Just Deploy It!

Etiqueta: Iatrogènia

  • La vacuna del papiloma, el càncer de mama o l’Essure: casos contra la salut de les dones

    Alicia Capilla és presidenta de l’Associació d’Afectades per la Vacuna del Papiloma i ahir, en el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, va venir des de València per participar de l’acte de la Xarxa de Dones per la Salut a la Bonnemaison.

    La filla de l’Alicia va ser un dels casos de València de les primeres afectades per la vacuna del papiloma l’any 2009 després que l’any 2008 s’establís la seva obligatorietat. Va ser la mateixa nit de la vacuna que la filla d’Alicia Capilla va començar a trobar-se malament, a tenir convulsions, que després van saber que eren moviments tònico-clònics. Com no reaccionava, van anar corrents cap a l’hospital on la van ingressar a l’UCI pediàtrica on va haver d’estar 42 dies i després fins quasi 4 mesos a l’hospital.

    Això va ser el 2 de febrer de 2009. El 4 de febrer, 2 dies que ella ingressés, va entrar una altra nena amb la mateixa simptomatologia. “Em van dir en diverses ocasions que es podia morir però ningú em reconeixia que fos per la vacuna”, explica Capilla. Va ser aleshores quan juntament amb l’altre família van escriure un comunicat de premsa preguntant a la comunitat científica, que als Estats Units ja s’havia iniciat amb anterioritat la vacunació, si podien donar tractament. Aquesta demanda es va fer mediàtica i van començar a reunir-se amb personalitats del Ministeri. El primer que els hi van dir és que els casos d’aquestes dues nenes eren únics. Va ser aleshores quan altres famílies es van posar en contacte amb aquestes dues famílies i, a més, van veure que hi havia més de 500 notificacions de convulsions en el registre dels EUA.

    Des del Ministeri es va crear un comitè d’experts, “que mai va visitar a les nenes”, explica aleshores Alicia Capilla. “Van concloure que la vacuna no havia estat la causa, sinó un precipitant i ens van arribar a dir també que eren problemes psicològics, cosa impossible doncs van ser visitades per psiquiàtriques”. En el procés d’aquestes reunions, 4 nenes més van ser ingressades. L’associació es va fundar aleshores per poder ajudar-se mútuament i buscar conjuntament solucions.

    10 anys després d’això, Capilla assegura que el Ministeri segueix dient que no va ser conseqüència de la vacuna però des de l’Associació d’Afectades per la Vacuna del Papiloma asseguren que les joves estaven sanes abans de vacunar-se, que molts efectes adversos estan recollits en literatura científica i en bases de dades de l’AEMPS o l’EMA, que hi ha milers de casos arreu del món similars i perquè no hi ha cap altra causa que expliqui els greus problemes de salut de les afectades.

    La denúncia de l’associació és que la vacuna del papiloma no és necessària, que s’ha vulnerat el dret al consentiment informat, que no es vol reconèixer les reaccions adverses que algunes joves pateixen després de rebre la vacuna i que no s’està investigant els efectes i, per tant, no existeix un protocol d’actuació.

    Sense cèl·lules cancerígenes, no torni, que ja està curada

    Montserrat Domènech és la presidenta del Grup Àgata, l’Associació catalana de dones afectades de càncer de mama, i de FECMA, la Federació Espanyola de Càncer de Mama. Ella va tenir fa 40 anys un càncer de mama i ara reconeix encara tenir uns efectes adversos a llarg termini: “em desconcentro i oblido paraules i m’he fet totes les proves d’Alzheimer, no us penseu!”, explica.

    I és que per ella, “quan ens comuniquen que estem bé i ens diuen que ens veurem al cap de sis mesos, et comences a preocupar però quan et donen l’alta del tot encara és pitjor. Et sents abandonada”. “Hem superat un càncer, o això és el que sembla, però la pregunta que ens fem és: ara què fem si ens passa alguna cosa? Anem al metge de família o a l’oncòleg? Ens trobem deixades”. Davant d’això, la majoria de pacients pensen que el millor seria coordinar l’atenció oncològica i la primària. Des d’Àgata reconeixen que ara ja fa temps que el Departament hi treballa “però no s’acaba de posar d’acord perquè comporta moure molt a la primària”.

    El que fan les dones aleshores és apropar-se a qualsevol associació com ara la seva per preguntar cada cosa que els hi passa si és normal. “Tinc 40 anys i ja estic menopàusica, això és normal?”, “No em concentro en llegir, això és normal?” i moltes de les respostes que reben dels metges són afirmatives. El problema és, explica Domenech, que post càncer de mama és normal, però que abans no ho era i aquest procés d’assimilació necessita informació i acompanyament: “les dones tenim dubtes després de passar un càncer de mama”.

