Etiqueta: Infermera Primària

  • Les infermeres d’atenció primària dediquen la major part del seu temps a les patologies cròniques

    El lloc on les infermeres d’AP principalment desenvolupen la seva jornada laboral és a la consulta del CAP, suposa un 76.8% de la seva activitat, mentre que el domicili suposa un 7.9% de la seva feina, un 13.4% dediquen el mateix temps de la seva jornada a fer domicili que consulta presencial al CAP, i només un 1.8% el dediquen a fer comunitària. Per Ester Gimenez, presidenta de l’AIFiCC “és una llàstima que sent infermeres especialistes també en atenció a la salut comunitària, no disposem de més temps per fer-la. L’atenció als pacients crònics (població envellida) és tant alta, que no disposem d’espai per fer l’atenció a la comunitat”.

    L’activitat que majoritàriament desenvolupen a la consulta presencial, és l’atenció a la patologia crònica, concretament suposa un 62.5% de la seva activitat, seguida de la promoció i prevenció de la salut, amb un 16.1% i la gestió de la demanda aguda amb un 13%, mentre que la cura de ferides, suposa només un 2.5% de l’activitat. La realització de tècniques com espirometries, vacunes, electrocardiogrames o analítiques suposen un 0.6%.

    L’activitat a domicili, canvia una mica, si bé, també com a principal activitat està l’atenció a la patologia crònica, suposa un 55.8% de la seva feina, mentre que la cura de ferides suposa un 22.7%, l’atenció a processos aguts un 8.4%, i la tasca de realitzar tècniques, com drenatge, ènemes, analítiques o vacunes suposa un 6.5% del l’activitat que les infermeres d’atenció primària fan a domicili. Un 0.6% de l’activitat es per a administració de medicació i un 0.6% per mesures d’higiene i confort.

    L’activitat d’àmbit comunitari que més fan les infermeres de l’enquesta d’ AIFiCC és la promoció i prevenció de la salut, concretament suposa un 55.5% de la seva activitat, un 14.4% a fer xerrades de salut, mentre que un 13.7% de la feina es basa en la coordinació amb agents claus de salut territorials, un 11% a fer tallers i un 1.4% de la seva activitat es per a fer mapeig actiu (detecció de serveis per a la població que poden donar salut).

    Preguntades sobre quina és la mitjana d’edat dels seus pacients, ens trobem que el 89,6% dels seus pacients tenen entre 56 i més de 80 anys (59.5% entre 56 i 79 anys) i un 30.1% (més de 80 anys) cosa que posa de manifest l’envelliment de la població i com aquesta població amb les seves patologies associades a l’edat,  suposa el principal gruix d’atenció de les infermeres d’atenció primària.

    Perfil de les infermeres Atenció Primària de Catalunya

    Un 84.1% son dones, un 14.2% homes i un 1.7% es declara no binari. El gruix d’edat es el de 45-56 anys, agrupa un 40.3% de les infermeres, mentre que un 21.6% tenen entre 36-45 anys, un 19.9% entre 22 i 35 anys, i un 18.2% entre 57 i 65 anys.

    El 68.8% treballa a Barcelona província, un 13.1% a la província de Lleida, un 9.7%  a la província de Tarragona i un 8.5% a la provincia de Girona.

    El 83.5% de les infermeres de l’AIFiCC treballen en l’àmbit assistencial, d’aquestes un 64.1% treballa fent consulta al CAP, un 7.8% treballa al CAP fent Atenció a la Infància, un 9% treballa al CAP fent Gestió de Casos, un 4.2% treballa al CAP sent Referent Comunitària, un 3.6% treballa al CAP fent de Referent de Residència, un 3.6% atén urgències al CAP (CUAP) i un 7.8 fa altres tasques dins l’àmbit assistencial del CAP.

    Un 11.9% de les infermeres treballen fent gestió, només un 4% es pot dedicar a fer docència i encara menys percentatge, un minúscul 0.6% fa recerca. Per la presidenta de l’AIFiCC, la infermera Ester Giménez “hem de lamentar-nos novament de la poca presència infermera en l’àmbit de la direcció, quan per formació i capacitació hem de poder dirigir equips d’atenció primària. També és preocupant que no disposem de temps per treballar en altres àmbits com la docència o fent recerca”.

    El 76.7% té contracte fixe, un 16.4% es interina i un 6.8% és eventual. El 50.3% es especialista en infermeria familiar i comunitària per via excepcional, un 32.2% no és especialista, un 17,5% està cursant la residència per ser especialista en infermeria familiar i comunitària.

  • Les infermeres d’Atenció Primària, les grans invisibles

    Article publicat originalment al blog del FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària)

    Les infermeres que treballen a l’Atenció Primària (AP) han fet un gran esforç per adaptar-se als nous temps i a les necessitats de la ciutadania (envelliment de la població, augment de patologies cròniques, immigració, cures centrades en els pacients, treball en equip, etc). Ho han fet a través de la pràctica de cures de qualitat dirigides a les persones malaltes i els seus cuidadors per ajudar-les a mantenir la seva qualitat de vida (estimulant la seva autonomia per satisfer les necessitats bàsiques, i reduir la dependència), o acompanyant en el procés de malaltia crònica i/o de final de vida.

