Just Deploy It!

Etiqueta: impostos

  • Escòcia serà pionera a Europa a combatre la «pobresa menstrual»: tampons i compreses gratis per a les estudiants

    Comprar tampons i compreses cada mes pot ser un luxe per a moltes dones. Tant que la dificultat per accedir a aquest tipus de productes higiènics pot portar a algunes a l’anomenada «pobresa menstrual»: la impossibilitat d’utilitzar productes adequats i en la quantitat necessària per cobrir les seves regles mensuals. Escòcia ha pres la davantera per combatre aquest fenomen: es convertirà en el primer país desenvolupat a oferir productes sanitaris gratuïts a les alumnes de col·legis, instituts i universitats. En total, 395.000 dones es beneficiaran d’aquest pla del Govern per combatre la pobresa menstrual que costarà 5,2 milions de lliures (uns 5,7 milions d’euros).

    Associacions i ONG adverteixen amb freqüència de les conseqüències que té per a adolescents i adultes no tenir accés a productes o instal·lacions adequades quan tenen la regla: problemes d’higiene i salut, però també absentisme escolar o la seva reclusió en espais privats. Són afirmacions que solen fer-se en parlar de països d’Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia. El cas d’Escòcia mostra, no obstant això, que la pobresa menstrual també existeix als països rics.

    Un estudi de Pla Internacional a Regne Unit fet el 2017 va mostrar que el 10% de les noies d’entre 14 i 21 anys no pot permetre’s productes sanitaris durant la seva regla. Una de cada set demana tampons o comprimeses a amigues per poder utilitzar-los. Almenys el 12% havia hagut d’improvisar una solució higiènica en no poder permetre’s aquests productes. I el 19% havia canviat l’ús de productes per uns altres menys idonis però més barats.

    El pla del govern escocès arriba després d’una enquesta que va llançar aquest resultat: una de cada quatre estudiants «lluita» per accedir a aquest tipus de béns de primera necessitat. «En un país tan ric com Escòcia és inacceptable que algú hagi de batallar per comprar productes sanitaris», va dir la secretària de Govern Local de l’Executiu, Aileen Campbell.

    Per al comitè d’autoritats locals escoceses (COSLA), garantir l’accés a aquests productes busca assegurar «que cap jove vegi afectada la seva educació» per aquest motiu, però també contribuir a una «conversa més oberta sobre el tema i a reduir l’estigma associat amb la regla», en paraules de la seva presidenta, Alison Evison.

    Baixar els impostos als tampons

    A diversos països, el debat s’ha dirigit cap als impostos amb els quals estan gravats els productes d’higiene femenina. El 2015, França va reduir l’impost a tampons i compreses fins al 5,5%, la meitat que a Espanya. Canadà ha eliminat els impostos a aquests productes, igual que Índia. A Regne Unit o Austràlia també hi ha hagut intensos debats sobre aquest tema, impulsats per moviments de dones.

    A Espanya, els productes d’higiene femenina suporten un IVA reduït del 10%. Són moltes les veus que reclamen que passin a formar part de productes gravats amb el tipus súper reduït d’aquest impost, del 4%. El 2016, la campanya Tampons from Canada reclamava als llavors candidats a la presidència de Govern abans de les eleccions el seu compromís amb gravar aquests productes amb l’IVA super reduït. En cas que això no succeeixi, deien, farien una comanda massiva de tampons a Canadà.

    La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar al juny que el Govern tenia en ment estudiar la rebaixa de l’IVA d’aquests productes «per raons de discriminació».

    L’associació de consumidors Facua també ha reclamat que aquests articles estiguin gravats amb l’IVA superreduït, perquè són productes «bàsics per a la higiene de les dones». En un estudi, l’associació va trobar diferències de fins al 400% en el preu dels paquets de comprimeses en funció de marques i establiments, i del 185,3% en el cas dels tampons.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Una ampolla de dos litres de refresc costarà fins a 24 cèntims més amb l’impost al sucre de Catalunya

    Qui compri una beguda amb sucre a Catalunya haurà de pagar un impost. La Generalitat de Catalunya ha gravat, tal i com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’adquisició de begudes ensucrades envasades, des de la Coca-Cola fins a les begudes energètiques. L’Executiu ha inclòs l’impost a la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017 que presentarà al Parlament en les pròximes setmanes. Segons es detalla en el text, la raó per crear aquest tribut són els efectes del sucre en la salut de la població.

    En concret, el tipus de gravamen de l’impost s’ha situat en vuit cèntims per litre per a les begudes amb un contingut de sucre d’entre cinc i vuit grams per cada 100 mil·lilitres. A partir dels vuit grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, el consumidor pagarà 12 cèntims per litre.

