Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital General de Catalunya

  • L’Agència Europea del Medicament i altres cinc temes que Comín es trobarà sobre la taula després de l’estiu

    Prescripció infermera: retornar funcions i drets

    El Govern de la Generalitat va anunciar a finals de juliol que iniciaria el procediment per l’aprovació del decret de prescripció infermera. La notícia va arribar després de dos anys d’incertesa on la Generalitat va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem. El marc normatiu autonòmic de prescripció infermera permetrà que el personal d’infermeria tingui seguretat jurídica a “l’indicar o usar medicaments, productes sanitaris i serveis a centres públics i privats”. També es busca “fer valdre les relacions interprofessionals i el treball en equip, mantenir la qualitat i la continuïtat assistencials i garantir la seguretat clínica de les persones ateses”. Per tant, els prop de 52.000 infermers que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge.

    La necessitat de crear aquest decret autonòmic respon a un altre de l’octubre del 2015 d’àmbit estatal que no permet als infermers aplicar cap medicament o tractament sense la prescripció d’un metge. Això inclou també apòsits, pomades i bolquers. La iniciativa, pendent de realitzar-se des de l’1 de juliol de 2015, es va rebre amb els braços oberts des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

    Núria Cuxart, directora de programes del COIB i degana del Consell del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, opina que aquest decret del Govern de la Generalitat «no és el millor que Infermeria hagués pogut aconseguir» però valora positivament que tothom hi pugui intervenir. La memòria preliminar del decret és pública i es podrà votar a la web de la Generalitat fins el 10 de setembre.

    Ara s’haurà de veure cap a on camina el nou decret i quins col·lectius, grups o agents s’hi oposen. Qui ja s’ha mostrat en contra és el col·lectiu de mèdic. A l’oposició expressada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) també s’hi va sumar Metges de Catalunya (MC), que rebutja taxativament el projecte. Segons apunta el sindicat en una nota de premsa s’hi oposen perquè “no garanteix la seguretat clínica dels pacients”.

    Segons Cuxart, en una entrevista per aquest mitjà, ells «perden una exclusivitat i això no agrada als metges, tot i que ho defensen per garantir la seguretat de l’usuari”. Tot i això, aquesta no és una postura compartida per tots els metges i alguns, segons la degana del Col·legi, «saben els beneficis que té que les infermeres puguin prescriure». Cuxart confia que a l’octubre es pugui tenir la regulació aprovada, però això dependrà de la rapidesa en els tràmits i del grau d’acord.

    Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament

    El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà, per tenir la seu de l’Agència Europea del Medicament quan surti de Londres pel «Brexit». Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.

    El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.

    Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona sembla ser la preferida per diversos motius: les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi. Un dels punts que podrien fer caure a Barcelona és el procés d’independència que viu Catalunya.

    Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.

    Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.

    Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.

    L’Atenció Primària reclama recuperar-se

    Membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) es van reunir a finals de maig amb el Conseller de Salut, Toni Comín, per traslladar-li un seguit de propostes que ells consideren necessàries per millorar l’atenció primària. A la reunió li van entregar un manifest consensuat per més de 70 Equips d’Assistència Primària (EAP), dos Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i dos ajuntaments en el qual reclamaven una sèrie de reformes que consideren imprescindibles i urgents en un sistema d’atenció primària “col·lapsat”.

    El manifest va ser impulsat per professionals del CAP Can Vidalet d’Esplugues que es queixaven de la manca de recursos i els endarreriments de les esperes per ser visitat que, diuen, en la majoria de casos supera les 48 hores. Per això denuncien que es troben en “una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos”.

    Les entitats signants van mostrar el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al “desitjable” 25%. També demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega “insuportable” que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost.

    Salut defensa que aquestes mesures estan ja incloses dins l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) presentada a finals de maig. Segons aquesta, Salut preveu crear 5.000 llocs de treball: 1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius. Durant l’any 2016, els Centres d’Atenció Primària (CAP) van rebre més de cinc milions i mig de persones. Vuit de cada deu catalans han visitat un CAP una vegada l’any i la mitjana és de 8 cops l’any.

    Llistes d’espera a la baixa

    Els primers mesos del 2017  les llistes d’espera van estar oscil·lant tot i que el 2016 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya presentés un pla de xoc per reduir-les. Aquest pla ha d’assolir els seus objectius l’abril del 2018. Si bé el balanç que ha realitzat la Generalitat dels primers mesos del pla és positiu, ara potser queda estancat per la falta de professionals mèdics en algunes especialitats com l’oftalmologia o l’anestesia.

    Al desembre del 2016 164.828 persones es trobaven esperant per ser operades quirúrgicament, 4.000 més que l’any 2015. El fet d’esperar més per una intervenció es justificava, segons Salut, per la reducció en els retards en consultes i proves diagnòstiques. Els pacients que esperaven a finals de juliol per ser intervinguts, visitar a l’especialista o sotmetre’s a una prova diagnòstica rondava les 736.000 persones.

    Hi ha patologies que no aconsegueixen baixar les seves llistes d’espera i un alt nombre dels seus pacients es troben dins el temps màxim recomanable, uns dos anys. És el cas de les cataractes, les pròtesis de maluc i les de genoll.

    Sala d’espera del CAP Chafarinas / ROBERT BONET

    Comín segueix darrere l’Hospital General de Catalunya

    Una altra de les incògnites que se’ns presenten amb l’inici del curs escolar és què passarà amb els acords entre el Departament de Salut i l’Hospital General de Catalunya (HGC), ubicat al Vallès i propietat de QuirónSalud. El conseller Toni Comín va manifestar la voluntat de compra de l’HGC l’octubre del 2016 però no va ser fins a l’abril del 2017 que Salut i QuirónSalud van iniciar converses.

