Etiqueta: interessos

  • Els EUA cancel·la un macroestudi sobre els beneficis de l’alcohol que estava finançat per aquesta indústria

    El director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les seves sigles en anglès) va decidir suspendre un macroestudi de 100 milions de dòlars que pretenia demostrar que el consum moderat d’alcohol és beneficiós per a la salut. La decisió es va produir després d’una recerca interna que va detectar excessives connexions entre els investigadors i cinc multinacionals de la indústria de l’alcohol. A més, els responsables de l’agència consideren que l’estudi s’havia dissenyat per obviar els possibles perjudicis de l’alcohol.

    Els resultats de la recerca interna del NIH, feta pública el passat 15 de juny, van mostrar tot un seguit d’»irregularitats significatives en el procés de finançament», alguna cosa que «va soscavar la integritat de l’estudi», segons es pot llegir en l’informe de la primera de les dues recerques anunciades el passat mes de maig pel director de l’agència nord-americana, Francis Collins.

    L’anunci de Collins es va fer després de la publicació d’una informació en el New York Times el passat mes de març, en la qual s’assegurava que l’investigador principal de l’estudi, el professor del Beth Israel Deaconess Medical Center, Kenneth Mukamal, i els seus col·laboradors havien demanat fons directament a diversos grups de la indústria de l’alcohol entre 2013 i 2014.

    Un projecte de gairebé 100 milions de dòlars

    Dels gairebé 100 milions que ha rebut el projecte, 67,7 milions provenen de donacions de cinc companyies d’alcohol: la multinacional holandesa Anheuser-Busch InBev (propietària de Budweiser o Stella Artois), la britànica Diageo (que produeix Smirnoff, Johnnie Walker o Baileys), la francesa Pernod Ricard (propietària de Chivas Regal, Beefeater o Havana Club), la danesa Grup Carlsberg i la neerlandesa Heineken (que també és propietària d’Amstel o Cruzcampo).

    L’anàlisi dels correus electrònics realitzat per l’Oficina d’Avaluació Administrativa del NIH, demostra que, tal com assegurava el rotatiu nord-americà, els responsables del projecte van estar en contacte directe amb les cinc companyies i que, a més, aquests van eludir conscientment informar d’això al NIH, tal com exigeix la normativa sobre conflicte d’interessos de la institució.

    La resta del finançament havia estat aportada per un dels centres del NIH, l’Institut Nacional d’Abús d’Alcohol i Alcoholisme (NIAAA, per les seves sigles en anglès), que havia assegurat una inversió de 20 milions de dòlars. Diversos membres d’aquest centre també s’han vist embolicats en la polèmica en aconsellar a Mukamal i els seus col·laboradors sobre la forma de maniobrar per saltar-se les normes del NIH.

    Un estudi dissenyat a mesura de la indústria

    Les irregularitats assenyalades en l’informe no solament han afectat al finançament del projecte, sinó també el disseny de l’estudi, alguna cosa que ja havia estat advertit per diversos membres del NIH que van revisar el projecte en 2016 i que van concloure que l’estudi era massa petit per extreure conclusions significatives i que les seves troballes podrien ser parcials.

    L’anàlisi dels correus mostra que els responsables del projecte van reconèixer que l’estudi estava centrat en els beneficis i l’informe conclou que els assajos es van dissenyar de tal forma que no es podrien detectar els possibles danys, com un augment en diferents tipus de càncer o la insuficiència cardíaca, alguna cosa que, segons els responsables del NIH, «llança dubtes sobre la seva credibilitat».

    Segons va declarar el director del NIH el dia que anunciava la suspensió d’aquest estudi, «dóna la sensació que aquest assaig s’havia creat per maximitzar les possibilitats de mostrar un efecte positiu de l’alcohol», per la qual cosa «s’entén que a la indústria de begudes alcohòliques li agradés aquesta opció».

    Una hipòtesi controvertida i contrària a l’OMS

    L’estudi pretenia provar la hipòtesi que el consum d’una beguda alcohòlica al dia (aproximadament uns 15 grams d’alcohol al dia) no solament no és perjudicial, sinó que té efectes preventius per a la salut cardiovascular, alguna cosa que ja havien suggerit alguns estudis epidemiològics anteriors però que no s’ha demostrat.

    «Dir que el consum de certes quantitats d’alcohol, per petites que siguin, és bo per a la salut, és mentida», afirma amb rotunditat el president de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i altres Toxicomanies, Francisco Pascual. «La indústria alcoholera segueix tractant de defensar aquesta hipòtesi, però la realitat és que segueix sense haver-se demostrat que l’alcohol tingui cap efecte cardioprotector en quantitats baixes».

    En aquest sentit, un estudi acabat de publicar a la revista mèdica The Lancet, va mostrar que la ingesta de poques quantitats d’alcohol pot tenir cert efecte protector contra els infarts de miocardi, però no contra la resta de malalties cardíaques. «Al final, el risc associat al consum d’alcohol és moltíssim major que els possibles beneficis», assegura Pascual.

    A més, aquest estudi també va disminuir la frontera del que es considera consum de baix risc fins als 100 grams d’alcohol a la setmana. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut va establir en el seu informe de 2014 que no existeix cap nivell de consum d’alcohol segur, atès que fins i tot a quantitats baixes augmenta la probabilitat d’aparició de certs tipus de càncer.

    Pascual s’ha mostrat molt crític amb la participació d’empreses de begudes alcohòliques en estudis científics i assegura que «no es poden presentar estudis que estiguin finançats per marques de begudes alcohòliques, perquè el conflicte d’interès és tan gran que l’estudi manca del rigor necessari per poder ser considerat seriosament».

