Just Deploy It!

Etiqueta: insomni

  • El 5% dels usuaris de l’ICS pateixen insomni: la majoria són dones majors de 60 anys

    La prevalença de l’insomni diagnosticat a les consultes d’atenció primària de l’ICS, segons un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol), és del 5,1 %. De les 4.131.754 persones incloses a l’estudi, 209.386 tenen diagnòstic d’insomni; un 64,% són dones i els grups d’edat en què la prevalença d’insomni és més elevada són dels 60 als 69 anys (19,7 %), seguit del grup de 70 a 79 anys (18,6 %).  Els grups d’edat amb menys insomni són els menors de 30 anys (3,8 %) i el grup de 30 a 39 anys (8,8 %).

    Així, el perfil majoritari de les persones diagnosticades amb insomni a Catalunya són dones, de més de 60 anys i de classes ocupacionals baixes. L’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) dóna aquests resultats després d’haver analitzat la prevalença de l’insomni, les patologies i els factors socials associats.

    L’anàlisi de les variables socials indica que l’insomni és significament més elevat en les classes socials ocupacionals més baixes i significament menor en les més altes. La classe social ocupacional es determina en funció de la feina que desenvolupa cada grup. S’estableixen set categories que van des de la categoria I —treballadors d’alt nivell (grans propietari, directius…)— fins a la categoria VII     —treballadors del sector primari (agricultors, pescadors…). Els resultats indiquen que en les categories més altes el percentatge de diagnòstics d’insomni és del 12,9 % (en la categoria I és del 5,3 % i en la categoria II, del 7,3 %), mentre que en les més baixes és del 51,1% (en la categoria VI és del 32,2 % i en la categoria VII, del 18,9 %).

    Pel que fa a les patologies associades, l’anàlisi mostra que el diagnòstic d’insomni és significativament més freqüent en persones hipertenses, ja que el 41,4 % de les que tenen insomni també estan diagnosticades d’hipertensió. Igualment, té una prevalença superior en persones amb diagnòstic d’ansietat (39,1 %) i de depressió (23 %). També s’observa que les persones amb sobrepès són més proclius a patir d’insomni.

    Finalment, l’estudi també indica que les persones amb insomni són més freqüentadores, tant a la consulta de medicina com a la d’infermeria. La mitjana de visites a l’any a les consultes de medicina  familiar i comunitària de les persones diagnosticades d’insomni és de 6,4, mentre que les no diagnosticades fan 3,1 visites l’any. Pel que fa a les visites a infermeria d’atenció primària, les persones que tenen insomni realitzen una mitjana de 3,6 visites l’any, mentre que les que no pateixen insomni en fan 1,6.

    «En l’àmbit epidemiològic l’estudi confirma el coneixement que ja teníem, que la prevalença d’insomni trobada és molt semblant a la d’altres estudis similars duts a terme en altres països i, a la vegada, ens aporta alguna informació més per entendre millor aquest trastorn», conclou Jesús Pujol, investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.

    La presentació i exposició d’aquestes dades i les seves conclusions es va realitzar durant la 10a Jornada de Recerca de l’ICS, que aquest any es va fer conjuntament amb l’11a Jornada de Recerca de l’IDIAPJGol centrant-se en l’ús de les grans bases de dades en la recerca per a la millora de la salut.

    «Utilitzar una gran base de dades com el SIDIAP ens ha permès valorar diferents factors relacionats amb la presència d’insomni, una patologia d’origen o causa no del tot definida, i això ens pot ajudar a ampliar línies de recerca de futur com, per exemple, investigar per què és més freqüent en hipertensos. D’altra banda, ens aporta informació sociodemogràfica rellevant que ens explica que les situacions socials adverses estan relacionades amb aquest problema», afirma Jesús Pujol.

  • Sense son i sense bona informació

    La recent troballa de cinc gens i una secció del genoma relacionats amb l’insomni no millorarà el son dels insomnes, almenys a curt termini. L’assoliment, publicat a Nature Genetics, proporciona una nova visió de la complexa arquitectura genètica de l’insomni, segons els autors, però la seva possible transcendència és estrictament científica. Potser hi ha més de 1.000 milions d’insomnes a tot el món, la majoria d’ells, és clar, sense diagnosticar ni tractar. Però totes les xifres sobre l’insomni cal agafar-les amb pinces, en primer lloc perquè les nombroses classificacions i definicions de l’insomni compliquen el seu estudi i abordatge clínic. L’estudi de Nature Genetics arrenca afirmant que és «el segon trastorn mental més prevalent». No està malament com a primera frase d’una peça de literatura científica, per deixar ben clar que el problema que s’aborda és d’envergadura, però aquesta etiqueta no fa justícia al polimorf i esmunyedís problema de la manca de son.

    L’insomni és un dels problemes més freqüents en les consultes d’atenció primària. Però les dades de prevalença i incidència, molt escasses a Espanya i altres països, són molt variables. Als Estats Units, més de la meitat dels pacients que van al metge de capçalera es queixen d’insomni quan se’ls pregunta què tal dormen; el 30% es queixa per iniciativa pròpia, i només el 5% va al metge per aquest problema. La Guia de pràctica clínica per al maneig de pacients amb insomni en atenció primària, elaborada pel Sistema Nacional de Salut espanyol el 2009 -i, per tant, potser desfasada, ja que han transcorregut més de cinc anys des de la seva publicació-, ofereix aquestes dades de prevalença en la població general: el 30-48% es queixa de falta de son (el 16-21%, d’insomni habitual, i el 10-28%, d’insomni entre moderat i greu), el 9-15% es queixa d’insomni i pateix més les conseqüències durant el dia, i només el 6% està diagnosticat segons la definició i els criteris del DSM-IV. Tot i que les xifres no siguin necessàries, sí que permeten entreveure que l’insomni no només té graus, sinó que el diagnòstic depèn de la definició. Probablement molts casos es resolen o es podrien resoldre a l’atenció primària, la majoria d’ells sense recórrer a fàrmacs, amb mesures d’higiene del son, intervencions psicològiques o simple educació per a la salut, «receptant» webs de qualitat sobre l’insomni.

    Cada vegada és més habitual que els pacients, abans i després de consultar al metge, busquin informació a internet sobre el seu problema de salut. En el cas de l’insomni, la informació de qualitat podria ajudar a resoldre molts casos, almenys els aguts i menys greus. El problema és que molta de la informació disponible deixa molt a desitjar. Un estudi de maig de 2017 sobre la qualitat i llegibilitat dels recursos d’informació més populars a internet sobre l’insomni mostra que els millors recursos informatius no necessàriament apareixen en els primers llocs de les cerques a Google, on conviuen webs mèdiques, institucionals, comercials i no comercials. En conjunt, la seva qualitat és més aviat discreta, ja que el contingut és sovint incomplet i presenta altres deficiències, com els conflictes d’interessos i la manca d’autoria i data d’actualització. Però potser la principal aportació d’aquest estudi és que la majoria dels continguts sobre l’insomni superen la capacitat de comprensió del profà. Les més rigoroses solen ser, a més, les més difícils de llegir. Parlar clar sense perdre rigor és sens dubte el gran repte que tenen aquestes i altres webs sobre salut. Però també el que tenen tots els metges en tractar amb els seus pacients.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve