Just Deploy It!

Etiqueta: impost begudes ensucrades

  • L’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades redueix el consum en un 22%

    Fa un any que a Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). Un estudi de la UPF i la UB constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades n’ha reduït el consum en un 22%. En una jornada celebrada al Departament de Salut per avaluar l’experiència de la implantació d’aquest impost a Catalunya i l’impacte en els hàbits de consum, Joan Guix, secretari de Salut Pública, s’ha mostrat preocupat des de la perspectiva de salut pública.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    També a Catalunya, el consum de begudes ensucrades és elevat, sobretot en infants i joves. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015-2016, 1 de cada 10 infants de 3 a 14 anys pren begudes ensucrades cada dia o més d’un cop al dia; pel que fa a població de 15 anys o més, el 21% beu 1 o més begudes ensucrades cada dia. Aquest consum té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat o diabetis tipus 2. De fet, un consum elevat s’associa amb un risc més elevat de patir problemes de salut crònics, sobretot cardiovasculars i càncers.

    Davant d’això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    L’estudi que indica que s’ha reduït el consum un 22% l’ha elaborat el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest resultat constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) suposa el que seria ingerir 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors. “L’impost és molt efectiu, sobretot comparat amb altres similars aplicats a altres països”, ha dit Judit Vall, investigadora i una de les autores de l’estudi juntament el director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, Guillem López Casasnovas.

    Segons Guix, la societat actual constata un consum preocupant de begudes ensucrades i de greixos. “Beure una llauna de beguda d’aquest tipus equival a ingerir 9 terrossos de sucre”, ha exemplificat Guix.

    Per la seva banda, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha lamentat que, per preu i oferta, sigui molt fàcil accedir a aquest tipus de consum, i ha subratllat la necessitat de fer “més fàcils, accessible i atractives les opcions saludables alternatives” a aquestes begudes.

    El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, també present a la jornada, ha posat de manifest que es tracta d’una “política transformadora que obliga la indústria alimentària a buscar produccions alternatives menys lesives per a la salut de les persones”.

    En aquest sentit, sobre polítiques, escrivia Carlos A. González en aquest diari. Explicava les bases: l’IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. «Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%», deia González que afegia que d’aquesta manera «la mesura és un pas inicial, però insuficient [per lluitar contra l’obesitat]».

    Ho considerava així aleshores perquè creu que l’obesitat requereix una actuació integral. «La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies», opinava González. Algunes idees que donava era que «els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals».

  • Impost a les begudes ensucrades: bé però insuficient

    A Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). És un nou capítol, d’una llarga (i sense escrúpols) història entre els interessos empresarials relacionats amb la indústria del sucre i la salut de la població. Tot i que la indústria del sucre va intentar, ja des de l’any 1965 als EUA, amagar l’efecte sobre les malalties coronàries, i dels centenars de milions de dòlars invertits a tot el món per tractar de rentar la imatge de les begudes ensucrades, l’evidència científica finalment s’ha imposat.

    Revisions sistemàtiques i meta-anàlisi, incloent desenes d’estudis prospectius i assajos controlats, publicats en revistes de gran prestigi, com el British Medical Journal i l’American Journal of Clinical Nutrition, mostren inequívocament, des del 2012, que el consum de begudes ensucrades promou l’augment de pes en nens i adults. És una de les causes més importants de l’epidèmia d’obesitat que pateix Catalunya i el món i també de la formació de càries dentals en els nens i adolescents. L’obesitat és, alhora, una causa fonamental de les malalties cròniques més comunes com cardiovasculars, diabetis i múltiples tipus de càncer. És a dir, és una autèntica prioritat de salut pública a la qual la societat i l’administració ha de fer front imperiosament.