    D’altra banda, els encarregats de facilitar la recaptació de l’impost a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) seran les empreses distribuïdores de les begudes. La Generalitat preveu ingressar 41,3 milions d’euros cada any amb la mesura, que seran 31 el 2017 perquè l’impost no podrà entrar en vigor el proper 1 de gener a causa de la tramitació parlamentària dels comptes.

    Ensucrades i envasades

    Què és una beguda ensucrada pel Govern? A més de productes tradicionals, com la Coca-Cola o la Fanta, el nou gravamen afecta els refrescos o sodes, és a dir, les begudes amb gas o sense gas preparades per vendre. Això sí, sempre que vagin envasades en ampolles o llaunes. Però també quedaran inclosos en l’impost les begudes de fruites ensucrades, les que es comercialitzen per prendre després de fer esport, les begudes energètiques, les llets «endolcides o alternatives a la llet» i el te i el cafè «amb edulcorants calòrics afegits» .

    El projecte de llei indica que les empreses hauran de repercutir l’impost al consumidor final de la beguda, de manera que la versió light o sense sucre d’algunes begudes, com la Coca-Cola, seria més barata que la normal. Tant la zero com l’ampolla de Coca-Cola de dos litres costaven 1,41 euros aquest dimecres en un supermercat del centre de Barcelona. Si s’implanta l’impost, la zero mantindria el mateix preu, però l’ampolla normal de dos litres passaria a costar 1,65 euros, un increment del 17%.

    Aquest percentatge se situa prop del mínim del 20% amb el que l’OMS va recomanar augmentar el preu de venda de refrescos i sucs. L’objectiu de l’organització és que disminueixi el consum de sucres lliures, el principal factor que influeix en l’augment de la població amb obesitat i diabetis. Mèxic ja aplica un impost extra a les begudes no alcohòliques amb sucres afegits i Hongria grava els productes amb alts en nivells de sucre, sal o cafeïna. Altres com el Regne Unit, Sud-Àfrica o Filipines han anunciat que ho faran properament.

    L’impost a les begudes ensucrades era una de les mesures per portar més ingressos a les arques de la Generalitat i fomentar hàbits de vida saludables que s’estudiaven des de fa anys. No obstant això, els governs de Mas no el van implantar per les suspicàcies que aixecava entre la indústria del sector.

  • Catalunya impulsarà l’impost a les begudes ensucrades que demana l’OMS

    Fa unes setmanes l’Organització Mundial de la Salut va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    Catalunya farà cas de les recomanacions de l’OMS. El Parlament ha aprovat aquest dijous amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció del PPC una moció perquè el Govern impulsi un impost a les begudes amb excés de sucre i sodi. La moció presentada per Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) defensava gravar amb taxes les begudes ensucrades i els aliments insans i no permetre l’entrada d’aquests tipus d’aliments en els centres educatius de Catalunya. “Hi ha taxes que es poden fer per gravar en certs aliments i afavorir els preus d’uns altres. Fer més accessibles els aliments sans i més inaccessibles els aliments insans”, va assegurar la diputada Marta Ribas en una intervenció parlamentària fa uns dies.

    La iniciativa però només tirarà parcialment endavant ja que l’aplicació de nous impostos només afectarà els refrescos i deixarà fora del nou gravamen els aliments insans. El punt que contemplava presentar un projecte de llei per a la creació d’un gravamen sobre els aliments amb excés de sucre, sodi i greixos, no ha prosperat pels vots en contra de Junts pel Sí i el PP.

    El text aprovat estableix un gravamen sobre les begudes de refresc amb excés de sucre o sodi que recaurà principalment sobre les grans distribuïdores de begudes i que previsiblement hauria d’implementar-se el 2017. A més a més, la moció contempla la posada en marxa d’un sistema d’etiquetatge que identifiqui els aliments i les begudes insanes mitjançant els seus perfils nutricionals. En aquest etiquetatge però no hi interferirà la indústria alimentària sinó que serà definit per òrgans del Govern. Així mateix es revisarà la normativa de menjadors escolars per tal que aquesta doni prioritat a la gestió que garanteixin millor una alimentació saludable.

    El sobrepès i l’obesitat a Catalunya

    La diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas ha recordat que “l’alimentació insana” és la causant de gran part de les malalties i que “la meitat dels infants a Catalunya pateix sobrepès i obesitat”. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    Els darrers resultats de l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) mostraven les diferències pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics i l’estil de vida segons el context socioeconòmic. Mentre que el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris.