Just Deploy It!

Etiqueta: ISGlobal

  • El soroll del trànsit a les escoles empitjora l’atenció i la memòria dels infants

    El soroll procedent del trànsit rodat és un problema estès a les ciutats, però les evidències sobre les seves conseqüències en la salut dels infants encara són escasses. Ara, un estudi realitzat en 38 centres escolars de Barcelona ha observat que el soroll del trànsit en els col·legis té un efecte perjudicial sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d’atenció de l’alumnat de primària. Els resultats d’aquesta recerca, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista PLoS Medicine.

    L’estudi, emmarcat en el projecte BREATHE, i liderat pels investigadors Maria Foraster i Jordi Sunyer, va comptar amb la participació de 2.680 nens i nenes de 38 centres escolars. L’equip científic es va centrar en dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l’aprenentatge i el rendiment escolar: la capacitat d’atenció (fa possible que atenguem estímuls específics de manera selectiva) i la memòria de treball (que ens permet mantenir i manipular informació en períodes curts de temps).

    Durant 2012 i 2013, els menors, d’entre 6 i 10 anys, van realitzar quatre vegades els tests cognitius. L’objectiu d’aquestes proves no era només avaluar la memòria de treball i capacitat d’atenció, sinó estudiar la seva evolució al llarg del temps. En paral·lel, es van efectuar mesuraments de soroll tant a l’exterior de l’escola com als patis i a l’interior de les aules.

    Els resultats mostren que, transcorregut l’any d’estudi, la progressió de la memòria de treball, de la memòria de treball complexa i de la capacitat d’atenció va ser més lenta en alumnes que assistien a escoles amb major soroll de trànsit. Per exemple, un increment de 5 dB en els nivells de soroll exterior es va traduir en un desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana i en un desenvolupament de la memòria de treball complexa un 23,5% inferior a la mitjana. Així mateix, aquesta exposició es va traduir en un desenvolupament de la capacitat d’atenció un 4,8% més lent que la mitjana.

    “El nostre estudi reforça la hipòtesi que la infància és un període vulnerable en el qual estímuls externs com el soroll poden afectar el ràpid procés de desenvolupament cognitiu que té lloc abans de l’adolescència”, explica Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.

    Diferències entre l’interior i l’exterior de l’aula

    En l’anàlisi del soroll exterior, tant un major nivell mitjà de soroll com una major fluctuació en els nivells de soroll a l’escola es van associar amb una pitjor evolució en els resultats de l’alumnat en totes les proves. A l’interior de les aules, una major fluctuació en els nivells de soroll també es va associar a una evolució més lenta al llarg d’un any en tots els tests cognitius. En canvi, els nens i nenes exposats a majors nivells mitjans de soroll en classe durant l’any només van tenir pitjors resultats que l’alumnat en aules més silencioses en la prova de la capacitat d’atenció, però no en els tests de memòria de treball.

    “Aquest resultat apunta al fet que els pics de soroll a l’interior de l’aula podrien resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana de decibels. Això és important, perquè reforça la hipòtesi que potser influeixen més les característiques del soroll que els seus nivells mitjans, quan actualment les polítiques només es basen en la mitjana de decibels”, puntualitza Maria Foraster, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

    El soroll al domicili, menys influent

    Partint del mapa de soroll de trànsit rodat de la ciutat de Barcelona de l’any 2012, l’equip va estimar els nivells mitjans de soroll en el domicili de cada participant. No obstant això, en aquest cas no es va observar cap relació entre el soroll en el lloc de residència i el desenvolupament cognitiu.

    “Això podria deure’s al fet que l’exposició al soroll a l’escola és més perjudicial perquè afecta finestres vulnerables de concentració i a processos d’aprenentatge. D’altra banda, mentre que en els centres escolars es van efectuar mesuraments de soroll, en els domicilis es van realitzar estimacions a partir d’un mapa de soroll que podria ser menys precís i que únicament reflectia el soroll en l’exterior, cosa que també podria haver influït en els resultats”, apunta Maria Foraster.

