Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital Sant Pau

  • Un estudi d’una malaltia minoritària identifica per què apareixen tumors de cap i coll

    Un estudi d’una malaltia minoritària ha permès identificar el mecanisme que explica l’aparició de tumors de cap i coll en la població en general, i descriu que una manca de reparació per part de les cèl·lules del dany genètic pels aldehids endògens o presents en el tabac i l’alcohol està al darrere de l’elevat risc de patir tumors d’aquest tipus.

    Es tracta d’un estudi internacional que ha estat publicat a la revista Nature i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

    Els investigadors han analitzat dades genètiques de centenars de tumors esporàdics i mig centenar de tumors de pacients amb anèmia de Fanconi, i els resultats aporten llum sobre els mecanismes pels quals fumar i beure poden elevar el risc de càncer de qualsevol persona.

    Les mateixes dades indiquen que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

    El doctor Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York.

    Surralés ha afirmat que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, segons ha informat en un comunicat el centre hospitalari.

    Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

    Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaces d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

    Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla Surrallés.

    Els investigadors han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en els dos tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

    Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als quals intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el doctor.

    Per la seva part, la doctora Smogorzewska, que lidera l’estudi, diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic: «Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors».

  • Xavier Prats Monné, president del Patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau

    El Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha nomenat com a president d’aquest patronat  Xavier Prats Monné, qui ha exercit gran part de la seva carrera professional a la Comissió Europea, on va ser director general de salut i seguretat alimentària.

    El nou president va ser nomenat el 29 de novembre, en substitució de Manel Balcells, actual conseller de Salut.

    Monné, nascut a Tarragona, és llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, i té un postgrau (DEA) en polítiques de desenvolupament econòmic del Centre International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), i en Estudis Europeus del College of Europe (Bruges, Bèlgica).

    Ha exercit la major part de la seva carrera professional a la Comissió Europea a Brussel·les on, en qualitat de director general de salut i seguretat alimentària (2015-2018), va ser responsable de les polítiques i programes de la Unió Europea en matèria de salut pública i alimentació.

    Així mateix, va ser el representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, Londres), al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, Estocolm) i a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, Parma).

    Anteriorment, a la Comissió Europea també va exercir com a director general d’educació i cultura, responsable de programes de la Unió Europea com ara Erasmus, Marie Curie i Creative Europe, i representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), una institució creada per la UE amb la missió de reforçar la capacitat d’innovació a Europa.

    Pla estratègic

    Monné s’incorpora al Patronat en ple desenvolupament del nou pla estratègic per reforçar el Sant Pau, i ha mostrat el seu agraïment pel càrrec: “Ara és el moment: no només perquè Sant Pau té una posició de referència en el Sistema Sanitari de Catalunya, sinó també perquè la lliçó que hem après de la pandèmia és la necessitat, la urgència de tenir un sistema sanitari, que sigui fort, que sigui eficaç i que tingui prou recursos. Aquesta és la meva missió, aportar el meu gra de sorra, perquè la missió de Sant Pau es converteixi en realitat i ho faci el més aviat possible», segons ha explicat el centre hospitalari en un comunicat.

    Actualment, és l’assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, present en 60 països, que té per missió ampliar les oportunitats educatives arreu del món, i forma part dels patronats de Teach For All a Europa, Espanya i Bèlgica.

    També és el president del Comitè per a Europa de la King Baudoin Foundation (Bèlgica), l’assessor en salut pública de l’Institut Jacques Delors (París), assessor per a iniciatives estratègiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i assessor de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). És conseller d’ASTANOR Ventures, un inversor d’impacte de capital risc centrat en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.

    Prats Monné també forma part del patronat de diverses organitzacions sense ànim de lucre, entre elles Make Mothers Matter (UNESCO), i del Comitè Científic Extern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) i del think tank DIKTIO (Atenas).

    L’any 2016 va rebre l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, que l’Estat espanyol atorga en reconeixement al mèrit en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la investigació. Prats Monné és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

  • La comunitat hospitalària ret homenatge al doctor Jordi Mancebo

    Professionals d’hospitals de tot Catalunya han retut homenatge aquest divendres al doctor Jordi Mancebo Cortés, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

    El metge, considerat un exemple d’excel·lència mèdica, va morir el passat agost als 64 anys per una malaltia oncològica. Durant els moments més durs de la pandèmia sanitària de la Covid-19 va ser una de les veus que va ajudar a entendre la magnitud de la malaltia.

