Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital Universitari Vall d’Hebron

  • Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Imatges mèdiques, aconseguides amb una tècnica amb ultrasons en 3D i supercomputació, podrien servir per complementar i a la llarga substituir tècniques actuals que utilitzen raigs X, com les mamografies. Això és el que tracta de provar el projecte QUSTom desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i que es començarà a validar en les pròximes setmanes a l’Hospital del Vall d’Hebron amb dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama. Aquesta nova tècnica que es provarà en elles és pionera a tot el món i és inofensiva, ja que no utilitza radiació, a més d’oferir una imatge superior en temps real, essent més precisa i permetent un millor seguiment dels tumors. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d’àrees de recerca completament diferents, com l’anàlisi del subsol terrestre.

    Aquesta tecnologia pot ser especialment beneficiosa en dones amb teixit mamari dens, que sol ser més difícil de diagnosticar amb les tècniques actuals, i que presenten el 40% de les dones a tot el món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).

    Segons explica la cap del Servei de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ana María Rodríguez, “aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l’ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant la seva exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama».

    Com es fa?

    Aquesta nova prova és un examen indolor i més còmode per a la pacient. Aquesta es col·loca boca avall en un llit, mentre el seu pit es submergeix en un recipient ple d’aigua a una temperatura de 36,5 °C. El procediment dura aproximadament 3 minuts per pit. Després s’utilitza l’ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat. Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador.

    En qüestió d’hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d’alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic més precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.

    | QUSTom Ensayos Clinicos

    El càncer més diagnosticat

    El càncer de mama és un dels tumors més comuns a nivell mundial, amb 2,3 milions de dones diagnosticades el 2020 i 700.000 defuncions a causa d’aquesta malaltia durant el mateix any, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

    A Espanya, es preveu que l’any 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama, segons dades de REDECAN, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a l’any anterior.

    La detecció precoç de la malatia juga un paper fonamental, ja que pot augmentar significativament les taxes de supervivència. Tot i que la mamografia és una eina àmpliament utilitzada per a la detecció del càncer de mama i ha contribuït a salvar moltes vides, és interessant comptar amb un ventall d’opcions de noves tecnologies no irradiants que puguin servir per al diagnòstic.

    Projecte internacional

    El consorci que participa en el projecte QUSTom, amb la participació de socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya, reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs.

    Per a la presa d’imatges, s’utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és un dels socis de QUSTom. És l’únic dispositiu complet d’aquestes característiques al món. Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, que actuen com a transmissors i receptors, s’utilitza per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre’s a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.

    Abans que el dispositiu arribés a la seva etapa actual, va superar una sèrie de proves de seguretat elèctrica i d’ultrasons supervisades per un laboratori de proves de dispositius mèdics certificat a Alemanya. Una vegada recopilades totes les dades, es reconstruirà utilitzant l’algoritme d’inversió d’ona completa 3D i es transformarà en imatges mèdiques d’alta resolució utilitzant la potència del supercomputador MareNostrum5, al BSC, utilitzant el software UBIware desenvolupat per FrontWave Imaging, una empresa spin-off del BSC, i l’Imperial College London, que també és el patrocinador de la validació clínica. El projecte també incorpora conceptes com la imatge multimodal i l’obtenció d’imatges 3D reals, el que representa una combinació sense precedents en l’obtenció d’imatges mamàries utilitzant ultrasons.

    Sobre el projecte QUSTom

    QUSTom ha estat seleccionat el 2022 per formar part de la primera convocatòria del programa Pathfinder Open del Consell Europeu d’Innovació (EIC per les seves sigles en anglès), finançat pel Programa Marc Horitzó Europa de la Unió Europea i el UKRI anglès, la finalitat del qual és donar suport a idees disruptives i projectes amb gran potencial internacional. El projecte ha rebut 2.744.300 euros per part europea. En aquesta primera convocatòria la Comissió Europea ha avaluat un total de 868 projectes; dels quals només 56 van ser seleccionats, 11 d’ells provinents d’Espanya.

  • Vall d’Hebron se suma a una aliança estratègica formada pels hospitals universitaris més rellevants d’Europa

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ha integrat en l’Aliança Europea d’Hospitals Universitaris (European University Hospital Alliance, EUHA), un grup estratègic format per nou dels hospitals universitaris més rellevants d’Europa. L’objectiu d’aquesta aliança estratègica és fomentar la innovació en l’assistència sanitària, la investigació i l’educació per tal millorar la qualitat de l’atenció sanitària a escala europea.

    Tots els membres de l’Aliança tenen centres d’excel·lència en recerca i estan associats a una universitat. L’objectiu general dels seus membres és teixir una xarxa d’hospitals per a compartir les millors pràctiques per al benefici del pacient i maximitzar els esforços per impulsar una recerca d’alta qualitat.