    Segons els investigadors, aquest estudi amplia l’evidència amb relació a l’efecte del transport sobre el desenvolupament cognitiu infantil, que fins avui s’havia observat en escoles exposades a soroll d’avions i també a contaminació atmosfèrica procedent del trànsit rodat. L’equip científic subratlla la necessitat de dur a terme nous estudis sobre el soroll de trànsit en altres poblacions per a determinar si els primers resultats d’aquest estudi són extrapolables a altres ciutats i contextos.

  • El trànsit a les ciutats europees exposa 60 milions de persones a nivells de soroll perjudicials per la salut

    La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i arriba al 83,4% i el 85,2% en casos com Barcelona i Girona. Així ho conclou un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, que ha avaluat els nivells de soroll procedents del trànsit rodat en 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut. Segons els resultats de l’estudi, publicats a Environment International, complir amb les recomanacions de l’OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

    Estudis anteriors han relacionat el soroll ambiental amb una sèrie d’efectes perjudicials per a la salut: alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, així com salut mental i benestar pobres. Segons els investigadors d’ISGlobal, l’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d’estrès sostingut, que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, a l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.

    Els resultats de la investigació mostren que més d’un 48% dels 123 milions de persones adultes incloses en l’estudi suporten nivells de soroll superiors als recomanats per l’OMS. Cal recordar que l’OMS recomana que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 h no sobrepassi els 53 decibels. Pel que fa a les capitals de país, el percentatge de població exposada a nivells superiors al recomanat oscil·la entre el 29,8% de Berlín i el 86,5% de Viena, passant pel 43,8% de Madrid o el 60,5% de Roma.

    Així mateix, es va estimar que més d’11 milions de persones adultes estarien sofrint un elevat nivell de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit, entenent-se per molèsties el resultat de la pertorbació repetida de les activitats quotidianes, com comunicar-se, treballar o dormir. Aquest tipus de molèsties poden potenciar l’estrès i, eventualment, degenerar en problemes de salut diversos.

    Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, destaca que la investigació permet entendre amb major claredat per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l’aire. Admet, però, que l’equip investigador s’ha trobat amb algunes limitacions durant la recopilació de les dades. «Tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt major, ja que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta a una infraestimació de l’impacte», explica la investigadora. A més, l’equip ha trobat dificultats metodològiques a causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat d’aquestes.

    Aquest estudi s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees. La investigació coincideix en el temps amb l’anul·lació de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estima que els informes presentats per l’ajuntament de la ciutat per justificar la mesura són antics o no són prou complets. Comunitat científica, experts en salut i ajuntaments han rebutjat aquesta sentència, que consideren que significa un pas enrere en una qüestió els beneficis de la qual per a la població i el medi ambient ja han estat àmpliament provats per part d’altres ciutats europees.

  • L’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’associa a canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament

    Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara son escassos. Ara, una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós, una zona del cervell l’alteració del qual es relaciona amb trastorns del neurodesenvolupament com el de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l’Espectre Autista (TEA). L’estudi s’ha publicat en el marc del projecte BREATHE, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l’existència d’efectes perjudicials de la contaminació de l’aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.

    En aquesta ocasió, les i els investigadors van examinar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la grandària del cos callós en la infància. Per a això, van comptar amb la participació de 186 nens pertanyents a quaranta escoles de Barcelona. La quantitat de partícules PM2,5 a la qual s’exposava cada mare durant l’embaràs i el seu fill o filla es va calcular gràcies a dades del projecte ESCAPE (European Study of Cohorts for Air Pollution Effects) i a l’historial de residència de cada nen o nena. D’altra banda, la informació sobre l’anatomia cerebral de les i els nens es va obtenir a través de ressonàncies magnètiques i les dades sobre el seu comportament es van extreure de qüestionaris emplenats per mares i pares, així com per professorat. Tal com explica la primera autora de l’article, publicat a Environmental Research, Marion Mortamais, es van centrar en l’exposició durant l’embaràs perquè “es tracta de l’època en la qual les estructures cerebrals s’estan formant, i els danys provocats per l’exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents”. Segons Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de realitzar les ressonàncies magnètiques, “conèixer els danys cerebrals causats durant l’etapa prenatal podria ser molt útil a l’hora de predir i tractar problemes conductuals que normalment es diagnostiquen més
    tard, en la infància”.

