Just Deploy It!

Etiqueta: investigació

  • Un estudi d’una malaltia minoritària identifica per què apareixen tumors de cap i coll

    Un estudi d’una malaltia minoritària ha permès identificar el mecanisme que explica l’aparició de tumors de cap i coll en la població en general, i descriu que una manca de reparació per part de les cèl·lules del dany genètic pels aldehids endògens o presents en el tabac i l’alcohol està al darrere de l’elevat risc de patir tumors d’aquest tipus.

    Es tracta d’un estudi internacional que ha estat publicat a la revista Nature i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

    Els investigadors han analitzat dades genètiques de centenars de tumors esporàdics i mig centenar de tumors de pacients amb anèmia de Fanconi, i els resultats aporten llum sobre els mecanismes pels quals fumar i beure poden elevar el risc de càncer de qualsevol persona.

    Les mateixes dades indiquen que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

    El doctor Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York.

    Surralés ha afirmat que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, segons ha informat en un comunicat el centre hospitalari.

    Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

    Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaces d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

    Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla Surrallés.

    Els investigadors han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en els dos tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

    Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als quals intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el doctor.

    Per la seva part, la doctora Smogorzewska, que lidera l’estudi, diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic: «Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors».

  • La concentració d’esperma dels homes s’ha reduït a la meitat en només 50 anys

    El 2017, investigadors de la Universitat de Múrcia (UMU) ja alertaven dels problemes de fertilitat masculina a Europa, a causa de la disminució de la concentració d’esperma entre els homes.

    Ara, un nou estudi internacional, en el qual ha participat el grup de recerca de Salut Pública i Epidemiologia de la Universitat de Múrcia (UMU), ha realitzat aquest estudi també entre homes de Sud i Centreamèrica, Àsia i Àfrica, que s’uneix a les dades extretes d’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia, per recalcar no sols el decreixement del número d’esperma en tots els continents, sinó també com aquest problema s’està accelerant durant el segle XXI.

    Aquesta “crisi emergent”, com esmenten els mateixos autors, no sols resulta preocupant en relació a la fertilitat masculina, “també és un indicador de l’estat de salut dels homes, amb nivells baixos associats amb un increment del risc de malalties cròniques i càncer testicular”, ressalta Jaime Mendiola, professor titular de Salut Pública de la UMU. Els autors assenyalen, a més, que aquesta disminució reflecteix una crisi global relacionada amb l’actual degradació del medi ambient i l’estressant ritme de vida de la societat, amb àmplies implicacions per a la supervivència de l’espècie humana.

    Un problema global

    Els resultats, acabats de publicar en Human Reproduction Update, han estat recaptats durant els últims set anys (2011-2018) amb dades de 53 països, i se centra en les tendències en recomptes espermàtics entre homes de regions no prèviament revisades, específicament Sud-amèrica, Àsia i Àfrica. Les dades mostren, per primera vegada, que els homes d’aquestes regions comparteixen un minvament significatiu en el seu recompte espermàtic i una reducció en la concentració espermàtica, una realitat observada prèviament a Amèrica del Nord, Europa i Austràlia.

    A més, aquest estudi mostra que la declinació ha estat molt més gran a partir de l’entrada en el nou segle. Com resumeix Hagai Levine, investigador líder del projecte: “En general, estem veient una disminució mundial significativa dels recomptes espermàtics de més del 50% en els últims 46 anys, una disminució que s’ha accelerat en els últims anys”.

    Tal com confirma Mendiola, membre de l’equip investigador internacional i coautor del treball, “els estudis analitzats a Espanya reflecteixen una tendència similar a la mostrada en l’estudi global i constaten una disminució en el recompte total i la concentració espermàtica.”

    Mentre que el treball actual no analitza les causes del declivi espermàtic observat, recerques recents indiquen que les alteracions en el desenvolupament del tracte reproductiu durant la vida fetal estan relacionades amb una afectació de la fertilitat durant la vida adulta, així com amb altres marcadors de disfunció reproductiva. A més, Levine també associa que “uns certs hàbits de vida i els compostos químics en el medi ambient estan afectant adversament el desenvolupament fetal.”

    “Les nostres troballes serveixen com el canari en la mina de carbó”, ressalta l’investigador de l’Escola de Salut Pública Hadassah Braun a Jerusalem. “Tenim un problema seriós a les nostres mans que, si no es mitiga, podria amenaçar la supervivència de la humanitat. És necessari fer una crida urgent per a l’acció global amb la finalitat de promoure un medi ambient més saludable per a totes les espècies i reduir les exposicions i conductes que amenacen la nostra salut reproductiva”.

    Importants conseqüències per a la salut masculina

    Per part seva, la professora Shanna Swan, codirectora del projecte i investigadora de l’Escola Icahn de Medicina de Mount Sinai (Nova York, els EUA), ha assenyalat que els recomptes espermàtics baixos no sols afecten la fertilitat dels homes, sinó que també tenen importants conseqüències per a la salut masculina en general, i estan relacionats amb altres tendències adverses, denominades genèricament síndrome de disgenèsia testicular.

    “L’inquietant declivi en els recomptes i la concentració espermàtica de més de l’1% per any mostrats en el nostre treball són consistents amb les tendències adverses en altres patologies de l’home, com ara el càncer testicular, les alteracions hormonals i els defectes congènits genitals, així com el minvament en la salut reproductiva de la dona», explica Swan.

    A més, el professor Alberto Torres, catedràtic de la UMU i expert internacional en aquest tema, assenyala que “diversos estudis epidemiològics han evidenciat que una concentració espermàtica disminuïda estaria associada amb un risc més gran d’hospitalització, diabetis mellitus, osteoporosi, malaltia cardiovascular, alteracions del somni, estrès psicològic o mortalitat, així com amb una esperançada de vida escurçada.”

    Al costat dels professors de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Escola Icahn de Medicina de Mount Sinai han participat un grup internacional d’investigadors de Dinamarca, el Brasil, Espanya, Israel i els EUA.

    Aquest article s’ha publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castellà aquí.

  • La UIC Barcelona ret homenatge al seu primer rector, el doctor Jordi Cervós

    El Campus Sant Cugat de UIC Barcelona ha acollit aquest 16 de novembre l’acte d’homenatge al doctor Jordi Cervós, primer rector de la Universitat i neuropatòleg de referència internacional, en el primer aniversari de la seva defunció.