    Els companys i companyes de professió van destacar el seu compromís amb la sanitat pública i la seva capacitat de lideratge i empatia. El doctor Pere Domingo, amb qui va treballar durant més de 40 anys, remarcava d’ell: “Una qualitat destacava en el Jordi per damunt de totes i era la seva insubornable adopció del mètode científic a l’hora d’aplicar les millors decisions per als pacients”.

    “Emotiu i merescut acte d’homenatge al doctor Jordi Mancebo… Gran metge i millor persona! Company, amic i pacient. Humanista amb totes les lletres”, ha escrit a les xarxes la infermera Anna Rovira durant l’homenatge.

    “Gràcies doctor Jordi Mancebo. El teu exemple i legat ens ha fet millors metges i millors persones», ha comentat el pneumòleg Alfons Torrego.

    Mancebo es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1980, i un any després va entrar a l’Hospital de Sant Pau on va fer la seva especialitat com a metge intensivista. Des d’aleshores, havia ocupat diferents càrrecs directius, i des de l’any 2009 era el responsable de Medicina Intensiva.

    En la seva memòria recuperem un reportatge publicat en els pitjors moments de la pandèmia i on Jordi Mancebo explica com els vivien des de l’UCI de Sant Pau.

  • El càncer afecta emocionalment, física i social a les persones que el viuen: Kalida Sant Pau col·lectivitza “un refugi” per aprendre a gestionar-ho

    A la Susanna li van diagnosticar càncer d’úter el novembre de 2018. En realitzar-li una extractomia per un mioma (un tumor benigne que es troba a l’úter) i en fer l’anàlisi patològic va ser quan, de manera indirecta, li van detectar el càncer d’úter i d’endometri que cursava amb metàstasi.

    Directament en saber que tenia un càncer va dirigir-se a Sant Pau on a banda «de la muntanya russa emocional» que va viure de cop, va iniciar tot un circuit de proves. «Com estava força avançat entres en un dinamisme molt ràpid: el 30 de gener ja vaig tenir la primera sessió de quimioteràpia», ens explica. Després d’això, més proves i tractaments resumits en 6 sessions cada 21 dies. Fins ara que gràcies a proves de control han pogut veure que està tot net però, com tolera molt la quimioteràpia, seguirà encara amb un parell de sessions addicionals per reforçar i frenar tot allò que no es veu.

    En aquests set mesos que la separen del dia que li van diagnosticar la malaltia un element important en el seu dia a dia que li ha fet més suportable el tractament ha estat l’espai que la Fundació Kalida ha aixecat dins el recinte de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Un espai que té com a finalitat acompanyar les persones amb càncer, als seus cuidadors i familiars, en les diferents fases del procés oncològic i fer-ho en un entorn arquitectònic dissenyat especialment per a aquest fi. Kalida s’ha convertit en el seu «refugi emocional, una segona família».

    El què fa de Kalida un lloc especial no es pot resumir en una sol línia. Si bé es va constituir l’any 2016 i les seves activitats es realitzen des d’aleshores, fa poc més d’un parell de mesos que la Fundació va inaugurar un edifici-refugi per aquelles persones que estiguin passant un procés de càncer. En un entorn dissenyat especialment per a aquest fi, l’edifici que acull Kalida Sant Pau és una llar per a tots els seus usuaris. Arribar, obrir la porta i en comptes de trobar-se un mostrador-recepció el primer que vegis sigui una zona de butaques i una taula ben llarga justament al costat d’una gran cuina dóna ja una sensació familiar.