    La compra de l’Hospital General de Catalunya suposaria la no construcció dels dos últims hospitals públics que falten per fer a Cerdanyola i a Rubí, segons el mapa sanitari d’inversions de 2005 que preveia la implantació de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya. Els dos hospitals que es deixarien de construir serien l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Les places que és capaç d’absorbir l’HGC cobririen aquesta necessitat.

    Cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases més contundents per part dels gestors de l’Hospital General quan el conseller Comín va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”.

    Dins la mateixa estratègia de desprivatitzar la xarxa d’atenció pública, Comín va rescindir el contracte que CatSalut tenia amb la Clínica del Vallès a Sabadell. La Clínica del Vallès absorbia activitat del Parc Taulí i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quiròfan a 23 més per setmana i també el nombre de llits creant 44 places més. L’increment de places i activitat es reparteix entre l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa.

    Un cop hagi solucionat el repte de la compra de l’Hospital General Comín s’enfrontarà al cas de l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona.

    La Llei del Dret Universal a l’Assistència Sanitària, a punt de desplegar-se

    La llei catalana que garanteix el Dret Universal a la Sanitat es va aprovar el juny com a resposta al decret estatal, que deixava sense cobertura gratuïta a les persones migrants des de l’any 2012. La nova llei aprovada al Parlament de Catalunya desafia el Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular.

    Aquesta nova llei catalana garanteix que tota persona que visqui a Catalunya podrà accedir a tots els serveis bàsics de la cartera de Salut que inclou l’atenció primària i l’especialitzada. Així, s’elimina la carència de tres mesos de residència que s’havia d’acreditar i, per tant, ja no requerirà cap arrelament previ. D’aquesta manera, l’empadronament és l’únic requeriment administratiu necessari per accedir als serveis.

    El CatSalut ja garantia l’atenció urgent a persones no empadronades al territori. Ara, amb la nova llei s’afegiran criteris d’arrelament que permetin als col·lectius més vulnerables que estiguin en situació irregular acreditar la condició de residents.

    Salut disposa de tres mesos des del registre, a mitjans de juny, per desplegar la norma. Una llei que va comptar amb el suport de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Ciutadans es va abstenir i el PP va votar en contra.

  • Quirónsalud s’obre per primer cop a vendre l’Hospital General al Govern

    El Departament de Salut de la Generalitat i la direcció de l’Hospital General de Catalunya avançaran en una roda de converses sobre l’oferta de la conselleria de comprar el centre, ubicat a Sant Cugat. Segons un breu comunicat difós pel departament de Salut i l’hospital aquest dijous, les dues parts “han decidit avançar en la ronda de converses amb l’objectiu d’estudiar amb la màxima sensibilitat [la proposta] i assolir un possible acord durant aquest any 2017”. És la primera vegada que Quirónsalud reconeix que participa en una ronda de converses per arribar a un acord. Fa uns mesos, però, tancaven qualsevol via de compravenda. “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”, asseguraven en aquell moment a aquest mitjà.

    Segons ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, aquest dijous després de comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament, «sempre hi ha hagut converses entre Salut i l’empresa en relació a la proposta en l’esfera de la discreció» però la diferència és que ara la negociació està oberta. «La proposta és interessant i bona i mereix ser valorada per l’altra part», ha apuntat Comín.

    L’oferta de la conselleria va transcendir a l’octubre, quan el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar durant una entrevista a El Matí de Catalunya de Ràdio, que la Generalitat volia comprar l’Hospital General de Catalunya, propietat del grup privat Quirónsalud, per  uns 55 milions d’euros. En aquell moment però l’Hospital va fer públic un comunicat on desmentia «qualsevol tipus de proposta formal ni oferta en ferm”.  

    Segons va explicar el conseller, l’oferta a l’empresa Quirónsalud per comprar el centre privat perseguia l’objectiu de “convertir-lo en aquell hospital que el mapa sanitari fa anys i anys que falta en aquella zona del Vallès Occidental”. La proposta de Salut -que Quirónsalud negava fins ara rotundament haver rebut- implicava invertir 55 milions en la compra del centre per evitar així construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola), dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005.

    Fonts de Salut consultades per aquest mitjà sobre els escenaris possibles explicaven fa uns mesos que en cas que la proposta de compra tirés endavant caldria revisar la xifra d’inversió de 55 milions d’euros, un preu que diuen és “aproximat”.  “S’haurien de fer auditories, veure l’estat dels quiròfans…”, matisaven aquestes fonts, que remarcaven que “la gràcia de comprar l’hospital és la immediatesa” i citaven a tall d’exemple que el malalt podria entrar per la porta en un any. En aquest sentit, la voluntat manifestada en el comunicat difós aquest dijous és la d’arribar a un acord aquest any. Segons Salut l’escenari de compra és el millor per a pacients, treballadors (se subrogarien) i per a les arques públiques.

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha insistit a destacar la importància de l’anàlisi tècnica de l’equipament en el cas d’una hipotètica compra. Amb tot, ha assegurat, la negociació segueix el seu camí i de moment no es coneixen els detalls de quina serà la decisió final.

  • Més enllà d’un cartell i dues portades

    Gran espectacle el que ens han brindat des de la facció gabrielista de la CUP i el conseller Comín aquesta setmana. L’estètica dels pòsters propagandístics de les cupaires, digna del modernisme heteropatriarcal dels cartellistes dels 30. De la seva ètica ja ni en parlem. A part de la incitació a la violència, això de recórrer a la bufetada en públic recorda certs tics suposadament masclistes que ara veiem reproduir-se a passos de gegant entre el gremi de les feministes radicals i homomatriarcals. I és que si viatges massa cap a l’Est pots aparèixer a l’Oest.

    Per la seva banda, el conseller Comín s’ha donat de cara amb un marró de proporcions descomunals. Alguna cosa devia intuir quan va rebre l’enverinada invitació a entrar al Govern, però va carregar amb el mort de les retallades com a peatge que li va imposar Esquerra Republicana a l’incentivar el seu transfuguisme amb un càrrec de força. Aquest saltimbanqui de la política al que se li suposa una gairebé total ignorància de la sanitat catalana (almenys en el moment de la seva designació) potser va creure que amb una mica de postureo i alguna desprivatització es ficaria a les cupaires i les marees a les butxaques. Res més lluny de la realitat. Ja sabem que el friquisme polític és insaciable per principi: qualsevol concessió que se li fa queda sempre lluny de les seves exigències. I així li va al Govern i als seus consellers que viuen amb un ai al cor! que no els dóna un minut de respir.

    La demagògia d’unes contra el desconcert de l’altre. I entre les unes i l’altre, la casa sense escombrar. El Vallès és una àrea geogràfica privilegiada per començar a ordenar el sector sanitari. Disposa de quatre hospitals (Taulí, Mútua Terrassa, Terrassa i General de Catalunya) que podrien i haurien de treballar de forma sinèrgica, repartint-se racionalment les càrregues laborals. Ni aquí ni en cap altre lloc funcionaran els pegats. Desprivatizar part de les derivacions del Taulí i enfrontar-se als propietaris i treballadors de l’Hospital General poden proporcionar un parell de portades gratificants, però a mig termini no condueixen a res. En canvi, sí que es faria un salt endavant en la reforma sanitària si es desenvolupés un pla de racionalització de l’assistència especialitzada i superespecialitzada i de les urgències al Vallès, encara que això requereixi més feina, més temps i menys prejudicis ideològics.

    Podem barallar-nos pels malalts als passadissos, pel col·lapse assistencial i les llistes d’espera però, a part que aquest combat fa dècades que es lliura amb un empat crònic, no és el camí cap al progrés i cap a un canvi que beneficiï els pacients. Òbviament cal fer tot el possible per pal·liar aquestes deficiències però amb o sense retallades aquestes seran difícils de solucionar al marge d’una reorganització i d’una racionalització del sector.

    Conseller Comín, té vostè al Vallès Occidental una oportunitat d’or per demostrar que encara hi ha capacitat de propostes dirigides al nucli dels problemes i no a la mera superfície. Té vostè bons professionals que segur col·laborarien en una planificació raonable d’una àrea geogràfica de vital importància. Utilitzi els recursos que té amb cap, reparteixi joc, tanqui serveis amb poc volum de pacients, ampliï els més capacitats, centralitzi els procediments d’alta complexitat, redirigeixi les urgències. Uns milions d’euros més són sempre benvinguts però hi ha vida més enllà dels pressupostos.

  • La sanitat privada carrega contra el pla de Comín de comprar l’Hospital General

    L’oferta de la Generalitat de comprar l’Hospital General de Catalunya no ha deixat de trobar-se entrebancs des que el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar la intencionalitat del seu departament en una entrevista. El grup propietari de l’hospital, Quirónsalud, ha afirmat reiteradament que l’hospital no està en venda i fonts del grup van arribar a afirmar a aquest mitjà que Quirónsalud «compra hospitals, no els ven». Aquest dijous qui s’ha pronunciat en contra l’oferta de Comín ha estat l’Alianza de la Sanidad Privada Española (ASPE).

    ASPE, que agrupa més de 600 entitats sanitàries i representa més del 75% dels centres hospitalaris de l’estat, considera en un comunicat que l’anunci fet per Comín és «desafortunat per la profunda sensació d’inseguretat generada entre treballadors, pacients i en les mateixes institucions catalanes». En el text l’aliança critica que «la ideologia s’ha posat, una vegada més, per damunt de la lògica i la salut dels ciutadans» i reivindica la necessitat  «d’optimitzar els recursos existents i prendre decisions en funció de criteris objectius de cost-efectivitat que permetin proporcionar als ciutadans la millor atenció sanitària possible».

    En aquest sentit, des d’ASPE consideren que «la sanitat no pot veure’s immersa en un debat continu sobre qüestions diferents a la qualitat de la prestació sanitària rebuda» i posen en valor les diferents fórmules de col·laboració público-privada que, segons defensen, «contribueixen a augmentar l’eficàcia del sistema i són essencials per mantenir l’accessibilitat dels ciutadans, reduir les llistes d’espera i controlar la despesa sanitària».

    Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguraven a aquest mitjà que la Generalitat només contempla una possibilitat, que és comprar l’Hospital General de Catalunya. La proposta anunciada fa uns dies pel conseller de Salut, Toni Comín, passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005.

    Pel que fa als sindicats, aquests veuen amb bons ulls la compra – segons Salut es faria sense cap acomiadament i els treballadors passarien a tenir un conveni públic- tot i que demanen tenir més informació respecte què passarà amb la plantilla, especialment a partir del mes de gener, quan està previst que la Generalitat rescindeixi parcialment el contracte que té amb l’Hospital General. Des del Sindicat Metges de Catalunya (MC) demanen «garanties d’estabilitat laboral per a la plantilla mèdica» i reclamen una «planificació territorial acurada». En aquest sentit, el secretari general de MC, Josep Maria Puig, demana que es clarifiqui la situació i adverteix que «el procés de publificació també podria tenir conseqüències sobre l’activitat sanitària de Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa i Hospital de Sabadell, ja que el CatSalut podria reduir l’activitat que té concertada amb aquests centres per traspassar-la al nou HGC de titularitat pública, amb el consegüent efecte sobre les plantilles».

