Just Deploy It!

Etiqueta: irregularitats

  • Comín reconeix que l’Hospital Moisès Broggi té «problemes d’origen»

    L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi «té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències», reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.

    El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.

    Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.

    Retards i canvis en la projecció de l’obra

    Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.

    A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen «possibles indicis de responsabilitat comptable» pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos  durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.

    El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és  Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.

    El problema de drenatge a les urgències

    Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té «problemes d’origen» sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.

    Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen «Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres», ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.

  • L’adjudicació d’un CAP de Tarragona a una empresa privada: en el punt de mira de la justícia

    El 2013 un Centre d’Atenció Primària de Tarragona, el CAP Muralles, va deixar de ser gestionat per una empresa pública per passar a mans de la societat mercantil Salut Muralles SLP. En aquesta operació per la qual es va adjudicar la gestió a Salut Muralles SLP – societat limitada professional creada per un grup d’empleats del CAP Muralles- la CUP i els sindicats Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT hi veuen diverses irregularitats i així ho han fet saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona. El cas està actualment sota investigació de la Fiscalia i del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona.

    Segons informació facilitada per la CUP, l’operació es remunta al 2012 quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, fins llavors gestionat per Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), una empresa pública creada l’any 1992 i adscrita al CatSalut, que ofereix atenció sanitària, social i domiciliària en l’àmbit territorial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En aquest concurs GiPSS, llavors amb el doctor Xavier Bria com a gerent, no s’hi va presentar per motius que aquest mitjà no ha pogut confirmar amb el Departament de Salut en el moment del tancament d’aquesta edició. En una segona convocatòria de concurs Salut Muralles SLP s’adjudica la gestió del CAP i l’abril del 2013 el centre Muralles esdevé un Equip d’Atenció Primària (EAP) autogestionat pels seus propis treballadors a través de l’empresa Muralles Salut SLP, seguint el model de gestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) i convertint-se en el segon CAP autogestionat de la comarca de Tarragona, i l’onzè en tot el territori català.

    Les primeres sospites de la CUP apareixen quan al setembre del 2013, després de ser cessat per la fusió de les gerències de GiPPS i de l’ICS, Xavier Bria es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i més tard compra accions de l’empresa Muralles Salut SLP convertint-se en el soci majoritari i també, mesos més tard, en president del seu Consell d’Administració. Segons constaten la CUP, MC, SATSE i CGT la sospita parteix del fet que Bria va signar un acord -mentre era gerent de GiPPS ( Juliol 2010- Juliol 2013) i pocs mesos abans del concurs públic- en el qual constava la futura operació d’adquisició d’accions i s’estipulava el seu nomenament com a president del Consell d’Administració. «Entenem que hi ha indicis que aquesta persona ha fet ús d’informació privilegiada des d’una posició pública», diu la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada a aquest mitjà. Segons explica per telèfon Estrada, les investigacions de la Guàrdia Civil durant la fase d’instrucció «aporten molta llum al cas» i parla dels «efectes de la privatització que el model actual permet» per denunciar els jocs d’interessos.

    Derivacions a l’Hospital Santa Tecla

    A banda de les possibles irregularitats en l’adjudicació la CUP i les tres formacions sindicals destaquen que des de l’inici de la gestió del CAP Muralles per part de Muralles SLP, tots els serveis que es derivaven a l’Hospital Joan XXIII -un dels vuit hospitals de l’ICS- van passar a ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona.

    Segons el contracte per la prestació de serveis assistencials entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, l’anualitat percebuda com a contraprestació pels serveis que ofereix és de 2.388.920 euros i pot tenir una durada màxima de deu anys, prorrogable per períodes d’un any durant aquest màxim. El que també preveu el contracte signat és que «el centre hospitalari preferent de referència és el centre de la XHUP Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients», com ja està fent.

    En aquests moments la Fiscalia investiga si la relació de fets en l’adjudicació del CAP Muralles és casual o, si per contra, darrere d’aquestes operacions hi podria haver un presumpte delicte de negociacions prohibides per empleats públics i ús d’informació privilegiada, infraccions per les quals Bria està sent investigat -antic imputat-. Les quatre formacions -CUP, MC, SATSE i CGT- consideren que el conflicte d’interessos i ús d’informació privilegiada que segons denuncien passa amb el cas Muralles es podria repetir en altres casos de la sanitat tarragonina. Sospites que es desprenen, diuen, de la informació recopilada per la Guàrdia Civil.

  • Pfizer admet que va acomiadar a 30 directius per pagaments irregulars a metges espanyols

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    El 19 d’octubre de 2015 un cataclisme va sacsejar la seu de Pfizer Espanya al parc empresarial de La Moraleja, 15 quilòmetres al nord de Madrid. El primer executiu de la farmacèutica al món, Ian Read, havia pres les regnes d’una crisi que fins a aquest moment no passava de rumors de passadís a les oficines espanyoles.

    Aquell dia van rodar caps. Una trentena de directius i delegats comercials van començar a desfilar des dels seus despatxos amb les cartes d’acomiadament, entre l’esglai general dels seus companys i un absolut secretisme de la direcció. Trenta sortides sense un ERO, sense negociació amb els sindicats, sense una comunicació oficial. La selecció es va emportar per davant a diversos peixos grossos.