    Jordi Cervós i Navarro va morir el 14 de novembre del 2021 als 91 anys, després d’una àmplia trajectòria professional i investigadora en l’àmbit de la neuropatologia. Tenia set doctorats honoris causa, era membre de la Reial Acadèmia de Doctors i havia recollit nombroses distincions i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi.

    L’acte ha comptat amb la participació del doctor José Vicente Lafuente, deixeble de Cervós, com a encarregat d’impartir la ponència inaugural. El catedràtic de neurociències en la Universitat del País Basc ha rememorat la producció científica del doctor Cervós centrada en la neuropatologia.

    Per a Lafuente, “el professor Cervós va ser un dels primers neurocientífics a estudiar el paper de la microcirculació en la neuropatologia. Juntament amb el seu equip d’investigadors va aconseguir donar visibilitat i rellevància a aquest camp de la neurologia, realitzant aportacions de gran rellevància a nivell internacional”.

    En el saber trobem molts doctors; professors, uns quants, però mestres hi ha molt pocs

    Lafuente ha posat en valor com li va marcar treballar i conèixer una persona com Cervós, de qui ha destacat els èxits en la investigació de la microvascularització del sistema nerviós central i la microcirculació cerebral.

    Així mateix, ha subratllat el paper de mestre: “En el saber trobem molts doctors; professors, uns quants, però mestres hi ha molt pocs”. “La seva qualitat científica no només el va portar a generar i traslladar coneixement, sinó que juntament amb la seva gran qualitat humana el va convertir en referent i guia de  tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i treballar amb ell”, ha afegit.

    Després de la ponència inaugural, ha tingut lloc una taula rodona moderada pel rector emèrit de la UIC Barcelona, el doctor Josep Argemí, en la qual han participat el doctor Vicente Calatayud Maldonado, catedràtic emèrit de Neurocirurgia de la Universitat de Saragossa; el doctor Lluís Giner, degà de la Facultat d’Odontologia de UIC Barcelona, i la doctora Marian Lorente, professora del departament de Medecina de la Universitat de Barcelona. Tots han coincidit en recordar l’optimisme de Cervós, així com la seva exigència i perseverança.

    Per part seva, el rector Alfonso Méndiz ha posat èmfasi el seu estil humà durant la creació de la UIC ara fa 25 anys, a més la vocació de servei i entusiasme, i ha afirmat que el llegat de la universitat i del seu primer rector es basen en la investigació, la internacionalització i la generositat.

    El doctor Argemí dona a la UIC un microscopi Reichert de l’any 1920

    Argemí, que va prendre el relleu a Cervós el 2001, ha donat un microscopi Reichert de l’any 1920, model que també va ser utilitzat per Ramón y Cajal. Aquesta peça se suma a la col·lecció d’objectes històrics de medicina donada també per Argemí i que es pot veure al campus Sant Cugat, on es troba la Facultat de Medecina i Ciències de la Salut. Finalment, s’ha inaugurat una exposició retrospectiva sobre la trajectòria del doctor Cervós.

     

  • Una ‘bota’ exoesquelètica permet caminar de forma més ràpida i eficaç

    Els exoesquelets que ajuden a moure les cames, augmentant la velocitat de la marxa i reduint l’energia necessària, poden ser útils per a persones amb problemes de mobilitat, entre altres aplicacions. Els beneficis d’aquests dispositius s’han demostrat, sobretot, dins dels laboratoris amb cintes de córrer, però no en condicions reals, on la velocitat i la durada de la caminada són variables.

    Ara, bioenginyers de la Universitat de Stanford, a Califòrnia (EUA), han fabricat una ‘bota’ exoesquelètica que s’adapta a cada usuari perquè aquest pugui caminar més ràpidament i eficaçment al carrer, en condicions reals. Els resultats del seu estudi, que publiquen en la revista Nature, mostren un nou enfocament en el disseny de sistemes robòtics ‘vestibles’ i el seu potencial perquè en el futur es puguin utilitzar en la vida quotidiana.

    El dispositiu pesa 1,2 kg per turmell i compte, entre altres components, amb sensors portàtils de baix cost, sistemes de transmissió de forces i informació, i bateries que es col·loquen en la cintura dels usuaris, a més d’un nou model de gestió de dades amb intel·ligència artificial.

    “Un dels avanços del nostre treball va ser el desenvolupament d’un model d’aprenentatge automàtic que utilitza les dades dels sensors portàtils de l’exoesquelet (angle del turmell, la seva velocitat i esforç de torsió aplicat) per determinar quin era el millor patró d’assistència en utilitzar el nostre dispositiu”, explica a SINC l’autor principal, Patrick Slade.

    L’exoesquelet de turmell portàtil consta de (1) una bateria que s’emporta en la cintura, (2) un motor, un tambor i una corda de transmissió, (3) un sistema electrònic per a rebre les dades dels sensors, manar ordres al motor i realitzar l’optimització, (4) una estructura de fibra de carboni i alumini per a transmetre les forces, (5) sabatilles normals i (6) una corretja en el panxell per a transferir les forces al cos | Universitat de Stanford/Kurt Hickman/P. Slade et al./NatureEl model compara canvis de moviment entre diferents condicions d’assistència per veure quines són les millors, prova altres similars a aquestes i repeteix el procés diverses vegades fins a donar amb la qual s’adapta millor a les característiques de la marxa de cada usuari. “Aquest enfocament convergeix lentament en allò que el dispositiu considera que és el millor patró d’assistència per a cada persona”, afirma l’enginyer.

    Els resultats d’aquest nou mètode no sols igualen en eficàcia al dels sistemes tradicionals fets servits en els laboratoris per optimitzar els exoesquelets, sinó que ho fa quatre vegades més ràpid. A més, diversos voluntaris –alguns equipats amb ‘respiròmetres’ per mesurar també el seu intercanvi d’oxigen i CO₂ en cada respiració– ho van provar amb èxit al campus de la universitat.

    Amb l’assistència de l’exoesquelet optimitzada per al món real, el cost energètic de la caminada es va reduir en un 17% i la velocitat de marxa va augmentar en un 9% (uns 0,12 metres per segon més) en comparació amb portar només el calçat normal. Aquest estalvi energètic és equivalent a treure’s de sobre una motxilla de 9,2 kg.

    “Fins ara, cap exoesquelet ha demostrat beneficis en el món real quant a la reducció de l’energia necessària per caminar o l’augment de la velocitat de la marxa”, destaca Slade, “i això es deu al fet que és increïblement difícil ajudar els humans a caminar a causa del nostre disseny muscular, tendinós i esquelètic altament evolucionat i especialitzat, que fa que el moviment sigui molt eficient”.