  • Els atacs programats contra Toni Comín

    És la segona vegada que em veig embolicat en una batalla ferotge al Twitter amb exaltats de l’independentisme neoliberal. En part, la culpa és meva per no resistir-me a la provocació del diputat al Parlament per Podem Catalunya i amic Albano Dante, amb qui ja fa anys que no parlo. Dante em posa com a destinatari de determinades piulades quan se sent injustament atacat en temes sanitaris. Malgrat el meu independentisme declarat, malgrat haver manifestat públicament les meves diferències amb ell i amb els Comuns, els independentistes defensors de les receptes neoliberals no accepten que digui que el model sanitari català està seriosament qüestionat. És aleshores quan es passa del debat civilitzat als insults.

    Un punt comú, quan no hi ha arguments, és el d’escampar la màxima de “que ningú respongui perquè jo, Ramon Serna, tinc la veritat”. Mai m’he considerat infal·lible, però els anys i les experiències em confirmen unes conviccions que, evidentment, no agraden a tothom. És ben trist que en el darrer ‘debat’, relacionat amb els recents TOP20, la piulada més replicada hagi estat la que se centrava en un error formal. Sembla que l’Albano es va equivocar en la data d’una notícia sobre IASIST, la constructora d’aquests premis, posant 1992 en comptes del 2002. La piulada en qüestió ridiculitzava la informació, no pel seu contingut sinó per la seva antiguitat, com si el caràcter d’aquests premis i els falsos mites que posen en evidència el model sanitari català no estiguessin prou ben definits ja en aquelles dates.

    Una altra eina d’atac que es repeteix són els indicadors i informes suposadament infal·libles que van acompanyats de conclusions aberrants. El darrer rànquing de Bloomberg situa a Espanya en el tercer lloc mundial en eficiència del sistema sanitari. L’agosarada conclusió expressada en un mitjà espanyol davant d’això, explica els enormes beneficis de les retallades sobre la base que l’eficiència és un valor absolut, quan és clarament un factor economicista. És sabut que els números es poden retorçar per tal que diguin el que vol la persona que et vol convèncer que les teves vivències no compten per a res. Aquests malvats no ensenyaran altres enquestes que, entre altres, valorin el temps d’espera per accedir als serveis. És el cas per exemple de la de Health Consumer Powerhouse, que situa a Espanya al lloc 19 entre 37, molt per sota de la classificació del G-20, que deixa el país al lloc número vuit, amb criteris força arbitraris. El que ja fa passar ratlla amb aquestes persones és que et contestin que si t’han abaixat el salari un 20% és perquè no mereixes més i que, en definitiva, el mercat té tota la raó del món. Doncs no, som molta la gent que volem la independència per construir un país on no manin els mercats sinó el poble.

    Parlant d’atacs, Joan Solé anunciava el passat 3 d’octubre en la Revista Mirall, una tardor calenta de les privades contra el conseller de Salut Toni Comín. Llàstima que no encertava del tot els instigadors. Com si hagués estat esperant l’anunci de sortida, Montserrat Candini, històrica diputada convergent, més coneguda com a defensora històrica del també convergent Xavier Crespo, carregava contra Comín dient que l’existència de privatització en el model sanitari català no és real. Vaja, que els diners que van beneficiar Crespo eren imaginaris. Com també ha dit Jaume Padrós, no es pot desprivatitzar el que no ha estat privatitzat. Tan aviat com Comín va anunciar l’oferta de compra de l’Hospital General de Catalunya, un mitjà digital espanyolista dictaminava que Comín mentia perquè la multinacional sanitària Quirónsalud que a Espanya dirigeix Víctor Madera havia dit que “ells no han rebut cap oferta”. Sense cap prova, donant per suposat que les multinacionals no menteixen. En poques paraules, el PDECat i l’espanyolisme ranci es donen la mà quan es tracta de defensar els beneficis privats a costa de l’erari públic. Inútils són els intents del mateix Comín d’exculpar el seu antecessor de nefasta memòria. La realitat és que ha empès un lleuger gir a l’esquerra, un inici de trencament amb la sociovergència que ha dominat la història del model, moviments totalment necessaris si el que es vol és demostrar que la independència serà útil per avançar en els canvis socials i de model que la població reclama.

    El que caldria veure ara és quina de les alternatives que recollia aquest diari el passat divendres seria la més desitjable, considerant que el que ara estem fent són assaigs preparatoris del més llarg procés de desprivatització que ens espera amb la independència, quan el procés constituent s’hagi definit per un model 100% públic. Crec que Comín hauria d’haver plantejat l’oferta de compra com a un clar ultimàtum. O et deixes comprar, o fins i tot expropiar, per tantes vegades com l’hospital ha estat salvat amb diners públics, d’aquí l’exigència de la CUP d’una auditoria, o no rebràs ni un duro més de la pública. Clar, en el moment actual, una OPA hostil d’aquestes característiques no és creïble. No perquè no sigui viable sinó perquè l’actual govern, més enllà del que íntimament pugui pensar Toni Comín, no té la voluntat de construir un model 100% públic. La gent de la Plataforma en Defensa de l’Hospital Ernest Lluch a Cerdanyola ja havia renunciat a les seves aspiracions en constatar que aquest no seria plenament públic. Potser el més raonable seria continuar amb el pla de desprivatització inicial i esperar que Víctor Madera i els seus nous amos alemanys s’adonin que anem de debò.

  • Cinc escenaris que afronta la Generalitat després de l’oferta per comprar l’Hospital General

    Després de l’anunci del conseller de Salut, Toni Comín, sobre l’oferta de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) a Quirónsalud fa una setmana, s’ha obert un mar d’incògnites sobre què passarà a la comarca del Vallès Occidental. La proposta de Salut -que Quirónsalud nega rotundament haver rebut- passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005. Què passarà amb aquests equipaments? I amb l’Hospital General de Catalunya? Plantegem cinc possibles escenaris:

    Es construeixen els dos hospitals nous

    El 2005 les projeccions demogràfiques al Vallès Occidental indicaven que en els següents deu anys els municipis de Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Ripollet, Montcada o Cerdanyola augmentarien la població de forma significativa. Es passaria dels 785.877 habitants a gairebé un milió el 2015 i això incorporava en les previsions del mapa sanitari territorial la construcció de dos hospitals nous a la comarca: l’Hospital de Rubí i el de Cerdanyola.