    “Formar part d’aquesta aliança ens permetrà enfortir les relacions internacionals amb els nostres homòlegs europeus però, principalment, compartir experiències i bones pràctiques que es transformin en una millora en la salut i el benestar de la nostra ciutadania», explica la consellera de Salut, Alba Vergés. La consellera considera que en el context actual, amb la pandèmia de la Covid-19, «l’EUHA és l’aliança de màxima excel·lència on debatre i configurar el futur dels sistemes sanitaris europeus”.

    Per la seva banda, el Dr. Albert Salazar, gerent de Vall d’Hebron, assenyala que pertànyer a l’EUHA posiciona a l’Hospital de manera estratègica «per poder contribuir a la presa de decisions en polítiques sanitàries i de finançament de la recerca en salut a nivell europeu mitjançant una interlocució directa amb la Comissió Europea”.

  • Vall d’Hebron posa en marxa una Unitat de Semicrítics per millorar l’assistència i guanyar agilitat en la resposta a la COVID-19

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha posat en marxa una Unitat de Semicrítics per oferir la millor assistència especialitzada per aquest tipus de pacients. A més, aquesta nova unitat, situada a la planta 5 de l’edifici annex de l’Hospital General, està dotada amb la tecnologia necessària per esdevenir una Unitat de Crítics en poques hores en el cas que sigui necessari, per exemple, per un augment dels casos crítics de COVID-19. Per tant, aquest dispositiu permet guanyar agilitat i flexibilitat per donar resposta a les necessitats actuals dels pacients crítics en el context de la pandèmia per la COVID-19. En aquesta unitat també s’atenen pacients del Servei de Pneumologia i el Servei de l’Aparell Digestiu.

    Com explica el Dr. Oriol Roca, coordinador de la Unitat de Semicrítics, aquests són pacients que “estan greus però no requereixen teràpia activa de suport vital o que no estan prou bé per estar a planta. Fem una vigilància contínua monitorada i una avaluació mèdica freqüent”. El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva, destaca que aquesta unitat “disposa de la mateixa tecnologia mèdica que una UCI, com, per exemple, respiradors o monitors de pressió arterial, freqüència cardíaca o saturació d’oxigen. Només caldria augmentar la ràtio de metges i professionals d’infermeria”. La creació d’aquesta nova Unitat de Semicrítics permetrà també millorar el flux de pacients al Servei d’Urgències i a la Unitat de Cures Intensives, ja que no caldrà que els pacients semicrítics estiguin en aquests dispositius.

    La Unitat de Semicrítics està coordinada pel Servei de Medicina Intensiva i disposa de 24 llits en 12 habitacions dobles. Setze d’aquests llits estan destinats a pacients del Servei de Medicina Intensiva, quatre a pacients del Servei de Pneumologia i quatre a pacients del Servei de l’Aparell Digestiu. El paper de la infermeria és fonamental en el funcionament de la nova unitat. Com explica María José Sala, infermera clínica de la Unitat de Semicrítics, “les infermeres de la Unitat de Semicrítics som professionals especialitzades en les cures d’aquest nivell assistencial i ens encarreguem d’assegurar la continuïtat assistencial dels pacients entre els diferents serveis i nivells assistencials”.

    L’Hospital Vall d’Hebron és l’hospital de Catalunya que més pacients ha atès per COVID-19 durant aquesta pandèmia, atenent-me més de 3.300 pacients, dels quals més de 350 han estat crítics. En el pic més elevat de la pandèmia, hi havia ingressats més de 700 pacients, 180 dels quals eren pacients crítics. Abans de la pandèmia, Vall d’Hebron disposava d’una UCI de 56 llits. En pocs dies, es van habilitar 222 llits de crítics, dels quals es van arribar a ocupar més de 180 llits.

  • La UCI més gran de tot l’estat és intel·ligent i es troba a Vall d’Hebron

    56 boxes constitueixen la nova Unitat de Cures Intensives que la consellera Alba Vergés inaugurava a l’Hospital Vall d’Hebron. La seva extensió i la quantitat de boxes, tots individuals, fan que aquesta UCI sigui la més gran de tot l’estat. També es calcula que arribarà a atendre 2.200 pacients cada any.

    A banda de l’extensió com a tret diferencial aquesta nova UCI és intel·ligent perquè està equipada amb la tecnologia més avançada de monitoratge i diagnòstic. Es tracta d’un programa pioner a l’Estat en una unitat de cures intensives, que permet generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millorar el funcionament de la unitat. Per primera vegada a Europa, els llits estan també connectats al sistema Smart Display.