    En una publicació recent, la revista de Medicina Preventiva dels EUA ha publicat les maniobres que Coca-Cola i Pepsi-Cola, les dues companyies més importants de fabricació i comercialització de begudes ensucrades, han desenvolupat en els últims anys. Se sap que han estat finançant a un total de 96 organitzacions nacionals de salut als EUA, incloent-hi moltes institucions mèdiques i de salut pública, la missió específica de les quals inclou el fet de combatre l’epidèmia d’obesitat.

    A Espanya, el web de la companyia Coca-Cola reconeix que, entre el 2010 i el 2015, s’han finançat a 53 organitzacions, institucions, i fundacions relacionades amb la salut. Entre elles, diverses organitzacions de nutrició, com l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes, la Federació Espanyola d’Associacions de Nutrició i Alimentació, la Federació Iberoamericana de Nutrició, l’Associació Espanyola de Nutrició Comunitària, la Fundació Espanyola de Nutrició i organitzacions mèdiques com l’Associació Espanyola de Pediatria, la Federació Espanyola de Diabetis, la Fundació Espanyola del Cor, i fins a la pròpia Fundació Dental Espanyola.

    El finançament d’activitats acadèmiques o d’investigació per indústries que fabriquen productes que perjudiquen clarament la salut de la població, pot influenciar els resultats, afavorint els interessos de la indústria. Una investigació recent d’investigadors espanyols mostra que estudis finançats per companyies de la indústria alimentària intenten justificar que no hi ha proves suficients per assegurar que les begudes ensucrades augmentin el risc d’obesitat. Existeix ja al respecte una llarga i negra història amb la indústria del tabac i de l’alcohol i amb el canvi climàtic. L’interès de la indústria és incrementar les seves vendes i beneficis, el de les organitzacions relacionades amb la salut, hauria de ser promoure i protegir la salut. Tenen per això objectius contraposats. No són conciliables.

    Un nombre cada vegada més elevat de països com Mèxic, Finlàndia, Noruega, França i Regne Unit, han començat a implementar o dissenyar impostos a les begudes ensucrades com una mesura per reduir el consum, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cal tenir present que en la batalla contra el tabaquisme, l’augment de preus dels cigarrets va ser la mesura més efectiva per reduir el seu consum.

    La Generalitat de Catalunya va intentar fa uns anys un impost a les begudes ensucrades que, sembla ser, va ser frustrat per pressions de l’ambaixador nord-americà a Espanya, que va amenaçar de retirar les inversions de Catalunya. Aquesta vegada ha aconseguit posar-lo en marxa, un fet molt positiu. El IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%. Per això pensem que la mesura és un pas inicial, però insuficient. Aquest augment de preu és gairebé testimonial i no serà dissuasiu; ens temem que tindrà probablement un efecte mínim.

    D’altra banda, un impost mínim a les begudes ensucrades, és insuficient per lluitar contra l’obesitat, que requereix una actuació integral. La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. Seria desitjable que el IBEE s’acompanyés d’un nou impost, que ja s’ha anunciat, a productes industrials molt poc saludables, amb alt contingut en greixos saturats, com la pastisseria industrial. Però més desitjable encara és que els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals. Aquest enfocament social per al problema de l’obesitat, requereix la participació activa dels centres i moviments socials. Mantenir i protegir la nostra salut és un compromís de tots.

  • Un impost a les begudes ensucrades: una mesura més contra l’obesitat

    La imposició d’un recàrrec econòmic a les begudes ensucrades és una bona notícia. Vingui d’Espanya, vingui de Catalunya, vingui d’on vingui és una bona notícia. S’ha de contemplar, però, com una mesura més en la lluita contra l’obesitat i no com una mesura, diguem, definitiva.

