Etiqueta: IDIBAPS

  • Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha aprovat una teràpia innovadora desenvolupada a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS contra el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú. Es tracta d’una teràpia CAR-T de modificació genètica de cèl·lules del sistema immunitari perquè ataquin les cèl·lules del mieloma, i s’aplica a malalts en els quals han fracassat les teràpies convencionals.

    El vistiplau de l’AEMPS suposa que, a partir d’ara, deixarà de ser experimental i ja es podrà aplicar de manera normalitzada a tots els malalts que es consideri que la necessiten.

    La teràpia ha rebut el nom d’ARI-0002h i és la primera CAR-T desenvolupada íntegrament a Europa eficaç per curar pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia, i que representa un 10% dels càncers de la sang o leucèmies. Tot i que hi ha diversos tractaments disponibles, molts pacients desenvolupen resistència, cosa que porta a recaigudes i a la necessitat urgent de disposar de noves teràpies. 

    Dos estudis previs liderats pel Clínic-IDIBAPS i publicats a les revistes Lancet Oncology i Clinical Cancer Research han mostrat l’eficàcia del CAR-T ARI0002h en pacients amb mieloma múltiple que han recaigut després d’almenys dues línies de tractament i ja han estat exposats als principals fàrmacs utilitzats en aquesta malaltia. Als dos estudis es va validar l’eficàcia del tractament en un total de 60 pacients i els resultats van mostrar que el 95% dels pacients van respondre favorablement i el tractament no els va resultar tòxic o perjudicial.

    Tots aquests pacients tenien mieloma múltiple resistent, i abans havien rebut sense èxit almenys 2 tractaments amb els principals fàrmacs utilitzats habitualment contra aquesta malaltia.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, amb membres de l’equip del Clínic-IDIBAPS de teràpies CAR-T, aquest divendres a l’Hospital Clínic de Barcelona | Hospital Clínic

    L’eficàcia del tractament s’avalua no només per la resposta inicial del pacient, sinó també verificant que és una resposta que es manté en el temps, i que això és el que han aconseguit. Pe això, els investigadors també van descriure la forma òptima d’administrar el tractament i han identificat biomarcadors que permetin predir la resposta i la seva resposta després del tractament amb ARI-0002h. L’administració s’ha establert en dues fases: tres dosis inicials, i 100 dies després una dosi de record que permet reduir la gravetat dels efectes adversos sense reduir l’eficàcia del tractament. 

    Projecte ARI

    L’ARI-0002h contra el mieloma múltiple és la segona teràpia CAR-T desenvolupada pel Clínic i l’IDIBAPS: la primera va ser l’ARI-0001 contra la leucèmia limfoblàstica aguda, aprovada per l’AEMPS fa 3 anys i mig.

    Totes dues formen part del Projecte ARI, engegat per Ariana Benedé, una noia que va morir l’any 2016 als 18 anys, 5 anys després de ser diagnosticada precisament de leucèmia limfoblàstica aguda.

    L’Ariana i la seva mare, Àngela Jover, van crear i promoure aquest projecte per recollir fons per investigació, iniciativa que va ser la base que va permetre impulsar la recerca en teràpies CAR-T al Clínic i l’IDIBAPS.

  • Alerta per la sobre exposició solar que pateixen els socorristes

    Alerta per la sobre exposició solar que pateixen els socorristes

    Aquesta és una d’aquelles històries que mostra que amb la recerca s’avança. I que provar científicament hipòtesis –intuïcions o coneixements previs dels investigadors– facilita la presa de consciència sobre canvis necessaris que milloren les condicions de vida.

    Així ha estat per als socorristes que la temporada de platja vigilen la costa barcelonina, al servei dels banyistes. Un estudi fet per especialistes del Servei de Dermatologia del Clínic Barcelona-IDIBAPS va mesurar la seva exposició a la radiació de raigs ultraviolats (UV) durant la seva jornada laboral i, veient que aquesta assolia fins a vint vegades més la dosi considerada segura, van substituir les cadires de vigilància per cabines, ja que aquestes proporcionen una major foto-protecció.

    La sobre-exposició als raigs multiplica el risc d’aquests professionals de desenvolupar diferents tipus de càncer de pell, segons una escala de valors en funció, per exemple, del tipus de pell de cadascú. En el web de l’Hospital Clínic es pot descarregar la Guia Pràctica per a la Valoració dels Factors de Risc del Càncer de Pell que ara a l’estiu com a banyistes val la pena tenir present.

    En la presentació dels resultats de l’estudi va intervenir la Dra. Susanna Puig, cap de Servei de Dermatologia i del grup Melanoma: imatge, genètica i immunologia de l’IDIBAPS i el Dr. Josep Maria Nicolás, director de l’Institut Clínic de Medicina i Dermatologia.