    Durant la seva visita, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que «la nova UCI de Vall d’Hebron, la més gran de l’Estat i una de les més grans d’Europa, permetrà que els professionals treballin en millors condicions i, per tant, això millorà també la seguretat dels pacients». A més, la consellera ha destacat “la inversió econòmica, de 20 milions d’euros, que ha suposat la nova UCI”.

    Una UCI intel·ligent per la seguretat dels pacients

    El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva de Vall d’Hebron, ha explicat durant el recorregut per la nova UCI que el fet de ser intel·ligent implica que “totes les dades de tots els equips es recullen per generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millori l’organització de l’UCI. Per tant, la nova UCI es beneficiarà de l’experiència per aprendre i millorar”. Les dades clíniques que genera l’equipament mèdic (per exemple, pressió arterial dels pacients) o que provenen de la història clínica (analítiques) s’envia al programa Centricity Critical Care (CCC), que converteix les dades en informació clínica per prendre decisions. Paral·lelament, es recullen dades relatives a seguretat (informació del llit, respiradors, etc.).

    A més, el sistema Smart Display està connectat amb el sistema Smart Building, que controla l’edifici de l’UCI. Gràcies, per tant, a la domòtica, l’edifici també col·labora en l’atenció als pacients. Per exemple, quan s’activa un Codi Blau (els equipaments mèdics detecten una aturada cardíaca), l’Smart Building encén una llum blava davant del box, s’activa la llum de treball i s’obren les portes del box.

    Com remarca el Dr. Ferrer, “d’aquesta manera, l’UCI s’ha dissenyat per aprendre gràcies a l’experiència i la tasca dels professionals. Això permetrà millorar–ne la gestió, prendre millors decisions, i ser més eficaços en l’atenció als pacients”.

    Llits intel·ligents i llums que imiten el cicle natural dia-nit

    La nova UCI de Vall d’Hebron incorpora novetats tecnològiques que contribueixen a millorar l’experiència dels pacients i els familiars. “Els nous llits intel·ligents estan connectats a l’Smart Display, un fet pioner a Europa, i envien informació al sistema sobre el pes del pacient, posició perquè no passi molt temps immòbil, moviments o alçada de la barana per evitar caigudes”, afegeix el Dr. Ferrer. També s’ha incorporat un sistema d’il·luminació que imita el cicle de llum natural dia-nit, fet que afavoreix una millor orientació dels pacients i la regulació hormonal, així com alarmes de detecció de soroll per millorar l’estada dels pacients. A més, els boxes individuals garanteixen la tranquil·litat i intimitat dels pacients i disminueixen el risc d’infeccions creuades.

  • El Vall d’Hebron dóna per error un document a una família per tramitar el pagament per l’atenció a la filla d’un any

    Catalunya va blindar fa pocs dies la sanitat universal amb l’aprovació d’una nova llei, però això no ha impedit el darrer episodi de facturació indeguda a les urgències d’un hospital públic. Tot i que el cobrament no s’ha arribat a produir, sí que s’ha incomplert el protocol que estableix el Servei Català de la Salut (CatSalut). En aquesta ocasió es tracta de l’Hospital Vall d’Hebron, hospital gestionat per l’Institut Català de la Salut, que ha rectificat i ha reconegut que s’ha tractat d’un error administratiu.

    El 18 de juny passat l’Edurne Martínez va dirigir-se al centre amb la seva filla Bella, de només un any d’edat, quan gairebé tocaven les dotze de la nit. La nena va ser atesa a les urgències pediàtriques perquè tenia fins a 40º de febre. Abans de l’atenció, però, l’Edurne va ser atesa per una administrativa al taulell, amb la menor en braços. En preguntar-li per la targeta sanitària individual (TSI) de la menor, l’Edurne, que és nascuda a Catalunya, va explicar que la nena tenia nacionalitat brasilera [la família està tramitant la doble nacionalitat de la menor] i que com que només feia vint dies que havien tornat del Brasil per viure a Barcelona encara estaven tramitant el padró i altres documents.

    L’hospital, en lloc de seguir el protocol del CatSalut i explicar-li les opcions que tenia i lliurar-li el document de “Declaració responsable” pel qual és el sistema públic qui se’n fa càrrec, va lliurar-li un document que la va desconcertar. En aquest, el centre li demanava que enviés la documentació pertinent (de la targeta sanitària o d’altres documents) en el termini de 15 dies. En cas contrari, diu el document, “entendrem que se’n fa càrrec vostè i per aquest motiu tramitarem la corresponent factura al vostre càrrec”.

    Des de l’hospital expliquen que per error se li va lliurar un document equivocat. “Aquest document és el que s’utilitza en casos d’accidents de trànsit o laborals, en els quals la mútua o l’asseguradora es fan càrrec de la despesa generada, no el pacient”, comenten. Així mateix reconeixen que el document que se li hauria d’haver lliurat és el de “Declaració responsable en cas de persones menors de divuit anys i dones embarassades per fer front a l’atenció sanitària urgent en centres, serveix i establiments sanitaris del sistema integral d’utilització pública de Catalunya”, un document elaborat pel CatSalut.