  • El preu del medicament de l’hepatitis C a Espanya multiplica per 277 el seu cost de producció

    La principal barrera d’accés al tractament per a l’hepatitis C continua sent l’elevat cost dels medicaments. Així ho conclou l’informe Hepatitis C: el nou camp de batalla per l’accés a medicaments essencials, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Mentre que el cost estimat de producció del Sofosbuvir, comercialitzat com Sovaldi i patentat per la farmacèutica Gilead, és d’entre 68 i 136 dòlars per un tractament de tres mesos, a Espanya el preu aproximat del tractament per aquest mateix període pot arribar a ser de fins a 25.000 euros. Si es compara amb els 101 dòlars de cost mitjà que calcula un estudi de la Universitat de Liverpool, això suposa que el preu a Espanya multiplica per 277 el seu cost de producció. Amb tot, fonts consultades per aquest mitjà apunten que la mitjana del tractament de 12 setmanes a Espanya es troba actualment al voltant dels 13.000 euros.

    «El fet que una cura eficaç estigui ja disponible i pugui ser produïda a un cost raonable però es mantingui fora de l’abast de la majoria dels pacients afectats, constitueix un fracàs col·lectiu», resa l’informe. Segons les dades que ofereix, l’eficàcia de cura dels tractaments amb Sofosbuvir en els diferents genotips del virus de l’Hepatitis C (VHC) és variable però en qualsevol cas es mou entre el 70 i el 90% per als genotips més prevalents.

    Amb tot i malgrat l’eficàcia d’aquest només una minoria pot accedir al tractament per les dificultats dels pacients i els sistemes sanitaris de poder pagar-lo. El preu del tractament varia d’un país a un altre en funció de les negociacions que cada govern realitza amb la companyia posseïdora del producte patentat, en aquest cas Gilead. Mentre que a Espanya són un màxim de 25.000 euros per un tractament de tres mesos, al Regne Unit el cost ascendeix a 54.000 dòlars, a França a 61.000 i als Estats Units a 84.000.

    «La crisi, recull l’informe, ha obligat a països com Espanya a aplicar criteris d»assignació’ que resulten èticament qüestionables i políticament explosius». Segons la informació recopilada, s’estima que prop de 700.000 persones a Espanya pateixen hepatitis C, de les quals prop de 50.000 es troben ja en fase avançada de la malaltia. Una malaltia que, sense l’existència de cap vacuna, pot derivar si no es tractada en casos de cirrosi i mort.

    La gestió de l’accés al tractament a Espanya

    Inicialment, les autoritats sanitàries espanyoles van establir un pressupost de 125 milions d’euros per la compra de Sofosvubir. D’acord amb el preu màxim que s’estimava per tractament -25.000 euros- això permetia tractar prop de 5.000 persones durant el 2015. Amb la posada en marxa del Pla Nacional sobre hepatitis C del govern espanyol recomanava fer ús dels antivirals només en els graus més avançats de la malaltia però obria les portes a l’accés de més pacients.

    «A Espanya el principi és que tot aquell que ho hagi necessitat ha anat accedint al tractament, els criteris s’han relaxat però i el resultat és desigual segons les comunitats autònomes», declara a aquest mitjà Gonzalo Fajul, coautor de l’informe i director d’Anàlisi d’ISGlobal. Al setembre de 2015, recull l’informe, es calculava que es podria donar tractament a aquests 50.000 malalts en fase avançada però s’estableix un sostre de despesa -fixat en 727 milions d’euros-, fet pel qual «pot ser que el pla actual no sigui suficient».

    En un article publicat anteriorment per aquest mitjà, el portaveu de patents de Farmamundi, Xosé Maria Torres, explicava que el procés de negociació del preu de Sovaldi a Espanya va ser “un procés opac i a porta tancada”. En aquest sentit, Gonzalo Fanjul també opina que hi ha hagut poca transparència i considera que cal que hi hagi un debat públic informat. Sobre els preus negociats entre el govern espanyol i Gilead, Fanjul assegura que «és pràctica habitual de la companyia ocultar dades sobre el preu de comercialització en els diferents països».

    L’informe recull que la societat civil europea ha exigit una compra conjunta de medicament que enforteixi la capacitat de negociació i permeti abaixar els preus. «Es tracta d’una mesura legal, per la qual la Comissió Europea està preparada i que ha estat suggerida per algun estat membre com França», es diu en l’informe. Fanjul apunta que el govern espanyol «hauria d’haver fet un esforç molt més gran per negociar-ho a nivell europeu» i lamenta que la Unió Europea no s’hagi esforçat en mecanismes de compra conjunta.

    Set de cada deu malalts viu en països en vies de desenvolupament

    Entre 130 i 150 milions de persones a tot el món viuen amb hepatitis C i d’aquests, set de cada deu viu en països en vies de desenvolupament. Un exemple és el cas de Xina (gairebé 30 milions), l’Índia (18 milions) o Egipte (12 milions). A Egipte el preu del tractament és inferior als 1.000 dòlars [Consultar aquí el mapa dels preus dels medicaments]. La incidència de mort més elevada però es troba en països de renta mitjana. Segons l’informe de les prop de 500.000 morts anuals derivades de la malaltia, el 74% residia en països de renta mitjana.

    «Per primera vegada es produeix una malaltia que afecta molt a països rics», comenta Fanjul, que assegura que ara «proven la seva pròpia medicina» en tenir un model -parla del cas d’Espanya- que «està trencat perquè els interessos del propietari de la patent estan sobrerepresentats». «És un problema seriós de voluntat política i del lobby farmacèutic», assegura.