    Ajuda a gent gran i en treballs durs

    De moment, aquest prototip s’ha avaluat amb persones joves i sanes per temes de seguretat, però els autors confien que versions millorades puguin ser útils per a altres amb dificultats per caminar, d’edats avançades o en treballs físicament exigents, encara que es requeriran estudis addicionals.

    “Els dispositius d’assistència com aquest podrien proporcionar més independència a les persones amb problemes de mobilitat, com els ancians o amb malalties musculars, i ja hem començat a estudiar-ho”, comenta Slade, “i també podem usar les mateixes idees per millorar la col·laboració entre humans i robots en una àmplia gamma de tasques (treball en fàbriques, vida assistida, cirurgia, etc.), utilitzant models basats en dades que optimitzin les respostes robòtiques als moviments humans”.

    “Els principals reptes als quals ens enfrontem ara són realitzar experiments amb poblacions clíniques específiques per determinar quina serà l’assistència més eficaç per a elles –afegeix–. Després, haurem de treballar amb socis comercials per traduir aquesta tecnologia en dispositius que es puguin comprar i utilitzar diàriament. Encara que el nostre prototip de recerca és funcional, necessita molta feina d’enginyeria per a convertir-se en un producte robust en la vida quotidiana”.

    Sortir fora del laboratori

    En un article paral·lel, publicat també a Nature, l’investigador Carlos Rodríguez de la Universitat KU Leuven (Bèlgica) valora aquest treball: “Els avanços que es presenten són significatius, ja que es proposa un mètode relativament simple que permet adaptar el comportament de l’exoesquelet a l’usuari, obtenint informació del seu ús en el dia a dia, en lloc d’estar confinat a complicats mètodes en laboratoris altament especialitzats”.

    “La naturalesa d’aquest mètode –conclou–, permet que el dispositiu s’adapti d’una manera més natural i ràpida a les diferències en la marxa presents en cadascun de nosaltres. Aquesta disminució en complexitat, ve acompanyada de la promesa d’acostar aquesta tecnologia cada vegada més als usuaris finals i una mica més a un futur on els dispositius biònics estiguin disponibles per millorar la nostra qualitat de vida”.

    Entrenament d’un exoesquelet de cames dins del laboratori (esquerra) i fora, al món real (dreta) | C. Rodriguez-Guerrero adaptat de P. Slade et al./Nature

     

    Aquest article s’ha publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castellà aquí.

  • Identifiquen nous gens humans crucials per a la infecció per coronavirus

    Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha aconseguit identificar nous gens involucrats en la infecció de cèl·lules respiratòries i intestinals humanes pel virus SARS-CoV-2 causant de la COVID-19. Els resultats del treball, dirigit pel catedràtic Carlos López Otín, s’han publicat en The EMBO Journal.

    Alejandro Piñeiro i Gabriel Bretones, investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la universitat asturiana i autors principals, han realitzat en aquest estudi un complex cribratge genètic de tot el genoma humà mitjançant la tecnologia d’edició genòmica CRISPR Cas9 fins a aconseguir identificar els gens necessaris per a la infecció pel coronavirus.

    Per a això, en primer lloc, van construir mitjançant enginyeria genètica una versió artificial del virus SARS-CoV-2 mancat de capacitat de replicació i, per tant, incapaç d’expandir-se en l’entorn. A continuació, van eliminar en cèl·lules pulmonars humanes, de manera específica i individualitzada, cadascun dels més de 20.000 gens humans codificants de proteïnes i van interrogar gen a gen la susceptibilitat cel·lular a la infecció amb el pseudovirus artificial.

    Aquest estudi va conduir a la identificació, entre altres, dels gens humans PLAC8 I SPNS1, codificants de proteïnes implicades en processos biològics com l’endocitosi i l’autofàgia, que poden contribuir a les infeccions víriques.

    A fi de corroborar aquests descobriments, els autors van contactar amb la llavors directora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA), Marisa Arias, per a dur a terme experiments amb virus SARS-CoV-2 naturals i plenament infecciosos. Aquest centre és referència internacional en l’estudi de malalties infeccioses i disposa de les instal·lacions d’alta seguretat biològica imprescindibles per a aquesta mena de treballs.

    Soca de virus original de la primera onada

    Allí els investigadors, amb l’ajuda del grup de Malalties Emergents i Transfrontereres van confirmar les seves troballes prèvies utilitzant una soca del virus original (CISA/H-Ap20-1) aïllat pel propi grup durant la primera onada de la pandèmia.

    Piñeiro, primer autor de l’article, assenyala que “no és el primer estudi d’aquest tipus que es realitza en el món, però el nostre disseny experimental basat en l’ús de cèl·lules pulmonars humanes i complexes tècniques d’edició gènica ens ha permès identificar gens essencials per al procés infectiu que havien passat inadvertits en altres estudis”.

    A més, “a diferència d’uns altres, aquest treball s’ha centrat a trobar gens humans necessaris per a les primeres fases de la infecció del virus, abans que es produeixi la seva replicació a l’interior de la cèl·lula”, destaca l’investigador.

    Per part seva, Bretones emfatitza que “aquestes troballes permeten comprendre millor el mecanisme d’internalització del virus i, per tant, la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de la COVID-19 i d’altres malalties causades per coronavirus que puguin aparèixer en el futur. Això permetrà el desenvolupament de teràpies dirigides per millorar el tractament i ajudar les vacunes a contenir l’expansió de la malaltia”.

    Finalment, López-Otín destaca que “el nostre laboratori no es dedica a la virologia, però en aquests últims anys hem desenvolupat mètodes experimentals molt avançats per a l’anàlisi genòmica i funcional del càncer i de l’envelliment, que ara hem pogut aplicar a l’estudi del coronavirus SARS-CoV-2”.

    Otín afegeix que se sent “molt orgullós de tots els membres del meu grup que, per pur compromís social, van deixar els seus projectes particulars entre parèntesis per a dedicar el seu esforç i el seu talent a l’estudi d’un virus que ens ha mostrat amb absoluta nitidesa la gran veritat de la vulnerabilitat humana”.

    L’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carles III (COV20/00652), el Ministeri de Sanitat, el Ministeri de Ciència i Innovació i la Conselleria de Ciència, Innovació i Universitat del Principat d’Astúries.

     

    Aquest és un article publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castella aquí.

