressa només persones que estiguin en situació estable però, com indica Lara, no es pot afirmar que una persona amb una malaltia de salut mental estarà sempre estable. El torn de nit de psiquiatria és on hi ha menys personal, ja que segons Lara, la direcció és on veu menys necessitat. Fa uns mesos van obligar a tot el personal del centre, també els que es troben rotant per aguts i pal·liatius, a realitzar un curs específic per si en algun moment calia pujar a la unitat de psiquiatria i ajudar a fer contencions a algun pacient. «Evidentment que pujarem si un company té un problema, però no hauria de funcionar així, hauria d’haver-hi el personal adient a cada unitat», diu Lara. Així, explica que treballar sota la pressió del temps genera impotència i estrès entre el personal fent que aquests sovint marxin plorant a casa i que cada cop hi hagi més absentisme.

    No només hi ha col·lapse entre les infermeres, també denuncien carència de personal a cuina, neteja o intervenció socials. Entre els sanitaris, ara s’ha eliminat també el paper del supervisor de nit. Només hi ha un metge de guàrdia i és una infermera, de manera rotatòria, qui ha d’assumir aquesta responsabilitat sense descuidar a més l’atenció als pacients que li pertoquen.

    Humanitzar les cures per millorar la qualitat del servei

    El temps és un element bàsic per a treballar amb malalts crònics. Alguns pacients requereixen a més de cures físiques, cures específiques a la complexitat de la seva malaltia. Lara destaca que gerència els hi marca uns tempos per a poder realitzar de manera mecànica i precipitada aquestes tasques però ressalta la necessitat d’humanitzar les cures. «Aquests temps des dels despatxos no es contemplen; només pensen en les cures físiques del malalt però no en el temps emocional que necessiten ells i les seves famílies», ressalta Lara que troba important treballar aquest aspecte amb persones que es troben en una situació crònica.

    Per «poder treballar amb dignitat», usuàries, treballadores i la Plataforma el Mar s’ofega demanen oblidar aquestes ràtios tan descabellades, ja que no es pot treballar així. Com la resposta d’augmentar personal no la veuen factible amb l’argument de les retallades que des de fa anys se’ls hi dóna, expliquen que demanen acceptar menys pacients: «només així podrem millorar la qualitat», tanca Lara.

  • Usuaris i treballadors demanen més mobilització en defensa de la sanitat pública en una jornada de lluita estatal

    Les 12 en punt del migdia i la porta de l’Hospital del Mar de Barcelona ha quedat bloquejada per usuàris i treballadors del centre. El motiu, la Primera Jornada de Lluita Contra les Llistes d’Espera d’aquest 2018 s’ha realitzat a 13 hospitals de tot Catalunya i també a 12 comunitats autònomes més.

    La iniciativa va sorgir des de Madrid de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat Pública (CAS Estatal) i ràpidament s’hi van sumar centres de tot l’estat. Treballadors però sobretot usuaris. La Fina fa anys que forma part de diferents plataformes com ara l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Verneda-Sant Martí però també la Marea Blanca o la Plataforma d’Atenció Domiciliària. Fa dues setmanes va haver d’ingressar durant un dia a urgències i va poder viure en primera persona un col·lapse que considera vergonyós. “No pot ser que gent de 90 anys estigui tirada pels passadissos o que un noi de 40 anys portés 5 dies a un box d’urgències fent-se proves per saber si tenia càncer de colon”, denuncia la Fina mentre dos companys li donen la raó. Afegeix amb vehemència i contrarietat que la solució que veuen quan els hospitals tenen molta llista d’espera “és destinar diners per la privada perquè les descongestionin i això no pot ser”, afirma la Fina que segueix opinant que “haurien de posar les condicions adients a la pública en comptes de derivar”.

    Entre càntics de Sanitat pública i de qualitat i No a la privada, la concentració ha aconseguit arreplegar un centenar de persones, la majoria d’elles, pacients. “Entre els treballadors hi ha molta por, perquè tenen unes condicions laborals molt dolentes”, ens comenta la Carmen, una de les veïnes que cada dimecres ve a col·locar una taula informativa sobre la situació de l’Hospital del Mar a les seves portes. Valora que hi ha hagut un avanç, “si abans la gent no ens creia quan els explicàvem que hi havia gent morint mentre esperava una intervenció, ara ja han obert els ulls”, explica la Carmen. Si bé el missatge que volen difondre des de les assemblees d’usuàries, veïnes o des de plataformes en pro d’una sanitat pública s’ha anat estenent, no tots els seus membres són positius amb el progrés: “la gent va veient el que passa però d’aquí a que es mobilitzi queda molt”, opina la Carmen.

    Omplen de papers el vidre de l’entrada de l’Hospital del Mar en una mobilització / Carla Benito

    Tot i aquest pensament de la Carmen, en Joan s’ha apropat avui fins les portes de l’Hospital del Mar de manera espontània per donar suport. “Una companya ens va explicar al CDR de Sant Martí que hi havia aquesta convocatòria i hem vingut uns quants veïns perquè cal que lluitem per la Sanitat Pública també”, explica en Joan mentre aguanta ben alt un dels cartells de la concentració.

    Entre aquests cartells de la Nostra salut no es negocia o Retallen per privatitzar, privatitzen per enriquir-se, s’ha llegit un manifest unitari que s’ha repetit a tots els centres de treball. El text denunciava que al juny del 2017 hi hagués a nivell estatal 600.000 persones esperant per una intervenció quirúrgica quan aquesta xifra a més doblava la de l’any 2008.

    També han aprofitat la llista d’espera diagnòstica, on gairebé 2 milions de persones de tot l’estat esperen la primera consulta amb l’especialista i el temps mitjà que han d’esperar ronda els 60 dies. A partir d’aquestes dades aprofiten per denunciar que “els territoris amb major mercantilització i privatització són els que encapçalen aquestes vergonyoses xifres”. Seria el cas de Catalunya, amb 157.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic.

    La Marea Blanca de Catalunya junt a Rebel·lió Primària i altres assemblees més locals van elaborar un llistat de possibles solucions per “afrontar el problema de les llistes d’espera, reduir-les en gran part i amb menys despesa sanitària, utilitzant el 100% els recursos públics existents i fent de l’Atenció Primària pública l’eix fonamental del sistema sanitari”.

    Pancarta a les portes de l’Hospital del Mar: “Usuaris i treballadors per una sanitat 100% pública” / Carla Benito

    Una d’elles, recolzada per gran part dels treballadors, crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos públics. En la mateixa línia, recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària per tal que les esperes al metge de família no s’allarguin més enllà de les 48 h promeses.

    La situació dels treballadors, més en aquestes èpoques de l’any i en mig d’un brot de grip, és molt precària. Una treballadora d’urgències de l’Hospital del Mar ens explica que l’ampliació de les urgències no ha servit per massa: “han augmentat els metres però no els llits ni el personal… la situació és horrorosa”. Sobre quines expectatives tenen, ella respon que la gent es mobilitzi. “És necessari perquè sobrevisqui tant la sanitat com nosaltres mateixos”, afegeix.

    Xavi Tarragon, membre de La PAICAM, auxiliar d’Infermeria a l’Hospital del Mar i Delegat Sindical de CATAC-CTS/IAC al Parc de Salut Mar denuncia el mateix que la seva companya. Tarragon ens explica que la situació a urgències ha millorat lleugerament des que van obrir alguns llits a l’Esperança i també perquè han improvisat alguns racons extra per atendre pacients. “Han creat una sala transfer a una de les sales d’espera on atenent pacients pendents d’ingrés i pacients pendents d’alta. Ara mateix hi ha 13 persones”, relata Tarragon. A la tarda les mobilitzacions han seguit a les portes d’altres centres, com l’Hospital Clínic de Barcelona.

  • «Es va multiplicar el personal sanitari habitual per 2 o 3 de forma espontània»

    Setze persones van ser assassinades en un atemptat terrorista a Barcelona el 17 d’agost, quan una furgoneta es va abalançar sobre la zona de vianants de la Rambla per atropellar el màxim de vianants possible. A partir d’aquest moment, un ampli dispositiu de professionals de la salut s’activa. Parlem amb Julio Pascual, Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona. Aquest hospital, per la seva proximitat al lloc de l’atemptat, va ser el que va rebre el nombre més gran de pacients.

    Com arriba el primer avís?

    A les 17:10 h de la tarda, el doctor Luis Molina, el cap de secció de cardiologia, que estava de cap de guàrdia aquell dia, rep una trucada del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). És quan els equips del SEM arriben a la Rambla. Ens anunciaven que hi havia hagut un atemptat a la zona i que en breus començarien a enviar gent a l’hospital. A partir d’aquest moment, els responsables mèdics i d’infermeria van a Urgències i avisen a tot el personal de l’hospital perquè es concentrin allà. Per sort aquesta àrea s’havia inaugurat abans de l’estiu amb el doble d’extensió, això ens ha facilitat les coses. Amb les antigues hauria estat molt més dur.

    A les 17:40 h arriba el primer pacient a l’Hospital del Mar. Hi ha tot un dispositiu esperant-ho. Com que no sabíem quin volum de pacients arribarien, tot el personal estava multiplicat. Se suspenen dos quiròfans programats amb qüestions que podien esperar. En total es preparen cinc quiròfans. En una guàrdia convencional d’agost tenim un quiròfan actiu, dos en una punta de patologia.

