Just Deploy It!

Etiqueta: Informe salut

  • Gairebé 90.000 persones més grans de 64 anys viuen soles a Barcelona, un nou màxim històric

    Al voltant d’una cinquena part de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 64 anys. Aquesta xifra ha anat creixent des de començaments de segle i ha assolit un nou màxim històric durant l’any 2018, fins a les gairebé 350.000 persones. Així ho assenyala el nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. Aquesta situació afecta majoritàriament a les dones i augmenta progressivament amb l’edat.

    Aquests màxims històrics són possibles gràcies a una esperança de vida per sobre dels 80 anys en homes i dels 86 en dones, però planteja també que aquesta situació suposa un repte per a la salut pública. De fet, la salut de les persones grans no només està influenciada per l’edat cronològica, sinó que es relaciona amb el seu entorn i les seves experiències al llarg de la vida i durant aquesta etapa. Per aquesta raó, conèixer les condicions en què viuen i el seu estat de salut és necessari per tal de desenvolupar l’estratègia de ciutat d’envelliment actiu i saludable que inclogui una visió de determinants de la salut i les desigualtats.

    L’informe anual de l’ASPB recull igualment que, entre les persones majors de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. La solitud, l’aïllament i la manca de suports social influeixen de manera negativa en la salut, i són especialment determinants en les persones grans. La percepció de soledat és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones han trobat a faltar companyia sovint o algunes vegades. I encara fixant-se en aquestes persones majors de 64 anys, l’informe recull que el 42,4% ha assistit a alguna activitat organitzada en grup durant l’últim any, més els homes que les dones (46% vs. 40%). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.

    Durant la presentació de l’informe han explicat que per tot plegat, l’envelliment saludable és cada any un repte major, que en el cas de la ciutat de Barcelona s’afronta amb la promoció de la salut física, mental i social, la participació en la xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la millora de les condicions de vida. En aquest sentit, també ressalten, l’ASPB col·labora amb altres institucions i entitats socials i veïnals per desenvolupar intervencions en l’àmbit de la salut comunitària en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), en marxa des de 2007. Les Escoles de Salut de la Gent Gran, el Programa Activa’t als parcs, Baixem al carrer o el Gran circ, en són exemples. Igualment, l’Ajuntament ha aprovat recentment l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, coordinada per l’àrea de Drets Socials, i que recull 77 accions a desenvolupar en els propers anys.

    Descens dels embarassos juvenils

    Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. En aquest sentit, cal recordar que l’ASPB ha impulsat des de 2006 el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats per BSaB que ara milloren els indicadors. Aquesta intervenció pretén reduir els embarassos no desitjats i augmentar els coneixements sobre contracepció amb entrevistes personals de consell. Es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre 2017 i 2018 el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.

    En relació amb les infeccions de transmissió sexual, mentre a Barcelona el nombre de casos de VIH i la incidència de la Sida disminueixen, es pot observar també que es manté la tendència a l’augment d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS), particularment la clamídia, la sífilis i la gonocòccia. Aquesta tendència s’observa des de 2015 i és similar a la registrada en altres ciutats d’Espanya, Europa i dels Estats Units. En part està associada a les millores en la detecció i en els sistemes de vigilància d’aquestes infeccions en els últims anys, però a la vegada reflecteix un increment real relacionat amb canvis en les conductes sexuals. Per exemple, a Barcelona entre el 40% i el 60% de les persones amb un diagnòstic de clamídia, sífilis o gonocòccia l’any 2018 no havien utilitzat el preservatiu en l’última relació sexual.

    En el cas de Barcelona, la vigilància epidemiològica d’aquestes malalties, que són de declaració obligatòria, la fa l’ASPB i requereixen la instauració de mesures de tractament en les persones diagnosticades i de control de la transmissió en les persones amb qui hagin tingut relacions sexuals. Els professionals de la salut estan cada vegada més sensibilitzats i formats per detectar possibles riscos i ofereixen proves de diagnòstic precoç davant la sospita d’infecció. Igualment les proves disponibles actualment són més senzilles, eficients i accessibles tant en l’àmbit assistencial com en el comunitari.

    Reforç de la prevenció

    En el marc de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona (ESSIR) es duen a terme diferents accions dirigides a prevenir les ITS i donar accés a mètodes preventius i serveis de qualitat. Igualment, des de l’ASPB es duen a terme accions de prevenció, vigilància i control. Entre elles, la promoció de la salut sexual a les escoles amb el programa Parlem-ne, no et tallis!, la publicació d’una guia sobre els criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual a les escoles, la prevenció i detecció d’ITS als Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències (CAS), amb tallers de prevenció i programes de cribratge, i el programa d’intercanvi de xeringues per reduir el contagi per aquesta via. El CAS Sants compta també amb un programa d’atenció al ChemSex (consum de substàncies associades a les relacions sexuals) i, específicament pel que fa a la detecció i diagnòstic accessible, l’ASPB ofereix les proves de VIH i altres ITS mitjançant dos programes a través d’aplicacions de cites que es van posar en marxa els anys 2016 i 2018.