    D’acord amb les previsions originals, el primer dispositiu, a Cerdanyola, seria l’Ernest Lluch i comptaria amb 180-200 llits per donar assistència a la població de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. El segon, que havia de tenir 80-120 llits, seria l’Hospital Vicente Ferrer i seria referent per als municipis de Sant Cugat i Rubí, construint-se en aquest segon municipi. Tots dos centres serien hospitals bàsics, és a dir, que no requereixen grans especialitats.

    Ara bé, el retard en la construcció dels centres -encara no s’ha posat cap pedra- implicaria començar de zero la construcció -amb els corresponents concursos públics-. Segons experts consultats, això voldria dir que seria una realitat a quatre o cinc anys vista com a mínim -o trigaria en el pitjor dels casos deu anys-, i la construcció seguiria la lògica d’aquell mapa sanitari que deia que a cada 30 km hi havia d’haver un hospital. Una lògica, segons aquestes fonts, que no té per què ser la millor necessàriament. Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguren a aquest diari que no hi ha disponibilitat pressupostària per fer les dues inversions -tot i que no donen xifres- i asseguren que aquest escenari seria «molt complicat».

    Només es construeix un dels dos hospitals

    En cas que la compra de l’Hospital General de Catalunya no prosperi i davant la situació pressupostària que reconeix Salut, una possibilitat seria tirar endavant amb només una de les dues infraestructures previstes. Aquesta opció, però, implicaria una posició delicada a l’hora de triar quin hospital s’acaba construint, i per tant, decantar-se per un municipi. A més, segons les previsions del nombre de llits i recursos per fer front a la demanda assistencial a la comarca només un dels dos hospitals podria ser insuficient. Així mateix podria implicar una revisió del projecte en cas que s’hagués de modificar, i això provocaria que s’allargués el procés de construcció.

    La Generalitat compra l’Hospital General de Catalunya

    Els únics detalls públics que es coneixen de moment són els que va donar el conseller de Salut quan va anunciar la proposta de la Generalitat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar, la Generalitat podria comprar l’hospital, del grup privat Quirónsalud, per prop de 55 milions d’euros -una quantitat que fons consultades estimen com a baixa-. Així, segons Comín, s’estalviarien construir els dos hospitals previstos al Vallès, ja que, a més, va remarcar, l’Hospital General és a Sant Cugat, a mig camí entre Rubí i Cerdanyola. Tècnicament, per nombre de llits i capacitat, podria substituir els dos hospitals però fonts coneixedores remarquen que caldria restaurar el centre.

    D’atra banda, caldria saber si el manteniment del funcionament de l’hospital, un cop fos públic, es faria amb una dotació pressupostària nova o restant recursos que ja es destinen a altres centres. Des del departament de Salut expliquen que la xifra d’inversió de 55 milions és un «preu aproximat», ja que caldria prèviament acordar-ho en una negociació «extensa i complexa amb molts condicionants». «S’haurien de fer auditories, veure l’estat dels quiròfans…», matisen aquestes fonts que remarquen que «la gràcia de comprar l’hospital és la immediatesa» i citen a tall d’exemple que el malalt podria entrar per la porta en un any. Amb tot, però, també apunten que «molt probablement» el cost del manteniment de l’hospital no comptaria amb una dotació pressupostària nova sinó que es reorganitzarien els recursos.

    Ara bé, l’opció de compra és, segons fonts de Quirónsalud, inviable. «Quirónsalud no ven hospitals, els compra». Així de contundents s’han mostrat fonts consultades per aquest diari, que repeteixen que l’hospital no està en venda i tanquen qualsevol possibilitat que ho estigui. Per contra, pel Departament de Salut aquesta opció és ara mateix plausible i la situen com la millor tant per a treballadors com per a pacients com per a les arques públiques. Sobre els treballadors, Salut assegura que el personal de l’Hospital General se subrogaria sempre i quan el grup no els vulgui per altres centres de Quirónsalud. «El procés però no provocaria cap acomiadament», diuen.

    Salut lloga una ala a l’Hospital General

    Aquesta possibilitat no ha estat plantejada oficialment per la Generalitat. Ara bé, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va posar-la damunt la taula en preguntar al conseller si el Departament s’havia plantejat «llogar una ala de l’hospital», en lloc de tot l’edifici sencer. «Es pot permetre el Departament pagar tants diners per totxos si hi ha dificultats per fer front a les despeses diàries?», va apuntar en roda de premsa Conesa fa uns dies.

    Llogar una ala a l’hospital, però, aniria en contra de la política del departament de desprivatitzar el sistema sanitari, ja que suposaria seguir invertint diners en un grup privat amb ànim de lucre per oferir assistència pública, aprofitant una de les ales del centre per fer-hi activitat. En qualsevol cas, si bé el departament admet que és una alternativa que s’ha parlat informalment en el si de Salut, «no té sentit» i tenen una visió «més integral». «La finestra d’oportunitat és disposar de tot l’edifici, ja que necessitem tot l’hospital i a més des del punt de vista de la gestió hi ha més opcions quan n’ets el propietari», comenten a aquest diari.