    D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició prenatal a les partícules fines, especialment durant l’últim trimestre de l’embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en nens de 8 i 12 anys. Concretament, un augment de 7 μg/m3 en els nivells d’aquestes partícules es va associar amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.

    “Els nostres resultats són preocupants per diverses raons”, comenta Jordi Sunyer, líder de la recerca i cap del programa d’Infància i Medi ambient de ISGlobal. “En primer lloc, perquè provenen de casos d’exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d’una alteració específica d’aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA. Finalment”, afegeix l’investigador, “els nens i nenes amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d’hiperactivitat més alts”.

  • El contacte amb entorns naturals durant la infància podria beneficiar la salut mental a l’edat adulta

    Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que ha estat realitzat a quatre ciutats europees.

    L’exposició a espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic. Tot i això, pocs estudis han explorat l’impacte de l’exposició a entorns naturals durant la infància a la salut mental i la vitalitat a l’edat adulta. A més, els estudis sobre espais verds, és a dir, jardins, boscos o parcs urbans per exemple, són més abundants que en el cas dels espais blaus com ara canals, estanys, rierols, rius, llacs, platges…

    Aquest nou treball, publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health i que forma part del projecte PHENOTYPE, es va realitzar a partir de les dades de prop de 3.600 persones adultes de Barcelona, Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

    Les i els participants van respondre un qüestionari sobre la freqüència d’ús d’espais naturals durant la infància, incloent tant les visites intencionades –per exemple, sortides a la muntanya– com les no intencionades –per exemple, jugar al jardí de casa–. També se’ls va preguntar sobre la quantitat, ús i satisfacció d’espais naturals al voltant del seu habitatge, així com la importància que li donen a l’actualitat. La salut mental de les i els participants –nivell de nerviosisme i sentiments de depressió en les darreres quatre setmanes– i la vitalitat –nivell d’energia i fatiga– es va avaluar a partir d’un test psicològic. L’índex de vegetació al voltant de l’habitatge a la vida adulta es va estimar a partir d’imatges de satèl·lit.

    Els resultats van mostrar que les persones adultes que durant la infància s’havien exposat menys als espais naturals mostraven pitjors resultats en els tests de salut mental, en comparació amb les que tenien més exposició durant la infància. Myriam Preuss, primera autora de la recerca, explica a més que «en general, les i els participants amb nivells inferiors d’exposició a entorns naturals durant la infància van valorar amb menys importància els espais naturals que aquelles amb més nivells d’exposició». No es van trobar associacions entre l’exposició durant la infància i la vitalitat a l’edat adulta, ni amb l’ús i satisfacció d’aquests espais.

    Wilma Zijlema, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, destaca que les conclusions «mostren la rellevància de l’exposició a espais naturals durant la infància per al desenvolupament d’un estat psicològic saludable i una actitud que apreciï la natura a la vida adulta». Actualment, el 73% de la població a Europa viu en àrees urbanes –sovint amb accés limitat als espais naturals– i es preveu que aquest nombre augmenti a més del 80% el 2050. «Per tant, és important conèixer quines implicacions té que els nens i nenes creixin en entorns amb oportunitats limitades d’exposició a espais naturals», afegeix.

    «Molts nens i nenes a Europa acostumen a portar un estil de vida basat en espais interiors, de manera que seria convenient millorar els entorns naturals a l’aire lliure a les ciutats: augmentar el seu nombre, dissenyar-los de manera segura i que convidin als nens i les nenes a jugar», indica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. En la majoria dels països, les activitats a la natura no són una part regular del currículum escolar. «Fem una crida a les i els responsables polítics per tal que millorin la disponibilitat dels espais naturals a l’aire lliure per a la infància, incloent els patis de les escoles», conclou.

