Just Deploy It!

Etiqueta: inserció laboral

  • La FECEC reclama mesures per a la reinserció social i laboral dels supervivents de càncer

    La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) valora positivament l’aprovació de l’Estratègia en càncer del Sistema Nacional de Salud, acordada entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes deu anys després de la seva darrera actualització. Tanmateix, reclama mesures de reinserció social i laboral per a les persones que s’han recuperat de la malaltia.

    L’acord recull 5 línies d’actuació (promoció de la salut i prevenció en càncer, atenció sanitària, atenció sanitària a la infància i adolescència, dades i informació de càncer i recerca) i 40 objectius amb 52 accions a assolir amb accions a implementar. El document ha estat elaborat i consensuat pel Comitè de Seguiment i Avaluació de l’Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut, format per les societats científiques i associacions de pacients relacionades amb el càncer, les comunitats autònomes, l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri de Sanitat.

    La FECEC assenyala que Espanya encara està lluny de les recomanacions del Pla europeu de lluita contra el càncer, però assenyala diversos aspectes positius de l’Estratègia en càncer. Quant al model assistencial, valora la creació d’una gestora de casos en els principals tumors i la progressiva extensió del model d’atenció multidisciplinari i cooperatiu, així com també l’aposta per la formació de professionals en habilitats comunicatives amb els pacients, una vella reclamació de les entitats.

    En l’àmbit de promoció de la salut, subratlla com a rellevant que l’estratègia mencioni per primera vegada el càncer laboral i la inclusió de millorar del sistema d’informació i vigilància d’aquest. El conjunt d’entitats també celebra la notícia d’establir un cribratge poblacional per al càncer de cèrvix, com succeeix amb el de càncer de còlon. Subratllen, però, que caldrà una reforma de l’atenció primària per poder atendre aquest cribratge poblacional.

    La federació d’entitats valora també el fet d’oferir atenció social als malalts i als seus familiars a través d’un estudi de l’impacte laboral, psicològic i social de la malaltia, però considera que aquesta qüestió segueix sense abordar-se en profunditat. Així mateix, consideren encertada la fixació de criteris clars en oncologia pediàtrica per atendre segons les franges d’edat en unitats infantils o adolescents.

    Pel que fa a l’investigació en càncer, la FECEC critica que Espanya continuï a la cua d’Europa, amb «propostes poc desenvolupades en comparació amb el Pla Europeu». Aquest pla preveu, entre altres, establir un nou centre de coneixement en càncer per ajudar a coordinar iniciatives científiques i tècniques a l’àmbit de la UE i una iniciativa europea d’obtenció d’imatges oncològiques per millorar la medicina personalitzada i les solucions innovadores.

    El càncer i la Covid-19

    Durant la primera onada de la Covid-19 es van limitar les visites i les operacions quirúrgiques, mantenint-se només aquelles  que no podien demorar-se, i les proves diagnòstiques es van posposar. Aquesta reorganització de l’activitat assistencial per donar resposta a la duresa de la pandèmia ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics de càncer com en l’inici de nous tractaments en els pacients oncològics.

    Concretament, segons un estudi liderat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), durant l’any 2020 s’han diagnosticat a tot l’Estat un 21% menys de nous casos de càncer. Segons el Departament de Salut, els diagnòstics de càncer a Catalunya s’han reduït en un 12%. Davant aquestes dades, els experts temen que els retards en els diagnòstics i tractaments comportin una major mortalitat dels pacients.

    En aquest sentit, la FECEC reclama al govern espanyol una dotació pressupostària per restablir un correcte funcionament de l’atenció mèdica, els tractaments, proves diagnòstiques i programes de cribratge poblacional. L’organització sosté que si no es prenen mesures eficaces, el nombre de casos de càncer podria augmentar gairebé un 25 % d’aquí al 2035, segons dades de la UE, fet que faria del càncer la primera causa de mort a Europa.

    Actualment, el càncer és la segona causa de mort a Espanya, després de les malalties de l’aparell circulatori, encara que en els homes és, des de l’any 2000, la primera causa de mort. Aquesta malaltia representa la segona causa de mort al món, amb prop de 18 milions de nous casos diagnosticats i més de 9,6 milions de defuncions relacionades amb tumors cada any. A Europa, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades d’aquesta malaltia el 2020, i uns altres 1,3 milions de persones van perdre la vida.

  • El Govern central desbloqueja 8 milions de subvenció per a l’ocupació de persones amb discapacitat

    Aquest és un article del Diari del treball

    La subvenció destinada a contractar tècnics d’inserció per a persones amb discapacitat o amb trastorn mental per tal que els puguin fer un acompanyament laboral a empreses ordinàries ha quedat desbloquejada. L’ajuda, segons es publica al BOE, sumarà 8 milions d’euros. Aquesta subvenció, anomenada SIOAS (Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental), procedeix del Fons Social Europeu. Fins aquest any el suport econòmic el tramitava la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va deixar en mans del govern central donar el vistiplau a la convocatòria.