    L’Edurne, preocupada per no tenir a temps la documentació i coneixedora dels drets dels menors a ser atesos en les mateixes condicions que menors espanyols, va buscar el document pel seu compte i va enviar-lo a l’hospital. El protocol de Salut determina que l’atenció a menors i embarassades “serà a càrrec econòmic del CatSalut sempre que la persona atesa firmi un formulari declarant que no té cap assegurança mèdica que cobreixi l’atenció”, recorden des de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). La plataforma denuncia que l’hospital no va oferir aquest document a l’Edurne i lamenta que, per contra, el document que li van facilitar “és un xec en blanc per l’hospital” atès que no concreta la quantitat que hauria de pagar -ja que varia segons els serveis assistencials-.

    L’atenció als menors d’edat en les mateixes condicions que els espanyols i a les embarassades són excepcions que fins i tot preveu el decret espanyol. Amb tot la Pasucat insisteix a destacar que els protocols de facturació del Servei Català de la Salut no s’estan aplicant adequadament. Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Unitat d’Atenció al Ciutadà s’ha posat en contacte amb la família per demanar disculpes i explicar la situació.

  • Vall d’Hebron construirà dos edificis nous per a recerca i consultes externes

    Cada dia circulen pel campus hospitalari de Vall d’Hebron unes 50.000 persones. Amb tot el centre de referència ha estat anys sense tenir un finançament per invertir en les seves estructures. Això canviarà a partir de l’any que ve, quan el campus hospitalari iniciarà una transformació que s’allargarà fins al 2022.

    Els canvis més importants durant els pròxims anys seran els dos edificis nous que es construiran: el primer estarà dins el mateix campus i s’hi ubicarà el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), actualment dividit en mòduls prefabricats situats en diferents punts. El segon edifici de nova construcció allotjarà les Consultes Externes, també disperses actualment, però en aquest cas no serà dins del campus sinó a la perifèria d’aquest. De moment, queda concretar-ne la ubicació, que el Departament de Salut està estudiant amb l’Ajuntament de Barcelona.

    Un hospital de referència amb barracons

    “Som un servei públic però la infraestructura ens ha d’acompanyar”, ha dit Vicenç Martínez, gerent de l’Hospital, en la presentació del pla de transformació feta aquest divendres. Segons ha dit Martínez el campus – que l’any passat va celebrar el seu 60è aniversari- té des de fa anys mòduls prefabricats, edificis obsolets i urgències que cal millorar, com les de Traumatologia. “Fa molts anys que esperem el dia d’avui”, ha expressat satisfet.

    Així ho ha reafirmat el conseller de Salut, Toni Comín, que ha arribat a descriure la situació actual com “barraquisme hospitalari”. “Després de visitar Vall d’Hebron vam repetir-nos que hi havia un desencaix inacceptable entre el nivell assistencial i la percepció social. No pot ser que la infraestructura de l’edifici no estigui a l’alçada del que s’hi fa”, ha afegit Comín.

    Per la seva banda, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha posat en valor l’esforç dels prop de 9.000 professionals que treballen al centre. “Sabem que els serveis públics han estat amb un nivell d’estrès extraordinari”, ha dit Junqueras, que ha recordat l’esforç del govern “per uns pressupostos més socials”.

    Més de 100 milions d’euros d’inversió

    Altres canvis que el centre experimentarà en els pròxims anys serà la construcció d’un Parc de Salut que aprofitarà bona part de la zona verda del campus i que passa per desfer-se del pàrquing que hi ha situat. Més actuacions que es faran en un procés de millora permanent i sense un calendari concret són, entre altres, la construcció d’un nou heliport o reformar les urgències de l’Hospital de Traumatologia -actualment no hi passen les ambulàncies-. Les urgències de l’Hospital General seguiran igual.

    Tot plegat s’emmarca dins el pla de transformació de Vall d’Hebron que Salut té dissenyat pel centre. La primera actuació serà la de construir el nou edifici per a la recerca, que parteix d’una inversió inicial de 15 milions d’euros d’uns fons europeus ja concedits. Les obres s’iniciaran d’aquí a un any, l’abril de 2018 i està previst que finalitzin el 2019. Quant a l’edifici de Consultes Externes -que tindrà 30.000 metres quadrats- la inversió que calcula Salut és de 60 milions d’euros.

    Pel Parc de Salut la dotació inicial serà de 20 milions mentre que la resta d’actuacions requeriran una inversió de 27 milions. En total, es tracta d’una inversió de 122 milions d’euros per unes obres que es faran entre el 2018 i el 2022.