    Vau haver de trucar al personal de l’hospital perquè vingués de reforç?

    Pràcticament no va ser necessari perquè van començar a venir metges i infermeres que viuen a Barcelona que aquest dia no treballaven perquè estaven de vacances o perquè havien acabat el torn. Van venir cirurgians, traumatòlegs, intensivistes… Es va multiplicar la dotació habitual per dos o tres de manera espontània. Avisem a un neurocirurgià de reforç perquè vam haver d’operar a dos pacients de neurocirurgia amb traumatisme cranial greu. A més de quatre de traumatologia per múltiples fractures i patologies molt greus. Fins i tot vam operar a doble equip en un mateix quiròfan. Va arribar un moment donat en el qual vam haver d’enviar a casa a molts professionals perquè s’acumulaven i hi havia més metges que pacients.

    Com es decideix a quin hospital van els ferits?

    El SEM és qui decideix. Coneixen perfectament els dispositius de cada centre de Barcelona, perquè treballen cada dia en col·laboració amb els equips dels hospitals. Al centre coordinador es decideix a quin hospital es porta al pacient, en funció de la proximitat, la rapidesa, la capacitació del centre, etc. Per a la immensa majoria de patologies, els quatre grans centres, Vall Hebron, Clínic, Sant Pau i Mar estan capacitats per a gairebé tot indistintament. Si fossin tots al mateix lloc, per criteri de proximitat, hi hauria un problema de logística. Com que es reparteixen, pots treballar de manera molt més organitzada. Cal destacar també el treball que va fer el CUAP Perecamps, que va assumir molts pacients i va tenir un treball de primera línia de foc molt intensa.

    Ha passat una setmana i molt pacients han baixat de la categoria de crítics a greus.

    Hem arribat a tenir entre tots els centres a 15 pacients molt crítics. Aquesta xifra ha anat baixant de crítics a greus. El passat dimarts quedaven 2 persones crítiques. S’ha fet una bona feina. De les 16 persones que han mort, la majoria ho van fer a la mateixa Rambla o al cap de poques hores de l’atemptat. Només una dona va morir una setmana més tard dels atemptats de Barcelona. Durant la primera setmana hem pogut treure de la situació a diversos pacients greus. Ens podem felicitar pel treball de tothom i d’un dispositiu que ha funcionat.

    Quan arribeu a la Rambla aquí hi ha ferits físics però també moltes persones impactades pel que han viscut.

    Des del primer dia ens estan gotejant pacients que acudeixen a urgències amb quadres d’ansietat, d’angoixa i de depressió. Hi ha un dispositiu de psicòlegs, metges de família, infermeria, serveis socials, però també un dispositiu concret que ha posat en marxa el Departament de Salut que està atenent aquest tipus de patologies. De fet, no paren de venir, a poc a poc, pacients que pensaven que estaven bé i de sobte senten molta angoixa.

    «Alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica», explica el doctor Pascual / ROBERT BONET

    I per als professionals, quin impacte suposa?

    El nostre treball està cada dia enmig de la patologia, el sofriment, la malaltia, etc. En moments com el de l’atemptat, has de tenir el cap fred i assumir un rol de cura de la població. Això després passa factura i has de pair les emocions. Les situacions que vius, les famílies trencades que coneixes, tanta angoixa i dolor innecessari i immerescut és dur de metabolitzar. Intentes descansar, relaxar-te… Intentem no perdre l’ànim, trobar-li el punt de satisfacció pel deure complert, d’esperança, per veure tanta potència humana i professional a l’hospital. Però, òbviament, alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica. Però després se’ns passa i estem preparats per al següent que pugui venir. És com els bombers pels incendis, nosaltres pels ferits.

    Estàveu preparats per a alguna cosa així?

    Hi ha un protocol d’incidents de múltiples víctimes. És un protocol senzill que es basa fonamentalment a concentrar la potència de l’hospital i dels dispositius de la zona on acudiran els pacients, oblidar-nos del que estava programat fins a les següents hores o dies, i posar tots els recursos necessaris. Això funciona. En el fons mai estàs preparat per a alguna cosa així, però en el moment que passa un fet d’aquestes característiques et poses mans a l’obra. Els professionals que tenen molts anys d’experiència lideren el treball dels més nous, altres et miren i et pregunten què fer. L’important és que surt la millor versió de cada un. La gent no mira horaris ni torns. La nostra vocació és de servei.

    Un servei que es va veure agraït dissabte, a la manifestació de Barcelona. La primera fila estava reservada per a professionals d’emergències, com ara personal sanitari i policial.

    Això és bonic i s’agraeix, ens sembla perfecte. A més van anar uniformats amb la bata. Qualsevol agraïment o reconeixement ho agraeix tot el món. Bona part del nostre sou és aquest.