  • Anna Tresserra, química i investigadora: “Els pacients de càncer necessiten consells gastronòmics a més de pautes nutricionals”

    L’Anna Tresserra (Barcelona, 1985) sap bé de què parla. I no només perquè treballi en això cada dia i li hagi dedicat els últims dos anys de la seva vida, sinó perquè ho ha viscut en el seu propi cos. Li van diagnosticar un càncer neuroendocrí el 2018 i, després de trobar-se amb un grapat de dubtes sobre com alimentar-se mentre patia els efectes secundaris de la quimioteràpia, va decidir crear el projecte audiovisual Què i com menjar durant el càncer. Actualment, després d’haver-lo superat i amb una humilitat aclaparadora, parla d’aquest projecte amb en Raul Zamora, investigador principal de la Unitat de Nutrició i Càncer de l’ICO-Idibell i el seu company en aquesta aventura.

    En primer lloc, la salut. Com estàs?

    Estic bé. Recuperada, feliç i amb una vida nova. Patir un càncer et fa replantejar moltes coses, començar de zero i parar atenció a aspectes de la teva vida que abans passaven desapercebuts. Diuen que després d’un càncer una es planteja les seves amistats, els seus costums, la casa on viu i fins i tot el que menja. A mi m’ha passat. He canviat moltes coses i la més important de totes ha estat la meva alimentació.

    En aquest sentit, també t’has adonat com és d’important per a un pacient oncològic rebre ajuda mentre està en tractament…

    A l’Hospital Clínic de Barcelona, on vaig rebre les meves sessions de quimioteràpia, tots els pacients tenim nutricionistes al nostre servei que ens ajuden amb les pautes a seguir. La nutrició és una part important del tractament contra el càncer: menjar els aliments indicats abans, durant i després pot ajudar a mantenir-se més fort, sentir-se millor, mantenir el pes i les reserves de nutrients, mantenir un nivell d’energia i tolerar millor els efectes secundaris relacionats amb el tractament. No obstant això, jo em sentia perduda a l’hora de preparar plats, per no acabar menjant sempre el mateix (tot just tenia forces per moure’m, com havia de tenir-les per pensar a innovar!) i que la meva alimentació s’anés adaptant als efectes secundaris del tractament, que cada dia canviaven.

    Per això quan el vas superar vas decidir crear el projecte Què i com menjar durant el càncer?

    Quan em van dir que estava curada, vaig voler celebrar-ho amb la gent que estimo i que m’estima. Els meus amics, que saben de les meves inquietuds, van posar diners per regalar-me’l i que jo pogués iniciar una investigació científica relacionada amb el càncer i l’alimentació, o per fer un donatiu. Això em va animar a aprofundir en aquest àmbit, perquè soc doctorada en nutrició, però mai havia estudiat l’alimentació de malalts de càncer, i va ser llavors quan vaig trucar a en Raul Zamora, amb qui vaig coincidir fa molts anys. Ell em va proposar fer d’aquest donatiu alguna cosa gran junts, així que vam dissenyar la base del que ara és aquest projecte audiovisual que es pot veure a les televisions i ràdios locals de Catalunya, i també per internet.

    No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.

    Hi ha algun tipus d’alimentació que ajudi especialment a les persones en tractament?

    Tothom busca un aliment car i exòtic que se suposa que curarà el càncer. Això no existeix. S’ha de diferenciar entre què puc menjar per curar el càncer, cosa que no és possible, i què puc menjar per pal·liar els efectes del tractament oncològic. Aquesta és la part innovadora. No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.

    El projecte explica receptes per atenuar els efectes secundaris, dona consells que ajuden a trencar mites i aporta noves pautes generals. No es tracta d’informació que ja estava a l’abast de tothom?

    Que el cos necessita una dieta saludable per al seu òptim funcionament és sabut per tothom, i també que això no té res a veure amb estar malalt o no estar-ho. A més, aquí fa anys que sabem que la dieta mediterrània (basada a reduir el consum de carns i hidrats de carboni en benefici de més aliments vegetals i greixos mono i poliinsaturats) és extremadament beneficiosa per a la salut. Si es pateix càncer, això és crucial. De fet, sabem que alguns tractaments funcionen millor si el pacient es manté ben nodrit consumint suficients calories i proteïnes, ja que el seu cos estarà més ben preparat per rebre «l’atac» i no es debilitarà tant.

    El problema és que aquest coneixement no sol traduir-se en consells pràctics o en pautes per al dia a dia, de manera que hi ha certa distància entre la base nutricional i la gastronomia. Els pacients de càncer necessiten consells gastronòmics a més de pautes nutricionals. Per això volíem aportar receptes concretes, factibles i adaptades als efectes secundaris que poden patir.

    Algunes d’aquestes receptes són pollastre amb pinya, mousse de carabassó, broquetes de salmó amb salsa de formatge o albergínies farcides. Boníssims!

    És clar! Es tracta de receptes fàcils d’elaborar i que qualsevol membre de la família pot assumir, perquè quan un està malalt l’últim que té són forces per cuinar. D’aquesta manera, amb aspectes agradables i presentacions originals, és més fàcil no acabar avorrits de menjar sempre el mateix, de manera que augmenta també l’ànim dels pacients. A més, les hem classificat segons els efectes secundaris més habituals, així que alleugen la diarrea, la disfàgia a líquids, la disfàgia a sòlids, la disgèusia, la mucositis, les nàusees i els vòmits, l’habitual pèrdua de gana o el restrenyiment.

    Amb quin suport compta el projecte?

    Arran de la proposta d’en Raul i meva es van incorporar al projecte entitats científiques rellevants en l’àmbit de la nutrició, l’oncologia i la investigació. Aquestes són la Fundació Alícia, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat de Barcelona (UB). El fet de comptar amb la producció de la Xarxa Audiovisual Local, que ha elaborat i difon les vídeo-receptes, ens ha permès arribar fins a la ciutadania, persones que estan assegudes a casa seva i que normalment desconeixen quines són les conclusions dels nostres estudis perquè ens falta, precisament, aquest enllaç.

    Han constatat que manca comunicació entre la comunitat científica i la societat? O el que manquen són coneixements?

    Per descomptat. Els que ens dediquem a això, l’últim que tenim al cap és arribar fins a aquest punt i posar el nostre coneixement en pràctica amb càpsules audiovisuals com aquestes. A tots ens agradaria, però és un tipus de projecte complicat perquè se surt del que estem acostumats a fer. Tenim dades, treballem amb informació en un despatx, amb un ordinador… Però lamentablement no arribem a traslladar-ho al ciutadà final. I, en canvi, aquest projecte és multidisciplinari, hem treballat amb persones de molts camps que desconeixíem. Definitivament, crèiem que era necessari reforçar la divulgació.