    I és que un cop curada, no és tant fàcil per les dones avançar sense suport. Des d’Àgata assenyalen molts dubtes i problemes: ansietat, por de recaure, depressió, cansament, dolors, problemes familiars, laborals, en la vida sexual, saber si després del tractament podrà ser mare, patir deteriorament cognitiu, pèrdua de cabell que a vegades no es recupera, què fer amb la reconstrucció mamària que pateix unes llistes d’espera molt llargues… “Algunes dones ens assenyalen que el nivell d’angoixa que motiva la demanda psicològica respon més a les carències d’informació que a les necessitats psicològiques en si”, explica Domenech.

    Essure / Plataforma Essure en Lluita

    No vol ser mare? La Bayer té un producte genial per vostè

    Teresa Prados és coordinadora de la plataforma Libres de Essure a Barcelona, que ara es diu Essure en lluita, i comparteix com a dona afectada pel sistema sanitari el sentiment de les dues anteriors ponents: sentir-se soles, tractades de boges i per tant necessitar ajuntar-se entre dones per cuidar-se i ajudar-se.

    “En aquest sistema capitalista patriarcal que ens vol sota la seva mà, també ens penalitzen per voler decidir sobre el nostre cos”, afirma Prados. I és que la seva història és la de 80.000 dones a l’estat espanyol. Van anar al ginecòleg buscant una lligadura de trompes convencional i el professional els hi ofereix el mètode Essure, un motlle que t’implanten a cada trompa. “És de titani, no té efectes secundaris, et prens un diazepan per relaxar-te, te’l posen, i al dia següent ja pots treballar. No hi ha baixes ni quiròfan. T‘ho venen així i et convencen”, explica Prados. Essure en lluita acusa d’aquesta proposta els interessos de les indústries farmacèutiques, “que viuen d’aquest sistema que han creat per lucrar-se”.

    Prados segueix explicant que al cap d’un temps de la implantació de l’Essure, “comences a veure que el teu cos comença a fallar-te, tens metrorrees, dolors ovàrics i pèlvics, problemes intestinals o gàstrics, cansament només despertar-te, inflor, i ningú et dóna una explicació”. La reacció ràpida és assistir al teu metge de família o al ginecòleg en el seu defecte. Ho fas en una visita on expliques la simptomatologia, potser et fan una biòpsia per descartar si és càncer d’úter i un cop et surt negatiu, Prados explica que, com diuen que no tens res, et diagnostiquen premenopausa: “és el que passa per ser dona”. A banda d’això, “el teu cos cada cop va a pitjor i comença a afectar a la teva vida laboral, familiar, a tu mateixa i el teu entorn que t’acusa que sempre estàs cansada i malament”.

    Davant d’això, l’any 2015 Prados es va ajuntar amb altres dones i van començar a pressionar el Ministeri perquè retirés el producte, informés i desimplantés els Essure a totes les dones de manera segura. Una manera que encara està per explorar doncs, per ara, com ha explicat, durant la tècnica de desplantació, “et trituren per dins i han reconegut que poden quedar trossos”. Cal, a més, fer estudis sobre els seus efectes i riscos un cop retirat l’Essure: “sabem els que hi ha portant-ho però no els que podrien venir… i porta niquel”.

    En aquesta línia, ara, després que l’any passat l’Essure es retirés de la seva comercialització, la plataforma busca que no quedi cap dona amb efectes, que el Ministeri compleixi les seves promeses i presenti una demanda contra Bayer, que es garanteixi l’extracció gratuïta i des de la seguretat social i, a més, una indemnització econòmica. I és que com explica Prados, moltes dones són acomiadades o pateixen moobing a la feina. De fet, a ella mateixa van oferir-li que marxés després d’haver estat 10 mesos de baixa i, si no va passar, va ser gràcies a estar sindicada.

    Prados recorda doncs que la lluita contra la Essure és una “lluita contra el masclisme al que estem sotmeses les dones treballadores per part d’institucions i empreses patriarcals i capitalistes com la Bayer”.

    Alicia Capilla, Montserrat Domenech i Teresa Prados durant l’acte de la Xarxa de Dones per la Salut

    Des de la Xarxa de Dones per la Salut, amb aquest acte celebrat en el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones apunten que la majoria de iatrogènia, definida com aquell dany que una persona no tenia anteriorment i que adquireix per causa de l’atenció mèdica, passa per menysprear les dones, no fer prou recerca sobre les malalties que només les afectin a elles i també per una medicina basada únicament en fonaments epistemològics que deixen de banda molta simptomatologia que no té evidència científica explicable de primeres.