    Tot el que es troba dins de Kalida ha estat donat i tots els seus serveis són gratuïts per a pacients oncològics i les seves famílies / Carla Benito

    Per no passar-ho sol, passa’t-hi

    Allà asseguda et trobes una de les persones voluntàries que t’acull i t’orienta per explicar-te tot el que necessitis. La majoria de persones que arriben a Kalida vénen dels passadissos del Servei d’Oncologia però també hi ha molta altra gent que ve d’altres centres. L’edifici està just a sota i en línia recta d’aquest servei per facilitar el seu accès. Molts oncòlegs també en parlen amb els seus pacients però per fer ús dels serveis de Kalida no cal que vinguin amb derivació mèdica. Els serveis són gratuïts i serveixen per complementar els tractaments mèdics, mai per substituir-ne cap d’ells. Aquests serveis els ofereix un equip de professionals especialitzats en suport oncològic: psicooncòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes… I també fins a 18 voluntaris com la Rosalia. Ella assisteix cada dimecres 3 hores al migdia per fer companyia, xerrar o el que sigui necessari amb algun dels usuaris de l’espai. Ho fa després d’haver rebut ella també ajuda per part de Kalida quan el centre encara només s’ubicava en una habitació de l’hospital i ella estava vivint un procés de càncer. Per ella ser ara voluntària és retornar allò que li van donar.

    Però en què consisteix aquesta ajuda o aquests serveis? El programa que Kalida ofereix, inspirant-se en l’experiència de l’organització Maggie’s, de la xarxa internacional de centres de la qual forma part, va encarat a donar resposta a les necessitats psicosocials de les persones amb càncer. Així, com ens explica el director de la Fundació, Joan Reventós, la Fundació ofereix una avaluació de necessitats en tres àmbits: emocional i psicològica, pràctica (informació laboral per exemple) i social. A Kalida es fa un seguiment individualitzat si la persona ho necessita perquè després aquesta vagi entrant poc a poc a grups. “Les persones amb càncer viuen un moment de desorientació i sembla que no puguin decidir res de la seva vida. Aquí intentem que recuperin el control de les seves vides”, afirma Reventós.

    Només en el primer mes de la inauguració de l’edifici, havien realitzat 707 assistències. EL 30% de les quals eren a familiars o a cuidadors. Tot i atendre a les dues perspectives, sí que és cert, com ens expliquen, que no barregen en els mateixos tallers o activitats a les dues vessants, ja que podria ser “disruptiu tant pel grup com per les persones”. El què sí que tenen clar des de Kalida, com ens relata el seu director, és que són un complement al tractament i per tant no interactuen amb aquest. Tot el que fan està basat en evidències científiques i en aquesta línia realitzen tallers de relaxació i ioga però no reiki per exemple.

    A finals de juny el centre començava a tenir ja una afluència considerable  de persones que omplien moltes de les seves activitats i la seva rutina fins aleshores havia implicat la realització de tallers de nutrició, sessions de relaxació mindfulnes o ioga i també grups de suport emocional. Per ara s’han dedicat a escoltar molt i a veure les necessitats dels seus usuaris i no descarten ampliar els tallers. Reventós declara que el de nutrició és el què més demanda té, ja que les persones que visiten el centre verbalitzen que hi ha manca d’informació.

    Sara Garcia és una de les psicooncòlogues amb les que compta Kalida i a més és coordinadora del centre: “des de l’hospital els oncòlegs ens verbalitzen que tota la gent que torna de Kalida els hi fa una valoració molt positiva, que els ajuda molt tota l’atenció que reben aquí. És un bon indicador”. Un altre bon indicador que assenyala és que aquelles persones que s’apropen i s’apunten a un dels cursos de sis setmanes l’acaben fent sencer. “Si no estiguessin interessats, el deixarien i, a més, vénen després a preguntar ‘què més teniu?’”, indica Garcia.

    La cuina i el menjador sçon l’epicentre de Kalida Sant Pau per a tots aquells que utilitzen els seus serveis / Kalida

    El suport entre iguals, clau per avançar

    “Tenim un ventall d’activitats i de recursos força ampli que toca la part social, la més pràctica, l’àrea més corporal de les alteracions del cos i l’emocional. Totes tres serveixen per millorar la qualitat de vida”, explica Garcia. La Susanna. Ella va conèixer Kalida a través de cartells i en va parlar amb la seva oncòloga. Aleshores s’hi va apropar i en xerrar amb l’Ester, la infermera del centre, li van explicar que donaven suport en diferents àmbits: “des de l’assessoria laboral quan estàs de baixa, una emocional o altres més pràctiques com la nutrició… Em van ensenyar un calendari amb totes les activitats que feien i em vaig apuntar a tot allò que vaig veure interessant i què em podia donar eines per la malaltia”. En aquesta lògica, la Susanna ha fet des la relaxació o la nutrició com arteteràpia.