    Un cop desbloquejada, la proposta de subvenció es publicarà també al BOE, cosa que farà possible que les entitats es presentin i si finalment reben llum verd, tindran accés als fons. Una d’aquestes, Down Catalunya, fa dies va emetre una nota de premsa demanant amb urgència de la publicació de la convocatòria, que és de caire anual. Les entitats que promouen la inserció laboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària ja han fet la despesa en els preparadors laborals, que no sortís la convocatòria hauria implicat la pèrdua d’uns diners que ja s’han gastat.

    L’any 2016 les entitats que es dediquen a la inserció laboral de persones amb discapacitat van ajudar a Catalunya 1.679 persones. «A aquestes persones, que pateixen diverses problemàtiques, se’ls hi fa un seguiment i un acompanyament en tot el procés per trobar feina», explica Marta Obdúlia, de la federació Ecom, una entitat que actualment agrupa més de 140 entitats de persones amb discapacitat física de tot l’Estat Espanyol. Ecom forma part de la Confederació del Tercer Sector de Catalunya.

    L’any passat les 40 entitats que van acudir a la convocatòria de subvenció, que tenia una quantitat fixada de 5,4 milions, van ajudar les esmentades 1.674 persones, de les quals es va aconseguir la col·locació d’almenys el 20%, una proporció que supera l’índex d’èxit del SOC. Això es va aconseguir amb un total de 94 preparadors, als quals cal afegir un percentatge de jornada de tècnics d’inserció, de prospectors per trobar feina, d’administratius i de coordinadors, en total es considera que per cada tècnic hi ha altres dos treballadors donant suport. Les entitats i treballadors van quedar en una situació molt insegura quan el Govern central va intervenir la Generalitat.

    Els preparadors o integradors laborals són professionals que acompanyen les persones amb discapacitat que fan pràctiques o estan contractades a empreses ordinàries, d’acord amb la metodologia del “treball amb suport”. Durant els primers mesos aquest acompanyament és gairebé diari, fins que el treballador té per la mà totes les feines que li han assignat a l’empresa en qüestió, i a mesura que aquest domini de les tasques laborals es va assolint l’acompanyament es va espaiant cada cop més.

    «El problema de fons rau en el fet que aquest servei a la ciutadania depengui totalment de les subvencions», afirma un alt responsable de la Confederació del Tercer Sector. Això fa sigui molt difícil fer programacions. «D’un any a un altre es produeixen oscil·lacions molt grans. Així es va passar de rebre 1,9 milions a poc més de 190.000 euros», assegura Marta Obdúlia. Un altre problema és que no hi ha seguretat perquè a cada convocatòria poden canviar els requisits, «quan del que es tracta és de donar servei a persones que ho necessiten» afirmen a Ecom.

    Els anys que la subvenció cau o es produeix un problema, les entitats han de cobrir les despeses acudint al crèdit ordinari, cosa que suposa que a la fi qui s’aprofita és el sector financer i no les persones a les quals es vol protegir, expliquen.

  • Les persones que pateixen una malaltia mental encara viuen marginalitat a la feina

    Associacions de pacients i familiars han reclamat en el Dia Mundial de la Salut Mental que el mercat laboral sigui més inclusiu i es pugui acabar així amb la marginalitat. Una de les dificultats que pateixen les persones amb algun tipus de trastorn o malaltia mental és la incorporació al mercat laboral. Des d’entitats com Salut Mental Catalunya o la plataforma Clúster Salut Mental, que agrupa diverses associacions però també empreses i institucions, creuen que la feina és un element cabdal i que s’ha de tractar com un factor terapèutic. Així, adaptar les jornades laborals o fer una reincorporació progressiva a la feina després de la baixa són algunes de les mesures que proposa el sector.

    Flexibilitzar les jornades laborals per a les persones que pateixin algun tipus de trastorn o malaltia mental, segons diverses associacions, ajudaria al col·lectiu a sortir de la sensació de la marginalitat que pateixen. La flexibilització implicaria jornades més reduïdes o tornar d’una baixa laboral progressivament. En aquest sentit, Pere Bonet, president del Clúster Salut Mental Catalunya, creu que després d’una baixa prolongada, una persona amb una malaltia mental no pot incorporar-se al mateix ritme que abans de patir la malaltia però amb una incorporació progressiva, el seu retorn al mercat laboral seria més satisfactori. En el mateix sentit, Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, creu que cal atendre als pacients anant més enllà del tractament i la curació mèdica. La feina és doncs un element molt important.

    Des de Clúster Salut Mental animen a implementar el Pla de Salut Mental que en principi preveia més pressupost per a la contractació de serveis relacionats amb la salut mental des del Departament de Salut. Si això s’acabés complint, creuen que això ajudaria a tenir més «iniciatives per a la lluita contra l’estigma del col·lectiu, ja que, des de l’entitat es proposa dedicar-los a l’atenció comunitària per ajudar a la integració de les persones».

    El Comitè organitzador del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 va suspendre l’acte que tenia previst en contra la vulneració de drets l’1-O

    Ahir, en aquest mateix diari, el Comitè organitzador del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 publicava un article d’opinió on explicava que no celebrarien aquest dia a Girona tal i com estava previst. Ho van anular perquè «el lema d’enguany, Salut mental, a la comunitat i a la feina, aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència, generadora d’oportunitats per a les persones». Opinen que a partir del que va passar el passat 1-O durant la realització del referèndum i «atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent», no podien celebrar res. «Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar la lluita pel respecte als drets fonamentals de tota la ciutadania», comenten en el citat article.

    El Comitè organitzar del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 està conformat per Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental Girona i comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i la Fundació Tutelar de les comarques gironines. Totes elles tanquen l’article afirmant que «la vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental […] Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre. Una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res. Però continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena».

  • Barcelona facilitarà la inserció laboral de joves que pateixen un trastorn de salut mental

    El 12% dels barcelonins i barcelonines han patit o patiran un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, un percentatge lleugerament superior quan es tracta d’adolescents i joves. A partir del mes de maig, Barcelona comptarà amb tres dispositius especials per facilitar la inserció laboral de joves que pateixen un trastorn de salut mental diagnosticat, com ara un trastorn bipolar, esquizofrènia, depressió o angoixa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns els nous dispositius adreçats a la cerca de feina, una de les primeres mesures del Pla de Salut Mental de la ciutat que es posen en marxa i que es farà des de l’agència d’ocupació Barcelona Activa. Segons ha explicat el primer tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello, els tres dispositius se situaran als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris i serà un servei dimensionat per atendre fins a 150 joves d’entre 16 i 35 anys. «Hi ha un enorme malestar psicològic que ha generat la crisi, un fenomen sovint invisibilitzat en forma de malestar psicològic o depressió. Barcelona Activa ha de poder baixar al territori per ajudar la gent», ha dit Pisarello.

    Per tal de garantir una atenció especialitzada i específica per als joves que participin d’aquest servei d’inserció, 200 professionals de Barcelona Activa participaran en un programa de formació amb experts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i entitats de salut mental. Segons ha explicat la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, els professionals s’encarregaran d’orientar els joves i es farà un seguiment tutoritzat durant els primers sis mesos de feina un cop la persona hagi estat contractada. «És important no deixar sols aquests joves, que necessiten l’acompanyament perquè la societat no es pot permetre malbaratar el seu talent», ha afegit Pisarello.

    Els joves podran ser derivats a aquest servei específic pel seu metge de família, per agents de salut comunitaris o des del mateix servei de Barcelona Activa, entre altres. Tot i que de moment els dispositius se situaran en aquests tres districtes «prioritaris», segons ha dit la comissionada de salut Gemma Tarafa, no descarten ampliar més endavant aquest servei específic a altres districtes.

    Primer any de posada en marxa del Pla de Salut Mental

    Tal com ha explicat la comissionada de Salut del consistori, Gemma Tarafa, el servei acompleix una de les línies del Pla de Salut Mental 2016-2022 que ha preparat l’Ajuntament i que va ser aprovat el mes de setembre. «És important recordar que la salut mental és un dret essencial, quan parlem del dret a la salut no parlem només de la salut física sinó també mental i aquest és un tema prioritari», ha dit Tarafa.

    El Pla de Salut Mental és el primer pla específic amb què compta la ciutat de Barcelona per fer front a aquesta problemàtica. Per al primer any de posada en marxa, el pla compta amb 51 milions d’euros i un 11% del pressupost anirà destinat a les mesures d’ocupació, una de les línies del pla.

  • Empoderar-se per conquerir un entorn laboral lliure d’estigma vers el VIH

    Mentre que els avenços mèdics en el tractament del VIH són notoris, altres aspectes, com el de la inserció laboral de les persones infectades, encara tenen en ocasions l’estigma o la discriminació com a teló de fons. Aquest va ser el cas del Daniel Jiménez, el jove que va ser acomiadat del bar on treballava a Madrid després de confiar a la seva superior que era seropositiu. Un any després, el Daniel ha vingut a Barcelona per participar en la VIII Jornada de les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH -que va tenir lloc la setmana passada- ja que s’ha convertit en un referent i una de les cares visibles de la lluita contra la discriminació i l’estigma després d’atrevir-se a denunciar-ho i fer-ho públic en part gràcies al suport de la seva família i de l’ONG Imagina Más, segons assegura.