    Què passa quan s’acaba el tractament?

    L’alimentació no canvia quan finalitza el tractament, les pautes de dieta saludable són les mateixes. Però es pot modificar la procedència de certs nutrients en funció del problema que tingui cada pacient. És a dir, si després del tractament es manté l’anèmia, caldrà consumir més carn. Si no hi ha efectes secundaris, l’alimentació ha de ser exactament igual a la preventiva: una dieta saludable.

    Fem poc cas a la nostra alimentació?

    Després de passar per aquesta experiència, considero rotundament que sí. Com comentava, les meves prioritats han canviat i és una cosa a la qual jo mateixa abans parava molta menys atenció. Cal dir que en el meu cas, amb un càncer de coll i cap, tots els efectes del tractament van anar a la cavitat oral, així que per a mi va ser el pitjor. I són efectes dels quals ningú m’havia avisat. Precisament perquè creiem en la importància d’una bona alimentació i per seguir ajudant els pacients, seguirem treballant en aquest àmbit. De moment ens han concedit un projecte europeu que veurà la llum molt aviat per ampliar el Què i com menjar durant el càncer i traduir-lo al castellà i l’anglès. No puc estar més contenta!

  • Barcelona acollirà un nou centre de recerca centrat en les malalties infeccioses, la salut global, l’oncologia i les neurociències

    D’aquí a quatre anys, a Barcelona treballaran 300 investigadors i investigadores dedicats a la recerca en salut. Ho faran des del CaixaResearch Institute, un centre que impulsarà la Fundació La Caixa i que rebrà una inversió de més de 60 milions d’euros.

    Així és com ho han anunciat el president de la Fundació, Isidre Fainé i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A conseqüència d’un acord entre la Fundació i l’Ajuntament, el nou edifici s’aixecarà en un terreny on anteriorment hi havia l’Associació d’Empleats de La Caixa i serà adjacent al CosmoCaixa, el museu de ciències que pertany a la mateixa Fundació i que es troba als peus de Collserola.

    El centre vol contribuir a reptes com les malalties infeccioses, la salut global, l’oncologia i les neurociències. Segons Fainé, serà «un dels centres de recerca del segle XXI» referents. També ha assegurat que «està pensat per millorar la vida de les persones».

    El president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la presentació de l’acord per a la creació de CaixaResearch Institute | Fundació La Caixa

    Un campus científic per potenciar sinergies

    El projecte al complet preveu la construcció d’un conjunt d’edificis de màxim tres plantes d’alçada i d’uns 12.000 m² que acolliran laboratoris i instal·lacions cientificotècniques i d’innovació.

    Per la seva proximitat amb el CosmoCaixa i la seva intenció de retenir el talent científic local i alhora captar-ne l’internacional, el CaixaResearch Institute aspira a ser un campus científic que concentri la innovació biomèdica del futur. A més, gràcies a la presència d’altres instituts de recerca a la ciutat, el Caixa Research Institute aspira a potenciar sinergies, per exemple, amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Barcelona Beta Research Centre (BBRC).

    Abans que aquest complex arribi, però, caldrà una reordenació urbanística, i és que aquest s’aixecarà on anteriorment hi havia l’Associació d’Empleats de La Caixa. L’acord entre la Fundació i l’Ajuntament contempla que es reordenin 53.000 m² per edificar el nou centre, crear una nova plaça pública sobre la ronda de Dalt i habilitar una zona verda pública de 1.200 m². Aquesta serà un punt d’accés al parc natural de Collserola a través del Torrent del Frare Blanc.

    Maqueta del projecte CaixaResearch Institute | Fundació La Caixa

  • 18 metges van rebre més de 50.000 euros cadascun d’una sola farmacèutica el 2017

    Les farmacèutiques van gastar 182 milions i mig el 2017 en pagaments a metges pels seus serveis o per assumir els costos d’entrades a congressos i viatges, unes xifres molt similars a l’any anterior. És el que la indústria engloba sota l’eufemisme de transferències de valor. Però no tots els que van rebre pagaments o invitacions a congressos ho van fer al mateix nivell. 18 metges van sumar en el seu haver, d’un sol laboratori i en un sol any, més de 50.000 euros. Són una minimíssima part dels 253.796 metges col·legiats en tot el país.

    Si analitzem aquestes relacions úniques entre un laboratori i un metge, les xifres van des d’aquells que superen per poc aquest tall dels 50.000 euros i aquells que gairebé toquen els 100.000, com és el cas dels més de 98.000 euros que Bayer va destinar al doctor Jordi Bruix. I tot això sense explicar el que van rebre d’altres laboratoris, que fa que professionals com María Victoria Mateos sumi gairebé 170.000 euros; o Luis Puig, més de 150.000.

    Metges que van rebre més de 50.000 € d’una única farmacèutica el 2017:

    Centres públics

    Centres privats

    Jordi Bruix Tudó

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic

    BAYER (98%)

    María Victoria Mateos Manteca

    Hematologia – Hospital de Salamanca

    JANSSEN-CILAG (51%)

    Antonio Martorell Calatayud

    Dermatologia – Hospital de Manises

    ABBVIE (86%)

    Enrique Grande Pulido

    Oncologia – MD Anderson Madrid

    PFIZER (57%)

    Anna Sureda Balari

    Hematologia clínica – Institut Català d’Oncologia

    TAKEDA (72%)

    María Elisa Reig Monzón

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic

    BAYER (96%)

    Emiliano Calvo Aller

    START Madrid – Centro Integral Oncològic Clara Campal

    NOVARTIS (90%)

    Jerzy Aleksander Krupinski Bielecki

    Neurologia – Hospital Mútua de Terrassa

    FERRER (99%)

    Marc Miravitlles Fernández

    Neumologia – Hospital Vall d’Hebrón

    NOVARTIS (54%)

    Eduard Montanya Mías

    Endocrinología y Nutrición – Hospital de Bellvitge

    NOVO NORDISK (82%)

    Luis Puig Sanz

    Dermatologia – Hospital de Sant Pau

    LILLY (39%)

    Ana Lluch Hernández

    Oncologia – Hospital Clínico Universitario de Valencia

    ROCHE (68%)