    Per ella, que ara ve a vegades a fer un cafè i prou o a llegir una estona encara que no tingui cap visita al metge o cap activitat programada, Kalida és un refugi. “Comences a venir per les activitats, ara vens una mica abans i et fas un cafè i parles amb la gent… de mica en mica veus que aquí estàs bé i còmode i que et va bé emocionalment”.

    En la mateixa línia que els professionals de la Fundació, la Susanna així com la resta d’usuaris tenen clar que una cosa és el seu tractament i l’altre les activitats que realitzen a Kalida. Valora així que mentre des de Sant Pau li estiguin administrant quimioteràpia intravenosa i estiguin fent-li el seguiment mèdic de tot el que comporta, des de Kalida li aportin el suport necessari per gestionar emocions, estrès o per aprendre a conviure amb aquesta malaltia. “Aquí, gràcies a les trobades, som tots com una família. Hi ha una connexió que no pots explicar… els teus amics o la teva família ho pateixen però ho viuen d’una altra manera”, explica.

    En aquest sentit, Garcia entén que les famílies pateixen impotència i frustració en no poder ajudar. La seva gran por, segueix, és no saber gestionar aquesta por ni les emocions quan per qui estàs patint és un altre a qui no vols tampoc mostrar-li que no pots o no saps ajudar. Pel que han analitzat, la por de les persones diagnosticades de càncer va des de por a com anirà el tractament, els efectes secundaris, com es reduirà la qualitat de vida, l’impacte en el dia a dia… pors més vitals serien la por a patir, patiment físic, i la por a morir. Davant d’això, Sara Garcia creu que “li hem de donar una normalitat perquè si no tenim por a morir potser és que ens passa alguna cosa que posa en alerta el nostre instint de supervivència”. Així, entén que la por a morir s’ha de naturalitzar, ja que “és molt natural morir, una altra cosa és de quina manera i en quin moment”.

    Joan Reventós Rovira, director de la Fundació Kalida

  • Veïns i veïnes de Barcelona: «No volem ni un dia més persones als passadissos d’urgències»

    «La situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit», denuncia Marcela Güell, portaveu de sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Després del col·lapse que es va viure durant la setmana passada als serveis d’urgències d’alguns hospitals, com el Vall d’Hebron, amb més de 80 pacients esperant per ser traslladats a planta, la FAVB ha exigit aquest dijous «solucions immediates».

    Segons expliquen representants de la Federació de diferents districtes, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. «No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit», ha dit Güell.

    La FAVB recorre al Síndic de Greuges

    Trini Cuesta, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya, ha recordat que el mes de novembre passat ja van avisar el conseller de Salut, Toni Comín, que els serveis d’alguns hospitals es trobaven bloquejats i que la situació empitjoraria si no es feia res al respecte. Segons Cuesta no han obtingut cap resposta a la carta que van lliurar llavors a la conselleria i és per aquest motiu que han decidit recórrer al Síndic de Greuges i a la Sínidica de Barcelona, a qui aquest dimecres se’ls va fer arribar una queixa. També s’han dirigit a l’Ajuntament de Barcelona i a tots els grups parlamentaris per tal de fer-los coneixedors de la situació.

    Per la seva banda, Elva Tenorio, membre de Tancada Clínic, ha denunciat que si les urgències del Clínic no estan més col·lapsades és perquè es deriven pacients a l’Hospital Sagrat Cor (Quirónsalud) i ha lamentat que hi hagi «llits reservats per aquells que s’ho poden pagar» en una clara al·lusió al braç privat del Clínic, Barnaclínic, que opera dins el mateix recinte de l’hospital.

    Segons la FAVB la saturació del servei a diferents centres de la ciutat és un efecte de les retallades que ha patit el sector públic. Si bé esperen que a l’Hospital del Mar la situació millori amb la inauguració de les noves urgències, prevista pel març de l’any vinent, demanen responsabilitats als gestors i els planificadors per trobar solucions «d’avui per demà». «No som nosaltres qui hem de trobar la solució, són ells, i si no la saben trobar que dimiteixin», ha afirmat amb contundència Marcela Güell.