    El Dr. Josep M. Nicolás i la Dra. Susana Puig. | Francisco Avia-Hospital Clínic Barcelona

    Per a fer la investigació, que va tenir lloc l’any 2018, es va mesurar la radiació rebuda pels socorristes al seu lloc de treball. Els professionals utilitzaven, en el moment de l’estudi, una cadira de vigilància especialment dissenyada per a aquesta funció, amb un para-sol a la part superior. Els mesuraments es van dur a terme en quatre llocs de treball diferents, cada 30 minuts des de les 10.45 fins a les 19.15, durant quatre dies. A més, es van analitzar les dosis rebudes en diferents punts, per exemple: braç esquerre, braç dret, respatller, reposapeus, etc.

    Amb aquestes dades, es va calcular la dosi eritematosa mínima (DEM) i la producció de vitamina D. La DEM és la dosi de radiació UV necessària per envermellir la pell les 24 hores següents a l’exposició. Varia segons el tipus de pell establert a l’escala de Fitzpatrick, que depèn de la pigmentació basal de la pell i com aquesta respon a l’exposició al sol. 

    Diferent risc segons la pell

    Els dermatòlegs classifiquen el fototipus en sis subgrups, en funció de com la pell reacciona als raigs UV responent dues preguntes senzilles, si la pell s’envermelleix quan s’exposa al sol “es crema”, i amb quina facilitat la pell es bronzeja després de l’exposició al sol. Un fototipus 1 sempre es crema i mai no es bronzeja mentre que un fototipus 4 rarament es crema i es bronzeja amb facilitat.

    Font: PortalClínic

    Recollits els resultats, es va veure que a les 14 hores els mesos de juny i juliol, la dosi necessària per produir un envermelliment de la pell es va assolir en tan sols 18 minuts.

    A través d’aquesta investigació es confirma que els socorristes de Barcelona corren un risc elevat d’exposició excessiva al sol i de cremades solars. A més, reben nivells de radiació UV que superen les directrius ocupacionals proposades per la Comissió Internacional sobre Protecció davant de Radiacions No Ionitzants.

    Segons la Dra. Susanna Puig, “de la mateixa manera que ens semblaria inaudit que un operari treballés sense elements de protecció com ulleres, guants o casc, o que un tècnic de radiodiagnòstic no es protegís dels raigs X, la radiació solar s’ha de prendre en la mateixa consideració a l’hora de garantir la seguretat dels treballadors”.

    Més risc en feines a l’aire lliure

    S’estima que el  90% dels càncers de pell es poden prevenir utilitzant una protecció solar adequada, usant barrets i roba protectora, i evitant el sol durant les hores de més incidència. Tot i que es coneixen els riscos de la radiació UV per a la salut, molts treballadors a l’aire lliure reben actualment dosis perjudicials per a la salut. L’exposició a la radiació ultraviolada (UV) està associada a la incidència de melanoma i càncer de pell no melanoma.

    La manca de fotoprotecció adequada ha estat estudiada i descrita per a algunes professions que es realitzen a l’aire lliure, incloent-hi, a més dels socorristes, els agricultors, pescadors, guies de muntanya, entre d’altres.

    Els autors d’aquesta recerca, pensant en les conseqüències de la sobre-exposició solar, conclouen que continua essent necessari fer estudis per establir recomanacions sobre els límits de dosi d’UV en relació amb l’ocupació. Aquests haurien d’incloure mesures més precises al lloc de treball. És prioritari avançar en aquest camp per millorar les mesures de seguretat al lloc de treball.

  • Estimulació cerebral profunda per a pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar resistents al tractament

    L’ estimulació cerebral profunda és un procediment neuroquirúrgic que implica la col·locació d’un dispositiu mèdic anomenat neuroestimulador, que envia impulsos elèctrics a zones específiques del cervell, mitjançant elèctrodes.

    Arreu del món, més de 160.000 pacients han estat tractats amb aquesta tècnica de diferents patologies cerebrals, principalment per trastorns neurològics com trastorns del moviment o epilèpsia.

    Aquest estudi pilot ha avaluat els efectes de lʻestimulació cerebral profunda com a estratègia terapèutica

    «En pacients amb depressió o trastorns obsessivocompulsius, que no responen a tractaments, també s’han obtingut resultats encoratjadors», explica  Miquel Bioque , investigador del grup IDIBAPS Esquizofrènia, dirigit per Miguel Bernardo.

    Com que al voltant d’un 30% de les persones amb esquizofrènia i d’un 15% de les persones amb trastorn bipolar tampoc no responen adequadament als fàrmacs, l’equip de psiquiatria del Clínic Barcelona-IDIBAPS ha dut a terme un estudi pilot per avaluar els efectes de l’estimulació cerebral profunda com a estratègia terapèutica.

    A la feina, publicat per la  Revista Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental , han participat quatre pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar resistents al tractament.