    Javier Puente Vázquez

    Oncología – Hospital Clínico San Carlos

    PFIZER (66%)

    Antonio Salar Silvestre

    Hematología – Hospital del Mar de Barcelona

    ROCHE (82%)

    Miguel Cordero Coma

    Oftalmologia – Hospital de León

    ABBVIE (94%)

    Jesús García Foncillas

    Oncologia – Hospital Fundación Jiménez Díaz

    MERCK (98%)

    Francisco Javier Nistal Rodríguez

    Traumatologia – Hospital Río Hortega de Valladolid

    LILLY (99%)

    Marcos Meseguer Escrivá

    Embriologia – IVI Valencia

    MERCK (92%)
    50.000 €
    100.000 €
    150.000 €

    Jordi Bruix Tudó

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic (centre públic). És membre de la xarxa d’experts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS per les seves sigles en castellà) i de l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

    Ha rebut 100.006 € de 2 farmacèutiques, dels quals el 98% prové de BAYER.
    BAYER 98.006 €
    EISAI 2.000 €

    María Victoria Mateos Manteca

    Hematologia – Hospital de Salamanca (centre públic)

    Ha rebut 169.013 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 51% prové de JANSSEN-CILAG.
    JANSSEN-CILAG 85.653 €
    CELGENE 38.052 €
    AMGEN 36.703 €
    TAKEDA 8.606 €

    Antonio Martorell Calatayud

    Dermatologia – Hospital de Manises (centre privat)

    Ha rebut 97.740 € de 8 farmacèutiques, dels quals el 86% prové d’ABBVIE.
    ABBVIE 83.859 €
    JANSSEN-CILAG 6.301 €
    LILLY 2.151 €
    CELGENE 1.908 €
    LEO PHARMA 1.529 €
    NOVARTIS 1.325 €
    PFIZER 396 €
    ALMIRALL 270 €

    Enrique Grande Pulido

    Oncologia – MD Anderson Madrid (centre privat).

    Ha rebut 141.741 € de 12 farmacèutiques, dels quals el 57% prové de PFIZER.
    PFIZER 81.182 €
    ROCHE 20.779 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 19.798 €
    EISAI 7.037 €
    IPSEN 4.374 €
    MSD 2.150 €
    BAYER 1.981 €
    PIERRE FABRE 1.258 €
    ASTELLAS 984 €
    JANSSEN-CILAG 924 €
    NOVARTIS 675 €
    ASTRAZENECA 600 €

    Anna Sureda Balari

    Hematologia clínica – Institut Català d’Oncologia (centre públic).

    Ha rebut 108.294 € de 9 farmacèutiques, dels quals el 72% prové de TAKEDA.
    TAKEDA 77.728 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 8.481 €
    ROCHE 7.801 €
    MSD 4.717 €
    JANSSEN-CILAG 3.014 €
    GILEAD 2.295 €
    CELGENE 2.277 €
    NOVARTIS 1.080 €
    AMGEN 900 €

    María Elisa Reig Monzón

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic (centre públice). És membre de la xarxa de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS per les seves sigles en castellà). Ha rebut 75.589 € de 2 farmacèutiques, dels quals el 96% prové de BAYER.

    BAYER 72.558 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 3.031 €

    Emiliano Calvo Aller

    START Madrid – Centre Integral Oncològic Clara Campal (centre privat*)

    Ha rebut 80.096 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 90% prové de NOVARTIS.
    NOVARTIS 71.952 €
    ABBVIE 4.514 €
    ROCHE 2.505 €
    MSD 1.125 €

    Jerzy Aleksander Krupinski Bielecki

    Neurologia – Hospital Mútua de Terrassa (centre concertat)

    Ha rebut 68.688 € de 3 farmacèutiques, dels quals el 99% prové de FERRER.
    FERRER 67.664 €
    BAYER 706 €
    UCB 318 €

    Marc Miravitlles Fernández

    Neumologia – Hospital Vall d’Hebrón (centre públic).

    Ha rebut 117.887 € de 8 farmacèutiques, dels quals el 54% prové de NOVARTIS.
    NOVARTIS 64.207 €
    BOEHRINGER INGELHEIM 23.849 €
    GLAXOSMITHKLINE 9.529 €
    MENARINI 8.353 €
    CHIESI 5.200 €
    ASTRAZENECA 2.584 €
    ESTEVE 2.400 €
    GEBRO PHARMA 1.765 €

    Eduard Montanya Mías

    Endocrinologia i Nutrició – Hospital de Bellvitge (centre públic)

    Ha rebut 77.342 € de 6 farmacèutiques, dels quals el 82% prové de NOVO NORDISK.
    NOVO NORDISK 63.609 €
    ASTRAZENECA 6.685 €
    MSD 3.277 €
    SERVIER 2.552 €
    MENARINI 1.004 €
    ESTEVE 215 €

    Luis Puig Sanz

    Dermatologia – Hospital de Sant Pau (centre públic).

    Ha rebut 151.863 € de 10 farmacèutiques, dels quals el 39% prové de LILLY.
    LILLY 59.464 €
    JANSSEN-CILAG 44.675 €
    NOVARTIS 16.798 €
    ALMIRALL 8.043 €
    LEO PHARMA 7.416 €
    BIOGEN 5.991 €
    ABBVIE 5.221 €
    SANDOZ 2.903 €
    PFIZER 1.286 €
    PIERRE FABRE 65 €

    Ana Lluch Hernández

    Oncologia – Hospital Clínic Universitari de València (centre públic).

    Ha rebut 81.404 € de 5 farmacèutiques, dels quals el 68% prové de ROCHE.
    ROCHE 55.697 €
    NOVARTIS 18.408 €
    PFIZER 5.324 €
    EISAI 1.000 €
    ASTRAZENECA 975 €

    Javier Puente Vázquez

    Oncologia – Hospital Clínico San Carlos (centro público)

    Ha rebut 84.087 € de 15 farmacèutiques, dels quals el 66% prové de PFIZER.
    PFIZER 55.388 €
    ROCHE 5.500 €
    MSD 3.524 €
    ASTRAZENECA 2.912 €
    IPSEN 2.512 €
    PIERRE FABRE 2.384 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 1.966 €
    BOEHRINGER INGELHEIM 1.885 €
    BAYER 1.412 €
    ASTELLAS 1.336 €
    MERCK 1.200 €
    NOVARTIS 1.180 €
    KYOWA KIRIN 1.088 €
    CELGENE 1.050 €
    LILLY 750 €

    Antonio Salar Silvestre

    Hematologia – Hospital del Mar de Barcelona (centre públic).