    Però el desenvolupament de totes les competències infermeres no ha millorat la seva visibilitat dins del sistema, i a més moltes professionals han hagut d’emigrar a altres països perquè aquí no hi troben més que inestabilitat i contractes en pèssimes condicions.

    Fa més de 12 anys que es va publicar el Real decret que va regular les especialitats d’Infermeria i, ara per ara, encara l’única via d’accés a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària (IFiC) és la via EIR (Enfermera Interna y Residente) que oferta un número molt reduït de places, i sense que es mostri cap interès en agilitzar el procés per a la prova de la competència de l’especialitat. Són més de 5.770 infermeres d’AP a Catalunya que esperen poder accedir a la convocatòria per la via excepcional, tal i com s’indica en el Reial Decret 450/2005 de 22 d’abril sobre especialitats d’Infermeria. En ell s’especifica que per aquesta via es pot obtenir l’especialitat, superant una prova objectiva i acreditant l’exercici professional en alguna de les situacions descrites en el Decret. Infermeres que porten molts anys treballant a l’AP i que han demostrat sobradament la seva bona formació i vàlua. De fet, molts països d’Europa com el Regne Unit, fan cada any demanda d’infermeres a les Universitats espanyoles per la seva excel·lent formació de grau.

    En aquest context tan poc esperançador respecte a l’especialitat, es comença a parlar de la infermera de pràctica avançada en les institucions sanitàries, quan encara no ha estat reconeguda l’especialitat al cent per cent, és a dir, el fet de tenir l’especialitat no proporciona cap avantatge ni en les borses de treball ni per a les oposicions i a tots els nivells només es parla d’infermera en general. És irònic intentar copiar models d’altres països, quan el nostre context és tan diferent en la realitat del dia a dia així com en la planificació i la gestió de les organitzacions sanitàries. Copiar models aliens pot derivar al fracàs. El número d’infermeres per habitants a l’estat espanyol està a la cua d’Europa: 5,2 infermeres per mil habitants quan la mitjana era de 8,4 al 2014.

    Es parla d’infermera de pràctica avançada (a vegades donen un significat sinònim a la figura gestora de casos), sense tenir en compte l’expertesa de les infermeres d’AP que han mantingut una formació continuada, un compromís amb la professió i la ciutadania i una responsabilitat i ètica impecables. Està de moda entre els gestors posar cognoms que subespecialitzen a les infermeres quan no existeix una acreditació de competències que avali aquestes figures i quan encara l’especialitat d’IFiC no ha estat desenvolupada suficientment a nivell pràctic. Aquesta tendència està en consonància amb el què està passant també en l’àmbit de la medicina familiar i comunitària, que s’intenta segmentar per a la realització de tècniques o d’aspectes parcials de l’atenció. Més que decidir certs canvis sobre una professió que ha demostrat ser cost-efectiva en l’AP, seria més oportú augmentar les places d’EIR, avançar en la incorporació d’IFiC als equips d’atenció primària, desbloquejar la via excepcional i, per descomptat, exigir formació específica en AP en el concurs-oposició de l’ICS que es convocarà aviat a Catalunya, donant prioritat a l’especialitat.

    Encara hi ha grans reptes de lluita per les infermeres d’AP, entre d’altres destaquem:

    • Donar protagonisme a l’especialitat i agilitzar el procés de la via excepcional.

    • Fer visible la implicació i presència de la infermera en la comunitat. Ningú millor que elles per treballar hàbits saludables, estar al costat de les persones que pateixen la pobresa, els immigrants, els desprotegits,..

    • Augmentar la presència infermera en les direccions dels equips. Infermeres gestores que lluitin per l’Atenció Primària, que cuidin dels professionals, que generin climes laborals positius, que imprimeixen el caliu comunicatiu entre iguals, i que impulsin objectius per valors.

    • Augmentar les ràtios d’infermeres en els equips d’atenció primària. Amb ràtios majors d’infermeres es podria millorar l’accessibilitat, la longitudinalitat i la resolució de la majoria de les demandes de la ciutadania.

    • La prescripció infermera autònoma i col·laborativa.

    • Exercir la competència de derivació segons protocols establerts com, per exemple, derivació a oftalmologia als pacients amb resultats alterats de Càmera No Midriàtica (CNM), o a la unitat del peu diabètic de l’hospital en lesions que necessitin una valoració especialitzada.

    Si ens atrevim a fer força per canviar la realitat, transformant els reptes en oportunitats de canvi, tal i com s’afirma en el document que el FoCAP juntament amb la CAMFIC i l’AiFiCC van elaborar i presentar a finals de l’any passat, La infermera familiar i comunitària: repte i oportunitat, augmentarem el protagonisme i la visibilitat de les infermeres, i esdevindrem indispensables en la sostenibilitat de l’Atenció Primària.