Etiqueta: insuficiència cardíaca

  • Un estudi mostra que les dones redueixen el risc de morir tres vegades més que els homes amb el mateix programa d’insuficiència cardíaca

    Quan el cor no bombeja el suficient per fer moure la quantitat de sang necessària per al correcte funcionament de tots els òrgans, l’afectació en les tasques de la vida diària es veure afectades i es conviu amb el risc de conseqüències que poden ser letals. Per això cal un seguiment mèdic rigorós. Una aturada cardíaca, mort sobtada o embòlia pulmonar. Tabaquisme, obesitat, hipertensió o diabetis de tipus II són factors que predisposen més les persones a presentar insuficiència cardíaca. També s’hi suma l’edat, perquè com més gran s’és, més desgast té el cor -com tota la resta d’òrgans- i s’acostuma a donar més comorbiditat.

    L’any 2017 la Unitat Multidisciplinària d’Atenció a la Insuficiència Cardíaca Comunitària (UMICO) de l’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb especialistes de l’Atenció Primària de l’Hospitalet Sud, l’Hospitalet Centre i el Prat de Llobregat, tant dels centres d’atenció primària com de la Unitat Funcional d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat, van posar en marxa el Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS.

    L’objectiu era -i és- treballar coordinadament en el diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients amb insuficiència cardíaca d’aquesta àrea territorial, i es basa en garantir la continuïtat assistencial entre l’hospital i l’atenció primària per reduir el risc de mortalitat i de reingrés hospitalari de les persones afectades per insuficiència cardíaca. Posant especial èmfasi en el seguiment, el programa treballa molt en els primers dies posteriors a l’alta, que és quan el risc de recaiguda és més elevat. Hi treballen professionals especialistes de Cardiologia, Medicina Interna i Urgències, i són ells mateixos els qui han evidenciat la necessitat de fer tractaments adaptats en funció del sexe i l’edat dels pacients perquè han vist que en el cas de les dones es redueix el risc de morir tres vegades més que en el cas dels homes. Concretament, en elles ha disminuït un 26%, i en ells un 9,3%.

    Aquesta diferència de resultats, obtinguts de pacients de l’Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat, fa evident la necessitat d’aplicar tractaments adaptats a cada gènere. Les diferències observades en funció del sexe també queden paleses en els reingressos hospitalaris, tot i que en aquest cas són els homes els que han experimentat millores més importants. En detall, s’ha vist que el risc de recaigudes per insuficiència cardíaca s’ha reduït un 20,7 % en els homes i en les dones ha estat un 12,6%. El programa també disminueix els riscos de la gent de més de 84 anys. L’edat és un altre factor de pes en l’evolució de la malaltia i cal tenir en compte que les persones per sobre dels 75 anys presenten més mortalitat i més reingressos que la resta de franges d’edat. Tot i això, els resultats analitzats tant a l’Hospitalet com al Prat revelen que el programa d’insuficiència cardíaca ha millorat els percentatges del risc de morir i de recaiguda sigui quina sigui l’edat, fins i tot, de la gent de més de 84 anys. Amb els resultats a la mà, una de les conclusions és que s’han de prioritzar programes que tinguin en compte totes les característiques dels pacients, fent les intervencions específiques que calgui en funció d’aquestes necessitats, en lloc d’establir tractaments universals.

    Els resultats d’aquesta recerca van ser exposats al congrés referent a Europa d’Atenció Primària, el Wonca Europe Conference, celebrat el passat juny a Brussel·les.

    La metgessa de família i investigadora, Laia Alcober, destaca que el projecte busca fer una anàlisi dels resultats per millorar l’organització en un futur. Segons Alcober, “si demà volem aplicar el mateix programa a un altre territori de Catalunya, haurem de tenir en compte que el tractament de les dones haurà de ser d’unes característiques i el dels homes d’unes altres”.

    Investigadores del programa

    A més de l’activitat assistencial convencional, el programa inclou intervencions com ara la coordinació a l’alta, la prestació de pràctica avançada a domicili, el seguiment integral per detectar precoçment el pacient fràgil, o actuacions d’educació i corresponsabilització del pacient, entre d’altres. Aquestes accions són liderades per les professionals d’infermeria del programa. L’Atenció Primària Metropolitana Sud L’Atenció Primària Metropolitana Sud de l’ICS ofereix diagnòstic i atenció als principals problemes de salut aguts i crònics, assistència sanitària i social, i serveis de promoció de la salut, d’atenció preventiva, curativa i rehabilitadora, d’atenció a domicili, atenció urgent o continuada, comunitària i atenció a la salut sexual i reproductiva. Són més de 5.000 professionals que treballen en els 63 equips d’atenció primària i 17 unitats assistencials de suport, situats en 68 municipis repartits en la zona de l’Hospitalet de Llobregat, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf i Baix Llobregat Nord. Treballen en xarxa amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans, atenent una població de més d’1,3 milions de persones.

  • Desenvolupen una eina que prediu el risc d’hospitalització o mort de pacients que pateixen una descompensació cardíaca

    La fallida cardíaca és la causa més important d’hospitalització en persones grans i té una elevada mortalitat durant l’any següent a una descompensació. Ara, professionals de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN) de l’ICS han desenvolupat una eina que permet predir el risc d’hospitalització o mort a curt termini en una persona amb insuficiència cardíaca que pateix una descompensació. En el projecte, liderat pels metges de família José María Verdú i Miguel Ángel Muñoz, hi han participat professionals de medicina de família, infermeria i personal administratiu de l’APBCN.

    L’eina, anomenada ‘HEFESTOS’, per les sigles en anglès Heart Failure Stratification and Outcomes, és d’aplicació pràctica a la tasca clínica de l’atenció primària, perquè les dades que requereix poden obtenir-se fàcilment a la consulta o a la visita al domicili, i el resultat ajuda al professional sanitari a prendre decisions en el mateix moment.

    El desenvolupament d’aquesta calculadora de risc ha requerit un treball de recerca durant vuit anys amb l’objectiu de crear el model predictiu d’hospitalització o mortalitat fent servir variables clíniques i sociodemogràfiques fàcils de registrar i mesurar a l’atenció primària, com poden ser el gènere, les hospitalitzacions durant l’últim any, la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen o la dificultat respiratòria.

    Una vegada introduïdes les dades, la calculadora ofereix la probabilitat d’hospitalització o mort trenta dies després de la descompensació. Els resultats s’agrupen en tres nivells: risc baix (percentatge inferior al 5%), risc mitjà (entre un 5 i un 20%) i risc alt (més del 20%). Actualment, s’està treballant per implementar l’eina i facilitar-ne l’accés als professionals d’atenció primària.

    Els pronòstics de la calculadora de risc estan avalats per un estudi col·laboratiu amb pacients atesos a l’atenció primària, diagnosticats d’insuficiència cardíaca, que rebien un seguiment de 30 dies després de patir un episodi de descompensació de la seva malaltia. A la investigació han participat més de 500 pacients de catorze equips de l’APBCN, així com 250 pacients d’altres nou països integrats a l’European General Practice Research Network (EGPRN): Alemanya, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia i Suècia. Els resultats han sigut recentment publicat a ‘ESC Heart Failure’, la revista d’accés obert de l’Associació d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Europea de Cardiologia.