    Malauradament l’estigma encara existeix. Segons un estudi de la Sociedad Española Interdisciplinaria del Sida (SEISIDA) només prop d’un 7% dels espanyols – dada que es basa en una mostra de diferents comunitats autònomes- seria company de feina d’una persona amb VIH. El mateix document assenyala com aquesta o altres reaccions envers diferents tipus de relació amb persones amb VIH «tenen importants repercussions com ara l’aïllament social o la dificultat d’emprendre un projecte de vida laboral».

    De fet, segons recull Julio Gómez Caballero, Coordinador de Trabajando en Positivo, en un article publicat a la revista Gehitu, un dels factors que explica l’alt nivell d’atur entre les persones que tenen el VIH -que pot arribar a superar el 50%- té a veure amb els prejudicis i la manca d’informació adequada entorn al virus, que acaben generant situacions de discriminació i vulneració de drets.

    Cada vegada hi ha perfils més capacitats

    La situació de desavantatge laboral però no respon únicament als prejudicis o la manca d’informació que puguin tenir els altres. Alguns estudis atribueixen les dificultats d’inserció laboral al fet que aquest col·lectiu, i en especial els que coneixen la infecció des de fa més anys, compten amb una falta de qualificació i experiència que limita les seves possibilitats. En aquest cas la millora depèn de la capacitació i interès individual. Un exemple de superació és el de la María José Fuster, infectada de VIH des de fa 27 anys. “Si no m’hagués esforçat en estudiar en un moment que semblava que hagués de morir avui no seria doctora en psicologia social”, explica a El Diari de la Sanitat. Segons ella, que és una de les veus que treballa amb temes de VIH i ha participat en diversos estudis, s’ha acumulat un percentatge molt gran de persones amb baixa especialització. «Més del 40% de persones amb VIH tenen un nivell màxim d’estudis primaris», diu. «També ara hi ha nous perfils però: ara hi ha més perfils d’homes que tenen sexe amb homes, són homes joves, perfils més formats i més capacitats», afegeix.

    Amb tot, ella matisa que hi ha diversos graus de dificultats en l’àmbit laboral que suposen barreres: «Qüestions com revelar o no a l’empleador la seva condició, l’autoestigmatització -un mateix per por deixa d’anar a buscar feina- o les persones que estan en el món laboral i que haurien de flexibilitzar la feina per motius de salut però que no ho fan perquè no volen revelar-ho», menciona.

    L’acompanyament, clau en el procés

    La María José afirma que atrevir-se a denunciar una situació com la que va viure el Daniel Jiménez pot tenir a veure amb el temps de diagnòstic però també amb el procés que viu cadascú. “El fet de portar molts anys amb VIH hauria d’ajudar al procés de resiliència de la persona però depèn de com viu el procés cadascú. Si el vius en solitari, sense recolzaments i visquent amb l’anticipació que et rebutjaran et convertiràs en una persona indefensa”, explica.

    El missatge del Daniel per a persones que hagin patit una situació similar a la seva és la de buscar recolzament. “L’acompanyament que jo vaig rebre em va ajudar a entendre el que jo tenia i com lluitar-ho”, assegura a aquest diari. Segons explica, després de fer el pas i que es publiqués la seva història va començar a rebre missatges de persones d’altres llocs d’Espanya i de l’Amèrica Llatina que s’havien trobat en situacions de discriminció a la feina. “Hi havia casos de persones que havien estat acomiadades amb l’excusa que necessitaven gent més activa a la feina”, diu.

    «Per una persona tirar-se al buit sola és més difícil, aquí hi juguen un paper les entitats. Nosaltres animem a la gent que denunciï i que reivindiqui els seus drets», assegura Quim Roqueta, president de Gais Positius, a aquest mitjà.

    Visibilitzar el VIH a la feina

    «La gent no té perquè dir-ho i quan ho fa normalment és perquè sap que té un àmbit de treball agradable però normalment la visibilitat no trascendeix a l’àmbit laboral i es queda més en un àmbit familiar o d’amistats. També hi té a veure el fet que a nivell mèdic s’ha avançat molt i en aquest sentit no cal, com abans, que potser la persona s’absenti per visites», explica Quim Roqueta.

    Diferents iniciatives contribueixen precisament a que el VIH no sigui un tema tabú a la feina i que cada vegada més empreses es comprometin amb la lluita contra l’estigma. «Les empreses podrien oferir serveis, espais on els treballadors puguin parlar o obtenir informació sobre aquesta o altres malalties per reduir la distància actual», assegura la María José Fuster.

    Amb la idea de teixir ponts entre empreses i persones que busquen feina i promoure el paper de les empreses com agents de canvi social va néixer precisament la Federación Trabajando en Positivo, que busca, entre altres coses, el suport de les empreses en la lluita contra la discriminació que existeix al món laboral cap a les persones amb VIH.