    Ha rebut 64.783 € de 5 farmacèutiques, dels quals el 82% prové de ROCHE.
    ROCHE 53.023 €
    JANSSEN-CILAG 7.251 €
    CELGENE 3.780 €
    SERVIER 566 €
    TAKEDA 163 €

    Miguel Cordero Coma

    Oftalmologia – Hospital de León (centre públic) i clínica privada. És membre de la xarxa d’experts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)

    Ha rebut 56.135 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 94% prové de ABBVIE.
    ABBVIE 52.732 €
    ALLERGAN 2.413 €
    UCB 605 €
    NOVARTIS 385 €

    Jesús García Foncillas

    Oncologia – Hospital Fundación Jiménez Díaz (centre concertat).

    Ha rebut 51.829 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 98% prové de MERCK.
    MERCK 50.542 €
    AMGEN 910 €
    LILLY 270 €
    ROCHE 106 €

    Francisco Javier Nistal Rodríguez

    Traumatologia – Hospital Río Hortega de Valladolid (centre públic) i clínica privada.

    Ha rebut 50.524 € de 2 farmacèutiques, dels quals el  99% prové de LILLY.
    LILLY 50.261 €
    MUNDIPHARMA 263 €

    Marcos Meseguer Escrivá

    Embriologia – IVI València (centre privat*)

    Ha rebut 54.688 € de 3 farmacèutiques, dels quals el  92% prové de MERCK.
    MERCK 50.124 €
    MSD 3.149 €
    DIATER 1.415 €

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Malalties cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques entre els 20 projectes d’investigació biomèdica més rellevants

    A principis d’any la Fundació Bancària “la Caixa” explicava que triplicaria els recursos que destinava a la recerca fins els 90 milions d’euros. Aquesta setmana s’han presentat els 20 projectes seleccionats de la primera convocatòria oberta y competitiva de recerca biomèdica posada en marxa per l’entitat. L’objectiu d’aquest programa, al que han aportat 12 milions d’euros anuals, explicaven en roda de premsa, és potenciar projectes d’excel·lència en la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques. A l’acte on s’han presentat ha intervingut Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Elías Campo, investigador de l’Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i Almudena R. Ramiro, investigadora del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares.

    Els 20 projectes s’han triat d’un total de 785 projectes de diversos centres d’investigació, hospitals i universitats de tot l’Estat i Portugal. Cobreixen diverses disciplines i objectius, com per exemple identificar noves teràpies per prevenir accidents cardiovasculars, comprendre a fons la diversitat de casos de la leucèmia per poder combatre-la i trobar noves estratègiques per lluitar contra malalties epidemiològiques com el Zika.

    Des de l’entitat observen que “l’alta participació en aquesta convocatòria demostra la necessitat d’atendre les iniciatives d’excel·lència, i alhora de potenciar i garantir l’èxit de projectes enfocats a la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques, a més dels projectes destinats a tecnologies biomèdiques”. De fet, segons les últimes dades de l’OMS, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món, seguides de les oncològiques. Les malalties infeccioses són la causa d’una de cada tres morts al món i constitueixen un problema molt important de salut pública i global. Mentre que pel que fa al camp de les malalties neurodegeneratives, 47 milions de persones pateixen algun tipus de demència.

    Agafant aquestes idees i necessitats, els projectes premiats formen part d’aquests camps: quatre projectes dins el camp de les malalties cardiovasculars, quatre projectes dins el camp de les malalties infeccioses, quatre projectes dins el camp de les malalties oncològiques, cinc projectes dins el camp de les neurociències i tres projectes transversals per al desenvolupament de les ciències biomèdiques.

    Dels tres investigadors que van estar presents durant la presentació dels projectes, Almudena Rodríguez Ramiro i Valentí Fuster impulsen recerca en l’àmbit de les malalties cardiovasculars mentre que Elías Campos ho fa en oncologia.

    L’investigador Elías Campo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) estudiarà la leucèmia limfàtica crònica. En aquesta patologia, la medul·la òssia produeix massa limfòcits, un tipus de glòbul blanc, i no combat les infeccions tan bé com els limfòcits normals. Tot i que fa poc els científics han descrit el mapa genètic d’aquesta malaltia oncològica, la informació és insuficient per explicar la quantitat de subtipus moleculars i l’heterogeneïtat de casos, com també els canvis que es produeixen durant l’evolució de la malaltia. El projecte actual vol entendre com canvia el genoma del càncer, per què es fa resistent a la teràpia i poder dissenyar nous tractaments més eficaços.

    En l’àmbit de les malalties cardiovasculars, on s’han seleccionat 4 treballs de recerca, la investigadora Almudena R. Ramiro del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars a Madrid busca entendre com la resposta immune mediada per anticossos contribueix al remodelat vascular patològic. L’objectiu n’és identificar nous biomarcadors per prevenir els accidents cardiovasculars i trobar noves teràpies per a aquest tipus de malalties.

    Aquest remodelat produeix dues de les malalties cardiovasculars més comunes: l’ateroesclerosi i l’aneurisma de l’aorta abdominal. A la primera, les parets arterials s’obstrueixen i a la segona es dilaten. Malgrat les diferències, en tots dos casos hi ha risc de patir un accident cardiovascular agut. No obstant això, es desconeixen les causes últimes d’aquests canvis a la paret arterial i els biomarcadors actuals resulten insuficients per prevenir aquests esdeveniments. La finalitat és entendre per què passa això i revertir-ho, ja que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat arreu del món.

    Un segon projecte sobre malalties cardiovasculars és el del doctor Valentí Fuster que vol fer recerca de nous factors de risc de l’ateroesclerosi. L’ateroesclerosi és una malaltia cardiovascular que es caracteritza per l’enduriment de les artèries i l’acumulació de greix, colesterol i altres substàncies que dificulten, i fins i tot poden arribar a obstruir, el reg sanguini. Normalment, durant dècades, l’ateroesclerosi no té símptomes i hi ha persones amb un risc cardiovascular suposadament baix que poden presentar aquesta malaltia. Això, asseguren els científics que treballen en aquesta recerca, fa sospitar que hi ha factors de risc cardiovascular encara sense identificar.