    López Carrillo apunta que la medicina convencional hauria de dedicar els seus esforços crítics cap a si mateixa molt més que en altres direccions que com se’n van més enllà del seu marc de comprensió les rebutgen. Afegeix que és d’aquesta supèrbia de la medecina i d’alguns dels seus professionals, del què s’està aprofitant la indústria mèdica.

    Des de la Xarxa de Dones per la Salut demanen a més que es tingui en compte les associacions d’afectades i als col·lectius que treballen per la salut de les dones i que se les deixi formar part dels consells de salut on després es dóna la presa de decisions davant les línies d’actuació de l’administració.

  • Iatrogènia i situació política

    Afortunadament, cada dia que passa es parla i escriu més sobre les potencialitats iatrogèniques del sistema sanitari i els seus professionals, promovent la necessària reflexió dels seus responsables polítics i de gestió i, la qual cosa és més rellevant, dels professionals, sobre els possibles efectes negatius de les seves intervencions sobre la ciutadania i els pacients. Evidentment no em refereixo solament als errors mèdics. En el concepte de iatrogènia mèdica i sanitària s’inclouen les potencials conseqüències negatives inherents a totes les actuacions i no només a les errònies. Diria més, també han de contemplar-se sota aquest epígraf aquelles decisions de planificació estratègica i operativa i de gestió de serveis que poden perjudicar la salut individual o col·lectiva, com, per exemple, les famoses retallades ocasionades per la recent crisi econòmica.

    En aquest sentit, és lícit i raonable que els lectors d’aquestes línies es preguntin sobre els possibles vincles existents entre els conceptes de iatrogènia mèdica i sanitària i acció política. En la meva modesta opinió les concordances són importants, ja que les conseqüències de les actuacions tant del sistema i professionals sanitaris com de les estructures i dirigents polítics poden tenir conseqüències negatives sobre la salut física i mental d’una part important de la ciutadania. Per a mostra, un botó. Considerin, encara que sigui superficialment, els estralls que l’actual situació política i les iniciatives hipotalàmiques dels nostres «líders» de Catalunya i Madrid estan ocasionant en l’equilibri mental dels soferts catalans i espanyols. Qui pot negar que es troba molt preocupat o amb dosis importants d’angoixa i tristesa davant els despropòsits comesos pels uns i els altres.

    En la mateixa línia de raonament es pot afirmar que, almenys en part, la iatrogènia mèdica i sanitària i l’acció política desafortunada són conseqüència de decisions incorrectes de dos sistemes, el sanitari i el polític, que tenen com a finalitat essencial i última la cerca del benestar de la ciutadania. Algú pot negar que molts habitants de Catalunya i Espanya veuen inquiets com es pot perjudicar el seu benestar actual, i el que és més greu, futur, per les actuacions dels uns i els altres?

    Aquesta línia de pensament no és fruit de la tan injuriada equidistància, que no comparteixo en absolut. Sorgeix de la necessitat de criticar sense cap tipus de pal·liatius la pèrdua del «nord» d’uns dirigents polítics que semblen molt més preocupats perquè les seves pelegrines idees vencin i arrasin a les de l’adversari que per treballar sense descans per millorar la qualitat de vida i, amb ella, la salut de la ciutadania.

    Vull finalitzar aquestes línies amb un aforisme antic llançat a l’aire i, em temo, destinat a perdre’s en l’embull d’una confrontació hormonalment desviada: la veritat absoluta no existeix i creure el contrari ens fa caure en la mentida.

  • Iatrogènia, ciutats poc saludables i salut pública a debat en tres grans reunions a Barcelona

    Avui acaba la XXXVII Jornada d’Economia de la Salut que es celebra des de dimecres a Barcelona. Sota el lema “Ciència per l’acció”, les jornades han acollit activitats, ponències i debats de tres societats científiques diferents. Per una banda reuneix l’Associació d’Economia de la Salut (AES), la XXXV reunió científica de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) i el XVII Congrés de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Així, Barcelona s’ha convertit en la “capital mundial de la salut” segons José María Abellán, president de l’AES, en reunir a més de 1.100 experts d’arreu del món per la coincidència de les tres trobades.

    L’AES afirma que “els problemes de salut de les poblacions són complexes, amb múltiples causes i efectes, que requereixen feina multidisciplinària”. Per això, “l’epidemiologia, l’economia, la gestió sanitària, la ciència jurídica i la sanitat ambiental” han estat part d’aquest Congrés per analitzar els “problemes de salut pública i les seves solucions”.

    Per la seva banda, la reunió científica anual de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) ha centrat la seva temàtica en el paper de la ciència com a element transformador de la societat i també ha servit per proposar “noves formes de treballar perquè la ciutadania tingui una major qualitat de vida i salut”. L’increment de morbiditat i mortalitat que suposa viure en ciutats poc saludables, el consum de begudes ensucrades i l’impacte de l’alcohol, sobretot en els joves, han estat els grans problemes que han tractat. Temes que s’han tingut en compte en estudiar les diferències en matèria de sanitat que també es deuen a les desigualtats socio-econòmiques. Carmen Vives, presidenta de la SEE, ha explicat que s’ha de veure com canvia l’esperança de vida de la població “en funció del lloc en viu” i, per tant, s’han de “treballar els determinants de salut com la nutrició, el canvi climàtic i l’escalfament global”.

    La iatrogènia: el descobriment de la trobada

    La SESPAS i l’OMC (Organització Mèdica Col·legial) han aprofitat la trobada per presentar un informe inèdit sobre iatrogènia. La iatrogènia són els “danys o resultats clínics no desitjats causats per l’atenció sanitària en els processos de diagnòstic o tractament i no relacionats amb la malaltia que pateix la persona afectada”. El document, anomenat “Iatrogènia: anàlisis, control i prevenció”, defineix el concepte i repassa els seus àmbits, les estimacions de l’impacte potencial i els seus costs socials, considera prevenció i control a curt i mitjà termini i estudia les seves possibles causes.

    La presidenta de SESPAS, Beatriz González López-Valcárcel, el president de l’OMC, Serafín Romero i el representant del grup de treball, Andreu Segura, consideren que la iatrogènia s’ha de tractar com un “problema important de salut pública i que la seva prevenció i control han de ser una prioritat efectiva de la política sanitària espanyola”. També han apel·lat a l’opinió dels experts que aposten per “reforçar les estratègies de seguretat existents per tal de protegir els pacients i ciutadans, així com per una cultura sanitària que no promogui el sobrediagnòstic i el sobretractament perquè, en comptes de millorar la salut, la posen en risc”.

    La paraula iatrogènia ajuda a reconèixer, segons l’informe, que “totes les intervencions mèdiques i sanitàries tenen pros i contres, riscos i beneficis, i no és possible garantir absolutament la seva innocuïtat”. El que volen demostrar són les causes i conseqüències de la iatrogènia més enllà de creure que una intervenció inadequada o una omissió d’intervenció necessària sempre provoca dany perquè, a vegades, “una intervenció pertinent procurada de manera adequada també pot provocar una reacció nociva com a conseqüència de l’acció farmacològica primària.

     

    Podem trobar iatrogènia en tots els nivells i àmbits de la sanitat i el sistema sanitari: en l’assistència clínica individual que inclouria la prevenció de malalties i la promoció de la salut i també en el poblacional, és a dir, en el col·lectiu de salut pública. La trobem tant a l’atenció primària com a l’especialitzada o la sociosanitària.

    Tot i que aquest és el primer informe sobre el cas que surt a l’estat espanyol, el terme iatrogènia s’utilitza des de 1924. Així, Estats Units considera que la iatrogènia és la tercera causa de mortalitat al seu territori.

    L’Organització Mundial de la Salut proposa estudiar la iatrogènia en diverses fases. Primer cal determinar la magnitud del dany i el número i tipus d’adversitats i entendre les seves causes. Seguidament, trobar solucions per aconseguir que l’atenció sanitària sigui més segura i poder avaluar l’impacte de les solucions en situacions reals per tal de portar-les a la pràctica.

    L’informe afirma que l’entorn sanitari té molta influència a l’hora de causar esdeveniments adversos. Aquests “factors latents” tenen a veure amb “l’organització dels serveis, la idoneïtat, efectivitat, seguretat o l’adequació dels serveis mèdics que es presten”, entre altres factors com ara les comprovacions rutinàries o la competència dels professionals. “L’entusiasta disposició de la població a sotmetre’s a tot tipus de proves, exploracions, intervencions, recomanacions i informacions sense (re)conèixer els potencials efectes nocius” també provoca aquesta “capacitat nociva de la medicina”. Acusen doncs a la “sinergia entre la cultura mèdica intervencionista prevalent i la galopant cultura de la medicalització” de l’actual exposició de la població a la iatrogènia.

    SESPAS i OMC asseguren que algunes de les mesures a implantar per reduir la iatrogènia i millorar la seguretat del pacient “exigeixen realitzar canvis estructurals en el sistema de salut”. L’informe finalitza amb un llistat de nou recomanacions on apel·len a què autoritats sanitàries reconeguin la iatrogènia com problema de salut pública i juntament amb professionals sanitaris realitzin canvis i apliquin mesures.