    Ni l’Hospital General ni dos hospitals nous

    Una possibilitat que indiquen alguns treballadors consultats és la de reforçar els centres de provisió pública – que formen part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)- que ja existeixen al territori dotant-los de més recursos o capacitat: l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, la Mútua de Terrassa i l’Hospital de Terrassa. «Amb menys diners [menys de 55 milions] es poden obrir plantes i alleugerir llistes d’espera, si es manté l’HGC amb pressupost públic traient els diners d’altres centres és un error perquè el Vallès ja té hospitals deficitaris», apunten fonts expertes.

    Des del punt de vista de Salut però el que cal quant a planificació assistencial és un altre dispositiu i no «sobredotar» els que ja hi ha. «Podríem fer-ho però no és la solució òptima», admeten i justifiquen amb l’argument que la xarxa pública en aquella zona necessita un hospital bàsic que complementi l’activitat que fan els d’alta complexitat o especialitzats, com el Taulí o els dos de Terrassa. «Cadascú ha de fer la seva funció», conclouen.

    La idea original quan es van dissenyar els dos hospitals a Rubí i a Cerdanyola era la de restar càrrega assistencial a aquests hospitals. Llavors, el 2005, el Taulí havia registrat 41.000 pacients en espera de primera visita, dels que 14.140 estaven pendents de programar, i havia atès 164.000 urgències -més que l’Hospital del Mar de o l’Hospital de Bellvitge-.

    Des del Taulí, un treballador assegura a aquest diari: «Nosaltres ens trobem amb el conseller veient com fa una oferta milionària a un grup privat per comprar-li un hospital i encara no hem cobrat la paga extra del 2014, cosa que ens va prometre a canvi d’entomar els treballadors i treballadores de la Clínica del Vallès».

    Aquesta última opció, la de reforçar els hospitals públics de la zona, seria la millor segons un metge membre de Marea Blanca de Catalunya: «Seria el millor avui, amb la incertesa econòmica i política que vivim, a més de la precarietat laboral i de falta de recursos».

  • Convergència, en peu de guerra contra l’operació de Comín per comprar l’Hospital General

    L’esbroncada entre els socis del Govern català pels plans del conseller de Salut, el republicà Toni Comín, per treure de la xarxa d’atenció pública als centres amb ànim de lucre puja d’intensitat. La intenció anunciada per Salut de comprar l’Hospital General de Catalunya ha trobat l’oposició més gran en els seus socis del PDEcat, que governen a la ciutat on està situat el centre, Sant Cugat.

    L’alcaldessa de la localitat, Mercè Conesa, ha carregat contra el conseller aquest dilluns en una roda de premsa en la qual li ha recriminat «governar a cop de titular». A més, segons la convergent, la decisió de llançar una oferta de compra no té «el consens dels alcaldes, agents socials i sindicats del sector». Amb tot, Conesa ha assegurat: «no qüestionem sinó que demanem que [el conseller Comín] no actuï de manera unilateral sense previ avís als alcaldes del territori».

    Les crítiques entre els suposats socis s’han estès a una dura campanya en xarxes socials, en què el PDEcat suggereix que el conseller d’ERC «sotmet el sistema sanitari a la ideologia», no compleix amb el pla de govern i és poc transparent, entre d’altres.

    Les acusacions llançades per Conesa, alcaldessa a Sant Cugat, presidenta de la Diputació de Barcelona i, com a tal, la veu més important del PDEcat en el món local, se sumen a altres fetes per altres destacats membres del partit, com la portaveu de JxSí en la comissió de salut, Montserrat Candini.

    L’antiga Convergència no perdona que Comín que hagi posat en dubte el model sanitari del seu antecessor, Boi Ruiz, assegurant que el seu pla és de «desprivatizacions». Des del PDEcat entenen que no es pot desprivatitzar el que mai va ser privatitzat, i es queixen obertament del llenguatge emprat.

    Però les desavinences entre els socis del Govern van més enllà d’això. La compra de l’Hospital General suposaria revisar la construcció de dos hospitals projectats des de fa més d’una dècada a Rubí i Cerdanyola, cosa que no és vista amb bons ulls pels ajuntaments de la comarca governats per Convergència o el PSC.

    Cordó sanitari de l’executiu

    Més enllà de les diferències, els dos partits han optat per protegir l’Executiu amb un cordó sanitari pel que fa a les postures de l’exterior. Tal com va fer la setmana passada, aquest dimarts la portaveu del Govern, Neus Munté, ha tornat a mostrar un suport sense esquerdes de l’Executiu a Comín.

    Des del govern, ha explicat, consideren que la proposta del conseller Comín de comprar l’Hospital General de Catalunya «té recorregut». Evitant entrar en disputes, Munté ha respost als periodistes que «l’objectiu del govern és poder donar la millor assistència sanitària al territori». Amb tot, sí que ha matisat que cal fer-ho «buscant el màxim consens».

    Els sindicats demanen tenir tota la informació

    L’oferta de compra anunciada per Comín no compta, encara, amb el consens dels sindicats. Per la seva banda, UGT veu «de bona gana» la proposta si finalment es tradueix en paper. «Hi guanyaríem tots ja que passaríem a tenir un conveni SISCAT, que és millor salarialment i a nivell de condicions», assegura Carles Herrera, delegat sindical d’UGT a l’Hospital General. «Una assistència de qualitat i pública seria alguna cosa pel que valdria la pena començar a treballar», comenta convençut Herrera.

    Més recelós es mostra Jaume Gabarró, secretari general de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, tot i que confia trobar solucions que generin consens. «D’entrada l’anunci de la compra ens va generar escepticisme que acabi succeint. Ja m’agradaria que l’Hospital General fos un hospital públic però necessitem tenir tota la informació al respecte», apunta.

    «Cadascú parla del que és seu [diu en al·lusió a la informació facilitada des de les diferents administracions] per això volem proposar que tots els agents implicats seiem en una mateixa taula i que es posi sobre d’aquesta tot el que hi ha», avança Gabarró . Segons ell, la preocupació més gran del sindicat en aquest moment és la incertesa sobre què passarà amb el personal de l’hospital a partir del 31 de desembre, que és quan acaba el contracte del centre amb el Servei Català de la Salut.

  • Catalunya destina un 25,6% de la seva despesa en salut a concerts sanitaris

    La Generalitat destina prop de 2.400 milions d’euros a concerts sanitaris, és a dir, a la compra de serveis assistencials a operadors privats. Així se situa com la comunitat autònoma que més percentatge del seu pressupost destina a aquesta partida, que suposa un 25,6% respecte al total de despesa sanitària, molt per davant de Madrid (10,6%) o Canàries (10,5%). Les dades corresponen a l’any 2013 i es desprenen de l’informe Sanitat Privada. Aportant Valor. Anàlisi de la Situació 2016 (Catalunya), que s’ha presentat aquesta setmana, coincidint amb un moment en què precisament el Govern està desprivatitzant la sanitat pública.

    L’informe, fet per l’Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS), posa en valor l’aportació de la sanitat privada a tot l’estat. “La supressió dels concerts amb el sector sanitari privat pot suposar un handicap per l’atenció adequada i a temps dels pacients, a causa fonamentalment de l’increment dels períodes de llistes d’espera i de la càrrega assistencial dels centres sanitaris públics”, apunta el text. Sobre la situació la presidenta de l’ACES, la patronal de la Sanitat Privada Catalana, Cristina Contel, destacava en la presentació que la «imprescindible complementarietat de tots els recursos sanitaris és especialment rellevant a Catalunya». «La interacció públic-privat ha presidit el sistema sanitari mixt català, on avui de manera polititzada es qüestiona i es combat la seva essència», lamentava.

    Segons dades del mateix informe, a tot l’estat, un 42% dels hospitals privats presenta algun tipus de concert amb les administracions públiques i a Catalunya un 7% dels hospitals privats (32) estan integrats a la xarxa pública (XHUP), sent el major número d’aquests hospitals generals. Un exemple és el de l’Hospital General de Catalunya, que el Govern s’ha ofert a comprar. En nombre de llits hospitalaris Catalunya és l’única comunitat autònoma que compta amb més llits privats que públics: 19.387 privats front als 15.307 llits públics. Juntament amb Andalusia i Madrid, les tres comunitats concentren el 62% dels llits privats a tot l’estat. El sector sanitari privat emplea a Catalunya 8.431 metges i 9.535 infermeres i gairebé 20.000 professionals més.

    El sector hospitalari privat s’uneix en grans grups

    Un dels fenomens que destaca l’informe és la unió, en els darrers anys, de diferents grups privats en grans grups. De fet, només 12 grups hospitalaris concentren gairebé la meitat dels hospitals privats de l’estat. Entre aquests destaquen els dos principals: Quirónsalud i San Juan de Dios. Concretament, Quirónsalud representa prop del 8% dels hospitals privats i el 10% dels llits privats.

    “Fins fa relativament poc temps, el sector hospitalari privat es trobava fragmentat i atomitzat. Tanmateix, en els darrers anys s’han produït al nostre país una sèrie d’operacions  que demostren la tendència del sector privat en la unió en grans grups”, resa l’informe que vaticina que aquest procés continuarà avançant.

    Entre les operacions destaca la que origina el 2014 Quirónsalud, el grup hospitalari resultant de la fusió entre IDC Salud i el Grup Hospitalari Quirón. A Catalunya el grup gestiona el Centre Mèdic Teknon, l’Hospital Quirónsalud, la Clínica del Pilar, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, l’Institut Oftalmològic Quirónsalud, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. Aquest últim amb qui recentment la Generalitat va rescindir el concert estalviant, segons dades del departament, un milió d’euros dels comptes públics.

  • Així és com la Generalitat està desprivatitzant la sanitat pública

    Quan fa un any la CUP i Junts pel Sí eren en plenes negociacions per formar govern, una de les condicions dels anticapitalistes era precisament que la cartera de Salut -la que més pressupost s’endú dels comptes de la Generalitat- caigués en mans d’ERC. El precedent de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un llast per a Convergència: cinc anys al capdavant d’aquesta conselleria havien sacsejat massa la sanitat catalana. Des del model de consorcis, a l’augment de concerts privats en paral·lel a les retallades públiques fins a l’augment de les llistes d’espera per ser intervingut van ser algunes de les polèmiques amb l’exconseller Ruiz.

    L’actual conseller, Toni Comín, vol fer un gir a les polítiques i perfilar-se com la figura que recuperarà la confiança dels ciutadans en el sistema públic. Amb ell dirigint aquest departament, la Generalitat ja ha rescindit el contracte amb la privada Clínica del Vallès i planteja propostes com la d’aquest divendres de comprar al grup Quirónsalud l’Hospital General de Catalunya (situat a Sant Cugat) per uns 55 milions d’euros. La proposta, que implica que la Generalitat compri a un grup privat amb ànim de lucre un hospital per fer-lo públic, no s’entén fora dels plans del govern d’expulsar els centres privats amb ànim de lucre de la xarxa d’atenció pública.

    Què implica desprivatitzar la xarxa d’atenció pública

    Aquesta desprivatització significava que el Servei Català de la Salut -ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris a Catalunya a diferents operadors- no renovaria els concerts a aquells centres privats amb ànim de lucre sempre que l’activitat derivada la pogués assumir un centre públic, com fixa el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Això implicava a curt i mitjà termini no renovar els concerts amb tres centres privats amb ànim de lucre del mateix grup, el gegant sanitari Quirónsalud -Clínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Hospital Sagrat Cor-, i es faria a mesura que anessin finalitzant els contractes.

    La Clínica del Vallès: ja sense concert públic

    El primer centre a perdre el concert que tenia amb el CatSalut ha estat la Clínica del Vallès (a Sabadell), ja que el contracte tenia vigència fins a l’agost del 2016. La fi del contracte amb aquest centre privat que absorbia activitat derivada de l’Hospital públic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana, segons va anunciar al setembre Comín. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan es va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.

    El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrassa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.

    Segons avançava fa uns dies El País, l’estalvi econòmic que suposa deixar de derivar-hi pacients ascendeix al milió d’euros. En una entrevista a El Diari de la Sanitat, Comín va assegurar que «no jutjava el passat» en resposta a la pregunta de per què s’havia derivat pacients a una clínica privada si això suposava més despesa pels comptes públics.

    El següent a sortir de la xarxa: l’Hospital General de Catalunya

    Més enllà de la notícia que sorprenia aquest divendres, quan el conseller va anunciar la intenció del departament de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) per 55 milions d’euros, el calendari passa de moment per modificar el concert actual -en contra de la rescissió que s’havia plantejat inicialment- que venç aquest 31 de desembre. Així el centre mantindrà part de la radioteràpia ja que la resta de centres públics no poden assumir tota la que tenien contractada amb el centre privat.

    El cap de setmana passat el conseller va anunciar en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies que en aquest cas serien el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua General de Terrassa qui assumirien l’activitat fins llavors derivada. Quant als treballadors, no es descarta que part dels treballadors del centre privat passin a Terrassa. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC 17.539.771 euros anuals així que és previsible que en assumir menys activitat l’anualitat sigui força inferior, tot i que des de Salut asseguren que encara es desconeix la xifra final.

    Diferent serà si finalment Salut compra l’hospital privat. En aquest cas, segons va explicar divendres Toni Comín, tots els treballadors passarien de tenir un conveni laboral privat a un de públic i els tres hospitals del Vallès -la Mútua de Terrassa, el Consorci de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell- «podrien especialitzar-se amb la seva funció real d’hospital de referència». En qualsevol cas, el trasllat de bona part de l’activitat contractada fins ara a l’HGC l’assumiran a partir del gener els dos centres de Terrassa independentment de si prospera o no la compra del centre de Quirónsalud.

    El repte més gran: l’Hospital Sagrat Cor

    L’Hospital Sagrat Cor (a Barcelona) és dels tres centres qui assumeix més activitat pública -i per tant rep més diners anualment- ja que bona part dels pacients vénen derivats de l’Hospital Clínic, situat molt a prop. En una entrevista amb El Diari de la Sanitat el conseller de Salut assegurava que així com era «evident» que al Vallès no calia contractar activitat privada, «el Sagrat Cor és un cas a part». «Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria», assegurava. L’import contractat l’any 2015 a l’Hospital Sagrat Cor va ser de 58.153.276 euros, segons dades del Departament de Salut facilitades a aquest mitjà.

  • La Generalitat proposa comprar l’Hospital General de Catalunya per 55 milions d’euros

    El Departament de Salut de la Generalitat vol comprar l’Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), propietat del grup privat Quirónsalud, per 55 milions d’euros. L’anunci, fet pel conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a El Matí de Catalunya de Ràdio, arriba en ple procés de ‘desprivatització’ de la xarxa d’atenció publica, on conviuen centres de titularitat pública i privada, i a prop de dos mesos perquè venci el contracte del Servei Català de la Salut amb l’Hospital General de Catalunya (HGC). El departament diu que ha fet l’oferta a l’empresa Quirónsalud per comprar el centre privat amb ànim de lucre «per convertir-lo en aquell hospital que el mapa sanitari fa anys i anys que diu que falta en aquella zona del Vallès Occidental», segons ha dit Comín. Així la proposta aniria un pas més enllà del que inicialment s’havia plantejat, que era que Salut es limitaria a no renovar el concert amb el centre privat, que venç el 31 de desembre, i que centres públics reassumirien l’activitat que feia el centre.

    Davant les declaracions del conseller, l’Hospital General de Catalunya ha fet públic un comunicat on, diuen, que “no existeix cap tipus de comunicació formal ni oferta en ferm”. Afegeixen que davant d’aquesta “inexistència” de l’oferta de compra, consideren que “no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix”.

    El conseller ha explicat que el mapa sanitari, l’instrument de planificació de Salut, ja preveia la necessitat de construir dos nous hospitals, un a Rubí i un altre a Cerdanyola del Vallès, l’Hospital Ernest Lluch i l’Hospital Vicenç Ferrer, per millorar les infraestructures de la xarxa publica sanitària del Vallès. El conseller però, ha defensat que la compra de l’HGC és una proposta «més econòmica que construir-ne dos de nous al Vallès» i que casualment Sant Cugat queda entremig dels dos municipis.

    En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que en cas que la compra es dugui a terme (els 55 milions només serien per l’edifici i l’equipament) es quedarien també amb tots els treballadors del centre privat, més d’un miler. Segons ha detallat, no caldria que aquests treballadors fessin oposicions malgrat passar a formar part del personal d’un centre públic. El procés «és idèntic al que s’ha seguit amb la Clínica del Vallès», ha dit en referència a la trentena de treballadors del centre privat que van passar a integrar-se com a treballadors del Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa quan aquests dos centres públics van assumir l’activitat fins llavors concertada a la Clínica del Vallès.

    Així, en el cas de l’Hospital General de Catalunya passarien a formar part del conveni del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya). Segons el conseller, d’aquesta manera milloraran les seves condicions laborals “tal com ja ha passat amb la Clínica del Vallès”. Amb tot, de moment l’oferta està damunt la taula i des del Departament de Salut estan esperant una resposta de Quirónsalud. També es negociarà la proposta amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, municipi on està situat l’hospital.