  • L’exposició a la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’asma infantil

    L’exposició dels nens a l’òxid de nitrogen i a les partícules de suspensió PM10 o PM2,5, dos contaminants generats sobretot pel trànsit, afecta greument la salut respiratòria infantil. Segons una estudi fet per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat de Leeds, els nens i adolescents exposats a nivells alts de contaminació atmosfèrica tenen un més risc de desenvolupar asma, que es produeix per la inflamació dels bronquis i provoca dificultats a l’hora de respirar.

    S’estima que l’asma afecta 334 milions de persones a tot el món i nombrosos estudis mostren que la prevalença de l’asma infantil ha augmentat significativament des dels anys 50. Segons Soledad Román, de la Fundació Roger Torné, el nombre d’infants amb asma s’ha triplicat en 25 anys. De fet, tal com explicava aquest diari fa uns mesos, l’asma és una de les malalties més freqüents entre els infants: un de cada deu nens a l’estat espanyol pateix aquesta patologia.

    Es desconeix en gran mesura el perquè d’aquest augment però cada vegada més estudis apunten als canvis en les exposicions ambientals, incloent-hi la contaminació de l’aire. L’estudi d’ISGlobal i la Universitat de Leeds, publicat a Environment International, és la síntesi més gran i actualitzada de l’evidència científica feta fins ara sobre la relació entre contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit rodat i el desenvolupament d’asma infantil. Els autors van revisar més de 4.000 estudis epidemiològics publicats entre el 1999 i el setembre de 2016, i van analitzar les dades de 41 d’aquests estudis epidemiològics (molts d’ells publicats en els darrers dos anys) que complien els criteris d’inclusió per la meta-anàlisi.

    Haneen Khreis, investigadora de la Universitat de Leeds i primera autora de la publicació, conclou que «gràcies a l’anàlisi realitzat en aquest estudi, en el qual es combinen dades de múltiples estudis, podem afirmar que existeix una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i el desenvolupament d’asma infantil». En concret, la revisió inclou l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2), al carboni negre i a les partícules en suspensió PM2.5 i PM10 emeses pel trànsit durant la infància i el desenvolupament posterior d’asma. «La nostra anàlisi mostra que els efectes més forts estan associats amb les exposicions al carboni negre, un marcador específic dels tubs d’escapament dels vehicles i un contaminant relacionat amb el dièsel, però es necessiten més recerques per treure conclusions definitives, incloent l’exploració dels contaminants que van més enllà dels tubs d’escapament».

    «La contaminació atmosfèrica té un gran impacte en la salut de la infància» destaca per la seva banda Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. «Ja que s’estima l’any 2015 el 70% de la població mundial viurà en ciutats, l’exposició a la contaminació atmosfèrica és un problema de primer nivell mundial i hem d’actuar ja» afegeix el coordinador.

    L’exemple de Barcelona

    Actualment, moltes ciutats d’Europa estan dominades pel dièsel i hi ha una necessitat urgent de reduir les seves emissions. A la ciutat de Barcelona, per exemple, la qualitat de l’aire a la ciutat l’any 2015 va empitjorar significativament respecte a l’any anterior – augment de l’òxid de nitrogen NO2 (+11%), les partícules PM10 (+13%) i les partícules més fines (+16%)-. Així ho indicava l’informe La Salut a Barcelona, presentat fa unes setmanes, que apunta que una de les causes principals seria el trànsit rodat.

    “Ens preocupa perquè la contaminació pot provocar més morts, més hospitalitzacions i el deteriorament en el desenvolupament cerebral, sobretot en infants”, va avisar en la presentació la comissionada de Salut de l’Ajuntament Gemma Tarafa.

    Davant les conclusions de l’informe, l’Ajuntament ha anunciat aquesta mateixa setmana que prohibirà la circulació dels vehicles més contaminants a partir del 2020. Segons les dades municipals, la contaminació provoca 3.500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona.