  • La Sindicatura detecta irregularitats en contractació, sous i despeses d’una fundació del Sant Pau

    Una de les tres peces sobre ‘el cas Sant Pau’, el cas de suposades irregularitats a l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu denunciat pel comitè d’empresa el 2012, estava relacionat amb les fundacions del Sant Pau. Un informe publicat aquest dimecres per la Sindicatura de Comptes posa ara el focus sobre una d’elles: la Fundació de Gestió Sanitària (FGS). Segons l’informe, que fiscalitza l’activitat economicofinancera de la fundació els anys 2010, 2011 i 2012, es van cometre diverses irregularitats en relació, entre altres, a la contractació de serveis o l’aplicació de disposicions que afecten les despeses de personal.

    La FGS, que va ser constituïda el 1991 amb l’objectiu de desenvolupar activitat assistencial a l’hospital, va patir greus dificultats financeres durant els exercicis 2010, 2011 i 2012 i va presentar un ERO. Amb tot i contràriament a la llei de pressupostos de 2009, la fundació va incrementar el 2010 un 0,3% les remuneracions del personal directiu i, en particular, les del conjunt del personal del Comitè de Direcció de la Fundació respecte l’any anterior. D’altra banda, durant el període fiscalitzat no es van aplicar degudament les reduccions en les remuneracions dels membres del comitè i el director adjunt per aplicació del Decret llei 3/2010, que tot i que preveia una reducció d’entre el 15 i el 10% va ser del 5%.

    A més, d’entre els empleats de la FGS amb pluriocupació hi havia els professors associats de la UAB (91 d’ells el 2010), activitat docent per la qual haurien d’haver sol·licitat el reconeixement previ de compatibilitat. Tanmateix la Sindicatura assegura que la FGS no li ha facilitat cap documentació referent a aquesta autorització de compatibilitat, motiu pel qual conclou que cap dels 91 facultatius que exercien de professors associats l’havien demanada.

    Adjudicacions directes en la contractació de serveis

    L’informe de la Sindicatura també constata múltiples irregularitats en la contractació de serveis diversos. Per exemple, es cita que dos contractes dels 33 analitzats per l’ens fiscalitzador, es van adjudicar sense autorització prèvia del govern, tal com requereix la normativa; un és el corresponent a la contractació del maquinari i els reactius per al laboratori i l’altre a la contractació dels subministraments de productes farmacèutics, material sanitari i altres materials amb pressupost de licitació de 73 milions d’euros.

    D’altra banda també s’esmenta que els dos contractes amb la consultora Pricewaterhouse Coopers -un del Servei de diagnòstic per la imatge i un altre del Servei de laboratori, per fer un diagnòstic de la situació i identificar oportunitats de desenvolupament- per valor de 43.250 euros cadascun s’haurien d’haver licitat conjuntament i de mitjançant un procés negociat amb publicitat o un procediment obert. Per contra, ambdós contractes es van formalitzar via adjudicació directa. A més la FGS va adjudicar el servei del transport de residus, necessitat que és permanent en el temps, per períodes d’un any i de forma directa a P.G.C.

    130 milions d’excés de despesa fora de contractes

    La Sindicatura, que ha examinat els valors dels diferents contractes de la fundació, constata que «la comparació entre els imports dels contractes formalitzats i els imports de les despeses comptabilitzades en el període d’execució dels contractes, per als proveïdors més significatius» posa de manifest l’existència de despesa executada no emparada per contractes per almenys 131 milions d’euros en el període 2010-2012. Els excessos corresponen majoritàriament a despesa en material sanitari i productes farmacèutics.

    Per totes les irregularitats mencionades i d’altres que figuren en l’informe, la Sindicatura recomana a la FGS i a les institucions presents al Patronat – constituït per tres representants de la Generalitat de Catalunya, un de l’Ajuntament de Barcelona i un altre del Capítol de la Catedral​- aplicar les mesures necessàries de gestió i control per aconseguir l’equilibri patrimonial de la fundació. Així mateix, al Servei Català de la Salut li recomana que, contràriament al que va fer durant aquests exercicis, estableixi i signi abans del començament de l’exercici econòmic les clàusules addicionals amb el conjunt d’entitats sanitàries concertades -en el 2010, 2011 i 2012 es van signar a finals de l’exercici-.