    • Tot i així, i davant els resultats que demostren que algunes d’aquestes infeccions mantenen la seva tendència a l’alça, l’ASPB reforçarà aquest 2020 mesures de prevenció i sensibilització.
    • Campanya de sensibilització: en el marc de l’ESSIR es posarà en marxa una campanya ciutadana de sensibilització vers les ITS.
    • Promoció de la salut a l’escola: l’ASPB continuarà impulsant el programa Parlem-ne no et tallis! per ampliar-ne la cobertura. Durant el 2018, el programa s’ha desenvolupat en 68 centres de secundària (el 30% del total), la qual cosa suposa que ha arribat a 5.027 alumnes. La cobertura ha estat superior als barris en situació més desfavorida.
    • Prevenció combinada amb la incorporació de la PrEP (Profilaxis Pre-Exposició): la PrEP és una eina essencial en la prevenció del VIH i es presenta com una oportunitat en el control i prevenció de les ITS. Amb l’aprovació del seu finançament pel Sistema Nacional de Salut es dispensarà a grups específics amb elevat risc d’infecció pel VIH i es monitorarà el procés.
    • Ampliació del programa de ChemSex: la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes i el Servei d’Atenció i Prevenció a les Drogodependències de l’ASPB estan treballant per oferir un programa pilot d’atenció conjunta. El programa s’ha plantejat de forma coordinada amb les entitats que ja treballen en ChemSex i inclourà atenció a la drogodependència, atenció a les malalties infeccioses i tallers de reducció de danys.
    • Estudi de les parelles sexuals: l’any vinent es posarà en funcionament una nova aplicació per a la realització d’un estudi de contactes des de l’àmbit assistencial, amb l’objectiu de millorar la col·laboració entre els serveis assistencials i de salut pública.

  • El càncer de pulmó és la primera causa de mort en dones a Barcelona

    L’informe La salut a Barcelona 2016 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i del Consorci Sanitari de Barcelona notifica que el càncer de pulmó es situa com la primera causa de mort en les dones superant per primer cop al càncer de mama.

    L’estudi que s’ha realitzat sobre la qualitat de l’aire conclou que el 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells de diòxid de nitrogen superiors dels establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i fins un 97% està exposat a material particulat. Respecte la normativa vigent a tot Europa, l’informe afirma que l’any 2016 es varen complir els corresponents valors límit o objectiu establerts per a 11 contaminants però es supera el valor límit anual de diòxid de nitrogen (NO2). L’Ajuntament de Barcelona vol fixar els seus valors de referència com els que estableix l’OMS. Així, també s’han superat els valors de referència establerts pel benzè, l’ozó i el benzo(a)pirè.

    Aquesta avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona durant l’any 2016 es manté estable respecte els anys anteriors però no aconsegueix superar els valors de l’OMS.

    Pel que fa a la mortalitat, la taxa estandarditzada per edat continua amb tendència decreixent en homes i es percep un lleuger augment en dones, tot i que la tendència respecte els darrers anys segueix sent decreixent. Les principals causes de mortalitat prematura són entre els homes i per aquest ordre: el càncer de pulmó, la malaltia isquèmica del cor i lesions per accidents de trànsit. En dones, les morts per càncer de pulmó augmenten i passen a ser la primera causa a l’any 2015. La primera causa de mort prematura en dones fins ara sempre havia estat el càncer de mama que passa a segon lloc.

    Gràfica sobre la qualitat de l’aire de La Salut a Barcelona 2016 / Agència Pública de Salut de Barcelona

    L’informe La Salut a Barcelona 2016 incorpora la contaminació acústica com un element nou. S’ha realitzat un mapa de percepció del soroll fet a partir d’enquestes a la població. Les dades de 2016 mostren com a Ciutat Vella i l’Eixample, 7 de cada 10 veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt soroll. En el conjunt de Barcelona, un 47,8% declara que hi ha «molt soroll» al seu barri. Segons l’Organització Mundial de la Salut, a partir dels 42dB(A) es comencen a produir trastorns del son i a partir dels 50dB(A) podrien donar-se problemes circulatoris. Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha vinculat aquesta percepció tant amb el soroll diürn, transports, com al nocturn, oci.

    Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que el soroll ha estat un indicador nou en aquest informe i els seus resultats criden l’atenció i cal abordar-los. En aquest sentit, Tarafa ha afirmat que crearan una «Taula de soroll per treballar amb tots els agents de la ciutat i elaborar un pla de disminució de soroll a la nostra ciutat».

    Valoració positiva per part de l’Ajuntament de Barcelona

    Gemma Tarafa ha trobat important posar en relleu dues coses. Per una banda la importància d’un informe com aquest que «és únic, poques ciutats d’Europa elaboren informes que ajuden moltíssim a veure si estem orientant bé les nostres polítiques públiques». Per altra banda, ha volgut recordar que, com moltes de les polítiques s’han posat en marxa fa poc i «tenen poc recorregut», des de l’Ajuntament diuen que no poden saber si «estan servint» però, en tot cas, «aquests informes ajuden a descobrir-ho». «Hem de ser capaços de ser dinàmics en aquells polítiques que no funcionen prou bé i fer-ne de noves», ha dit Tarafa.

    Des de l’Ajuntament han valorat positivament la reducció de les principals causes de mortalitat prematura ja que «això vol dir que morim més de vells que per altres causes». També destaquen que en els resultats de tuberculosi, sida o embaràs adolescent també s’ha millorat. Tarafa ha volgut ressaltar que per molt que «els valors siguin estables o de tendència a la baixa no ens hem de conformar amb ells».

    Les desigualtats de salut entre barris pel que fa per exemple a l’esperança de vida s’han frenat força. Tarafa però ha demanat prudència perquè hi ha hagut un petit descens entre les desigualtats entre barris també perquè han parat d’augmentar. Crearan un Observatori d’impactes en salut i qualitat de vida per veure els impactes de les mesures que s’han anat aprovant: «un seguiment quotidià permetrà tenir una avaluació continuada».

    Quadre resum dels indicadors de l’informe de Salut a Barcelona 2016 / Agència Pública de Salut de Barcelona

    Altres indicadors de salut estudiats

    La salut autopercebuda per classe social i sexe: Borrell ha explicat que aquí també es veuen les desigualtats de gènere, ja que la salut està pitjor percebuda per dones que per homes. Aquesta percepció de «mala salut» és d’un 41,7% en dones de classe social més baixai d’un 10% entre les de classe més alta.

    Un altre indicador és la salut reproductiva: la fecunditat mostra els naixements de les dones en edat reproductiva (de 15 als 49). L’estudi explica que en la fecunditat adolescent (15-19) hi ha 19,1 embarassos per cada mil dones. Els gràfics mostren que tant els embarassos com els avortaments tendeixen a disminuir i la fecunditat a créixer. També s’han estudiat els embarassos en adolescents comparant-los entre l’any 2008 i el 2016. En tots els districtes disminueix l’embaràs adolescent.

    L’estudi de salut laboral mostra que les lesions i malalties professionals relacionades amb el treball greus s’han incrementat en 183 en homes i 76 en dones després de 10 anys de descens mantingut. De lesions mortals hi ha hagut 25 homes i 6 dones. De malalties professionals hi hagut 569 casos. De malalties relacionades amb el treball com ara el trastorn ansiós-depressiu: 545 (191 homes i 354 dones).

    Pel que a les infeccions per malalties de transmissió sexual, els casos de VIH estan pràcticament estables i fins i tot han arribat a disminuir una mica. Altres com ara la sífilis, però, van creixent en homes i la gonocòccia va creixent en dones. Gemma Tarafa ha argumentat que l’increment de malalties infeccioses també es pot explicar pel fet que la vigilància és major i el control fa que detectem més casos. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona han afirmat que estan traçant una estratègia per poder disminuir aquests percentatges, «quan abans fem la detecció precoç abans evitarem que la puguin transmetre».

    L’estudi també s’ha centrat en les persones, l’economia i les condicions de vida a Barcelona. L’informe afirma que el 9% de les llars vivien en pobresa material severa el 2016. A més un 10,6% de les llars de Barcelona van patir pobresa energètica l’any 2016 (un 23,4% en les classes socials més desfavorides respecte a un 4,8% en les més
    benestants). En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que ha atès prop de 10.000 llars amb problemes relacionats amb la pobresa energètica. Bombers, Centres d’Atenció Primària i Habitatge «són sovint la porta d’entrada a persones amb pobresa energètica», segons Tarafa, i és amb tots ells amb els qui l’Ajuntament treballa per pal·liar els percentatges informes.

    Quan es pregunta a la ciutadania per la seva salut percebuda, veiem com el 15,5% dels homes i 22,6% de les dones (adults) declaren una salut regular o dolenta. Les dones tenen una pitjor percepció de la salut però, tot i això, viuen més anys.

    Als serveis sanitaris, segons Tarafa, els hi cal molt marge de millora. El 64,3% de la població barcelonina té cobertura sanitària exclusivament pública, però aquest percentatge és molt diferent entre els districtes, sent els dos més extrems Sarrià-Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’ús dels serveis d’urgències hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser de: 342 persones per 1.000 habitants en el cas dels homes i 380,1 en dones. Per altra banda, un 24% de les cites prèvies a l’atenció primària es donen a més de 48 hores.