  • La lluita contra la malària haurà de fer front als reptes de «lideratge, finançament i implementació»

    Malgrat el progrés que s’ha fet en la lluita contra la malària en els darrers anys – un descens del 60% en la mortalitat i una reducció del 37% en el nombre de casos en els darrers quinze anys- encara queda molt a fer. Si des de l’any 2000 57 països van reduir els seus casos de malària en un 75%, l’objectiu que fixa l’Estratègia tècnica global per la malària 2016-2030 inclou una reducció de, com a mínim, un 90% de la incidència i la mortalitat a tot el món per aquesta malaltia que es transmet a l’ésser humà per la picadura de mosquits femella infectats del gènere Anopheles.

    Segons les últimes dades de l’OMS, el 2015 la malària o el paludisme es va continuar transmetent en 95 països i territoris i gairebé la meitat de la població mundial es troba en risc. Amb tot, la gran càrrega recau sobre l’Àfrica subsahariana, on l’any passat van concentrar-se el 88% dels casos i el 90% de les morts per la malaltia. Tot i ser una malaltia que es pot prevenir i tractar continua sent una amenaça de salut, especialment en els grups de població més vulnerables, com són els infants i les dones embarassades. De fet, més de dos terços de les morts per paludisme es registren en menors.

    Precisament per abordar els diferents reptes i intercanviar coneixements sobre una estratègia multidisciplinar, una cinquantena d’experts d’arreu del món participen a Barcelona aquesta setmana en la cinquena edició del curs ‘La ciència de l’eradicació’, organitzat per ISGlobal, la Harvard TH Chan School of Public Health i el Swiss Tropical and Public Health Institute. Precisament en relació als reptes dels propers anys, el director del programa mundial de malària de l’OMS, Pedro Alonso, va recordar en la seva ponència que serà necessari triplicar el pressupost destinat a lluitar contra la malària i va apuntar com a alguns dels reptes les «enormes bretxes de cobertura que encara existeixen» i  l’amenaça que planteja l’aparició de resistències. I és que una de les preocupacions de l’agència sanitària de l’ONU és que el mosquit vector de la infecció s’hagi tornat resistent a alguns insecticides.

    La lluita contra la malària: una estratègia global

    El 2000 eren 106 els països i territoris amb transmissió de malària activa mentre que a finals del 2015 eren 95. D’altra banda, vuit països van declarar 0 casos de malària el 2014: l’Argentina, Paraguai, Costa Rica, Iraq, Marroc, Sri Lanka, Omán i els Emirats Àrabs Units. Amb tot, prop de 438.000 persones van morir el 2015 per culpa de la malaltia.

    El restabliment de l’eradicació de la malària com un objectiu per la comunitat internacional fa cinc anys ha conduït a canvis importants en les estratègies adoptades per països endèmics. «Hi ha països que estan sent actius en el procés d’eliminació de la malària. L’estratègia ha de ser una combinació de tractament amb medicació efectiva i prevenció. Hem vist països que ho han fet i tenim eines potents per a fer-ho», assegura Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa per l’eliminació de la malària a ISGlobal, una iniciativa de l’Obra Social «la Caixa».

    Segons l’OMS, el ritme en què avança cada país depèn de la solidesa del seu sistema nacional de salut, del novell d’inversió en la lluita contra la malaltia i altres factors com ara la realitat social, política o medioambiental del país.  Rabinovich és conscient que els reptes encara són molts: «Ens trobem amb reptes de lideratge, finançament i implementació», assegura. Segons diu, compten amb fons per fer prop de la meitat del que es necessita per a la recerca o el desenvolupament de programes. Alhora reconeix que «els sistemes de salut en alguns països són crítics i la voluntat política és un ingredient molt important» però es mostra optimista: «El que més m’impressiona quan vaig a Àfrica o a Amèrica és que estem enmig d’un canvi abismal en termes de lideratge polític i la voluntat de prioritzar-ho en el mapa». «És significatiu que es reconegui com un fet que necessita acció, a Àfrica el que encara té més poder és tenir caps d’estat parlant dels objectius a llarg termini d’eliminació de la malària dins de les seves fronteres», afegeix.

     

  • «Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries»

    16“Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris”. Així de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l’Informe “Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model”, de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d’innovació farmacèutica i que senyala els principals problemes d’aquest sistema d’investigació de nous tractaments.

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de països més pobres de regions de l’Àfrica, Àsia o de l’Amèrica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a què el model d’innovació estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econòmica per damunt de qualsevol cosa. Això provoca, com expliquen en l’informe, no només que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts països no el puguin pagar, sinó que a més aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten només a països pobres.

    El 90% dels recursos d’investigació, segons aquest estudi, estan concentrats en les malalties que interessen a un 10% dels pacients. “Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que depèn de la seva rendibilitat està condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les” diu l’informe.

    “Cada vegada amb més freqüència es queden més problemes sense tractament i sovint perquè tenen un preu massa alt”, explica Villanueva. A casa nostra això ha passat amb el tractament per via oral d’acció directa per l’Hepatits C, el Sovaldi. Un medicament que a causa del seu elevat preu no s’ha pogut donar a tots els malalts, tot i el seu alt grau d’eficàcia.

    Un altre d’aquests casos és els dels antibiòtics. Els antibiòtics van acumulant reticències i per tant, com explica Villanueva és necessari invertir en nous tipus d’antibiòtics per poder fer front a les infeccions. “En 20 anys no tindrem antibiòtics per tractar infeccions simples”, lamenta aquesta experta. Això es deu, segons ella, a que al tractar-se d’un tractament curt, que pot dura només dies, les empreses no estiguin interessades a invertir-hi. “Això es contraposa al que passa en el cas del VIH, per exemple, on es tracta de tractament de per vida i on si estan disposats a invertir-hi”, afageix.

    Les deficiències del model

    L’alt preu dels medicaments es deu sobretot al sistema de patents a través del qual es regeix aquesta indústria. Cada producte que es genera està sovint sotmès a diverses patents, unes patents d’exclusivitat que perduren durant 20 anys i que per tant donen a l’empresa el monopoli d’aquell tractament, el que els permet fixar els preus que volen, com posa de manifest el treball de ISGlobal. “Una cosa són els beneficis, i l’altre són els beneficis abusius”, lamenta Villanueva.

    Els investigadors de l’informe alerten a més del fet que els ciutadans paguen dues vegades per la creació d’aquell medicament. Això és així ja que la investigació preliminar sobre un nou tractament la duen a terme sobretot universitats i centres de recerca públics, finançats amb els diners de l’administració, per tant dels ciutadans. Un cop s’han passat les primeres fases, les empreses farmacèutiques compren les molècules “prometedores” i poden començar a fer assajos clínics. És en aquest moment en què decidiran si els interessa comercialitzar o no el producte i més endavant a quin preu fer-ho, un preu del qual se’n faran càrrec també els sistemes sanitaris públics. L’informe explica que és habitual que les farmacèutiques justifiqui els elevats preus per «l’alt risc» de la seva indústria. No obstant això, la investigadora reitera que aquest risc es veu disminuït pel fet que els costos de les primeres investigacions, amb una major possibilitat d’error, hagin estat finançats per centres de recerca públics.

    Un altre de les deficiències del sistema és la falta de transparència. Segons aquest informe no es publica la informació sobre el cost real de producció dels tractaments ni tampoc les negociacions que les farmacèutiques duen a terme amb cada país per fixar el preu de venda (el preu es diferent per cada país). Elena Villanueva recorda que així és com va passar a Espanya amb el cas del Sovaldi, ja que no va transcendir res sobre la negociació. “No sabem el que negocia Espanya per cada medicament que compra”, denuncia. “Quan costa posar un medicament al mercat? Què constitueix realment una innovació subjecte a patents? Qui determina l’agenda d’investigacions? Quin paper juga el sector públic”, es pregunten els experts d’aquest informe.

    “Si els governs gestionessin les inversions podríem reconduir la situació”, assegura Villanueva, que es mostra convençuda de què, com expliquen en l’informe, hi ha alternatives molt factibles a aquest model. “Hem deixat que la salut es converteixi en un negoci, però la salut és un bé global i ha d’estar administrada pels governs”, reivindica.