Etiqueta: institut català de la salut

  • El 5% dels usuaris de l’ICS pateixen insomni: la majoria són dones majors de 60 anys

    La prevalença de l’insomni diagnosticat a les consultes d’atenció primària de l’ICS, segons un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol), és del 5,1 %. De les 4.131.754 persones incloses a l’estudi, 209.386 tenen diagnòstic d’insomni; un 64,% són dones i els grups d’edat en què la prevalença d’insomni és més elevada són dels 60 als 69 anys (19,7 %), seguit del grup de 70 a 79 anys (18,6 %).  Els grups d’edat amb menys insomni són els menors de 30 anys (3,8 %) i el grup de 30 a 39 anys (8,8 %).

    Així, el perfil majoritari de les persones diagnosticades amb insomni a Catalunya són dones, de més de 60 anys i de classes ocupacionals baixes. L’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) dóna aquests resultats després d’haver analitzat la prevalença de l’insomni, les patologies i els factors socials associats.

    L’anàlisi de les variables socials indica que l’insomni és significament més elevat en les classes socials ocupacionals més baixes i significament menor en les més altes. La classe social ocupacional es determina en funció de la feina que desenvolupa cada grup. S’estableixen set categories que van des de la categoria I —treballadors d’alt nivell (grans propietari, directius…)— fins a la categoria VII     —treballadors del sector primari (agricultors, pescadors…). Els resultats indiquen que en les categories més altes el percentatge de diagnòstics d’insomni és del 12,9 % (en la categoria I és del 5,3 % i en la categoria II, del 7,3 %), mentre que en les més baixes és del 51,1% (en la categoria VI és del 32,2 % i en la categoria VII, del 18,9 %).

    Pel que fa a les patologies associades, l’anàlisi mostra que el diagnòstic d’insomni és significativament més freqüent en persones hipertenses, ja que el 41,4 % de les que tenen insomni també estan diagnosticades d’hipertensió. Igualment, té una prevalença superior en persones amb diagnòstic d’ansietat (39,1 %) i de depressió (23 %). També s’observa que les persones amb sobrepès són més proclius a patir d’insomni.

    Finalment, l’estudi també indica que les persones amb insomni són més freqüentadores, tant a la consulta de medicina com a la d’infermeria. La mitjana de visites a l’any a les consultes de medicina  familiar i comunitària de les persones diagnosticades d’insomni és de 6,4, mentre que les no diagnosticades fan 3,1 visites l’any. Pel que fa a les visites a infermeria d’atenció primària, les persones que tenen insomni realitzen una mitjana de 3,6 visites l’any, mentre que les que no pateixen insomni en fan 1,6.

    «En l’àmbit epidemiològic l’estudi confirma el coneixement que ja teníem, que la prevalença d’insomni trobada és molt semblant a la d’altres estudis similars duts a terme en altres països i, a la vegada, ens aporta alguna informació més per entendre millor aquest trastorn», conclou Jesús Pujol, investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.

    La presentació i exposició d’aquestes dades i les seves conclusions es va realitzar durant la 10a Jornada de Recerca de l’ICS, que aquest any es va fer conjuntament amb l’11a Jornada de Recerca de l’IDIAPJGol centrant-se en l’ús de les grans bases de dades en la recerca per a la millora de la salut.

    «Utilitzar una gran base de dades com el SIDIAP ens ha permès valorar diferents factors relacionats amb la presència d’insomni, una patologia d’origen o causa no del tot definida, i això ens pot ajudar a ampliar línies de recerca de futur com, per exemple, investigar per què és més freqüent en hipertensos. D’altra banda, ens aporta informació sociodemogràfica rellevant que ens explica que les situacions socials adverses estan relacionades amb aquest problema», afirma Jesús Pujol.

  • Els metges de Tarragona demanen destituir el gerent de l’ICS per afirmar que no tenen sobrecàrrega

    El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha demanat a l’Institut Català de la Salut que destitueixi el seu gerent territorial, Rafael Gràcia, qui fa poc més d’un any que va assumir el càrrec. La petició arriba quatre dies després d’unes polèmiques declaracions de Gràcia en una entrevista amb El Diari de Tarragona en la qual afirmava que «els metges de primària de Tarragona no tenen càrrega de treball».

    L’entrevista va encendre ràpidament els ànims entre els facultatius del territori ja que, segons Gràcia, el problema de les llistes d’espera en alguns centres de primària, com el CAP La Granja, al barri de Torreforta, no són per un problema de plantilla sinó de gestió.

    «Si analitzem les ràtios de la plantilla en relació a la població atesa, ens adonarem que els professionals mèdics dels centres d’atenció primària de Tarragona no tenen un problema de càrrega de treball. Una altra cosa és veure com som capaços de donar resposta a la comunitat», assegura en l’entrevista.

    Després d’aquestes afirmacions les reaccions de treballadors, sindicats i col·legi no s’han fet esperar. Els professionals del CAP La Granja es van concentrar aquest dimecres a les portes del centre per demanar-ne la dimissió. La concentració va provocar que Rafael Gràcia es disculpés amb els treballadors del centre a través d’un correu electrònic, segons explica El Diari de Tarragona. Des del Col·legi de Metges consideren que la resposta de Gràcia «és del tot insuficient i cal que la disculpa es faci extensiva a tots els metges que implica en les seves declaracions».

    Desgast dels professionals

    La polèmica té lloc en plena rebel·lió de la primària, que es queixa precisament de la manca de personal, la sobrecàrrega de treball i l’absència de substitucions. A principis de mes, el Col·legi de Metges de Barcelona ja va avisar al departament de Salut que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític»

    Des de la conselleria calculen que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres durant els anys de retallades. I no ha estat fins aquest 2017 que s’han recuperat part de les reposicions en cas de baixa o jubilació, que fins ara no es cobrien.

    Segons l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) de Salut, es preveu crear en els pròxims set anys 5.000 llocs de treball -dels quals 1.500 metges- que permetrien recuperar els llocs existents abans de la crisi però també crear-ne de nous.

  • Els hospitals de l’ICS atenen una mitjana de 2.000 urgències diàries durant l’epidèmia de grip

    L’activitat gripal continua augmentant a Catalunya. L’epidèmia ha provocat que en els darrers set dies hospitals catalans de la xarxa pública hagin atès, almenys, 27.491 urgències, recaient més de la meitat d’aquestes en els vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut: Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol (Badalona), Arnau de Vilanova (Lleida), Viladecans, Joan XXIII (Tarragona), Verge de la Cinta (Tortosa) i Josep Trueta (Girona). Concretament, els professionals de l’ICS han atès entre el 5 i l’11 de gener 14.138 urgències, de les quals un 18% han estat pediàtriques. El total d’urgències ateses en aquests dies però no es pot conèixer i Salut només disposa, de moment, de les dades dels hospitals de l’ICS i d’alguns altres hospitals de la xarxa pública, com ara el Clínic (2.442), el Taulí (2.491 urgències) o el Moisès Broggi (1.370) però no de tots.

    Mentre que el nombre d’urgències en aquests vuit hospitals ha disminuït respecte a la setmana anterior, l’activitat als Centres d’Atenció Primària de l’ICS (la immensa majoria) ha augmentat gairebé un 2% amb més de 500.000 visites mentre que l’increment encara ha estat més gran als centres d’atenció continuada (Centres d’Urgències d’Atenció Primària i Punts d’Atenció Continuada), on s’han atès 58.931 visites, el que suposa un 15,9% més que la setmana anterior. A més, el 061 CatSalut Respon ha atès 34.127 consultes.

    Així les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya, que recull dades sobre la temporada gripal, l’activitat continua augmentant i es passa d’un «nivell d’activitat baix» a «un nivell moderat». Concretament, durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos de grip han augmentat fins a arribar als 343,96 per 100.000 habitants. Des de l’inici de la temporada 87 persones han hagut de fer un ingrés «greu», tots ells per virus gripal A.

    Els CAP «funcionen molt per sobre de la seva capacitat real»

    En l’actual epidèmia de grip, els CUAP i PAC estan atenent un 23% més dels pacients habituals i els CAP funcionen molt per sobre la seva capacitat real», avisa en un comunicat de Metges de Catalunya el secretari d’Atenció Primària del sindicat Òscar Pablos. Tanmateix, critica Pablos, el Pla Integral d’Urgències (PIUC) per a aquest hivern no especifica cap partida per a l’atenció primària, mentre els hospitals disposen de 14 milions d’euros i l’atenció sociosanitària de 2,7.

    Davant d’aquesta situació el sindicat mèdic reclama un major finançament per reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar les condicions assistencials «perquè els pacients puguin accedir amb facilitat als metges de família i pediatres, i aquests disposin del temps òptim, real i necessari per atendre’ls». Segons el sindicat, els pacients es troben amb greus dificultats per aconseguir una visita programada amb el seu metge o pediatra i això converteix l’agenda del professional en un desafiament.

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afrontaran la setmana vinent el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip, que ja és en la seva tercera setmana. Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. Com a mesura de prevenció recomanen rentar-se les mans de manera regular.