    “Els elèctrodes es van col·locar en àrees del cervell diferents segons els símptomes, afectius o psicòtics, que presentava cada cas i la seva evolució. Així mateix, les característiques de l’estímul elèctric també es van adaptar a cada pacient”, assenyala el coautor  Eduard Vieta , cap del grup IDIBAPS Trastorns bipolars i depressius del Clínic Barcelona.

    Monitorització amb el mòbil

    A més de fer un seguiment psiquiàtric i quirúrgic intensiu durant un any per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la tècnica, els investigadors van monitoritzar els pacients a través d’una aplicació mòbil i un dispositiu portàtil . L’aplicació recollia els símptomes de l’estat d’ànim, mentre que el dispositiu registrava l’activitat física i els patrons de son.

    “Transcorregut aquest temps, observem una resposta terapèutica notable i estable en dos dels quatre pacients. El tercer va mostrar un alleugeriment rellevant dels símptomes clínics. En canvi, la cambra no va respondre significativament”, detalla Bioque.

    Amb l’estimulació cerebral profunda observem una resposta terapèutica notable en dos pacients, alleugeriment dels símptomes clínics en un tercer i el quart no va respondre
    Miquel Bioque (IDIBAPS)

    “Per tant –afegeix–, va ser possible interrompre les sessions de teràpia electroconvulsiva de manteniment en tots tres casos amb resposta. Els bons resultats també van permetre reduir part del tractament farmacològic”.

    Imatge de la localització dels cables d’estimulació cerebral profunda (visibles com a marques blanques) i de les trajectòries quirúrgiques planificades (hemisferi dret verd, esquerre porpra) al nucli accumbens del pacient N2. / Clínic Barcelona-IDIBAPS

    Per als investigadors, la troballa constitueix una evidència inicial que la tècnica pot ser una alternativa eficaç i segura per tractar formes complexes i resistents als tractaments d’esquizofrènia i trastorn bipolar.

    «Això obre la porta i dóna esperança per a un grup de pacients especialment complexos», declara Vieta. Tot i això, els autors reconeixen que l’estudi presenta algunes limitacions, com el nombre reduït de pacients inclosos, els diferents diagnòstics d’aquests o la curta durada del seguiment, per la qual cosa continuaran les investigacions.

     

    Text original a Agencia SINC

  • Mor Joan Rodés, reconegut hepatòleg i exdirector de l’Hospital Clínic

    El doctor Joan Rodés i Teixidó, llicenciat en Medicina l’any 62, ha mort aquest dimarts als 78 anys, segons ha informat en un comunicat l’Hospital Clínic de Barcelona, on va treballar bona part de la seva carrera. Rodés ha tingut un paper destacat com a hepatòleg i ha presidit l’Associació Europea i l’Associació Internacional per a l’estudi del fetge a més de realitzar nombrosos estudis sobre malalties hepàtiques.

    L’any 1968, un any després de doctorar-se, va crear la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aviat, el 1972, va ser nomenat cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Va situar el servei d’Hepatologia del Clínic a la primera línia mundial en el coneixement de les malalties del fetge i va ser clau en el foment de la recerca no només a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, sinó també en l’àmbit nacional i internacional. Entre 2003 i 2008 va posar-se al capdavant de la direcció general de l’hospital, un dels centres de referència a Catalunya.

    Al llarg de la seva trajectòria, Rodés també va ser catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona, de la qual va esdevenir-ne professor emèrit. A més, ha publicat més de 500 articles originals a les principals revistes mèdiques a nivell internacional i ha editat una setantena de llibres. Des de l’any 2001 era president del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. L’any 2013 va esdevenir president del Consell Assessor de Ciència i Tecnologia de la Secretaria d’Estat de I+D+i. Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’alcohol i les malalties hepàtiques, l’hepatitis crònica per virus de l’hepatitis B i C, el càncer de fetge, les complicacions derivades de la cirrosi hepàtica i la colèstasi crònica.

    Entre les nombroses distincions al llarg de la seva carrera destaquen el Premi “Severo Ochoa a la Investigación” (1990), la “Canadian Liver Foundation Gold Medal” (1999), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001) o la “Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad” (2007). L’any 2015 va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement per la tasca desenvolupada durant més de 40 anys en el món de la medicina i per la seva recerca en l’àmbit de les malalties del hepàtiques. L’any 2013 l’Instituto de Salud Carlos III va iniciar un programa per a fomentar la recerca entre els investigadors clínics que porta el seu nom.

    En una nota recollida pel Departament de Salut, Comín ha destacat la figura del dr. Rodés. Segons Comín, Rodés ha estat “l’exemple de com exercir la medicina des de la màxima excel·lència” i ha estat «peça fonamental» en la implementació de la figura del metge investigador i de la recerca en els grans hospitals universitaris de Catalunya. Per la seva banda, el president de la Generalitat Carles Puigdemont també ha recordat Rodés a través d’una piulada en la qual assegura: «la seva aportació a la medicina i al model sanitari català ens farà estar sempre en deute amb ell. Descansi en pau.»