    Que l’obesitat és avui el problema de salut pública més prevalent no ofereix el menor dubte. És un fenomen, de fet, ja una malaltia, que no respecta edat, sexe o procedència geogràfica. És el resultat del que anomenem balanç positiu d’energia (calories), a saber: que ingerim més calories de les que gastem i aquesta diferència entre entrades i sortides s’emmagatzema en el nostre organisme en forma de greix. El perquè ingerim més calories de les necessàries té a veure amb els nostres apetits, desitjos i plaers, més que amb necessitats bàsiques. Certs aliments, generalment els més rics des del punt de vista calòric, proporcionen tal satisfacció que el seu consum prolongat pot arribar a l’addicció. Disposem ja d’evidència empírica obtinguda en animals d’experimentació que proven que certs aliments poden activar circuits neuronals similars als que s’activen amb el consum de drogues. D’altra banda, el de la despesa calòrica, els hàbits sedentaris no propicien que «netegem» els nostres excessos d’ingesta mitjançant exercici físic. En condicions normals, tal balanç positiu només és saludable en el creixement o en l’embaràs, per posar els dos exemples més clars, però en absència d’una bona excusa fisiològica el balanç positiu d’energia no anuncia res de bo.

    Un cop instaurada, l’obesitat és difícil de revertir. Tots sabem el dur que és posar-se a règim per perdre pes. És més, si l’obesitat es descontrola i acaba sent mòrbida quan es duplica o triplica el que hauria de ser el pes normal, la solució passa sovint pel quiròfan on el cirurgià destrueix l’anatomia normal de l’aparell digestiu i, en cert sentit, construeix una malaltia per combatre amb més o menys eficàcia.

    Cal responsabilitzar més al ciutadà sobre la seva pròpia salut, sobretot en un sistema sanitari públic com el nostre, pagat entre tots i que es basa en la solidaritat. I si la solidaritat i el dret a una atenció sanitària gratuïta són la cara d’una moneda, la creu, obligatòriament, és la responsabilitat de cada un de nosaltres de no abusar-ne. Ens hem de voler més a nosaltres mateixos, declarava aquest diumenge una addicta a l’alcohol en una entrevista publicada en un rotatiu barceloní. Per aquests motius, l’impost sobre les begudes ensucrades no hauria de ser una mesura aïllada sinó formar part d’un pla estructurat per fomentar l’educació alimentària i informar dels riscos que comporta l’excés de pes i el sedentarisme.

    Els mitjans estan disponibles. La informació també. Sense anar més lluny, la Generalitat disposa d’un web sobre educació alimentària i d’un pla (PAAS, Promoció de la salut mitjançant l’alimentació saludable i l’activitat física) modèlics que cal intensificar en els mitjans; però a més cal anar més enllà i intervenir legalment. Al capdavall sembla lògic invertir més en mesures preventives audaces per protegir la salut de la població i menys en solucions farmacològiques i quirúrgiques que no deixen de ser un car pegat.

    A Llatinoamèrica, on l’obesitat ha adquirit ja caràcter endèmic, s’han pres algunes iniciatives legislatives interessants que van més enllà de l’adopció de mesures aïllades. Xile, per exemple, país que pateix una de les taxes més altes d’obesitat i hipertensió, ha legislat durament contra el menjar «ferralla» que obliga no només a detallar els ingredients d’un producte alimentari sinó a anunciar en l’envàs que es tracta d‘un producte «alt en sucre» o «alt en greixos saturats» i a exhibir, si és el cas, un o més distintius negres per alertar el personal de la seva associació amb l’obesitat i les seves conseqüències. Prohibeix així mateix la venda de productes hipercalòrics a les escoles i la seva publicitat televisiva en horari infantil. Castigats els ous sorpresa, les hamburgueses americanes, els cereals enriquits i, per descomptat, les begudes ensucrades. S’eliminen dels envasos, dibuixos o logotips que poguessin reclamar l’atenció del consumidor, especialment dels més joves.

    Mentre escric això, en menys de deu minuts han anunciat a la televisió consecutivament els ous sorpresa, l’hamburguesa doble amb bacó i un refresc ensucrat. I sense contrapès. Així doncs, posem fil a l’agulla.