    Va caure el director de la Unitat Legal i secretari del Consell d’Administració de Pfizer Espanya i Sud d’Europa, Vicente Morales, després de 17 anys en el càrrec. Va caure el cap de gestió hospitalària, Antonio Roig. Van caure 22 delegats de vendes. I tres directors regionals. I sobretot, va caure el director de Relacions Institucionals de la companyia, Juan José Polledo, un vell conegut de l’Administració pública. Director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat entre 1991 i 2000 amb els governs del PSOE i del PP de llavors, també ell apareixia associat a un escàndol de males praxis empresarials vinculades a pagaments a metges del sistema públic.

    La història venia de lluny. D’un any enrere, aproximadament, quan un extreballador de la companyia implicat en alguns conflictes interns i amb mala fama entre part de la plantilla, va decidir estirar la manta i denunciar directament a la matriu als Estats Units a través de la seva línia confidencial presumptes pràctiques irregulars que van vulnerar l’exigent codi d’autoregulació de la companyia.

    L’alerta, segons les fonts consultades, censurava les relacions de diversos delegats comercials de la multinacional amb metges i gestors d’hospitals públics. Al·ludia a pagaments suposadament camuflats com col·laboracions científiques i prohibits a Pfizer, que com a empresa associada a Farmaindustria està subjecta al codi de bones pràctiques que impedeix al seu personal oferir regals de més de 10 euros a metges o gestors sanitaris (60 euros, si es tracta de material formatiu, ja siguin llibres o en suport multimèdia). Malgrat que la denúncia era més o menys coneguda a les oficines espanyoles de Pfizer, durant mesos el personal parlava d’una venjança que es quedaria en res.

    La notícia dels acomiadaments la va avançar la publicació Revista Médica el mateix 19 d’octubre i es va publicar sense molt desplegament en alguns mitjans econòmics.

    Pfizer ni tan sols va emetre un comunicat. A l’escassa premsa que es va interessar per la crisi, la multinacional li va respondre que «uns companys havien deixat l’empresa».

    Una patent a punt de caducar

    Dues fonts de Pfizer consultades per eldiario.es,, un que continua a la companyia i un dels empleats que ha sortit, han confirmat ara que les raons de les 30 sortides van tenir a veure amb aquesta denúncia sobre pràctiques no tolerades pel codi intern de la multinacional. Al·ludeixen a un escrit que alertava de pagaments i prevendes prohibides per la normativa de Pfizer a metges de la Seguretat Social per prescriure el medicament Enbrel, just durant els anys previs al fet que caduqués la patent -va expirar el 2015- d’aquest antirreumatoide.

    La resposta des de la cúpula de Pfizer a Estats Units no va tenir miraments. Tot el que tenia pistes sobre aquestes pràctiques a l’empresa va ser depurat. N’hi va haver prou amb estar en còpia d’alguns dels correus electrònics que s’intercanviaven els delegats comercials amb metges o gestors hospitalaris. D’aquí els 30 acomiadaments.

    A preguntes d’eldiario.es  Pfizer va confirmar divendres passat per primera vegada que va detectar irregularitats en la divisió espanyola que el van empènyer a establir «sancions» i acomiadaments. En una resposta escrita remesa a aquesta redacció pel seu departament de Comunicació, Pzifer explica: «Com a part del nostre programa intern d’Integritat, Pfizer va detectar certes accions a Espanya i la companyia va finalitzar els contractes amb alguns empleats i sancionar als altres. La companyia sempre manté la privacitat quan es tracta d’empleats, així que no comentarem res més sobre la situació d’aquests treballadors. Pfizer es pren el compliance [el codi de conducta] molt seriosament i el nostre objectiu és assegurar que cada empleat a tot el món ho fa també. És per això que la companyia té processos sòlids per ajudar a prevenir i detectar potencials infraccions de les nostres polítiques internes. Tots aquests processos es revisen regularment per assegurar que es mantenen actuals i que compleixen amb els objectius i requeriments dels països en els que tenim presència».

    Durant els mesos que va durar la investigació interna i que, segons fonts internes, va incloure la inspecció de diversos servidors informàtics, Pfizer estava preparant la seva fusió amb un altre mastodont del sector, Allergan, el fabricant de botox, per constituir la primera farmacèutica mundial valorada en 160.000 milions de dòlars. L’acord que finalment es va anunciar el 23 d’octubre (cinc dies després de l’escabetxada a la seu espanyola) es va desfer sorprenentment el 6 d’abril, arran de les últimes reformes fiscals dels Estats Units.

    Multa anterior de 60 milions de dòlars per suborns

    En aquest context previ al gran anunci de fusió, Pfizer no podia permetre l’escarni d’un altre plet, com el que va obligar el 2012 a pagar 60.200.000 de dòlars (uns 50 milions d’euros llavors) a la Comissió del Mercat de Valors d’Estats Units i al Departament de Justícia per eludir la condemna per suborn que amenaçava diverses de les seves filials precisament per subornar metges i institucions sanitàries d’Europa i Àsia.

    En conversa amb eldiario.es, un dels empleats acomiadats, que ha demanat mantenir el seu anonimat i ni tan sols confirma si la seva sortida de Pfizer està blindada amb un contracte de confidencialitat, assegura que la denúncia per males pràctiques va existir però defensa que es va tractar d’ una «mera venjança que no té raó de ser i que s’ha portat massa lluny».

    En els tribunals tampoc consten denúncies pels acomiadaments de la multinacional. Fonts internes de la companyia asseguren que totes les sortides van ser pactades. El comitè d’empresa no atén periodistes i es remet a les explicacions de la direcció. El que passa a la farmacèutica es queda a la farmacèutica.