    Fa poc els científics han descrit mutacions genètiques no heretades, presents en cèl·lules sanguínies, que semblen duplicar el risc d’accident cardíac i vascular cerebral. L’objectiu del projecte és aprofundir en la possible relació entre ateroesclerosi i aquestes mutacions per identificar nous factors de risc per reconèixer millor les persones amb un elevat risc cardiovascular a les fases primerenques de la malaltia, quan encara no se n’han manifestat les seqüeles clíniques, a partir de la seqüenciació de l’ADN en mostres de sang de persones de mitjana edat sense malaltia cardiovascular manifesta.

  • Desigualtats de gènere també en la recerca en salut pública

    Les dones a la recerca continuen sent una minoria i no hi ha evidència de moviments espontanis cap a una menor segregació de gènere a Europa. Només 8 dels 28 països de la Unió Europea posseeixen un 40% de dones investigadores. I no solament són menys, sinó que a més reben un menor reconeixement al seu treball. El 1993, Margaret Rositer descrivia l’anomenat Efecte Matilda per expressar l’existència de prejudicis al reconeixement dels assoliments de les dones científiques, el treball de les quals sovint s’atribueix als seus col·legues masculins.

    Vint anys després la revista Nature dedicava un monogràfic a les dones en la ciència, on s’afirmava que la ciència segueix sent «institucionalment sexista» i que les científiques estan pitjor pagades, promocionen menys i obtenen menys projectes que els seus companys homes amb similar qualificació. Avui dia la carrera investigadora de les dones segueix caracteritzada per una intensa segregació vertical, l’anomenat ‘sostre de vidre’.

    Encara que la situació sembla ser una mica millor en les generacions joves de dones acadèmiques, la bretxa de gènere segueix sent desproporcionadament alta tenint en compte l’elevada proporció de dones que ingressen a la universitat. Això posa en qüestió la hipòtesi que les dones avançaran fins on els homes en els anys successius.

    La salut pública no és aliena a aquests fenòmens que, en major o menor grau, es produeixen en tots els camps del món científic. A la fi dels anys 90, un grup de dones professionals d’aquest àmbit va constituir el Grup de Gènere i Salut Pública de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), amb el propòsit de visibilitzar les desigualtats de gènere en les societats federades (12 que integren a gairebé 4.000 socis i sòcies).

    En el primer article sobre el tema es concloïa que, malgrat ser un 40% de sòcies, les dones havien estat escassament representades en els llocs on es prenien les decisions i en els de reconeixement professional.

    Només un CIBER dirigit per una dona

    És més, a l’Informe SESPAS 2004 La salut pública des de la perspectiva de gènere i classe social, s’arribava a conclusions que desanimen: seguia existint una segregació vertical en les societats científiques de SESPAS i en els equips editorials de les publicacions de salut pública (amb un predomini d’homes en llocs de direcció) i s’evidenciaven pràctiques androcèntriques a les revistes de salut pública (per exemple, la signatura d’articles utilitzant només la inicial, de manera que quedava invisible la contribució de dones o homes en les autories).

    Deu anys després, un estudi realitzat sobre les desigualtats de gènere en recerca en salut pública a Espanya durant el període 2007-2014 detectava signes de certa millorança en aquesta situació, encara que seguia existint una clara subrepresentació de les dones en posicions de lideratge científic i una segregació horitzontal quant als rols assignats.

    Per exemple, la participació com a membres dels comitès científics als congressos de SESPAS era pràcticament paritària en el període analitzat, mentre que la presidència d’aquests comitès la van ostentar els homes en tots els casos menys en un.

    Per contra, els rols assignats a les dones eren majoritàriament la participació en els comitès organitzadors i en la moderació de taules de comunicacions i pòsters; mentre que la participació en les ponències i conferències convidades la seguien copant els homes.

    La situació era encara pitjor als Centres de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), exponents de l’excel·lència científica en salut a Espanya: en cap dels nou centres existents el 2014 hi havia una dona com a directora científica. Actualment solament un d’ells, precisament el Centre de Recerca en Salut Pública i Epidemiologia (CIBERESP), està dirigit per una dona, Marina Pollán.

    També existien bretxes de gènere en la sol·licitud, concessió i finançament de projectes de recerca en salut (convocatòries de l’Institut de Salut Carlos III), inclosos els de salut pública i serveis de salut.

    Les dones sol·licitaven menys projectes com a investigadores principals que els homes i els projectes liderats per homes van tenir un 30% més de probabilitats d’obtenir finançament que els liderats per dones.

    Es detectava a més que les diferències entre el finançament sol·licitat i la concedida eren majors per a projectes liderats per homes, la qual cosa podria ser interpretat com un signe de menor ambició de les dones, però també pot respondre a una millor adequació dels recursos sol·licitats a les necessitats del projecte.

    Recentment s’han produït avanços en pro d’una major equitat, com l’engegada de la Política per fomentar la igualtat de gènere en la publicació científica a la revista Gaceta Sanitaria (òrgan oficial de SESPAS), o el desenvolupament d’una política d’igualtat d’oportunitats en la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). No obstant això, aquests avanços són massa lents i encara estem lluny d’aconseguir una situació igualitària.

    Els tres moments crítics de la desigualtat

    S’han identificat tres moments crítics que condicionen l’existència de desigualtats de gènere en la carrera investigadora:

    1. L’elecció d’estudis, fortament marcada per estereotips sexistes que situen a la professió científica com una ocupació masculina (fins i tot en àmbits molt feminitzats com és el cas de la salut pública);
    2. L»hora punta’, o estadi primerenc de la carrera professional, marcada pels conflictes entre demandes familiars i professionals, que penalitzen més a les dones; i
    3. L’avanç en la carrera professional cap a llocs d’excel·lència, on persisteixen les desigualtats de gènere.

    Mentre que la preocupació política ha anat canviant des del reclutament més gran de dones en ciència cap a la seva retenció i avanç en la carrera professional, la recerca sobre aquest tema ha evolucionat des dels mecanismes de socialització cap als enfocaments organitzacionals, incloent-hi les barreres i biaixos de gènere encoberts en les pràctiques institucionals.

    Actualment predominen enfocaments més comprensius cap a l’equitat de gènere: l’increment de dones en ciència no serà possible sense una reestructuració de les organitzacions i la transversalització de l’anàlisi de gènere en la producció del coneixement.

    En definitiva, les desigualtats de gènere en la recerca en salut no tendiran a solucionar-se solament amb el pas del temps. És necessari que la comunitat científica engegui accions per eliminar les causes que les produeixen. Perquè en salut i en recerca ‘tothom té un paper a exercir’. Les dones també.

     

    Aquest és un article original de l’Agència SINC